"La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què", per Alba Espinosa i Lucia Lozano
Espai de la història i temps de la història i del discurs a "Solitud" de Víct...Sara Pérez Sambartolomé
Aquesta presentació és un estudi de l'espai de la història i el temps de la història i del discurs a la novel·la "Solitud" de Víctor Català dut a terme per dues estudiants de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Sara Pérez Sambartolomé (jo mateixa) i Sara Ruiz i Santulària.
"La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què", per Alba Espinosa i Lucia Lozano
Espai de la història i temps de la història i del discurs a "Solitud" de Víct...Sara Pérez Sambartolomé
Aquesta presentació és un estudi de l'espai de la història i el temps de la història i del discurs a la novel·la "Solitud" de Víctor Català dut a terme per dues estudiants de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Sara Pérez Sambartolomé (jo mateixa) i Sara Ruiz i Santulària.
Petit powerpoint que detalla la vida i els trets mes importants de la poetessa Maria Merçè Marçal i Serra.
Noèlia González i Anna Moya
IES Pla de les Moreres - 1BAT, A
INTRODUCCIÓ:
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929- Vic 2003) és un poeta, escriptor i traductor català dels més destacats del segle XX. La seva obra és una de les més autobiogràfiques, ja que les seves obres parlen bàsicament de la seva malaltia, perquè considera que va tenir un gran impacte durant la seva vida. Actualment és un dels més llegits i reconeguts mundialment. La seva obra és una de les més extenses i al llarg de la seva vida, va guanyar molts premis literaris, com el Premi d’honor de les lletres catalanes.Un dels poemes amb més renom de Miquel Martí i Pol és Elionor. Aquest poema ha esdevingut una metàfora de la societat d’aquell moment, prenent com a protagonista la seva pròpia mare, una dona treballadora.
ESTRUCTURA:
A la primera part l’autor fa una descripció d’Elionor, una adolescent que comença a treballar amb una certa il·lusió a una fàbrica. A la segona part, Elionor ja és jove, hi té un canvi d’humor, està trista i es sent sola. A la tercera part les dones donen la solució a Elionor. Li diuen que si forma una família li passaran els mals que té. I els hi fa cas.
A la quarta part, la història es torna a repetir amb la seva filla.
MÈTRICA I RIMA:
Aquest poema és un poema de versos lliures. Miquel Martí i Pol no dóna tanta importància a la mètrica com altres poetes. Miquel Martí i Pol en aquest poema li dóna més importància al missatge que transmet el poema.
TEMA:
Explica la vida d’ una noia, des de l’adolescència fins a la maduresa, a traves dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica (escombrant-la). Així va poder reflectir el paper de les dones durant aquella època.
FIGURES RETÒRIQUES:
Durant tot el poema està parlant de l’Elionor, però en realitat el que està fent durant tot el poema és parlar de la societat de dones que treballaven a les fàbriques de Catalunya en aquella època. Per tant és una metonímia, ja que parla de l’Elionor però en realitat està parlant de tot el conjunt de dones.
Només començar hi ha un encavallament: “L’Elionor tenia // catorze anys i tres hores.
Al vers 4 i 5 es produeix un altre encavallament: “Aquestes coses queden // enregistrades a la sang per sempre.
Aquests mateixos versos alhora són una metàfora, ja que vol reflectir que la vida de la mare es representa en la de la filla.
Al vers 6 hi ha una altra metàfora: “Duia trenes encara”, ja que fa referència a l’edat infantil de la nena.
Al vers 10 hi ha un encavallament: “i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.”
Al vers 11 hi apareix una personificació: “feia córrer l’escombra”.
Al vers 14 hi ha una metàfora: “la grisor de les finestres”
Durant el poema hi ha diversos paral·lelismes: “Duia trenes encara i deia: sí,i bones>>.”
“quan va posar-se a treballar”
EXPLICACIÓ:
Al començament se’ns presenta el personatge principal: l’Elionor. Ens diu que va començar a treballar quan tenia tan sols catorze anys. Sempre feia el que li deien els seus superiors. Tothom l’estimava. Mentre escombrava sempre cantava..
2. Maria-Mercè Marçal
Temàtica Afirmació de la
(perspectiva femenina) seva pròpia identitat
-Femenins: maternitat Reivindicació col·lectiva
- Universals: amor i solitud Dones en igualtat als
homes en la cultura
Veu femenina integrada
al món de la cultura
3. “Sota el signe del drac”
(Claus per entendre la seva poesia)
1ª etapa 2ª etapa
“Cau de llunes” “Bruixa de dol”
a (1977-1979)
“Sal oberta”
4. 1ª etapa
Esquema triangular “Cau de llunes”
-Celebració festí eròtic i amorós.
-Jo poètic : lluita - Compromís polític
de la poeta, el festí o la solitud -Condició de dona
-Lluna: Símbol de la feminitat
i reivindicació
(embaràs i cicle menstrual)
Astre que no té llum pròpia,
està il·luminat pel Sol
-Ombra: zona inexplorada, (símbol masculí)
fat, lloc de subjecció
5. 2ª etapa, “BRUIXA DE DOL”
Parts de l’obra Temàtica
“Foc de pales” i “Foguera Joana”
-Banquet amorós: alegria encontre -Tensions oposades de festa
eròtic i tristesa als llavis. i de lluita.
-Problemàtica de la dona.
“Tombant” -Descobriment angoixat de la
-Plecs interiors carregats solitud.
d’ombres i solitud. -Erotisme com a experiència
lúdica.
“Bruixa de dol”
-consciència d’obrir-se a nous
camins, miralls, imatges
d’aigua Bruixes poder eliminat de
la cultura, la dona forta,
amb poders.
6. EL MEU AMOR SENSE CASA
(Obra Completa)
Objectius Aspecte formal Diferents eixos
-Popular: “Cau de llunes” -Experiència de
-Construcció de
“Bruixa de dol” la gestació
la seva identitat.
“Sal Oberta” -Experiència de
-Viure al màxim
la maternitat
-Culte: (poesia amorosa) -Experiència de
“La germana, l’estrangera” l’amor lèsbic
“Sal Oberta”
“Terra de mai”
