Mots i expressions catalanes amb component mitològic

1. MOTS I EXPRESSIONS CATALANES AMB COMPONENT MITOLÒGIC
Busca informació sobre aquests personatges de la mitologia. Qui eren? Què van fer? Com
eren?
 El Caos:
Caos era el déu primordial i origen de la resta dels déus en la
mitologia grega. El seu mite i les seves atribucions són semblants
al Absu sumeri, amb la diferència que Absu era un buit enmig de
les aigües i Caos un buit enmig del no-res. Caos significa "buit
que ocupa un buit".
El seu oposat seria Gaia, doncs com deessa terra és la representació de la matèria en
contraposició al no-res que representa Caos. En ser el primer déu, no va tenir ancestres, ell va
ser l'origen de si mateix. Aquest déu simbolitza el desordre, sent el déu del buit i del no-res. És
la divinitat primordial de la qual es creu que van sortir la foscor, el fat i la matèria.
 La Medusa:
L'única mortal de les tres gorgones (filles de Forcis i Ceto).
Medusa és la Gorgona per excel·lència i de vegades es diu
Gorgona a Medusa per antonomàsia. Les Gorgones habitaven a
l'extrem Occident, prop del regne dels morts. Els seus caps
estaven poblades per serps, tenien ullals de senglar, mans de
bronze i unes daurades ales que els permetien volar. Dels seus
penetrants ulls sortien espurnes i qui els mirava es convertia en
pedra. Les gorgones eren uns monstres temuts per mortals i
immortals. Només Posidó es va atrevir a unir-se amb Medusa,
deixant embarassada. Perseu va ser a la recerca de Medusa per matar-la. Va trobar el seu cau i,
gràcies a les sandàlies alades d'Hermes, es va elevar en l'aire i li va tallar el cap mentre dormia.
Per no mirar als ulls de Medusa, va utilitzar el seu escut com a mirall. Del coll de Medusa van
sortir llavors els fills de Posidó: Pegaso i Crisaor. Atenea va posar el cap de Medusa en el seu
escut per convertir en pedra als enemics que el miressin. Perseu va guardar la sang: la de la vena
esquerra era un terrible verí mortal i la de la dreta un remei que podia fins ressuscitar als morts
(veure Asclepio).

2.  Atlant (Atles)
El tità Atles era fill de Jàpet i de la nimfa Clímene. Després
que els titans s'haguessin posat a disposició de Zeus i els
seus germans, Atlas no va ser fet presoner en el món dels
morts com la resta d'ells. Zeus li va infligir un càstig
especial que va consistir a carregar amb l'arc del cel sobre
les seves espatlles. Atles va dur a terme la tasca al racó més
occidental que els grecs coneixien i que se situaria prop de
l'estret de Gibraltar. Hèracles va visitar Atlas en un dels seus Dotze Treballs per recollir les
pomes d'or de les Hespèrides. Gaya, la deessa de la terra, li havia donat les pomes a Hera quan
es va casar amb Zeus i aquesta al seu torn se les va lliurar a les Hespèrides, filles d'Atlas, perquè
les guardessin en un bell jardí que estava protegit pel drac Ladó. Atles li va posar una condició a
la seva visita. Per evitar el problema de lluitar amb el drac, aniria ell mateix fins al jardí mentre
Hèracles li sostenia l'arc del firmament.
 Prometeu
És una divinitat de la mitologia grega. El seu estatut varia dins el
panteó grec en funció de les versions del mite, algunes de les quals
el presenten com a tità i d'altres com a fill d'un tità. La figura de
Prometeu, que es correspon amb el que s'anomena un heroi cultural,
està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels
sacrificis als déus, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.
 Harpies
A la mitologia grega , les Harpies o Harpies, eren inicialment
éssers amb aparença de belles dones alades, la comesa principal
era fer complir el càstig imposat per Zeus a Fineu : valent-se de
la seva capacitat de volar, robaven contínuament el menjar
d'aquell abans que pogués prendre-la. Això les va portar a
barallar contra els Argonautes . En tradicions posteriors van ser
transformades en genis malèfics amb cos d'au de rapinya, horrible rostre de dona,
orelles d'ós i afilades arpes, que portaven amb si tempestes, pestes i infortuni. Aquesta
és la forma que va acabar per imposar-se i que ha perviscut fins a l'actualitat.

3.  Eco
La nimfa Eco s'encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, esposa
de Zeus, perquè aquest no fos descobert quan cantava i jugava amb les
nimfes. Entretinguda amb la conversa d'Eco, Hera no detectava la
infidelitat del seu marit. Quan Hera se'n va assabentar, va transformar la
nimfa en un eco de manera que no tenia control sobre les seves paraules,
ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni romandre callada quan algú havia parlat.
Després un noi que també s'havia enamorat de Narcís i que també havia estat rebutjat per
aquest, va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet
passar als altres. La pregària va ser escoltada per Nèmesi, la que arruïna els superbs, i aleshores
va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel
seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.
 Muses (qui són? Quantes? A què es dediquen?)
Eren, segons els escriptors més antics,
les deesses inspiradores de la música
i, segons les nocions posteriors,
divinitats que presidien els diferents
tipus de poesia , així com les arts i les
ciències . Originalment van ser
considerades nimfes inspiradores de
les fonts, prop de les quals eren adorades; i van portar noms diferents en diferents llocs, fins que
l'adoració tracio.
Les nou muses canòniques són:
Cal·líope (Καλλιόπη, ' la de la bella veu '); musa de l'eloqüència, bellesa i poesia èpica (cançó
narrativa).
Clio (Κλειώ, ' la que ofereix glòria '); musa de la Història (epopeia).
Erato (Ἐρατώ, ' l'amorosa '); musa de la poesia lírica-amorosa (cançó amatòria).
Euterpe (Ευτέρπη, ' la molt agradable '); musa de la música, especialment de l'art de tocar la
flauta.
Melpómene (Μελπομένη, ' la melodiosa '); musa de la tragèdia.

4. Polímnia (Πολυμνία, ' la molts himnes '); musa dels cants sagrats i la poesia sacra (himnes).
Talia (Θάλεια o Θαλία, ' la festiva '); musa de la comèdia i de la poesia bucòlica.
Terpsícore (Τερψιχόρη, ' la qual delecta en la dansa '); musa de la dansa i poesia coral.
Urania (Ουρανία, ' la celestial '); musa de l'astronomia, poesia didàctica i les ciències exactes.
 Mercuri:
A la mitologia romana , Mercuri era un déu important del
comerç, però, també mercuri era el missatger dels déus i el
cap dels viatgers, dels pastors i dels oradors. Estava
encarregat de conduir als inferns les ànimes dels morts. Fill
de Júpiter i de Maia . El seu nom està relacionat amb la
paraula llatina merx ('mercaderia'). En les seves formes més
primitives sembla haver estat relacionat amb la deïtat etrusca
Turms , però la majoria de les seves característiques i
mitologia va ser presa prestada del déu grec anàleg Hermes .
 Morfeu
A la mitologia grega , Morfeo (en grec antic
Μορφεύς, de μορφή morphê , 'forma') és el fill del déu
dels somnis ( Hipnos ) i encarregat de portar el son a
reis i emperadors. Segons certes teologies antigues, és
el principal dels Oniros , els mil fills engendrats per
Hipnos (el Somni) i Nix (la Nit, la seva mare), o per
Hipnos amb Pasítea. Era representat amb ales que
batia ràpida i silenciosament, permetent anar volant veloçment a qualsevol racó de la Terra.
Morfeo s'encarregava d'induir els somnis dels que dormien i d'adoptar una aparença humana per
aparèixer en ells, especialment la dels éssers estimats (d'aquí el seu nom), permetent als mortals
fugir per un moment de les maquinacions dels déus.
 Pan
Era el déu dels pastors i dels ramats; era especialment
venerat a Arcàdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Pan és el
déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada
es diu d'ell que perseguia a les nimfes pels boscos. També,
és el déu salvatge, el déu dels boscos i els llocs naturals on

5. els humans no hi hem actuat. Els habitants d'Arcàdia tenien una creença segons la qual, quan
una persona feia la migdiada no se la podia despertar perquè d'aquesta manera s'interrompia el
somni al déu Pan.
 Quimera
Era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua
de serp,que treia foc per la boca. La seva mare era
la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus
germans eren el ca Cèrber, Ortre, l'Esfinx i el lleó
de Nemea. Vivia a la regió de Lícia.
En català hi ha paraules o expressions amb un component mitològic. Intenta explicar què
signifiquen les següents:
a) Quan un fet és caòtic, què vol dir?
Que hi ha unes condicions de caos després d’haver passat alguna cosa.
b) Què és un atles? Per què?
Un llibre que explica les situacions geogràfiques, i mapes continentals i regionals de tot
el món. Inclou un detall amb les principals dades socials, geogràfics i polítics de cada
país.
c) Què significa fer una acció prometeica?
Fer una ordre jugant amb foc
d) Què vol dir l’oració: Les seves il·lusions són quimeres?
Que són una realitat impossible
e) Per què en un museu és un lloc on es guarden les diferents manifestacions
artístiques?
Per poder veure totes les obres que han quedat de diferents pintors o escultors.
f) Els termòmetres de Mercuri, per què es diuen així?
S’utilitza comunament per al·ludir a alguna cosa o algú erràtic, volàtil o inestable, i
deriva dels ràpids vols de Mercuri d'un lloc a un altre.
g) La frase: L’eco ressona per la muntanya. Què creus que indica?
Ve de la nimfa Eco, que va tenir el càstig de repetir sempre la última frase i ja que era
una nimfa de muntanya es diu L’eco ressona per la muntanya.

6. h) Què és la morfina? Què vull dir quan arribo tard i li dic al profe: ho sento, m’he
quedat als braços de Morfeu?
La morfina és una potent droga opiàcia usada freqüentment en medicina com analgèsic.
La morfina va ser nomenada així pel farmacèutic alemany Friedrich Wilhelm Adam
Sertürner en honor a Morfeu, el déu grec dels somnis.
Vull dir que m’he quedat dormit a casa, ja que Morfeu és el déu de la nit i del somni.