El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital. De Lev Manovich

1. De: Xavi Gámez (UOC Grau Multimèdia)
Foto: LEV MANOVICH

2. Lev Manovich és un artista, teòric i crític especialista en els nous
mitjans. Va néixer a Moscou on va estudiar belles arts i
arquitectura. Arribà a Nova York el 1981, treballant com a
animador digital a “Digitals Effects”. Autor de “The Language of
New Media” on ens oferirà la primera teorització rigorosa sobre
el tema, relacionant els “Nous Mitjans” amb la història de l’art i
el cinema.
Lev és professor d’art i està molt
sol·licitat en donar conferències
sobre “New Media” arreu del mon.
Actualment treballa en un nou llibre
“Info-aesthetics” i compta amb
projectes de pel·lícules digitals de
Soft Cinema en 3D.

3. EVOLUCIÓ DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
MEDIS -Amdós mitjans arrenquen gairabé al mateix temps-
1 1800. “Teler” de J.M. Jaquard.
Controlat per targes foradades en
paper. Es feia servir per teixir
característiques imatges figuratives,
Incloent un retrat de Jaquard.
(El teler va inspirar a Babbage a la
seva màquina analítica). 2
1 2 1833. “Màquina analítica” de
SEGLE XIX Charles Babbage. Semblant a la
calculadora actual. Computadora
general per fer càlculs numèrics
3 1839. “Daguerrotipo” de
amb fitxes perforades.
Louis Daguerre. Va ser el
Segons Ada Augusta (ajundanta
primer procés fotogràfic.
de Babbage i primera programa-
S’introdueix una placa de
dora de computadores)
coure banyada en plata i
“la máquina analítica teje
s’obté un registre en
patrones algebraicos como el
3 positiu, què es revela
posteriorment amb vapors
telar de Jaquard teje flores y
hojas”.

4. La década de 1890 va ser crucial per als dos mitjans
MEDIS
5 1895. “Cinematògraf” de el
germans Lumiere. Van mostrar
seu híbrid de càmera i projector SEGLE XIX
cinematogràfic. Dos anys enrere
“el primer cinema”, Black Maria
de Edison, projectava curts de 30 4
segons. Anar a aquests salons
especials es van convertir en un
oci per als subjectes de l'edat
4 1890. “Máquina tabuladora eléctrica” de Herman
moderna. Hollerith.
Va obrir la porta per a l'adopció de màquines per part de
les empreses. Durant la dècada posterior: companyies
d'assegurances, entitats de serveis públics, oficines
ferroviàries i departaments de comptabilitat, les van fer
servir.
El 1911 la “Tabulation Machine de Hollerith” es va fusionar
amb tres companyies i es va crear la Computing-
Tabulation-Recording.
El 1914 la presidia Thomas J. Watson i el 1924 li va canviar
5 el nom per IBM (International Business Machines).

5. SEGLE XX 1936 L’any clau de la història entre els mitjans i la informàtica
6 1936. “La màquina universal “ de Alan Turing.
(matemàtic britànic). Tot i que només era capaç
de realitzar quatre operacions, podia efectuar
qualsevol càlcul que pogués fer un ésser
humà, així com imitar a qualsevol altra
6 computadora. El seu esquema guardava una
sospitosa semblança amb un projector de cinema.
La història de la fusió dels mitjans encara es va consolidar més , quan Konrad Zuse
(enginyer alemany) va fabricar el primer ordinador digital que va funcionar.
ELS DOS RECORREGUTS HISTÒRICS PER SEPARAT ES TROBEN FINALMENT
En un bucle històric, l'ordinador ha tornat als seus orígens, s'ha convertit en el teler
de Jacquard: un sintetitzador i manipulador de mitjans.

6. ELS PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS
Característiques que haurien de tenir els nous mitjans segons LEV MANOVICH.
Tot i que no sempre els nous mitjans obeeixen a aquests principis.
1. REPRESENTACIÓ
NUMÉRICA 2. MODULARITAT
I
3. 5.
4. VARIABILITAT
AUTOMATITZACIÓ TRANSCODIFICACIÓ
A continuació explicarem cada un d’aquests cinc principis...

7. 1. REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
La informació digital (imatges, textos, sons...) pot ser traduïda a un codi numèric:
pel que pot ser manipulada i programada.
1. Un objecte dels nous mitjans pot ser descrit en termes matemàtics.
LA CONVERSIÓ DE DADES CONTÍNUES EN UNA REPRESENTACIÓ NUMÈRICA = DIGITALITZACIÓ
2. També aquest objecte està sotmès a una
manipulació algorítmica per la qual cosa podem:
millorar el contrast, llevar-li en soroll...
-ELS MITJANS ES TORNEN PROGRAMABLES-

8. 2. MODULARITAT
És quan l'operació dels mitjans es torna computable a través de parts més
petites com a mòduls (components que comparteixen l'estructura a diferent
escala). A pesar que cadascun d'ells és independent, el missatge segueix
tenint sentit.
Un exemple podria ser el títol de "MODULARITAT“. Els elements s'agrupen
en objectes, però segueixen mantenint les seves identitats per separat.
Més exemples:
L'estructura d'un document HTML
que a excepció del text, es compon
d'una sèrie d'objectes
independents: imatges
(GIF, JPEG), vídeos... fins a arribar a
parts més petites com
(pixels, punts 3D, caràcters de
text...)
També la WWW (World Wide
Web) en el seu conjunt és
completament modular.

9. 3. AUTOMATITZACIÓ
REPRESENTACIÓ NUMÈRICA + MODULARITAT
=
=
AUTOMATITZACIÓ
Permet automatitzar moltes de les
operacions implicades amb la seva
creació, manipulació i accés.
Photoshop (programa d’edició
d’imatges) pot corregir: aplicant
filtres, minvant el soroll de la
imatge, millorant el nivell de
contrast...
També tenim programes d’edició de
vídeo i d’audio, de creació de 3D, els
videojocs... Que també permeten
automatitzar els continguts.

10. 4. VIRIABILITAT
MODU
REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
+ LARIT + AUTOMATITZACIÓ
AT
Qualitat dels objectes que tendeixen a canviar o a transformar-se
Qualsevol objecte que s'incorpora a l'ordinador
pot ser modificable, gràcies a l'automatització.
Els objectes es tornen més dinàmics, efímers i
inestables.

11. Aquí tenim uns casos on la viriabilitat es produeix:
*Hipervíncles: La connexió entre dos elements.
Quan l'usuari segueix els enllaços, recupera una determinada versió
del document. * (Mapa conceptual dels 5 principis.)
Escalabilitat: Diferents mides d’una mateixa imatge.
Elements mediàtics: (botons ,barres, icons ...)

12. Interactivitat de tipus arbori o basada en un menú: Qualsevol programa o eina
que tingui accions desplegables
Les actualitzacions de programes de forma periòdica: La pàgina web del “temps”,
que contínuament s’actualitza la informació. O, “ la borsa”, que sempre està en
constant moviment.

13. 5. TRANSCODIFICACIÓ
Transcodificar és traduir alguna cosa a un altre format.
O bé, la conversió directa (de digital a digital) d'un *còdec a un altre. Pot ser , amb
pèrdua o sense pèrdua de qualitat, depenen del còdec usat.
*Còdec, és l'abreviatura de codificador-decodificador.

14. Com podem diferenciar els nous mitjans dels que no ho son?
NOUS MITJANS... NO HO SON...
• Son analògics convertits a una • Son analògics, continus, codificats
representació lineal. digitalment es tornen discrets.
• En el cinema, donen pas a l’accés • En el cinema, es guarda de forma
aleatori, permetent accedir a qualsevol seqüencial.
element a la mateixa velocitat.
• Els mitjans codificats digitalment es • Les còpies patien una pèrdua de
poden copiar de manera il·limitada sen- qualitat.
se degradació, però la digitalització com-
porta una pèrdua de qualitat inevitable.
• Són interactius. • L’ordre de presentació ve fixat.
• Tots els mitjans digital(textos, imatges, • La representació analògica sempre
vídeo, formes, espais 3D...) comparteixen té una quantitat fixe d’informació.
el mateix codi digital. Els diferents mitjans
Es poden presentar per mitjà de l’ordina-
dor.

15. LECTURES i RECURSOS COMPLEMENTARIS
Llibre:
Lev Manovich “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación”.
La imagen en la era digital. Paidós Comunicación 163
Pàgines WEB:
http://artnodes.uoc.edu/ojs/index.php/artnodes/article/view/681
http://es.wikipedia.org/ (diferents conceptes)
Vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=8Fd_T4l2qaQ “ Man with a movie camera” (Vertov Dziga)
Imatges: (Cercades amb el buscador d’imatges del google)
-Les fonts utilitzades per ordre d’aparició son:
Lev Manovich portada - http://calit2.net/images/articles/ManovichCloseup.jpg
Lev Manovich biografia - http://designprinciplesandpractices.com/files/2011/02/lev.jpg
Fons de diapositives - http://ocw.innova.uned.es/competencias_BCA/curso/contenidos/html/modulo0/img/digital.jpg
(amb l’aplicació de diferents efectes)
1. Teler - http://researchlospixeleros.files.wordpress.com/2008/09/jacquard.jpg
2. Màquina analítica - http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/fotos/babbage_2.jpg
3. Daguerrotipo – http://1.bp.blogspot.com/__wBa0j2zTp0/S7ZwVQk_7EI/AAAAAAAAAAM/MATTLyfPJ6g/s1600/daguerrotipo.jpg
4. Màquina tabuladora elèctrica – http://www.danielclemente.com/apuntes/asai/hh_files/hh-tabulator.gif
5. Cinematògraf – http://www.somoscentro.com/wp-content/uploads/2009/11/Animatografo.jpg
6. La Màquina Universal – http://wero21.blogspot.com/2010_11_01_archive.html
Cinta perforada – http://alexandramolano.blogspot.com/2010/08/historia-de-los-computadores.html
Iphone 5 - http://www.gadgetoweb.com/wp-content/2011/12/iPhone-5.jpg
Representació numèrica – http://comunidad3h.wordpress.com/tag/transcodificacion/
Lev Manovich – http://calit2.net/images/articles/ManovichCloseup.jpg
Modularitat – http://miraweb.es/images/plantillas.jpg
Automatització – www.cienciaonline.com
Viriabilitat- Captures de pantalla pròpies i recursos del PC (icons)
Transcodificació – http://2.bp.blogspot.com/_DsAL76rMzxw/TL52t2X9EWI/AAAAAAAAADc/Y5MyKE8aPno/s1600/VIDEO%2520WEB.jpg
Programes:
Microsoft Power Point 2010
Slideshare