PAC3 - Fonaments i evolució de la Multimèdia (Grau en Multimèdia, Universitat Oberta de Catalunya)

1. Grau en Multimèdia Curs 2011/12 – 1r
Semestre
Fonaments i evolució
de la Multimèdia
PAC 3 – Digital versus real
Autor
Jordi Zango Novell
jzango@uoc.edu
Data de lliurament
20/11/2011

2. Índex
1. Justificació.........................................................................................................3
2. El realisme sintètic en l'actualitat......................................................................4
2.1.Un realisme transversal..............................................................................4
2.2.El negoci de la indústria............................................................................. 5
2.3.El límit dels efectes especials.................................................................... 5
2.4.Tendències actuals..................................................................................... 6
2.4.1.Hiperrealisme.....................................................................................6
2.4.2.Surrealisme........................................................................................7
2.4.3.L'hiperrealisme al servei del surrealisme..........................................7
3. Conclusió........................................................................................................ 10
4. Fonts............................................................................................................... 11
5. Llicència.......................................................................................................... 12
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 2

3. 1. Justificació
1. Justificació
A la pregunta de si el realisme és la màxima obsessió de la indústria actual
de l'entreteniment, la meva resposta és que sí. En els propers apartats intentaré
explicar en què baso la meva opinió, fent una petita descripció del moment actual
que viu la indústria de l'entreteniment segons el meu punt de vista.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 3

4. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
2. El realisme sintètic en l'actualitat
2.1. Un realisme transversal
Crec que un dels trets característics del realisme actual és la seva
transversalitat, entenent aquesta com a la utilització que fan diferents disciplines
de les mateixes eines per a produir objectes culturals molt propers a la realitat.
Al llarg de la història de l'art hi han hagut diferents artistes que han treballat
el realisme amb força èxit però, sens dubte, la utilització que es fa en l'actualitat
dels recursos digitals està generant unes obres realment espectaculars. Les eines
utilitzades poden anar des d'una senzilla càmera de fotos digitals per a prendre
una imatge com a punt de partida d'un quadre fins a un sofisticat programa
d'ordinador per a plantejar l'estructura d'una obra escultòrica.
Dos exemples impressionants podrien ser les pintures de Guennadi Ulibin1
(difícils de distingir d'una fotografia) o les escultures de Ron Mueck2
que mai deixen
indiferent a l'espectador.
1 Ulibin és un pintor rus que treballa amb un gran realisme fotogràfic. Genera un univers propi en el què
un dels motius predominants és el nu femení ubicat en paisatges misteriosos, intentant expressar
mitjançant la soletat evident de les seves protagonistes la fragilitat de l'èsser humà.
2 Mueck és un escultor australià que ha ampliat la seva activitat com a creador d'efectes especials en el
cine (en obres com Labyrinth, 1986) a la de l'escultura artística utilitzant per a les seves obres el
mateixos materials que feia servir per les pel·lícules: silicona, acrílic i fibra de vidre. L'activitat de
Mueck en més d'un sector artístic és un bon exemple de la transversalitat de la que parlo.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 4
Iŀlustració 1: Ulibin, Guennadi.
"Misia"
Iŀlustració 2: Escultures hiperrealistes de
Ron Mueck.

5. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
2.2. El negoci de la indústria
Manovich ens parla, en el seu llibre dels nous mitjans, de la teoria de David
Bordwell i Janet Staiger respecte a la connexió del cine i la seva organització
industrial. Planteja la utilització dels efectes especials i la cerca del realisme digital
com a eina de lluita entre les empreses de manera que la incorporació dels últims
avenços tecnològics els pugui proporcionar un avantatge competitiu.
Crec que en la actualitat aquesta lluita ha transcendit l'àmbit purament
cinematogràfic i ara s'utilitzen els efectes especials en la publicitat com a factor
competitiu per a la venda de productes de tot tipus, creant espots en els que
moltes vegades ni es parla de les propietats del producte que es vol vendre i el que
predomina és la cerca de l'impacte visual.
Són interessants algunes experiències recents en què s'ha intentat acostar
al públic la publicitat en 3D. Un bon exemple podria ser la pantalla en alta definició
que l'any 2010 va instal·lar la CBS Outdoor a la Grand Central Station de Nova York,
on va repartir més de 70.000 ulleres entre el públic que transitava.3
2.3. El límit dels efectes especials
La tecnologia vigent permet una gran definició d'imatge, fent que en
ocasions sigui molt difícil distingir una imatge sintètica d'una real. Per tant, la
major limitació actual per als efectes especials segueix trobant-se en el que
Manovich ja explicava en el seu llibre: el modelat del comportament dinàmic dels
diferents elements (orgànics i inorgànics) que composen un sistema. Crec que des
de la publicació del llibre s'ha evolucionat molt, amb el desenvolupament
d'algorismes que representen amb molta fidelitat la física d'elements inorgànics
(com els impactes d'objectes sòlids i el moviment de fluids) i el moviment d'alguns
orgànics (èssers vius en moviment). Un bon exemple dels ultims treballs al
3 CBS Outdoor va ser pionera en la utilització de la tecnologia 3D al carrer, instal·lant diorames en els
intercanviadors de passatgers de Grand Central Station, l'estació de trens més gran del món en nombre
d'andanes.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 5
Iŀlustració 3: L'empresa publicitària CBS Outdoor
promocionà la targeta VISA amb una pantalla 3D a
l'estació central de ferrocarrils a Nova York.

6. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
respecte són els vídeos promocionals del Siggraph 2011.4
Però sens dubte, el que segueix comportant més problemes de
representació és l'èsser humà en els aspectes que recull Manovich quan descriu la
simulació humana “com a conjunt de diversos objectius parcials: estat psicològic, el
comportament, les motivacions i les emocions”. És a dir, en allò que jo diria que
composa el que s'anomena llenguatge no verbal.
2.4. Tendències actuals
Abans de desenvolupar aquest apartat, definiré dos termes que crec
fonamentals per a explicar les actuals tendències del realisme sintètic:
hiperrealisme i surrealisme.
2.4.1. Hiperrealisme
Quan s'ha de definir l'hiperrealisme podem trobar-nos en alguns diccionaris
amb un concepte genèric que ens diu que es tracta “d'un realisme exacerbat”
donant a entendre que es tracta d'un realisme portat a l'extrem, amb
exageracions. Però si busquem una definició una mica més tècnica, associada a les
formes artístiques pot fer-se una mica més complicat trobar una explicació exacta,
perquè si s'ha de fer en funció d'una o altra obra d'art llavors sempre es poden
donar algunes opinions diferents.5
4 En el Siggraph 2011 Technical Papers Video Preview es poden veure treballs recents respecte a la
locomoció de quadrúpedes, la deformació de subestructures, la simulació de sòlids amb partícules
orientades, el moviment de fluids com l'aigua, el moviment natatori articulat d'èssers vius i d'altres.
Youtube. Siggraph 2011 Technical paper Video Preview. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://www.youtube.com/watch?v=JK9EEE3RsKM>
5 Aquesta problemàtica la suggereixen diferents autors, com fa per exemple el catedràtic de Geografia
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 6
Iŀlustració 4: Siggraph és un grup d'interés en la
representació gràfica computeritzada que organitza
anualment la que pot ser considerada la conferència
més important del sector, on es presenten i discuteixen
els últims avenços tecnològics en aquest àmbit.

7. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
En aquest cas, donaré per bona la definició de l'Encilopèdia Catalana que
crec que s'ajusta al que vull explicar i que pot resultar d'aplicació per a alguns dels
objectes culturals dels nous mitjans. Concretament, defineix l'hiperrealisme com
“escola pictòrica, coneguda també com a realisme fotogràfic, realisme radical, etc.,
que pretén d'oferir una versió minuciosa i detallada de les imatges”.6
2.4.2. Surrealisme
La mateixa enciclopèdia defineix al surrealisme com a “moviment que
afecta primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el
cinema i l'escultura, i que proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom
pretén d'expressar de paraula, per escrit o del qualsevol altra manera, el
funcionament real del pensament; es basa en els somnis i el subconscient”.
D'aquesta definició el que més m'interessa són les paraules automatisme i
subconscient. Per a mi el surrealisme és quelcom que està en un pla subjacent al de
la realitat i que fa que l'usuari o espectador percebi de forma quasi involuntària
alguna cosa més de les que aparentment es poden veure a simple vista.
2.4.3. L'hiperrealisme al servei del surrealisme
Aquest és el punt principal de tota la meva argumentació. En la meva
opinió, alguns artistes actuals fan ús del realisme sintètic per donar un punt
d'exageració a les seves obres com a recurs per a transmetre alguna cosa més a
l'espectador.
Per exemple, el gran realisme fotogràfic de les obres ja esmentades de
Guennadi Ulibin és un factor determinant per a la creació del seu món surrealista,
inexistent.
El mateix passa amb l'hiperrealisme de les escultures de Mueck que, a més
de la gran riquesa de detalls de de les seves obres, juga amb el factor escala i el
tamany de les figures per a exagerar un surrealisme moltes vegades inquietant
que aconsegueix provocar sensacions diverses en el que les contempla.
Però potser on s'accentúa més aquesta utilització de l'hiperrealisme és en el
cine actual. En aquest aspecte coincideixo totalment amb Manovich i la seva teoria
de que un dels principis del nou llenguatge del cinema és el de la búsqueda dels
“efectes invisibles”. El tractament de les imatges reals, millorant-les per ordinador,
proporciona als autors una eina per anar més enllà de la realitat i augmentar la
càrrega narrativa de les seves obres.
Això ha portat al surgiment d'estils de cine que inclús podriem arribar a
classificar com a subgèneres, moltes vegades completament oposats.
Per una banda podem trobar com el tractament digital de la imatge pel que
fa, per exemple, a composició i colors aplicats a escenes que podríem considerar
quotidianes aconsegueix generar un cert aire d'irrealitat que porta a l'espectador a
un món de gran sensibilitat i bellesa estètica. Una obra que podria representar
i Història Juan Diego caballero Oliver en el seu blog “Enseñ-Arte”.
6 Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari.cat. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://www.diccionari.cat/>
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 7

8. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
aquest subgènere podria ser la pel·lícula “Amélie”.7
En la meva opinió, no s'ha
reconegut prou la influència d'aquesta obra en tota una estètica que s'ha estat
utilitzant des de la seva estrena, molt especialment en l'àmbit publicitari.
En l'extrem completament oposat, podem trobar una mena de subgènere
que té molt èxit en el cinema actual i que consisteix en utilitzar l'hiperrealisme per
a conseguir un ritme intés en pel·lícules d'acció especialment violentes, en el que
s'ha arribat a qualificar com a “gore hiperrealista”.
Salvant les distàncies qualitatives, potser podríem trobar un precursor
d'aquest estil en el cine d'Stanley Kubrick i la seva “Taronja mecànica” que va
suposar tot un impacte en la seva època.8
Kubric s'apropa a l'hiperrealisme
utilitzant efectes visuals que han marcat tota una manera de fer cine, jugant amb
les profunditats de camp i utilitzant objectius de gran angular per a centralitzar
l'atenció de l'espectador en determinades zones de la pantalla.
Més recentment, podem trobar continuació d'aquest cine exageradament
7 Jeunet, Jean-Pierre. (2001). Amélie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain).
8 En l'any de la seva estrena (1971), la pel·lícula de Kubrick va encetar una polèmica que s'ha mantingut
fins a avui: són les pel·lícules de violència extrema una apologia d'aquesta o, just al contrari, una forma
de criticar-la?
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 8
Iŀlustració 5: Amélie, de Jean-
Pierre Jeunet (2001).
Iŀlustració 6: Kubrick, Stanley (1971). "La Taronja Mecànica". Una obra
mestra que ha marcat un punt d'inflexió en el món del cine.

9. 2. El realisme sintètic en l'actualitat
violent en l'obra de Quentin Tarantino (“Reservoir Dogs”, “Kill Bill”).9
Un extrem realment desagradable que m'he trobat mentre em
documentava per a aquest treball és la sèrie d'horror “Guinea Pig”10
que ha arribat
a confondre fins a tal punt a alguns espectadors que inclús han denunciat
aquestes pel·lícules a l'FBI pensant que estaven veient cine “snuff”.11
I com a últim exemple de la utilització de l'hiperrealisme en el cine, voldria
parlar de l'obra “District 9” de Neill Blomkamp12
, en què es planteja l'existència
d'una colònia d'extraterrestres que viu en una mena de camp de refugiats en els
suburbis de Johannesburg a Sudàfrica i ens parla dels problemes de convivència
d'aquests amb els èssers humans, fent una crítica de la condició humana i la
societat actual. La pel·lícula va sorgir quasibé per casualitat a partir d'una idea
inicial de portar al cine el famós vídeojoc “Halo”, en el que podria ser un bon
exemple de transcodificació cultural.
9 Tarantino, Quentin. Reservoir Dogs, 1992. Kill Bill, 2003.
10 Les pel·lícules de la sèrie “Guinea Pig” han estat envoltades sempre d'una gran controvèrsia. Les
seves escenes ultraviolentes suposen un estil de cine completament extrem i desagradable que inclús ha
arribat a estar font d'inspiració per a assassinats violents. La seva exhibició ha estat prohibida en alguns
paisos.
11 El cine “snuff” és aquell en què es registren escenes de violència real, gravant tortures, violacions i
assassinats.
12 “District 9” és una pel·lícula neozelandesa estrenada el 2009 i que té com a productor a Peter
Jackson que, entre d'altres, ha dirigit pel·lícules com “El Senyor dels Anells” i la versió moderna de
“King Kong”, obres en les que s'han utilitzat profusament els efectes especials.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 9
Iŀlustració 7: "District 9", pel·lícula ambientada en el
Johannesburg de 2010 en el que, 28 anys després de
l'arribada d'una nau alienígena a la terra, els
extraterrestres viuen confinats en un gueto molt
similar als que en el mateix país va generar
l'apartheid.

10. 3. Conclusió
3. Conclusió
La indústria actual de l'entreteniment fa un ús intensiu de la realitat
sintètica però no tant per a representar la realitat “per se” sinó per a augmentar la
càrrega narrativa dels objectes culturals i provocar sensacions diverses en
l'espectador que, en ocasions, ja es veu impossibilitat de discernir entre realitat i
ficció.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 10

11. 4. Fonts
4. Fonts
• Manovich, Lev. (2001). El llenguatge dels nous mitjans de comunicació.
Barcelona: Paidós, 2011.
• Caballero Oliver, Juan Diego. Enseñ-Arte. [Data de consulta: 17 de
novembre de 2011].
<http://aprendersociales.blogspot.com/2010/10/hiperrealismo.html>
• Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari.cat. [Data de consulta: 17 de
novembre de 2011]. <http://www.diccionari.cat/>
• Uno de los nuestros. Guennadi Ulibin – Hiperrealismo hacia otra dimensión.
[Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://www.enkil.org/2009/06/17/guennadi-ulibin-hiperrealismo-hacia-otra-
dimension/>
• Jara, Óscar. El Misionario – Creador de efectos especiales invade el santuario
de la National Gallery de Londres. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://www.babab.com/no19/mueck.php>
• IMDb. Dentro del laberinto. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://www.imdb.com/title/tt0091369/fullcredits#cast>
• CBS Outdoor. Always On. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<https://www.cbsoutdoor.com/tools/newsroom/newsreleases/cbsoutdoorbrings3
doutdooradvertisingtonewyork'sgrandcentralstation.aspx>
• Youtube. Siggraph 2011 Technical papers Video Preview. [Data de consulta: 17
de novembre de 2011]. <http://www.youtube.com/watch?v=JK9EEE3RsKM>
• Youtube. Siggraph 2011 Computer Animation Festival Video Preview. [Data de
consulta: 17 de novembre de 2011]. <http://www.youtube.com/watch?
v=_NGI7X717Nw&feature=relmfu>
• Wikipedia. Amélie. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9lie>
• Kubrick, Stanley. (1971). La Naranja Mecánica.
• SubDivX. Películas de violencia hiperrealista. [Data de consulta: 17 de
novembre de 2011]. <http://www.subdivx.com/X12X16X113388X0X0X1X-
peliculas-de-violencia-hiperrealista.html>
• Wikipedia. Guinea Pig. [Data de consulta: 17 de novembre de 2011].
<http://es.wikipedia.org/wiki/Guinea_Pig_(pel%C3%ADculas)>
• Quinteros, Nicolás. Canal Trans - Snuff Movies. [Data de consulta: 17 de
novembre de 2011]. <http://www.canaltrans.com/lalinternamagica/006.html>
• Terra/EFE. 'Sector 9', ciencia-ficción hiperrealista de Peter Jackson. [Data de
consulta: 19 de novembre de 2011].
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 11

12. 4. Fonts
<http://www.terra.com.co/cine/articulo/html/cne2823-sector-9-ciencia-ficcion-
hiperrealista-de-peter-jackson.htm>
• Wikipedia. District 9. [Data de consulta: 19 de novembre de 2011].
<http://es.wikipedia.org/wiki/District_9>
• Siggraph. Siggraph 2011 Make It Home. [Data de consulta: 19 de novembre de
2011]. <http://www.siggraph.org/s2011/>
5. Llicència
Aquest treball és obra de Jordi Zango Novell, amb llicència Creative Commons
Atribució-NoComercial-CompartirIgual BY-NC-SA 3.0 Unported.
Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC3
per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 12