Nova Història Narrativa

1. NovaHistòriaNovaHistòria
NarrativaNarrativa
Historiografia. Quarta pràctica avaluable.
JosepVidal Fabra. Curs 2016-17.

2. INDEX
• Enunciat.
• Contextualització.
• Trets característics.
• Relació amb altres tendències.
• Debat Stone vs Hobsbawm.
• Conclusions.
•

3. Enunciat
• a) Heu de reflexionar (en forma de ppt) sobre les tendències recents.
Cadascú/una en triarà una del llistat que us poso a continuació, farà el
ppt i el penjarà a http://www.slideshare.net per a compartir-lo amb la
resta de la classe. Us obro un fòrum per notificar públicament quien
tema heu triat, per tal que la tendència que ja estigui triada no es
repeteixi. A l'assaig, a l'apartat a) posareu el link del slideshare. I quan el
pengeu a slideshare cal enviar el link via fòrum, per tal de compartir-lo
amb la classe.
•

4. Enunciat
• LLISTAT:
• Posmodernisme / Decolonialisme / Gir antropològic / Gir
cultural / Microhistòria
• – Històries alternatives: nova història narrativa, retorn de la
biografia, nova història política, història de la religiositat, història
social del llenguatge, història de la vida quotidiana, història de la
cultura material, història del vestit, història del cos, història de les
emocions, història de les dones, gay studies, estudis subalterns,
estudis postcolonials
• Història del medi ambient / Història global / Història comparada
•

5. Contextualització:
• Tendència historiogràfica que s’inclouria
en la Nova Història Cultural,
representada per autors com Robert
Darnton, Lynn Hunt o Gabrielle Spiegel.
• Herència de l’anomenat gir lingüístic de
l’historiografia postmoderna, sorgeix
amb una doble intencionalitat de
superació: 1. Superar la història de la
cultura tradicional. 2. Superar els
models macroestructurals de la història
de les mentalitats.
•
•
Font: Obra “The New Cultural
History” de l’autor Lynn Hunt.

6. Contextualització (II)
• Juntament amb les aportacions de Hunt, és
en el treball teòric de Roger Chartier on
s’expressa de forma més clara la seva
perspectiva: “las obras, en efecto, no tienen
un sentido estable, universal, fijo. Están
investidas de significaciones plurales y
móviles, construidas en el reencuentro entre
una proposición y una recepción, entre las
formas y los motivos que les dan su
estructura y las competencias y expectativas
de los públicos que se adueñan de ellas”
Font: Richard Chartier, un
dels pares ideològics de la
vessant cultural.

7. Trets característics:
• Categoritzada tradicionalment com una crònica, se li otorgà un
caràcter d’exposició lineal dels successos històrics.
• Es considerà que la “història” havia sigut capaç de trascendir
d’aquestes temàtiques més superficials, centrant-se en
categories socioeconòmiques i llenguatges quantitatius.
• El seu gran objectiu serà el reclam de recuperació del relat que
havia estat abandonat des de l’historicisme clàssic.

8. Trets característics (II)
• Diferenciès en l’història narrativa i
estructuralista: Ordenació abans
descriptiva que analista, i més humana
abans que de les seves circumstàncies.
• És defineix com un mode d’escriptura
històrica, per tant afecta i és afectada
tant pel contingut com per la
metodologia.
•
•
Font: “El mundo como
representación” de Roger
Chartier.

9. Trets característics (III)
• És defineix també per apostar per l’encadenament dels fets
segons ordre cronològic, i la recerca de l’enfocament
personalista en la recerca històrica.
• Principal finalitat: Tornar a la història la capacitat de ser art
sense perdre la de ser ciència.
• Vessant historiogràfica transversal (no és restringida a cap
país, escola o ni a cap tendència ideològica).
• Força impulsora de recuperació de moviments com la
biografia, tradicionalment apartats de la vessant científica.
•

10. Relació amb altres tendències:
• Biografia: Considerada tradicionalment com un
subgènere de la narració històrica, a la vegada criticada
per les grans escoles historiogràfiques.
• Caracteritzada pel predomini de la narració i el sentit
particular enfront l’anàlisi i l’estadístic, aposta de forma
clara per potenciar els recursos estètics, mostra clara
de la interrelació amb la Nova Història Narrativa i la
mateixa Literatura.

11. Relació amb altres tendències (II):
• El segle XX li suposà un impuls important, obrint-se a noves
dimensions socials, tot otorgant-li un valor
d’aprofundiment en les tendències d’evolució social.
• Això s’ha acabat convertint en una variable o subgènere,
basat en un temática que rebutja personalitats conegudes,
aposta per personatges amb un perfil social “gris”, arribant
a assimilar-se a la Microhistòria italiana iniciada per
Ginzburg i Levi.
•

12. Relació amb altres tendències (III):
• Microhistòria: Tendència que apareix a
terres italianes a la dècada dels 70 de la
mà de Carlo Ginzburg i Giovanni Levi.
• Comparteix amb les altres tendències la
voluntat per estudiar problemes
històrics marginats i des d’un punt de
vista microscòpic.També comparteix la
dimensió d’història-relat.
Font: “El Queso y los Gusanos”,
obra clau de Carlo Ginzburg.

13. Relació amb altres tendències (IV):
• Aposta per temàtiques variades, des
del món quotidià rural o urbà, però
sobretot es centra en accions i
conflictes socials a petita escala.
• La gran novetat recau en el rebuig
sobre les formes generals i
col·lectives, apostant per l’individu.
• En context hispànic, destaquen figures
com Jaime Contreras, que referma la
importància del moviment en el
nostre context.
Font: “La herencia inmaterial”
obra clau de Giovanni Levi”.

14. Debat Stone vs Hobsbawm.
• El 1986, l’autor anglès Lawrence Stone
publicà l’obra “El Pasado y el Presente” on
exposa el seu suport a les noves tendències
de relat històric, afirmant que els
historiadors sempre han fet relat,
contraposant: “ Se ha visto desprestigiada
entre aquellos que se consideran vanguardas
en la profesión, es decir, quienes practican la
llamada “nueva historia” posterior a la
IIaGM” .
Font: “El pasado y el presente”
de L.Stone, obra que inicia el
debat.

15. Debat Stone vs Hobsbawm (II).
• Stone sentencia que apareix un
descens de la gran història
generalitzadora, provocat pel
descens del compromís dels
grans Intel·lectuals occidentals.
• Aquest fet portà a un auge de la
socialització de la història i al
“renaixement de la narrativa”,
segons l’autor.
Font: Lawrence Stone. Extret de
Google Imatges.

16. Debat Stone vs Hobsbawm (III).
• L’anglès Eric Hobsbawn per la seva banda,
aposta per una complementació entre
ambdós tendències: "La nueva historia de
hombres y mentes, ideas y acontecimientos,
cabe verla como algo que complementa -en
vez de suplantar- el análisis de estructuras y
tendencias socioeconómicos.Optar por ver el
mundo a través de un microscopio en lugar de
un telescopio no es ninguna novedad.
Mientras aceptemos el hecho de que estamos
estudiando el mismo cosmos, la elección
entre microcosmo y macrocosmo consiste en
seleccionar la técnica apropiada."
Font: Eric Hobsbawn. Extret
de Google Imatges.

17. Conclusions.
• La Nova Història Narrativa és configura al voltant de la voluntat de
recuperació del relat com a recurs històric útil.
• La seva principal finalitat recau en la conjugació dels recursos
estètics en la narració històrica amb la capacitat d’ésser científic.
• Aposta majoritàriament per un tracte més concret i individual,
entrellaçant-se i potenciant altres tendències com la biografia o la
microhistoria italiana.
• Ha despertat gran debat entre la seva capacitat de substituir o
complementar les concepcions historiogràfiques tradicionals.
•

18. Bibliografia i webgrafia.
• Aurell, Jaume. La escritura de la memoria: De los
positivismos a los postmodernismos. Versió
digitalitzada Google Books.
• Hobsbawm, E. El renacimiento de la historia narrativa.
Algunos comentarios.Versió digitalitzada.
• VV.AA. Comprender el pasado. Una historia de la
escritura y el pensamienyo histórico. Versió digital
Google Books.
• Material facilitat per l’espai virtual Moodle de
l’assignatura.

19. Bibliografia i webgrafia (II)
• http://blogs.ua.es/tendenciashistoriograficas/informacion/
• file:///C:/
Users/Josep/Downloads/Dialnet-ElRenacimientoDeLaBiografia-625747.pdf
• https://historiae2014.wordpress.com/2014/03/06/corrientes-historiograficas-vi-
/
• http://revistas.uned.es/index.php/ETFV/article/viewFile/2943/2803
• http://www.h-debate.com/Spanish/debateesp/historiadores/garcia.htm
• Tots ells consultats entre els dies 29/10/2016 i 3/11/2016.