Taller d’experimentació

TÍTOL
Cromatografia amb fulles
MATERIAL
• Alcohol de farmàcia.
• Dos vasos.
• Tisores.
• Una canyeta.
• Cinta adhesiva.
• Paper absorbent.
• Fulles color vermell i grogues.
• 2 pots amb tapa.
• Un morter
CROQUIS O FOTO
OBJECTIU O PREGUNTES
Mitjançant la cromatografia , tècnica que ajuda a separar
mescles, hem volgut descobrir els colors de les fulles, encara que
la nostra vista no ens els deixi veure. Mitjançant l’alcohol i la
capil·laritat veurem les diferents tonalitats tardorenques.
EXPERIÈNCIA
Hem posat les fulles en un morter, les hem aixafat i hem
afegit alcohol, després en el pot ben tapat hem deixat que
reposin unes hores.
El següent pas ha estat col·locar un paper absorbent penjat en
la canyeta, procurant que toqués el líquid.
Hem observat com queden repartits els diferents pigments.
AIXÍ VA SER (foto de l’experiència a classe)
CONCLUSIONS
Hem vist com apareixen separats en el paper els diferents
colors que eren “a dins” la fulla.
Podem observar com els pigments que queden sobre el paper
no els hem apreciat amb la nostra vista.

TÍTOL
Cromatografia amb retoladors
MATERIAL
Paper de filtre de cafetera.
Aigua.
Sal.
Vasos petits.
Cullera.
Tisores.
Retoladors no permanents de diferents colors.
CROQUIS O FOTO
Descobrir que la tinta dels retoladors està formada per una
barreja de colors.
EXPERIÈNCIA
Hem posat aigua en un vas i hem afegit una mica de sal.
En un paper de filtre de cafetera hi hem dibuixat i pintat
una rodona amb retolador permanent. Triem,
preferiblement, colors foscos.
Hem fet un foradet i hem inserit una tira de paper absorbent
cargolat, procurant que estigui en contacte amb l’aigua salada.
En poca estona l’aigua puja per capil·laritat i arrossega els
diferents pigments de la tinta, que s’escampen i ens deixen
veure bonics colors.
CONCLUSIONS
Veure com un color, que la nostra vista aprecia com a únic,
està format en realitat per altres colors que sense descomposar
no apreciàvem.

TÍTOL
El camí del vent
MATERIAL
Un embut
Una espelma
CROQUIS O FOTO
Intentar apagar l’espelma, bufant pel cantó estret de l’embut.
EXPERIÈNCIA
Encenem una espelma, a una distancia prudent de
l’alumnat, per taula, i de manera que cada alumne tingui
un embut, bufar pel canto estret i adonar-se que la flama no
s’apaga. En el moment que girem la posició de l’embut, la
flama s’apaga ràpidament.
CONCLUSIONS
Si bufem un embut posant la boca per la part estreta, les
parets de l’embut desvien la corrent d’aire, de manera que
surt enganxat a les parets i no per la part central de l’embut.
En el moment que girem l’embut l’aire surt directe ja que no
te espai per desviar-se, i es fàcil apagar la flama.
Amb aquest exemple podem entendre perquè s’aguanten els
avions en l’aire.

TÍTOL
Estalactita de sal
MATERIAL
Aigua i sal.
Dos vasos amb una dissolució d’aigua i sal saturada.
Un tros de cordill.
Dos clips.
Un platet.
.
CROQUIS O FOTO
Veure com l’aigua cau gota a gota a traves del cordill i es van
ajuntant els cristalls de sal formant una estalactita.
EXPERIÈNCIA
Omplim dos recipients amb aigua salada, posem uns clips per
tal de que el cordill es mantingui dins l’aigua. En mig de les
ampolles hi posem un platet per tal d’anar recollint la gota
d’aigua que poc a poc va caient.
Aquest experiment tarda uns 7 dies per veure l’efecte
estalactita. Com més dies millor.
CONCLUSIONS
La solució salada puja per capil·laritat i cau gota a gota al
platet. L’aigua de la dissolució s’evapora lentament quedant la
sal com a cristalls.

TÍTOL
Encenem llana de ferro
MATERIAL
Una pila de petaca.
Llana de ferro.
Un clau de ferro.
Una tapa de ferro
CROQUIS O FOTO
Descobrir com el foc es pot produir amb el contacte de nous
materials, no necessariament llumins, o flama directa.
Actuar amb prudència davant del foc.
Ser conseqüents i actuar correctament a l’hora de desfer-nos de
les deixalles, ja que poden ser focus de possibles incendis.
EXPERIÈNCIA
Hem tocat la llana de ferro amb un born de la pila, observem
que no passa res, toquem amb l’altre i tampoc passa res. En el
moment que prenen contacte tots dos borns, tanquem el
circuit i augmenta la temperatura del conductor (la llana de
ferro). L’escalfor que genera és suficient per la combustió de la
llana, que s’encén gràcies a la presencia de l’oxigen de l’aire.
Fa un efecte espectacular.
CONCLUSIONS
La llana de ferro és un bon conductor de l’electricitat.

TÍTOL
COM ES PROPAGA EL SOROLL
MATERIAL
Paper de film transparent
Una goma elàstica
Un bol de plàstic
Una olla
Una cullera de fusta
Sal Gruixuda
CROQUIS O FOTO
Com poden arribar els sorolls a la nostra oïda.
Que passarà amb la sal?
EXPERIÈNCIA
Posem el paper film en un bol i el lliguem amb la goma
elàstica, posem sal al damunt, i acostem l’olla sense tocar el
bol, donem copets amb la cullera a l’olla i veiem com la sal
salta.
CONCLUSIONS
L’olla picada fa soroll, vibra i fa vibrar l’aire del voltant
provocant ones sonores i aquestes fan saltar la sal.

TÍTOL
La vista ens enganya
MATERIAL
Un full de paper
CROQUIS O FOTO
Aconseguir fixar l’atenció amb la vista, però en aquest cas amb
dos punts de vista diferents.
EXPERIÈNCIA
Preparo els fulls en forma de cilindre, un per cada alumne.
Cal agafar el cilindre amb una mà i mirar un punt llunyà.
Acostar l’altra mà al cilindre de manera que quedi davant de
l’ull lliure. Important! Tots dos ulls han d’estar oberts.
Si ens concentrem mirant el punt llunyà veurem un forat
al palmell de la mà.
CONCLUSIONS
Descobrir que separant els camps visuals dels dos ulls veiem
coses que no són el que semblen. D’aquest fet en diem il·lusions
òptiques.

TÍTOL
ELS COLORS DE LA LLUM
MATERIAL
Una cartolina blanca
Una llanterna
Una safata amb aigua
Un mirall
Un prisma
Un CD
Retoladors
Un bastonet
CROQUIS O FOTO
Aconseguir separar els colors que composen un raig de llum
blanca.
EXPERIÈNCIA
- Fer incidir en un CD la llum i veure el reflex que produeix.
- Submergir un mirall en un recipient amb aigua
inclinant-lo una mica i dirigir-hi la llum d’una llanterna
de manera que es reflecteixin els colors de l’arc de Sant Martí.
- Fer passar un raig de llum per un prisma i observar com es
divideix en colors.
- Dibuixar i construir un cercle de colors i veure com, en fer-
lo girar, es veu de color blanc.
CONCLUSIONS
Els materials que hem utilitzat (aigua, prisma, CD) han
refractat la llum, i això ha fet que puguem veure els diferents
colors dels que està formada.

TÍTOL
“Sura o no sura”
MATERIAL
· Sal fina
· Un vas gran
· Un ou
· Una cullereta
· Una cullera
CROQUIS O FOTO
Descobrir que la densitat de l’aigua és important perquè un
objecte suri o no.
EXPERIÈNCIA
Posarem aigua en el vas fins la meitat i, amb l’ajuda de la
cullera, introduirem delicadament un ou.
Traurem l’ou i hi posarem 10 culleretes de sal, barrejarem
fins que es dissolgui, llavors tornarem a posar l’ou.
CONCLUSIONS
L’ou, dins el vas sense sal, s’enfonsa, degut a que és més dens
que l’aigua.
En el moment que dins l’aigua hi ha sal, l’ou sura, hem fet
que l’aigua sigui més densa que l’ou.
I, per últim, si afegim aigua en la segona prova, veiem que
l’ou es queda per la meitat (aconseguim que la densitat de l’ou
i de l’aigua s’assemblin).

TÍTOL
TINTA INVISIBLE
MATERIAL
Llet.
Recipient petit per posar-hi una mica de llet.
Pinzells o bastonets de cotó.
Fulls de paper blanc.
Font de calor: planxa o bombeta incandescent.
CROQUIS O FOTO
Descobrir que hi ha substàncies que canvien de color amb
l’escalfor.
EXPERIÈNCIA
Suquem el bastonet a la llet i dibuixem o escribim el nostre
missatge secret en el full de paper.
Deixem eixugar el missatge a l’aire.
Escalfem el paper amb la planxa o acostant-lo a la bombeta,
amb compte de no cremar-nos. Observem com es revela el
missatge, que queda d’un color fosc, com cafè.
CONCLUSIONS
S’ha produït una reacció que es diu d’enfosquiment. Les
substàncies que componen la llet (com per exemple la lactosa,
el sucre de la llet) es “cremen” abans que el paper i queden
amb aquest color torrat característic.

TÍTOL
Nadal i l’electricitat
MATERIAL
5 llimones
1 bombeta led
5 cargols
5 monedes
cable de coure
pinces cocodril
1 arbre de Nadal
CROQUIS O FOTO
Aprendre que podem produir electricitat amb materials
senzills.
EXPERIÈNCIA
Hem agafat 5 llimones, que prèviament hem apretat amb la
finalitat d’activar el suc del seu interior. Seguidament hem
posat un cargol i una moneda a cada un dels seus extrems,
alternativament. Hem enllaçat els diferents punts amb el
cable, fent servir les pincetes i tenint en compte la seva
polaritat, fins arribar a la led, situada al petit arbre.
CONCLUSIONS
Hem descobert que, gràcies a l’àcid de les llimones, els electrons
de les peces metàl·liques (cargols i monedes) poden “córrer”
produint la tensió (el voltatge) suficient per encendre la petita
bombeta i, fins hi tot, un rellotge digital.

TÍTOL
Canvi Químic
MATERIAL
Ous de guatlla i de gallina.
Alcohol.
Bols.
CROQUIS O FOTO
Observar com un ou es pot “fregir” o “coure” sense necessitat
d’escalfar oli ni aigua.
EXPERIÈNCIA
Posem els ous sense closca en els bols, i afegim l’alcohol. Poc a
poc es veu com l’ou va canviant, la clara adopta la mateixa
textura que quan es posa a la paella, canvia el color (es va
tornant blanca) i va quallant.
CONCLUSIONS
La transformació que pateix l’ou és un canvi estructural de les
proteïnes, aquest canvi s’anomena “desnaturalització”, i el
produeix no només l’escalfor, sinó també d’altres substàncies,
l’alcohol en aquest cas.

TÍTOL
Fluids no Newtonians
MATERIAL
Farina de panís, (Maizena)
Un bol de cuina
Cullera per remenar
CROQUIS O FOTO
Conèixer les propietats dels fluids no Newtonians
i diferenciar-los dels altres fluids.
EXPERIÈNCIA
Posar aigua dins del bol i anar afegint la farina,
molt a poc a poc, perquè no es facin grumolls,
fins aconseguir que quedi una massa homogènia i
espessa.
Observem com, si toquem amb delicadesa la
mescla, se’ns enfonsa la mà, mentre que si ho
fem amb força, la mescla es mostra amb duresa.
També si en fem una bola, aquesta manté la
forma mentre l’apretem, en el moment que
deixem de fer força la bola s’escorre entre els dits.
CONCLUSIONS
Hem pogut entendre com en aquests fluids la
viscositat varia quan se’ls aplica un esforç, en
aquest cas, augmenta quan hi fem força o pressió.
Si no és així, són menys viscosos.

TÍTOL
Fem un llum de lava casolà
MATERIAL
Aigua
Oli de gira-sol
Colorant
Pastilla efervescent
Un vas alt i estret
CROQUIS O FOTO
Comprovar les diferents densitats del diòxid de carboni, l’oli i
l’aigua; i com un gas pot arrossegar una substància més densa
i fer-la pujar; i que, aquesta, torna a la seva posició quan ja no
pateix l’impuls del gas.
Imaginar, així, el moviment que fa la lava dels volcans.
EXPERIÈNCIA
Agafar un vas transparent i alt. Posar-hi dins, aigua, oli, en
la proporció 1:3 aproximadament. I també una mica de
colorant vermell. Per últim posem una pastilla efervescent i
observem què passa.
CONCLUSIONS
Quan la pastilla efervescent es dissol en l’aigua desprèn diòxid
de carboni. Les bombolles d’aquest gas pugen, arrossegant
l’aigua que hem acolorit cap a la superfície de l’oli. És quan
s’allibera el gas cap a l’aire que l’aigua, degut a que és més
densa que l’oli, torna a baixar. El procés es repeteix i es
produeix un moviment ascendent i descendent en l’interior
de l’oli. Així simulem la lava d’un volcà.

TÍTOL
L’aire i el vas
MATERIAL
Un recipient de vidre.
Aigua.
Colorant.
Un vas petit.
Un mocador de paper.
CROQUIS O FOTO
Explicar que tots els vasos i recipients que tenim a casa no
estan buits, sempre hi ha aire.
Destacar la importància de l’aire, que no el veiem , però sí que
el podem fer moure i de quina manera.
Fer comprendre que l’aire ocupa un espai.
EXPERIÈNCIA
Agafo un recipient transparent i l’omplo d’aigua, que
prèviament acoloreixo .
A continuació agafo un vas petit i hi poso un mocador de
paper en el seu interior.
Seguidament introdueixo el vaset cap per avall fins a
submergir-lo totalment, al retirar-lo el mocador surt eixut.
CONCLUSIONS
El vas petit conté aire i aquest actua com si fos un tap en el
moment de la immersió, és per això que el mocador no es
mulla. Ara bé, en el moment que tombo el vas i l’aire surt,
deixa pas a l’aigua i el mocador es mulla.
.

TÍTOL
L’electricitat estàtica
MATERIAL
Paper de seda
Llapis de fusta
Globus
CROQUIS O FOTO
Observar els efectes de l’electricitat estàtica.
EXPERIÈNCIA
Repartim a tot l’alumnat papers de seda, que van esquinçant,
també freguen amb intensitat un pal i un globus fins
aconseguir carregar-los d’electricitat estàtica i, finalment,
n’observem els resultats: els papers s’atreuen, els cabells es
repel·len entre ells i s’enlairen, els globus s’enganxen...
CONCLUSIONS
En la matèria existeixen càrregues elèctriques, però
normalment no observem els seus efectes perquè la matèria és
neutra, és a dir, el nombre de càrregues positives és igual al de
càrregues negatives i, per tant, s’anul·len.
Quan freguem un objecte amb un altre, un perd electrons i
l’altre els guanya. És aleshores quan observem l’efecte de
l’electricitat estàtica, que és similar al que passa amb els
imants.

TÍTOL
AIRE CALENT- AIRE FRED
MATERIAL
Un globus
Una ampolla buida
Aigua calenta ( que només manipularà la mestra)
CROQUIS O FOTO
Descobrir que, amb l’escalfor, l’aire es dilata i amb la frescor es
contrau.
EXPERIÈNCIA
Ajustarem un globus al coll d’una ampolla buida.
Submergirem l’ampolla en aigua calenta. El globus s’infla.
Refrescarem l’ampolla amb aigua freda i El Globus es desinfla.
CONCLUSIONS
L’aire està format per unes petites partícules que es diuen
molècules, que amb l’escalfor es mouen més ràpid, se separen i
necessiten espai, com que l’ampolla no es pot inflar, entren al
globus i aquest s’infla. Quan l’aigua freda toca l’ampolla les
molècules ja no es mouen tant, s’ajunten i ja caben dins
l’ampolla, i el globus es desinfla.

TÍTOL
L’aire pesa
MATERIAL
Pots de rodets
Punxó
Aigua
CROQUIS O FOTO
Descobrir que l’aire pesa.
EXPERIÈNCIA
Amb l’ajuda del punxó i vigilant de no fer-se mal, fem foradets
a la base del pot, i a la tapa n’hi fem un al centre.
Anem al pati on hi tenim unes palanganes amb aigua.
Omplim el pot i el tanquem, posant el dit en el forat de la
tapa.
Veiem que l’aigua no cau, en el moment que enretirem el dit,
l’aigua surt pels forats de la base i, si ràpidament posem el dit,
para de sortir.
CONCLUSIONS
Al enretirar el dit l’aire entra i com que pesa, fa pressió i
l’aigua surt, si no entra aire, no hi ha pressió i no raja.

TÍTOL
Llaminadures al buit
MATERIAL
Una ampolla o pot.
Un tap especial per fer el buit.
Llaminadures “Esponges” o núvols”
CROQUIS O FOTO
Tornar a veure efectes de la pressió de l’aire.
Donar a conèixer aquesta tècnica com a conservant
d’aliments.
EXPERIÈNCIA
Agafem unes llaminadures i les posem al pot o ampolla,
tanquem l’envàs i traiem tot l’aire . Descobrim que passa al
contrari del que havíem pensat, doncs les llaminadures
no es fan petites sinó que creixen. Però quan torna a
entrar l’aire a l’ampolla les llaminadures tornen a
encongir-se.
CONCLUSIONS
Com ja hem parlat de la pressió de l’aire en altres ocasions
, no els ha estat gens difícil entendre que, sense pressió, les
llaminadures, queden alliberades i s’inflen.

TÍTOL
L’OU DINS L’AMPOLLA
MATERIAL
Paper de diari.
Una ampolla amb una boca de diàmetre més petit que el de l’ou.
Llumins.
Ou dur sense esclofolla
CROQUIS O FOTO
Veure com la pressió de dins l’ampolla al refredar-se
disminueix, i l’aire de fora empeny l’ou fins fer-lo entrar.
EXPERIÈNCIA
Per començar, arruguem uns papers de diari i els introduïm
dintre l’ampolla.
Aprofitant que aquest paper crema de seguida, encenem un altre
tros amb l’ajuda d’uns llumins o un encenedor i el fiquem dins
de l’ampolla de presa.
Seguidament sense perdre temps tapem l’ampolla amb l’ou dur
i, sobretot, ens assegurem que quedi ben ajustat.
Per últim només ens queda observar què passa. Al cap de poca
estona veiem com l’ou dur, poc a poc, s’allarga fins que cau dins
de l’ampolla!!
CONCLUSIONS
Quan el paper es crema consumeix l’oxigen que està dins de
l’ampolla i això fa que la pressió de dins disminueixi. Llavors,
com l’ou dur tapa perfectament l’ampolla i no deixa entrar més
aire, l’aire de fora empeny l’ou dur cap a dintre, de manera que
ja tenim l’ou dur dins l’ampolla i ningú l’ha empès perquè
caigués.

TÍTOL
El clavell, Canvi de color, La capil·laritat.
MATERIAL
· 4 clavells de color blanc
· 4 vasos de vidre
· Colorant
· Un cúter
· Aigua
CROQUIS O FOTO
Demostrar com les plantes absorbeixen aigua.
EXPERIÈNCIA
Posarem aigua en els recipients, dins de cadascun hi posem
colorant.
Tallem la tija del clavell, si és massa llarga, i posem un
clavell en cada recipient, a excepció del quart, al que tallem
la tija per la meitat (de dalt a baix, sense arribar a tocar el
calze de la flor) de manera que posem una part de tija a cada
recipient.
Al cap d’unes hores els clavells adopten el color, o colors del
colorant corresponent al vas on eren.
CONCLUSIONS
Gràcies a la tensió superficial de l’aigua i a les “venes” de les
plantes, que són com tubs capil·lars, les flors poden absorbir
l’aigua. El fet que la flor canviï de color ens demostra que el
líquid (al que hem donat color per poder-ho veure) ha arribat
als pètals fent que agafin el color de l’aigua on eren.

TÍTOL
Fem moure els colors
MATERIAL
· Llet
· Un plat de plàstic
· Colorant
· Un bastonet de les orelles
· Detergent
CROQUIS O FOTO
Veure com el detergent trenca la tensió superficial dels líquids
com l’aigua o la llet, en el cas del nostre experiment.
EXPERIÈNCIA
Posem llet en un plat, seguidament hi tirem unes gotes de
colorant de diferents colors, aquestes es mantenen concentrats,
sense poder dissoldre’s.
Posem el bastonet damunt el colorant i no observem cap
canvi, ara bé, en el moment en que introduïm el bastonet
sucat prèviament amb detergent veiem com els colors
s’estenen ràpidament, ara sí que s’ha trencat la tensió
superficial i per això es poden escampar.
CONCLUSIONS
La tensió superficial és la propietat responsable de la
resistència que un líquid presenta al penetrar dins la seva
superfície, també fa que les gotes tinguin forma esfèrica,
l’ascens dels líquids en els tubs capil·lars i permet que certs
objectes i éssers vius puguin surar a la superfície de l’aigua tot i
tenir una major densitat. El detergent modifica la tensió
superficial de l’aigua, debilitant-la.

TÍTOL
Fem crispetes
MATERIAL
.Un fogonet.
..Blat de moro.
.Oli d’oliva.
.Sal.
.Un pot
.Una tapa.
.Recipient.
CROQUIS O FOTO
.Veure com es fan les crispetes.
..Descobrir el canvi que experimenta el gra amb l’escalfor.
EXPERIÈNCIA
.Posem un pot al fogonet amb una mica d’oli i un polsim de
sal.
CONCLUSIONS
. Aquest menjar que “ens agrada” tant, però que no tenim
gens clar quina evolució segueix fins que ens arriba a la boca.
.Després de l’experiment queda clar que no surten d’una bossa
de dins el microones.

TÍTOL
FEM NEU ARTIFICIAL
MATERIAL
Bolquers
Aigua
Un bol
Un ratllador
CROQUIS O FOTO
Crear, amb la barreja de la pols del material dels bolquers i
l’aigua, una mena de substància que té la mateixa aparença
que els cristalls de neu.
EXPERIÈNCIA
Primer de tot, repartir bolquers prèviament oberts, i
ratlladors.
Es va rascant el bolquer de manera que quedi tota la cel·lulosa
ben fina, per tal d’anar agrupant el poliacrilat de sodi, una
substància molt absorbent que en contacte amb l’aigua es
converteix en petits cristalls molt semblants a la neu.
CONCLUSIONS
Els granets de poliacrilat de sodi han absorbit l’aigua
convertint-se en un gel cristal·lí.
Degut a la seva composició no s’ha dissolt, sinó que s’ha gelificat.
Hi ha coses que aparenten ser quelcom i, en realitat, no ho
son. (plantes, menjars, etc.)

TÍTOL
Fem sabó
MATERIAL
Sabó de glicerina.
Mel.
Ratlladura de mandarina, taronja i llimona.
Una mica del suc de la mandarina.
Cassola amb aigua.
Un bol
Fogonet.
Una espàtula.
Motlles de silicona.
Una gerra.
CROQUIS O FOTO
.Fer una aproximació a la química: sòlid/líquid. Calent/fred.
Conèixer les propietats dels cítrics.
Descobrir les seves olors.
EXPERIÈNCIA
.Després de presentar el material i amb l’ajut dels ratlladors
hem fet que tot quedés al màxim d’esmicolat. Ho hem
introduït en un bol prèviament col·locat en una cassola a
bany maria, així fins que ha quedat en estat líquid.
Amb ajut d’una gerra ho hem posat dins uns motlles de
silicona, tipus glaçonera. Quan s’ha refredat adquireix
consistència. Així hem aconseguint uns sabonets amb deliciosa
olor de mandarina i de formes divertides.
CONCLUSIONS
Veure com hi ha materials que, quan canviem les condicions
físiques ( fred, calor...) fan un canvi. Es solidifiquen o bé es fan
líquid.

TÍTOL
EL VOLCÀ
MATERIAL
Una safata on posarem el “volcà”, un vas alt i estret (cobert de
plastilina formant el volcà), bicarbonat de sodi, vinagre i
aquarel·la de color vermell.
CROQUIS O FOTO
Què passa si barregem vinagre (substància àcida) amb
bicarbonat de sodi (substància bàsica)?
Com podem fer veure l’erupció d’un volcà?
EXPERIÈNCIA
Hem fet la figura d’un volcà amb plastilina, i al lloc de la
xemeneia hi hem posat el vas llarg. Hem posat vinagre a dins
el vas, hi hem afegit, barrejant, unes gotes d’aquarel·la perquè
es vegi bé.
Per simular l’erupció, hi afegim el bicarbonat de cop i... va fent
escuma i surt cap amunt, pel cràter del volcà.
CONCLUSIONS
El vinagre (àcid) en contacte amb el bicarbonat de sodi (base) es
neutralitza i es genera el gas diòxid de carboni (CO2), que fa
que les bombolles petites es facin més grans fins a formar
escuma. El gas queda atrapat i l’escuma creix fins que no cap
al recipient.
Bicarbonat + vinagre  àcid carbònic
sòdic 
aigua + diòxid de carboni

TÍTOL
Geoda d’ou
MATERIAL
Un ou , obert i buit
Tisores
Aigua calenta
Recipient
Cola blanca
Colorant alimentari
Pinzell
Paper de cuina
Sal d’alum de potassi
Aconseguir fer una geoda (cavitat on s’han cristal·litzat
minerals) en un ou, observant com es fa la cristal·lització.
EXPERIÈNCIA
Buidar l’ou i tallar-lo per la meitat, netejar i eixugar.
Amb un pinzell posar cola a l’interior i anar enganxant la
sal d’alum, també per la voreta. Deixar eixugar unes hores.
En un recipient posar aigua ben calenta i afegir la sal
d’alum, cal que quedi ben dissolt. Deixar refredar i acolorir.
Submergir els ous i deixar passar entre dos i tres dies.
CONCLUSIONS
Veure com hi ha materials com la sal d’alum potàssica que
son fàcils de dissoldre i descobrir com al refredar es produeix
la cristal·lització.

TÍTOL
L’evaporació
MATERIAL
Aigua
Sal
Un recipient que pugui anar al foc.
Un fogonet
CROQUIS O FOTO
Separar la sal de l’aigua, fent servir la tècnica de l’evaporació.
EXPERIÈNCIA
Hem posat aigua i sal en un recipient. Ho hem col·locat en un
fogonet i hem pogut observar com l’aigua ha començat a
bullir, seguidament s’ha convertit en vapor, l’hem recollit
amb una tapa transparent i vist com s’ha tornat a fer líquid.
Finalment, l’aigua evaporada ha deixat al fons del vas els
cristalls de sal.
CONCLUSIONS
L’aigua salada ha desaparegut perquè s’ha evaporat o sigui s’ha
convertit en vapor i ha format part de l’aire. Dins el recipient
només ha quedat la sal.

TÍTOL
La màgia dels escuradents
MATERIAL
5 escuradents
Aigua
CROQUIS O FOTO
Descobrir una característica que fa que l’aigua sigui molt especial:
la capil·laritat.
EXPERIÈNCIA
Doblegar els escuradents per la meitat sense que es trenquin
(queden en forma de V) i anar col·locant-los amb el vèrtex al
centre formant la figura d’una “flor” o estrella.
Quan ja estan tots cinc, posem una gota d’aigua al centre, i en
uns moments podem observar com els escuradents es mouen,
s’estiren de nou, i les figures adopten formes diferents.
CONCLUSIONS
La fusta, quan és arbre, té uns petits tubs per on s’hi traslladen
les substàncies, sals minerals, aigua (són com les nostres venes).
Un cop l’arbre és tallat tot s’eixuga, però els conductes encara hi
son. Els escuradents, com que són de fusta, tot i que és fusta seca,
encara tenen en l’interior aquells tubets que, al doblegar els
escuradents, van quedar plegats. Quan hi posem la gota d’aigua,
entra per capil·laritat pels tubs, que fan inflar les fibres de la
fusta, en aquest moment els escuradents comencen a estirar-se
per recuperar la forma.

TÍTOL
La dissolució
MATERIAL
Un vas alt.
Mel.
Detergent.
Aigua.
Oli de gira-sol.
Oli d’oliva.
Alcohol.
Colorants.
Cullera.
CROQUIS O FOTO
Després d’adjuntar un munt de líquids diferents, observem
com cadascun d’ells es posiciona dins el vas, depenent de la
seva densitat.
EXPERIÈNCIA
Hem posat diferents líquids en un vas, i poc a poc hem anat
posant els diferents líquids, alguns ocupen el mateix espai
però pesen diferent, d’altres són més espessos, d’altres més
lleugers. I el resultat és veure com no es barregen i es van
posicionant en llocs diferents, els més densos queden a la part
baixa i els més lleugers a la part superior.
CONCLUSIONS
Veure com no tots els líquids tenen la mateixa densitat i això
fa que no es barregin i ocupin diferents posicions al ajuntar-
los.

TÍTOL
La mà ens saluda
MATERIAL
Un recipient amb aigua.
Una ampolla de plàstic tallada i sense el tap.
Un guant de làtex.
CROQUIS O FOTO
Deduir que la pressió de l’aigua vers l’aire fa que aquest es
desplaci i el guant s’ompli.
EXPERIÈNCIA
Agafem un recipient ple d’aigua.
Tallem una ampolla de plàstic per la part inferior, li traiem
el tap i li posem un guant de làtex.
Posem l’ampolla dins el recipient i observem que passa.
CONCLUSIONS
En el moment que introduïm l’ampolla dins el recipient
l’aigua s’introdueix en la part inferior de l’ampolla i exerceix
una pressió que fa que l’aire que hi havia dins l’ampolla es
desplaci mes amunt o sigui dins el guant , qui
automàticament s’infla fent l’acció de salutació.

TÍTOL
L’aigua que no cau
MATERIAL
Una carta , cartró o plàstic dur.
Un vas amb un diàmetre més petit que l’ample del cartró.
Aigua.
Un bol, per precaució!.
CROQUIS O FOTO
Descobrir la gran força que te la pressió atmosfèrica.
EXPERIÈNCIA
Omplir un vas amb aigua tenint en compte que quedi ple
fins dalt. Seguidament posarem el cartró damunt i el
pressionem una mica. Donem la volta al vas amb precaució i
l’aigua no cau.
CONCLUSIONS
Sobre el cartró o plàstic dur actuen dues forces, una la pressió
atmosfèrica i l’altra l’aigua, doncs malgrat no es pot veure, la
pressió atmosfèrica és molt més forta que la de l’aigua, per tant
impedeix que l’aigua surti del vas.

TÍTOL
Sura, no sura
MATERIAL
Un recipient gran
Aigua
Plastilina
Objectes varis
CROQUIS O FOTO
Entendre que els cossos, quan entren a l’aigua, reben un
impuls que fa que s’aguantin i surin.
Comprendre que depèn també de la seva forma i la densitat
perquè es produeixi el fenomen de surar.
EXPERIÈNCIA
Omplim el recipient d’aigua.
Agafem dos trossos iguals de plastilina, una la modelem en
forma de bola, i l’altra en forma de barca. Podem veure com la
bola baixa directament cap al fons, mentre que la barqueta
sura.
Seguim experimentant amb els diferents objectes i plantejant
hipòtesis.
CONCLUSIONS
Quanta més aigua desallotja un objecte durant la immersió,
més gran és l’empenta que experimenta cap amunt.
Els cossos menys densos que l’aigua tendeixen a surar-hi
millor.

TÍTOL
Què passa amb el llevat quan menja sucre
MATERIAL
Un globus
Llevat
Aigua
Sucre
Matràs Erlenmeyer
CROQUIS O FOTO
Comprovar com el llevat, quan s’alimenta del sucre dissolt en
l’aigua, desprèn diòxid de carboni.
EXPERIÈNCIA
Posem un globus al capdamunt de l’ampolla que conté llevat i
aigua tèbia amb sucre. No es fa esperar massa i, aviat, el globus
es va inflant.
CONCLUSIONS
Els llevats, quan s’alimenten del sucre dissolt en aigua,
desprenen diòxid de carboni degut al seu metabolisme. Això
passa quan fem pa, a aquest procés se li diu fermentació, i el
resultat és el pa esponjós.

Taller d’experimentació

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Taller d’experimentació

Similar to Taller d’experimentació (20)

Taller d’experimentació