SlideShare a Scribd company logo
1 of 35
Per què
veiem les
coses en
color?
PASSOS QUE HEM SEGUIT
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
COM HO PODEM
COMPROVAR?
TREIEM
CONCLUSIONS!
QUÈ ENS
AGRADARIA
INVESTIGAR?
Vam fer una pluja d’idees a la
classe sobre quines
curiositats teníem, què ens
agradaria saber, sobre quin
tema ens agradaria
investigar,...
Finalment, per votacions vam
triar:
QUÈ ENS
AGRADARIA
INVESTIGAR?
Per què veiem les coses en color?
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
o Els colors són una llum que entra per l’iris.
o De l’iris van cap a uns gens / cons, que estan formats pels
tres colors primaris i allà es detecta el color.
o S’envia la informació al cervell, a través d’un nervi.
o El cervell la processa i li diu a l’ull quin color és / El cervell
detecta el color i el reconeix.
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
Però no només ens surten idees, també preguntes i dubtes!
o Per què els gossos veuen en blanc i negre?
Els hi falta un d’aquests gens que parlem?
o Què són els colors?
Com arriben al nostre ull?
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
Després d’una estona de conversa, ens adonem que:
NO PODREM ENTENDRE PER QUÈ HI VEIEM EN COLOR SI NO
INVESTIGUEM I ENS POSEM D’ACORD EN QUÈ SÓN ELS COLORS!!
Així doncs, ens posem a treballar en aquesta direcció!
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
Per grups, dibuixem com ens imaginem els colors. Ho fem
imaginant que tenim un objecte de color blanc, un negre, un blau
clar i un altre blau fosc. Cada grup fa un dibuix i després ho
explica a la classe:
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
Les idees que surten dels dibuixos són:
• La llum és de color blanc, blau, negre, etc. I quan toca a un objecte fa que
el veiem d’aquest color.
• Veiem negre quan no hi ha llum.
• El color blanc li arriba molta llum per tant per això el veiem blanc, i el
negre no li arriba llum, per això el veiem negre. El blau clar i el blau fosc,
depèn de si li arriba més o menys llum es veu més clar o més fosc.
Altre cop, ens sorgeixen preguntes i dubtes!
• Així doncs, com és que tenim la persiana apujada, el llum
obert, i hi ha objectes de la classe que els veiem negre?
• És el mateix negre i foscor? Creiem que sí... El negre es forma
quan no hi ha llum!
• Com és que podem veure objectes de diferents colors sota un
mateix llum? No és la llum que fa els colors dels objectes?
IDEES PRÈVIES:
QUÈ EN PENSEM?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
Haviem compartit les idees,
ens havien sorgit preguntes,
teniem idees en ment...
Ara calia comprovar les nostres idees!
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
Per explicar l’ull dissenyem una maqueta:
I amb aquarel·les fem barreges de colors
per intentar explicar com el nostre ull veu
els colors:
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
La nostra experimentació estaria més basada
en saber què són els colors.
Per grups vam estar pensant quins
experiments podríem fer, i van sorgir els
següents:
La llum del sol i
els papers de
colors
La llum i
transparencies
de colors
El reflexe
dels cd’s
La roda de
colors
El color
turquesa
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
La llum i
transparències
de colors
OBJECTIU:
Demostrar que la llum, segons del color que és, fa que veiem els
colors d’un color o un altra.
EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ:
Vam agafar una llanterna i vam posar diferents transparències de
colors: verd, blau, vermell, groc... I enfocàvem a diferents
objectes per comprovar que els veiem del color que havíem
posar la transparència.
Aprofitem per posar-nos les transparències al davant i veure
nosaltres mateixos si a través d’aquesta veiem les coses del color
de la transparència.
No ens ha funcionat!!
Veiem els objectes del color que són, si que una mica més
foscos, però no canvia el color! Entrem en debat del per què...
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
CONCLUSIONS:
Després de debatre ens adonem que potser no és veritat que
l’experiment no hagi funcionat, possiblement és que no estavem
del tot certs. Els objectes no són d’un color o un altre segons la
llum que li arriba, sinó que ha de tenir alguna cosa el propi
objecte que el faci del color que és.
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
El reflexe
dels cd’s
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
OBJECTIU:
Reflexionar sobre el reflex que es produeix en el cd
EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ:
A la llar d’infants de l’escola, al pati, tenen uns cd’s penjats. Cada
dia, quan hi passem, veiem que en els cd’s, quan toca el sol, s’hi
pot veure l’arc de sant martí. Vam anar, per grupets, a veure-ho i
vam reflexionar sobre el per què es veia l’arc de sant martí.
CONCLUSIONS:
Després de donar diferents idees, vam arribar a la conclusió que
el cd té la propietat de fer com de mirall i permet que la llum
que li arriba es descomposi i es pugui veure realment de quin
color és. Ens adonem que la llum no està feta d’un sol color, sinó
que es produeix a partir dels 7 colors de l’arc de sant martí.
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
La roda de colors
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
OBJECTIU:
Simular com es forma el color blanc
EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ:
Un cop haver vist els cd’s, vam voler crear nosaltres el color
blanc. Vam construïr una baldufa, amb la roda de colors, simulant
els colors de l’arc de Sant Martí. Un cop feta, la vam fer girar i
vam observar què passava.
No veiem que sigui totalment blanc,
sinó que agafa un to rosat!
Què ha passat?
CONCLUSIONS:
Ens va sobtar que no veiessim la roda de color blanc al fer-la
girar, així és que ens vam demanar el per què. Alguns dels
supòsits que van sorgir són:
• Vam pintar la roda dels colors de l’arc de sant martí, però no
ordenats. Això podia fer que a l’hora de fer l’efecte òptic de
produïr-se el color blanc, no fos possible.
• El fet de pintar-ho amb retoladors, va fer que els tons dels
colors fossin forts, això feia que també fos difícil que es veigués
totalment blanc al girar la baldufa.
No obstant, vam arribar a la conclusió que tot i que no ens
havia aparegut el color blanc, si que es veia un rosat molt clar,
gairebé blanc, i que per tant podíem donar l’experiment com a
vàlid.
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
La llum del sol i
els papers de
colors
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
OBJECTIU:
Veure com es comporta la llum del sol en un paper blanc, un negre i
un blau
EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ:
Vam sortir al pati, i amb una lupa, la vam encarar de cara el sol que es
reflectís la llum del sol, a través d’ella, sobre un paper. Per cada tipus
de paper deixàvem la lupa un màxim de 2 minuts. El primer paper era
de color blanc, el segon negre i el tercer blau. Vam fer-ho en 4 grups,
així obteníem més dades de què passava.
RESULTATS:
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
0
20
40
60
80
100
120
grup 1 grup 2 grup 3 grup 4
Color Blanc
Color negre
Color blau
• El blanc van passar els dos minuts i no vam veure cap canvi
• El negre, amb pocs segons ( uns 5 segons ) i sense buscar un punt concret, va fer un forat
al full i sortia fum
• El color blau, si enfocàvem que quedes un punt gran no feia res, ara bé, quan vam anar a
fer que la llum fos més petita, va començar a cremar també ( uns 20 segons )
CONCLUSIONS:
El full negre s’ha escalfat molt ràpid, això vol dir que agafa
l’escalfor que rep i l’absorbeix.
El blanc, no agafa la calor que rep, sinó que la reflecteix enfora.
El blau, com que no és ni negre ni blanc, li costa més absorbir la
llum i per tant una part l’absorbeix i l’altre la reflecteix.
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
El color
turquesa
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
OBJECTIU:
Veure quina percepció tenim d’un color que a vegades no correspon a
cap dels colors base que coneixem.
EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ:
Vam agafar un full de paper i el vam pintar amb un retolador
turquesa. Vam passar-lo a tota la classe i cadascú deia si el veia més
blau o més verd.
RESULTATS:
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
0
2
4
6
8
10
12
14
16
Color blau
Color verd
• Més gent va dir el verd ( 16 persones ) que el blau ( 6 persones )
CONCLUSIONS:
Tot i que hi va haver més gent que deia que el color el veia més
verd que blau, veiem que hi ha colors que no són clars. Aquest
fet l’atribuïm a que el nostre cervell pot arribar a captar milers
de colors, i que quan un color està enmig de dos colors bases,
segons la percepció de cadascú el veurà d’un o altre color.
COM HO
PODEM
COMPROVAR?
TREIEM
CONCLUSIONS!
Un cop fet cada experiment i observació, i de treure
conclusions per cadascun, toca posar-ho en comú i anar a
construïr la nostra idea de què són els colors i com els
veiem. De tot el que anem parlant treiem la següent teoria:
BLANC: tota la llum que arriba
es reflecteix. Per això veiem
l’objecte de color blanc.
NEGRE: tota la llum que arriba
és absorbida. Veiem l’objecte de
color negre.
TREIEM
CONCLUSIONS!
VERMELL: la llum que arriba
s’absorveix i només es reflecteix
el vermell. Per això veiem
l’objecte de color vermell.
I així funciona amb els diversos colors. Si un color el veiem més fosc o més clar,
dependrà de si hi ha hagut més llum o menys absorbida.
També ens informem i veiem que la manera de produïr-se el color és per la longitud
d’ona de cada raig de llum que arriba.
TREIEM
CONCLUSIONS!
Finalment, per tancar la nostra investigació, resumim amb
una frase el procés de per què hi veiem en colors:
El nostre ull, rep la llum que es reflecteix en els objectes, que és la responsable de que
veiem els colors. Aquesta entra en el nostre ull per la nineta, i a través dels cons que
tenim a l’ull, que perceben els tres colors bàsics ( groc, magenta i cian ), processa la
quantitat de llum que arriba, produeix el senyal nerviós per enviar-lo al cervell, perquè
aquest reconegui el color i pugui informar a la vista del color pertinent.
TREIEM
CONCLUSIONS!
Però... EP! I els dubtes que ens han anat sorgint... Els podem
resoldre ja?
• ELS GOSSOS PER QUÈ HI VEUEN EN BLANC I NEGRE?
Creiem que és perquè en comptes de tenir els tres cons a
l’ull, com nosaltres tenim, en tenen només dos: blanc i negre.
És per aquest motiu que no poden veure els colors.
• EL NEGRE ÉS EL MATEIX QUE LA FOSCOR ( FALTA DE LLUM? )
No, el negre és el resultat de que la llum arriba a l’objecte i
és tota absorbida. En canvi, la foscor és quan per manca de
llum, no hi pot haver l’absorció / reflexió de la llum i per tant
no veiem cap objecte, perquè no es poden apreciar els colors.
Els nens i nenes de 6è de primària
Escola Santa Caterina de Siena - Vic

More Related Content

What's hot

01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terraAlbert Albert
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sangTecno Compte
 
Els funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculsEls funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculsErica Ztz
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesJoan Camps Pons
 
Recursos exposició oral
Recursos exposició oralRecursos exposició oral
Recursos exposició oralescolasonferrer
 
Malalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMalalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMi Guel
 
Classificació dels animals
Classificació dels animalsClassificació dels animals
Classificació dels animalsSerradePrades
 
Animals invertebrats classificació
Animals invertebrats   classificacióAnimals invertebrats   classificació
Animals invertebrats classificaciócinqueb25
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanyallucpc
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimalsdgomez7
 
Dossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiquesDossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiquesescolalesfonts
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralangelsalegre
 
Com fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibreCom fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibremanules
 

What's hot (20)

01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Descripció paisatges
Descripció paisatgesDescripció paisatges
Descripció paisatges
 
Les malalties de la sang
Les malalties de la sangLes malalties de la sang
Les malalties de la sang
 
La llum i el color
La llum i el colorLa llum i el color
La llum i el color
 
Els funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculsEls funcionaments dels músculs
Els funcionaments dels músculs
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
La reproducció de les plantes
La reproducció de les plantesLa reproducció de les plantes
La reproducció de les plantes
 
Recursos exposició oral
Recursos exposició oralRecursos exposició oral
Recursos exposició oral
 
Malalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatoriMalalties aparell circulatori
Malalties aparell circulatori
 
Classificació dels animals
Classificació dels animalsClassificació dels animals
Classificació dels animals
 
Animals invertebrats classificació
Animals invertebrats   classificacióAnimals invertebrats   classificació
Animals invertebrats classificació
 
L'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORI
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanya
 
Decimals
DecimalsDecimals
Decimals
 
Dossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiquesDossier problemes vacances 5è matemàtiques
Dossier problemes vacances 5è matemàtiques
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
 
Com fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibreCom fer la ressenya oral del llibre
Com fer la ressenya oral del llibre
 

Similar to Per què veiem les coses en color

Similar to Per què veiem les coses en color (20)

Treballem el sentit de la vista
Treballem el sentit de la vistaTreballem el sentit de la vista
Treballem el sentit de la vista
 
COLOR_CERES.pdf
COLOR_CERES.pdfCOLOR_CERES.pdf
COLOR_CERES.pdf
 
Treballem el sentit de la vista
Treballem el sentit de la vistaTreballem el sentit de la vista
Treballem el sentit de la vista
 
Explicació tema llum i so
Explicació tema llum i soExplicació tema llum i so
Explicació tema llum i so
 
WebQuest
WebQuestWebQuest
WebQuest
 
Taller d’experimentació
Taller d’experimentacióTaller d’experimentació
Taller d’experimentació
 
Els colors de la llum
Els colors de la llumEls colors de la llum
Els colors de la llum
 
Presentació Congrés
Presentació CongrésPresentació Congrés
Presentació Congrés
 
El Món del les Ones - La Llum
El Món del les Ones - La LlumEl Món del les Ones - La Llum
El Món del les Ones - La Llum
 
PSICOLOGIA 2 PDF
PSICOLOGIA 2 PDFPSICOLOGIA 2 PDF
PSICOLOGIA 2 PDF
 
Llumcolor
LlumcolorLlumcolor
Llumcolor
 
Treballdeplastica
TreballdeplasticaTreballdeplastica
Treballdeplastica
 
Llum de colors
Llum de colorsLlum de colors
Llum de colors
 
Quadern de Viatge
Quadern de ViatgeQuadern de Viatge
Quadern de Viatge
 
El Color
El ColorEl Color
El Color
 
Plastica Linea Color
Plastica Linea ColorPlastica Linea Color
Plastica Linea Color
 
Introducció al color
Introducció al colorIntroducció al color
Introducció al color
 
Imatmov
ImatmovImatmov
Imatmov
 
Llucanes
LlucanesLlucanes
Llucanes
 
Tallers primària 2011 12 comprimit
Tallers primària 2011 12 comprimitTallers primària 2011 12 comprimit
Tallers primària 2011 12 comprimit
 

Recently uploaded

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (9)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Per què veiem les coses en color

  • 2. PASSOS QUE HEM SEGUIT IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? COM HO PODEM COMPROVAR? TREIEM CONCLUSIONS! QUÈ ENS AGRADARIA INVESTIGAR?
  • 3. Vam fer una pluja d’idees a la classe sobre quines curiositats teníem, què ens agradaria saber, sobre quin tema ens agradaria investigar,... Finalment, per votacions vam triar: QUÈ ENS AGRADARIA INVESTIGAR? Per què veiem les coses en color?
  • 4. IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? o Els colors són una llum que entra per l’iris. o De l’iris van cap a uns gens / cons, que estan formats pels tres colors primaris i allà es detecta el color. o S’envia la informació al cervell, a través d’un nervi. o El cervell la processa i li diu a l’ull quin color és / El cervell detecta el color i el reconeix.
  • 5. IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? Però no només ens surten idees, també preguntes i dubtes! o Per què els gossos veuen en blanc i negre? Els hi falta un d’aquests gens que parlem? o Què són els colors? Com arriben al nostre ull?
  • 6. IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? Després d’una estona de conversa, ens adonem que: NO PODREM ENTENDRE PER QUÈ HI VEIEM EN COLOR SI NO INVESTIGUEM I ENS POSEM D’ACORD EN QUÈ SÓN ELS COLORS!! Així doncs, ens posem a treballar en aquesta direcció!
  • 7. IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? Per grups, dibuixem com ens imaginem els colors. Ho fem imaginant que tenim un objecte de color blanc, un negre, un blau clar i un altre blau fosc. Cada grup fa un dibuix i després ho explica a la classe:
  • 8. IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM? Les idees que surten dels dibuixos són: • La llum és de color blanc, blau, negre, etc. I quan toca a un objecte fa que el veiem d’aquest color. • Veiem negre quan no hi ha llum. • El color blanc li arriba molta llum per tant per això el veiem blanc, i el negre no li arriba llum, per això el veiem negre. El blau clar i el blau fosc, depèn de si li arriba més o menys llum es veu més clar o més fosc.
  • 9. Altre cop, ens sorgeixen preguntes i dubtes! • Així doncs, com és que tenim la persiana apujada, el llum obert, i hi ha objectes de la classe que els veiem negre? • És el mateix negre i foscor? Creiem que sí... El negre es forma quan no hi ha llum! • Com és que podem veure objectes de diferents colors sota un mateix llum? No és la llum que fa els colors dels objectes? IDEES PRÈVIES: QUÈ EN PENSEM?
  • 10. COM HO PODEM COMPROVAR? Haviem compartit les idees, ens havien sorgit preguntes, teniem idees en ment... Ara calia comprovar les nostres idees!
  • 11. COM HO PODEM COMPROVAR? Per explicar l’ull dissenyem una maqueta:
  • 12. I amb aquarel·les fem barreges de colors per intentar explicar com el nostre ull veu els colors: COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 13. COM HO PODEM COMPROVAR? La nostra experimentació estaria més basada en saber què són els colors. Per grups vam estar pensant quins experiments podríem fer, i van sorgir els següents: La llum del sol i els papers de colors La llum i transparencies de colors El reflexe dels cd’s La roda de colors El color turquesa
  • 14. COM HO PODEM COMPROVAR? La llum i transparències de colors
  • 15. OBJECTIU: Demostrar que la llum, segons del color que és, fa que veiem els colors d’un color o un altra. EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ: Vam agafar una llanterna i vam posar diferents transparències de colors: verd, blau, vermell, groc... I enfocàvem a diferents objectes per comprovar que els veiem del color que havíem posar la transparència. Aprofitem per posar-nos les transparències al davant i veure nosaltres mateixos si a través d’aquesta veiem les coses del color de la transparència. No ens ha funcionat!! Veiem els objectes del color que són, si que una mica més foscos, però no canvia el color! Entrem en debat del per què... COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 16. CONCLUSIONS: Després de debatre ens adonem que potser no és veritat que l’experiment no hagi funcionat, possiblement és que no estavem del tot certs. Els objectes no són d’un color o un altre segons la llum que li arriba, sinó que ha de tenir alguna cosa el propi objecte que el faci del color que és. COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 17. El reflexe dels cd’s COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 18. COM HO PODEM COMPROVAR? OBJECTIU: Reflexionar sobre el reflex que es produeix en el cd EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ: A la llar d’infants de l’escola, al pati, tenen uns cd’s penjats. Cada dia, quan hi passem, veiem que en els cd’s, quan toca el sol, s’hi pot veure l’arc de sant martí. Vam anar, per grupets, a veure-ho i vam reflexionar sobre el per què es veia l’arc de sant martí.
  • 19. CONCLUSIONS: Després de donar diferents idees, vam arribar a la conclusió que el cd té la propietat de fer com de mirall i permet que la llum que li arriba es descomposi i es pugui veure realment de quin color és. Ens adonem que la llum no està feta d’un sol color, sinó que es produeix a partir dels 7 colors de l’arc de sant martí. COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 21. COM HO PODEM COMPROVAR? OBJECTIU: Simular com es forma el color blanc EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ: Un cop haver vist els cd’s, vam voler crear nosaltres el color blanc. Vam construïr una baldufa, amb la roda de colors, simulant els colors de l’arc de Sant Martí. Un cop feta, la vam fer girar i vam observar què passava. No veiem que sigui totalment blanc, sinó que agafa un to rosat! Què ha passat?
  • 22. CONCLUSIONS: Ens va sobtar que no veiessim la roda de color blanc al fer-la girar, així és que ens vam demanar el per què. Alguns dels supòsits que van sorgir són: • Vam pintar la roda dels colors de l’arc de sant martí, però no ordenats. Això podia fer que a l’hora de fer l’efecte òptic de produïr-se el color blanc, no fos possible. • El fet de pintar-ho amb retoladors, va fer que els tons dels colors fossin forts, això feia que també fos difícil que es veigués totalment blanc al girar la baldufa. No obstant, vam arribar a la conclusió que tot i que no ens havia aparegut el color blanc, si que es veia un rosat molt clar, gairebé blanc, i que per tant podíem donar l’experiment com a vàlid. COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 23. La llum del sol i els papers de colors COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 24. COM HO PODEM COMPROVAR? OBJECTIU: Veure com es comporta la llum del sol en un paper blanc, un negre i un blau EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ: Vam sortir al pati, i amb una lupa, la vam encarar de cara el sol que es reflectís la llum del sol, a través d’ella, sobre un paper. Per cada tipus de paper deixàvem la lupa un màxim de 2 minuts. El primer paper era de color blanc, el segon negre i el tercer blau. Vam fer-ho en 4 grups, així obteníem més dades de què passava.
  • 25. RESULTATS: COM HO PODEM COMPROVAR? 0 20 40 60 80 100 120 grup 1 grup 2 grup 3 grup 4 Color Blanc Color negre Color blau • El blanc van passar els dos minuts i no vam veure cap canvi • El negre, amb pocs segons ( uns 5 segons ) i sense buscar un punt concret, va fer un forat al full i sortia fum • El color blau, si enfocàvem que quedes un punt gran no feia res, ara bé, quan vam anar a fer que la llum fos més petita, va començar a cremar també ( uns 20 segons )
  • 26. CONCLUSIONS: El full negre s’ha escalfat molt ràpid, això vol dir que agafa l’escalfor que rep i l’absorbeix. El blanc, no agafa la calor que rep, sinó que la reflecteix enfora. El blau, com que no és ni negre ni blanc, li costa més absorbir la llum i per tant una part l’absorbeix i l’altre la reflecteix. COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 28. COM HO PODEM COMPROVAR? OBJECTIU: Veure quina percepció tenim d’un color que a vegades no correspon a cap dels colors base que coneixem. EXPLICACIÓ DE L’EXPERIMENTACIÓ / OBSERVACIÓ: Vam agafar un full de paper i el vam pintar amb un retolador turquesa. Vam passar-lo a tota la classe i cadascú deia si el veia més blau o més verd.
  • 29. RESULTATS: COM HO PODEM COMPROVAR? 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Color blau Color verd • Més gent va dir el verd ( 16 persones ) que el blau ( 6 persones )
  • 30. CONCLUSIONS: Tot i que hi va haver més gent que deia que el color el veia més verd que blau, veiem que hi ha colors que no són clars. Aquest fet l’atribuïm a que el nostre cervell pot arribar a captar milers de colors, i que quan un color està enmig de dos colors bases, segons la percepció de cadascú el veurà d’un o altre color. COM HO PODEM COMPROVAR?
  • 31. TREIEM CONCLUSIONS! Un cop fet cada experiment i observació, i de treure conclusions per cadascun, toca posar-ho en comú i anar a construïr la nostra idea de què són els colors i com els veiem. De tot el que anem parlant treiem la següent teoria: BLANC: tota la llum que arriba es reflecteix. Per això veiem l’objecte de color blanc. NEGRE: tota la llum que arriba és absorbida. Veiem l’objecte de color negre.
  • 32. TREIEM CONCLUSIONS! VERMELL: la llum que arriba s’absorveix i només es reflecteix el vermell. Per això veiem l’objecte de color vermell. I així funciona amb els diversos colors. Si un color el veiem més fosc o més clar, dependrà de si hi ha hagut més llum o menys absorbida. També ens informem i veiem que la manera de produïr-se el color és per la longitud d’ona de cada raig de llum que arriba.
  • 33. TREIEM CONCLUSIONS! Finalment, per tancar la nostra investigació, resumim amb una frase el procés de per què hi veiem en colors: El nostre ull, rep la llum que es reflecteix en els objectes, que és la responsable de que veiem els colors. Aquesta entra en el nostre ull per la nineta, i a través dels cons que tenim a l’ull, que perceben els tres colors bàsics ( groc, magenta i cian ), processa la quantitat de llum que arriba, produeix el senyal nerviós per enviar-lo al cervell, perquè aquest reconegui el color i pugui informar a la vista del color pertinent.
  • 34. TREIEM CONCLUSIONS! Però... EP! I els dubtes que ens han anat sorgint... Els podem resoldre ja? • ELS GOSSOS PER QUÈ HI VEUEN EN BLANC I NEGRE? Creiem que és perquè en comptes de tenir els tres cons a l’ull, com nosaltres tenim, en tenen només dos: blanc i negre. És per aquest motiu que no poden veure els colors. • EL NEGRE ÉS EL MATEIX QUE LA FOSCOR ( FALTA DE LLUM? ) No, el negre és el resultat de que la llum arriba a l’objecte i és tota absorbida. En canvi, la foscor és quan per manca de llum, no hi pot haver l’absorció / reflexió de la llum i per tant no veiem cap objecte, perquè no es poden apreciar els colors.
  • 35. Els nens i nenes de 6è de primària Escola Santa Caterina de Siena - Vic