El nostre power point sobre la decadència del s.XVI a Catalunya.

1. Judit Rambla Ferreres
Sandra Taberner Mejías
Xènia Torondell Gil

2.  Moviment intel·lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en
la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina.
 Canvis fonamentals com la introducció de la impremta,
reformes religioses i la formulació del sistema heliocèntric.
 La literatura catalana del Renaixement, perdura en un període
que comprèn des dels darrers anys del segle XV fins al final
del segle XVI, va recuperar alguns dels cànons estètics i dels
models formals del classicisme.
 La prosa catalana més valuosa del període són Los col·loquis
de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig.

3.  La narrativa històrica, representada per les cròniques de Pere
Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la
novel·la al·legòrica, representada per l'Spill de la vida
religiosa.
 En la narrativa en vers destaca el poema sobre el Lepant.
 En teatre destaquen les peces còmiques La vesita (1524-25)
de Joan Ferrandis d'Herèdia
 En l'àmbit religiós, al costat del manteniment de formes
dramàtiques com els misteris i moralitats d'inspiració
medieval, el teatre català incorpora a la tardor del
Renaixement una forma nova, l'acte sacramental, en són bons
exemples El castell d'Emaús i L'Església militant del valencià
Joan Timoneda.

4. VIDA
• 1505 i el 1510 (lloc desconegut)
•L’anomenaven “lo Grec”, ja que pensaven que provenia de Xipre.
•Poeta i pintor del renaixement català.
•La literatura no era la seva primera ocupació, sinó que ho era la
pintura.
• Retaules d’Arenys de Munt i de Sant Romà de Lloret
•
•Portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i de Tarragona.
•Es va relacionar amb l’aristocràcia i va poder viure de l’art gràcies a la
protecció de Jeroni Galceran Serafí de Sorribes, a qui va dedicar un
sonet.
•Finalment, va emmalaltir i empobrir, i va morir l’any 1567 a Barcelona.

5. OBRA
 Petrarquista més significant del Renaixement català.
 Formes poètiques pròpies del Renaixement.
 Sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes
(comentaris de dibuixos), cançons i poemes.
 Patiment amorós com a tema principal.
 El 1560 col·labora sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March
 Publicació de “Dos llibres”: 170 poemes distribuïts en dues parts :
1r profà (“Llibre primer d’amors”) + 2n espiritual (“Llibre segon de
les obres espirituals”).
 Sonet, que fa una valoració renaixentista dels grans poetes de
l’Antiguitat. (Homer, Virgili, Ovidi, Ausiàs March...)

6. A la voreta del mar
n'hi ha una donzella
que en brodava un
mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?-
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?-
-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina.-
-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.-
Quan ella s'ha despertat
ja no en veu terra:
la nau és en alta mar,
pel mar navega.
-Mariner, bon mariner,
torneu-ne en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.-
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva.
Set anys ha que vaig pel mar
per vós donzella;
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.-
-Ai no!, no hi puc
pujar,
no tinc moneda.
Lo meu pare té les
claus
de l'arquimesa.-
-No quedeu per
diners, no,
prou fio d'ella.-
La donzella entra a
la nau,
tria al seda.
Mentre va
mercadejant,
la nau pren vela.
Mariner es posa a
cantar
cançons novelles.
Amb lo cant del
mariner
s'ha dormideta,
i amb el soroll de la
mar
ella es desperta.
-De tres germanes
que som,
só la més bella:
l'una porta vestit
d'or,
l'altra de seda
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una és casada amb
un duc,
l'altra és princesa
i jo, pobreta de mi,
só marinera.-
-No sou marinera,
no,
que en sereu reina,
que jo só lo fill del
rei
de l'Anglaterra.

7.  presenta sempre una evolució mes lenta que
la culta; per això és mes difícil de datar.
 transmesa oralment i cantada.
En Teatre
 peces dramàtiques breus, sovint
complements d’una obra mes llarga, que
descrivia costums de l'època acompanyades
de música i cançons.

8. Gèneres
 Nadales; a l’entorn del naixement de crist.
 Corrandes; normalment quatre versos de set
síl·labes.
 Goigs; poesia religiosa sota l’advocació d’un sant
o una parròquia.
Cal Destacar
 Romanços; poemes narratius de tradició oral.
 Trets comuns: vers d’art menor, la rima
assonant, repeticions.
 En prosa: rondalles i llegendes, és habitual el seu
fantàstic.