Tema 3 Les fonts per a l’estudi de la mitologia: textos i imatges. Mitologia clàssica Professor: Sebastià Giralt Aules d’Extensió Universitària Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona

Les fonts

per a l’estudi de la mitologia:

textos i imatges.

Mitologia clàssica

Professor: Sebastià Giralt

Aules d’Extensió Universitària Sant Pau

Universitat Autònoma de Barcelona

Qui narrava els mites?

Contes de velles

Gòrgona, Siracusa, s. VI a.C.

Els aedes Cant de Demòdoc, Odissea , VIII Els poetes

Els rapsodes

Els citaristes

L’escola

Cors

Els simposis

Himne dèlfic a Apol·lo. Museu de Delfos

Tresor dels atenesos, Delfos

Homer

Els poemes homèrics: Ilíada i Odissea

Contradiccions: diversos dialectes, elements d'èpoques diverses, inconseqüències de l'argument Repeticions de versos, expressions i fins i tot escenes. Existeix l’autor de la Ilíada i l’Odissea?

Contradiccions:

diversos dialectes,

elements d'èpoques diverses,

inconseqüències de l'argument

Repeticions de versos, expressions i fins i tot escenes.

L‘autor La Ilíada i l' Odissea són obres d‘un autor sobre materials èpics de tradició oral Les diverses teories oscil·len entre dos extrems: La Ilíada i l' Odissea són obres de dos poetes diferents Tots dos poemes van ser redactats per un mateix autor. Què se’n pot saber: Procedeix de la Jònia (dialecte jònic). Va compondre la Ilíada poc abans del 700 a. C.

La Ilíada i l' Odissea són obres d‘un autor

sobre materials èpics de tradició oral

Les diverses teories oscil·len entre dos extrems:

La Ilíada i l' Odissea són obres de dos poetes diferents

Tots dos poemes van ser redactats per un mateix autor.

Què se’n pot saber:

Procedeix de la Jònia (dialecte jònic).

Va compondre la Ilíada poc abans del 700 a. C.

Hesíode La teogonia Els treballs i els dies Possible retrat d’Hesíode, British Museum

La teogonia

Els treballs i els dies

Lírica arcaica lira cítara aulós

Lírica arcaica Estructura habitual en tres parts: proemi, centre  sovint un mite, epíleg.

Lírica arcaica

Estructura habitual en tres parts:

proemi,

centre  sovint un mite,

epíleg.

Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa de cavallers, o una flota, és la cosa més bonica del món; per mi, en canvi, és el que estimes. És fàcil fer que qualsevol ho entengui: Hèlena, que en bellesa avantatjava tots els mortals, va abandonar el seu home distingidíssim i travessant la mar va arribar a Troia, i ja no va pensar en la seva filla ni en els seus pares estimats, sinó que va esgarriar-la, [no pas a contracor, la dea Cipris]. . . . . . . [Ella] ara d’Anactòria, que és fora, fa que em recordi: voldria veure el seu pas adorable i l’espurneig radiant dels seu rostre molt més que els carros lidis i el soldats amb totes les armes. Safo, 5, traducció de Jordi Cornudella Safo de Lesbos (fl. 600) proemi centre epíleg

Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa

de cavallers, o una flota, és la cosa

més bonica del món; per mi, en canvi,

és el que estimes.

És fàcil fer que qualsevol ho entengui:

Hèlena, que en bellesa avantatjava

tots els mortals, va abandonar el seu home

distingidíssim

i travessant la mar va arribar a Troia,

i ja no va pensar en la seva filla

ni en els seus pares estimats, sinó que

va esgarriar-la,

[no pas a contracor, la dea Cipris]. . . . . . .

[Ella] ara d’Anactòria, que és fora,

fa que em recordi:

voldria veure el seu pas adorable

i l’espurneig radiant dels seu rostre

molt més que els carros lidis i el soldats amb

totes les armes. Safo, 5,

traducció de Jordi Cornudella

Els orígens del teatre Acte del culte al déu Dionís : Representacions (concurs) només durant els festivals de Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionísies (març) . Teatre de Dionís, en un vessant de l’acròpolis. Temple de Dionís al costat

Acte del culte al déu Dionís :

Representacions (concurs) només durant els festivals de Dionís: Lenees (gener) i Grans Dionísies (març) .

Teatre de Dionís, en un vessant de l’acròpolis.

Temple de Dionís al costat

El teatre de Dionís

El teatre de Dionís: reconstrucció i situació actual

graderia Temple de Dionís Seients honorífics

Representació Parts cantades i parts dialogades. Parts cantades  cor (un personatge col·lectiu) cantava i dansava a l’orquestra. 15 coreutes a la tragèdia 24 a la comèdia, corifeu o cap del cor.

Parts cantades i parts dialogades.

Parts cantades  cor (un personatge col·lectiu) cantava i dansava a l’orquestra.

15 coreutes a la tragèdia

24 a la comèdia,

corifeu o cap del cor.

parts dialogades  actors ( hypocrités ). Actors i coreutes eren exclusivament homes  representaven personatges femenins. Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers

parts dialogades  actors ( hypocrités ).

Actors i coreutes eren exclusivament homes  representaven personatges femenins.

Les màscares i els vestits indicaven al públic els papers

La tragèdia Excepte els Perses d’Èsquil, totes tragèdies conservades (32) tenen arguments de la mitologia.  Noc calia inventar nous arguments. Els grans trets de l’argument eren ja coneguts Sovint diversos tràgics tractaven el mateix mite  L’important era la interpretació de l’autor  experiència nova per als espectadors.

Excepte els Perses d’Èsquil, totes tragèdies conservades (32) tenen arguments de la mitologia. 

Noc calia inventar nous arguments.

Els grans trets de l’argument eren ja coneguts

Sovint diversos tràgics tractaven el mateix mite 

L’important era la interpretació de l’autor  experiència nova per als espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió el passat mític la moral la condició humana.  Preguntes incòmodes Autoafirmació i propaganda atenesa S. V a. C. màxim esplendor de la tragèdia  Èsquil, Sòfocles i Eurípides A partir del s. IV a. C.  decadència.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió

el passat mític

la moral

la condició humana.

 Preguntes incòmodes

Autoafirmació i propaganda atenesa

S. V a. C. màxim esplendor de la tragèdia  Èsquil, Sòfocles i Eurípides

A partir del s. IV a. C.  decadència.

Tràgics Èsquil Sòfocles Eurípides

Èsquil

4. Prosa Heròdot (484-post 430 a.C.): Història Diodor de Sicília (s. I a.C.): Biblioteca històrica Pausànias (s. II d.C.): Periègesi Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Diàlegs dels déus , Diàlegs dels morts , Diàlegs marins , Judici de les dees , Prometeu , Zeus tràgic ... Pseudo-Apol·lodor (mitògraf) Biblioteca (s. II d.C.)

Heròdot (484-post 430 a.C.): Història

Diodor de Sicília (s. I a.C.): Biblioteca històrica

Pausànias (s. II d.C.): Periègesi

Llucià de Samòsata (s. II d.C.): Diàlegs dels déus , Diàlegs dels morts , Diàlegs marins , Judici de les dees , Prometeu , Zeus tràgic ...

Pseudo-Apol·lodor (mitògraf) Biblioteca (s. II d.C.)

Les fonts llatines

Religió romana primitiva Multitud de divinitats ( numina ). Ex: primers passos dels infants: Cunina < cunae ‘bressol’ Rumina < rumis ‘mamella’ Educa < edo ‘menjar’ Potina < poto ‘beure’ Statulinus < statuo ‘posar dret’ Fabulinus < fabulor ‘parlar’... Algunes divinitats eren més importants: Flora (deessa de les flors), Faune (déu dels ramats), Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)... Janus

Multitud de divinitats ( numina ). Ex: primers passos dels infants:

Cunina < cunae ‘bressol’

Rumina < rumis ‘mamella’

Educa < edo ‘menjar’

Potina < poto ‘beure’

Statulinus < statuo ‘posar dret’

Fabulinus < fabulor ‘parlar’...

Algunes divinitats eren més importants:

Flora (deessa de les flors),

Faune (déu dels ramats),

Janus (déu de les portes, dels inicis i finals)...

Hel·lenització progressiva Etruscos Colònies gregues

Etruscos

Colònies gregues

Conquesta de Grècia i Orient

Introducció dels déus grecs Identificació amb déus itàlics ( interpretatio ): Alguns són molt semblants en funcions Zeus – Júpiter (llum, llamp, pluja) Hèstia – Vesta (llar) Altres solament tenen algun aspecte en comú Posidó – Neptú (aigües dolces) Demèter – Ceres (llavors) Afrodita – Venus (deessa dels jardins) Ares – Mart (déu de les collites) Atena – Minerva (artesans? / Bel·lona) Àrtemis – Diana (boscos) Hera – Juno (lluna) Dionís – Líber (déu de les vinyes, Bacus)

Identificació amb déus itàlics ( interpretatio ):

Alguns són molt semblants en funcions

Zeus – Júpiter (llum, llamp, pluja)

Hèstia – Vesta (llar)

Altres solament tenen algun aspecte en comú

Posidó – Neptú (aigües dolces)

Demèter – Ceres (llavors)

Afrodita – Venus (deessa dels jardins)

Ares – Mart (déu de les collites)

Atena – Minerva (artesans? / Bel·lona)

Àrtemis – Diana (boscos)

Hera – Juno (lluna)

Dionís – Líber (déu de les vinyes, Bacus)

Adopció de nous déus traducció Eros – Cupido Hèlios - Sol Plutó - Ditis adaptació del nom grec Apol·lo Plutó (Hades) Prosèrpina (Persèfone) Hèrcules (Hèracles)

Adopció de nous déus

traducció

Eros – Cupido

Hèlios - Sol

Plutó - Ditis

adaptació del nom grec

Apol·lo

Plutó (Hades)

Prosèrpina (Persèfone)

Hèrcules (Hèracles)

Virgili (Màntua, 70 -19 a.C.)

Poesia èpica: Eneida viatge d’Eneas

Heroides Art d’estimar Metamorfosis Fastos Ovidi (43 a.C.-17 d.C.). Apol·lo i Dafne , de Bernini (1622·25)

Heroides

Art d’estimar

Metamorfosis

Fastos

Júpiter i Io , Correggio Dalí, La metamorfosi de Narcís Mercuri i Argos, Velázquez, c. 1659, Museo del Prado

Sèneca (4 a.C. - 65 d.C.) Nascut a Còrdova (Hispània Bètica). Agipina el fa preceptor de Neró. 9 tragèdies de Sèneca conservades: Medea, Èdip, Fedra, Agamèmnon, Hèrcules a l'Eta, Hèrcules foll, Tiestes, Fedra, Les fenícies, Les troianes . Antikensammlung, Berlín

Nascut a Còrdova (Hispània Bètica).

Agipina el fa preceptor de Neró.

9 tragèdies de Sèneca conservades:

Medea,

Èdip,

Fedra,

Agamèmnon,

Hèrcules a l'Eta,

Hèrcules foll,

Tiestes,

Fedra,

Les fenícies,

Les troianes .

Imatges Jàson i el dragó, Copa de Duris, c. 480-470 a.C., Musei Vaticani

Ceràmica

Simposi Càntar, sàtir Quílix, Zeus i Ganimedes, Ferrara Cratera, Vas François, Museo Archeologico, Florència

Rituals

Competicions atlètiques Àmfora panatenaica, Detroit Institute of Arts

Escultura Apol·lo de Kassel (bronze original de Fídias, 450 a.C.) Còpia romana en marbre Restauració dels colors

Escultura Apol·lo amb la cítara, Museu de Trípoli Zeus, Museu de Cirene

Temple grec frontó Fris interior Fris interior naos / cel·la Mètopes + tríglifs Partenó, reconstrucció

Frontó davanter del Partenó: lluita d’Atena i Posidó Estàtua d’Atena de Fídias, Naos del Partenó

Lluita de lapites i centaures, mètopes del Partenó Els treballs d’Hèracles, mètopes del temple de Zeus a Olímpia

Escultura privada Eros i Psique, Museu Grecoromà, Alexandria Fons de plata, British Museum

Relleus The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Pedres precioses Camafeu de la lluita de Posidó i Atena, s. I a.C.

Pintura pública Stoá poikile (Pòrtic pintat, Atenes)

Pintura privada El rapte de Persèfone, Tomba de Vergina, c. 350

Pintura romana Teseu alliberador, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols Basílica d’Herculà Casa de Gavi Rufus, Pompeia

Mosaic Mosaic d’Ifigenia, Empúries

Numismàtica Tetradacma del s. V a. C, Atenes

Numismàtica Posidònia Cnossos, Creta