PSICOLOGIA 2 PDF

3,275 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

PSICOLOGIA 2 PDF

  1. 1. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA 6. LES SENSACIONS I ELS SENTITSDEFINICIÓ DE SENSACIÓ:Fenomen psíquic originat per l’excitació d’un òrgan sensorial produïda per unestímul, gràcies al qual coneixem determinades qualitats del món exterior, ocerts estats del propi organisme.En aquesta definició es posa de manifest que es tracta d’un fenomen complex enel que podem diferenciar tres fases:1.FISICA: estímul2.FISIOLOGICA: excitació d’un òrgan sensorial3.PSIQUICA: fenomen psíquic gràcies al qual coneixem determinades qualitatsdel món exterior, o certs estats del propi organisme.1.FASE FÍSICA. L’ESTÍMUL: ELS LLINDARS.Els individus estem constantment bombardejats per diferents formes d’energiafísica tals com els raigs infrarojos (que produeixen calor), la llum i altres oneselectromagnètiques (ones de ràdio, raigs ultraviolats, raigs X), onesradioactives, ones de so... També estem constantment en contacte amb lessubstàncies químiques de l’aire o de l’aigua i normalment també amb quelcomsòlid que ens aguanta.Tot aquest conjunt d’energies i contactes que ens arriben és el que anomenemestímuls. 1 Página
  2. 2. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIALongitud d’ona llarga (freqüència baixa) Amplitud curtaColor: vermellosos Colors i sons suausSo: tons greusLongitud d’ona curta (freqüència alta) Amplitud llargaColor: blavosos Colors i sons intensosSo: tons agutsNo tenim receptors per a tots aquests estímuls. No captem les ones de ràdio ni deTV, però si que captem els estímuls lluminosos o els estímuls auditius. Cadaòrgan sensorial s’especialitza en rebre un determinat tipus d’estímul.A banda de les limitacions en el nombre d’òrgans sensorials (alguns animals sóncecs, altres sords...), cada espècie animal té unes possibilitats sensitivesdiferents, és a dir, uns límits diferents que anomenem llindars. Podem parlar dellindar absolut i llindar diferencial:-LLINDAR ABSOLUT: És la quantitat mínima d’estímul necessària per aexperimentar una sensació. Per exemple, una persona amb bona vista potdetectar la llum d’una espelma a 48 km. en una nit sense lluna i amb perfectavisibilitat atmosfèrica1. És evident que les diferents espècies animals tenenllindars molt diferents. Els felins, per exemple, són tant sensibles a la llum que 2 Página1 Galanter, 1962
  3. 3. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIApoden veure-hi molt bé durant la nit. Els gossos tenen una sensibilitat olfactivaincomparablement més gran que la nostra...-LLINDAR DIFERENCIAL: És la quantitat mínima d’estímul necessària perdetectar una variació de la sensació. Aquesta quantitat no és constant, ja que estàen funció de la intensitat de l’estímul inicial. Per exemple, si graduo el volum dela radiodespertador de la tauleta de nit, un petit increment es percep fàcilment;però aquest mateix increment si sóc en una discoteca és imperceptible. Un altreexemple: si d’un sac de patates de 30 kg. me’n cau una que pesa 250 grams i noho veig, no notaré la diferència de pes; però si perdo 50 grams de pernil ibèricd’un paquet de 200 grams ho notaré immediatament.Respecte al llindar diferencial la llei de Weber2 afirma que el llindar diferencialés una proporció constant per a cada tipus d’estímul. Per exemple, el llindardiferencial de la intensitat de la llum és del 8%, del pes el 2%, de la tonalitat delso el 0.3%, etc. No és una llei exacta però funciona bastant bé si els estímuls nosón extrems.Els llindars poden variar dins d’una mateixa espècie segons cada individu. Amés, en un individu varien segons la FATIGA i l’ATENCIÓ.Hi ha un fenomen molt interessant que es coneix amb el nom d’”adaptaciósensorial”. La nostra sensibilitat en front d’un estímul constant tendeix adisminuir a mesura que va durant més temps. Per exemple, si ens llancem a unllac gelat, els nostres receptors de la temperatura es disparen tots al mateix tempsi es produeix una sensació d’impacte tèrmic. Però al cap d’una estona ja nonotem l’aigua tan freda. Passa el mateix amb les olors: al cap d’un minut, lanostra sensibilitat a una olor concreta decau aproximadament un 70%. Això ésperillós a l’hora de detectar gasos tòxics, però està molt bé per suportar millorles males olors.De fet és més important per a la supervivència estar en disposició constant denotar les variacions més que no pas de mantenir la constància d’una sensació2.FASE FISIOLÒGICA:Aquesta fase es desenvolupa en els òrgans sensorials, que estudiaremdetalladament tot seguit. 3 Página2 Ernst Weber va formular la seva teoria a finals del segle XIX
  4. 4. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIARecordeu que vam explicar que les neurones que recollien els estímulssensorials i enviaven la informació al cervell eren les anomenades neuronessensorials. Recordeu també que la transmissió de la informació en una neuronaes realitzava pel sistema de potencial d’acció. Això vol dir que es produeixen unseguit d’ones electroquímiques que donen un “missatge en clau”, o si hopreferiu, un “missatge codificat”.La codificació la fan cèl·lules molt especialitzades conegudes com “receptorssensorials”, localitzades als ulls, oïda, narius, llengua i pell. Aquesta feina decodificació s’anomena “transducció”. El missatge codificat recorre els nervisformats pels àxons de les neurones sensorials fins arribar al cervell, on es potdescodificar el missatge i comprendre la sensació.3.FASE PSÍQUICA:Hem explicat que els òrgans sensorials envien un missatge al cervell. Quanaquest missatge arriba al cervell, es produeix la possibilitat de ser conscientsd’aquesta sensació.No és el mateix la “possibilitat de ser conscient” que la “consciència”. No notemtot el que podem notar. A vegades no som conscients de què passa als nostrespeus, perquè no ens cal, o no som conscients del fred que fa perquè estemconcentrats en altres coses, i així podríem trobar molts més exemples.El missatge codificat que arriba al cervell es pot descodificar a l’escorçacerebral, i aleshores tenim pròpiament la sensació com a fenomen psíquic. Perexemple, apareix la sensació de “color blau” o de “gust amarg”.Però, existeix realment el “color blau”? Hi hauria colors si no hi haguessinanimals amb òrgans sensorials específics?. No hi ha sensacions sensesensibilitat, però les sensacions tenen una correspondència amb propietatsobjectives de les coses. Els estímuls són físics i, per tant, objectius (provinentsrealment dels objectes), però les sensacions es formen en el còrtex cerebral i, pertant, són subjectives (formades pels subjectes) Probablement, si la mevaestructura mental fos diferent, podria tenir sensacions diferents ocasionades pelmateix estímul.Ara bé, hem de suposar que les ments humanes són suficientment homogènies, 4de tal manera que estímuls semblants produeixen sempre sensacions semblants Páginaen un mateix cervell o en cervells d’individus diferents. Sabem que això té
  5. 5. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAlimitacions. Per exemple, els daltònics no veuen els colors de la mateixa maneraque els que no en són; però la realitat és la mateixa per a tots dos. La propietat del’objecte que estimula la vista és la mateixa, però la sensació té qualitatsdiferents. De fet, tampoc no puc saber si el blau que veig és el mateix blau queveieu vosaltres. Més concretament, la sensació és un fenomen tant subjectiu queno és comunicable si l’altre no el coneix prèviament. No puc explicar a un ceccom és el color blau si sempre ha estat cec. No puc fer entendre a un sord com ésla música si sempre ha estat sord. I així passa amb tots els sentits.Si ajuntem el fet que molts estímuls ens passen desapercebuts, i que lessensacions són un fenomen psicològic subjectiu, podríem pensar que en realitatno sabem com és la realitat en si mateixa. Això és cert en part, però no ens had’inquietar. Sabem com són les coses tal com les coneixem els membres de lanostra espècie i aquest coneixement és suficient per relacionar-nossatisfactòriament amb el medi que ens envolta i per saber el que ens cal denosaltres mateixos, és a dir, el coneixement funciona per tal de sobreviuresatisfactòriament. Quin coneixement tindria de la realitat un ésser que captés lesones ultraviolades, les radiacions nuclears, els ultrasons, les microones, etc., enlloc del que captem nosaltres? Suposem que essencialment el coneixement seriael mateix, perquè la realitat seria la mateixa, però la imatge mental que esformaria de la realitat seria radicalment diferent, perquè aquesta imatge éssubjectiva. ELS SENTITS I ELS ÒRGANS SENSORIALSVISTAEl que estimula els nostres ulls no és el color, sinó les pulsions d’energiaelectromagnètica que anomenem “llum”, que és un petit fragment de l’ampliespectre de radiacions electromagnètiques. Hi ha animals que són sensibles aaltres porcions de l’espectre electromagnètic. Per exemple, les abelles no podenveure el vermell, però si l’ultraviolat.Els ulls funcionen com una mena de càmera fotogràfica. Com a les càmeres, lallum entra a l’ull per una petita obertura que anomenem pupil·la. L’iris és unmúscul que envolta la pupil·la i que en regula l’obertura. De nit, l’iris es dilata, ide dia es contrau. Les càmeres fotogràfiques tenen també una lent que concentra 5els raigs de llum en una imatge projectada sobre la pel·lícula fotogràfica, Páginasensible a la llum. A l’ull el paper de la lent el fa el cristal·lí. La superfície
  6. 6. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAsensible a la llum és la retina, el teixit de vàries capes que recobreix l’interior ,del fons del globus ocular. usDes de fa molts segles se sap que quan una imatge passa per una petita oberturaqueda invertida a la paret on es projecta. Això plantejava un problema complex:com és que no veiem el món a l’inrevés? 6 Página
  7. 7. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIALa resposta va treure de polleguera més d’un investigador. Actualment entenemque no és l’ull el que “veu” les imatges, sinó el cervell, que organitza elsestímuls de la retina formant una imatge coherent.Per demostrar que el color es forma al cervell, gireu els ulls a l’esquerra,tanqueu-los i fregueu-vos suaument amb la punta del dit el costat dret de laparpella de l’ull dret. Veureu punts de llum com si vinguessin de l’esquerra. Lescèl·lules de la retina són tan sensibles que fins i tot la pressió les activa. A més,el cervell interpreta que la llum ve de l’esquerra, que és d’on arriba la llum quanactiva el costat dret de la retina.A la retina hi ha dos tipus de receptors, anomenats cons i bastonets. Quan sónestimulats per la llum, originen senyals nerviosos que activen les cèl·lulesganglionars (neurones) que formen el nervi òptic. Aquest nervi òptic téaproximadament un milió de fibres 3(àxons) i pot enviar, per tant, un milió demissatges al cervell simultàniament.Diversos bastonets comparteixen una mateixa terminació nerviosa, però hi haalguns cons que tenen la seva terminació en exclusiva, amb la qual cosa tenencomunicació directa amb el cervell, de tal manera que poden aconseguirtransmetre una informació amb la màxima exactitud.Els cons són sensibles al color, i perden sensibilitat amb intensitats de llumbaixes. N’hi ha uns 6 milions, i la majoria se situa a la zona de la fòvea. Elsbastonets no són sensibles al color, però si que ho són a les baixes intensitats dellum. N’hi ha uns 120 milions repartits a l’entorn de la fòvea. Gràcies alsbastonets podem veure-hi amb poca llum, però aleshores no som sensibles alscolors: de nit tot és en “blanc i negre”. Molts animals de vida nocturna podenveure-hi prou bé perquè combinen la capacitat de dilatar la pupil·la per obtenirmés llum i la major abundància de bastonets. Els gats, per exemple, hi veuenmolt millor de nits que nosaltres; de tota manera, com que tenen menys cons, dedia es perden molts detalls que nosaltres captem.Els impulsos nerviosos es transmeten molt més lentament que els missatgesinterns d’un ordinador, però el cervell és molt més efectiu a l’hora de reconèixera l’instant una imatge coneguda. Això és possible gràcies al processamentparal·lel de la informació. El cervell descompon la visió en subdimensions talscom el color, la profunditat, els moviments i la forma, i treballa simultàniament 7 Página3 Mason i Kandel 1991
  8. 8. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAen totes elles4. Això explica que hi hagi gent que després d’un accident perdialgun d’aquests aspectes, sense perdre els altres.El procés visual és veritablement impressionant per la seva complexitat. Quanmirem a algú, la informació visual arriba al nostre cervell en forma de milionsd’impulsos nerviosos que el cervell reorganitza en els trets que composen laimatge i, finalment, de manera encara misteriosa, forma una imatge percebudaconscientment, comparada després amb les imatges emmagatzemades a lamemòria que fan que identifiquem la imatge com, per exemple, la meva parella.EXERCICIS6.1.Intenta deduir quins avantatges representen el fet de tenir dos ulls.6.2.Busca informació sobre el daltonisme. Per què és molt més freqüent en homes que endones? Busca algun test de daltonisme a Internet i comprova si t’afecta.OÏDAEl homes som molt sensibles al sons febles, la qual cosa és un avantatge notablea l’hora de fugir del perill o d’anar de cacera. Però si fóssim més sensiblessentiríem constantment una mena de zum-zum provocat pel moviment de l’aire.Som especialment sensibles a les diferències entre els timbres de les veushumanes, la qual cosa ens ajuda a reconèixer immediatament a les persones perla seva veu.L’estímul auditiu són les ones sonores que es transmeten a l’aire (el so no es pottransmetre en el buit; per això les explosions de les naus de “La guerra de lesgalàxies” no haurien de fer fressa!) 8 Página4 Livingston i Hubel, 1988
  9. 9. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAL’amplitud de les ones sonores determina la seva intensitat o sonoritat,normalment conegut com a “volum”. La intensitat es mesura en decibels.L’exposició prolongada a intensitats de més de 85 decibels deteriora la capacitatauditiva. Una discoteca pot donar volums d’entre 120 i 140 decibels!La longitud de l’ona (la seva freqüència) determina el to agut o greu del so. Leslongituds més petites (freqüències altes) donen un to més agut, i les longitudsgrans (freqüències baixes) donen tons greus. Per a l’home resulten audiblesfreqüències compreses aproximadament entre els 15 i els 20.000 Hz. Els gossossuperen àmpliament aquest espectre (penseu en els xiulets per gossos, massaaguts per a poder-los sentir nosaltres). Alguns cetacis poden arribar a percebre los perfreqüències entre els 500 i els 140.000 Hz. 9 Página
  10. 10. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIACom es pot veure a la il·lustració, l’oïda externa canalitza les ones sonores finsal timpà, una membrana tensa que vibra amb les ones. L’oïda mitjana transmet ,les vibracions del timpà a través d’una cadena formada per tres ossos (martell,enclusa i estrep) fins a una mena de tub enroscat anomenat còclea o cargol. Les cargolvibracions que hi arriben fan vibrar la membrana del cargol, anomenada finestra 10oval. La membrana del cargol transmet les vibracions al fluid intern del cargol, .que fa vibrar la membrana bassil.lar, que està revestida d’una mena de pèls. bassil.lar, Página
  11. 11. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAAquest pèls estan connectats amb les terminacions nervioses del nervi auditiu,que transmet la informació al cervell.La teoria del lloc sosté que freqüències diferents estimulen parts diferents dela membrana bassil.lar. Això ho va demostrar, en part, el premi Nobel Georgvon Békésy l’any 1957. Però per a les freqüències més altes funciona millor lateoria de la freqüència, que pressuposa que les neurones es disparen ambfreqüències proporcionals a les freqüències de vibració de la membranabassil.lar.L’exposició constant a sorolls intensos és també perjudicial per a la salutmental. Les persones que conviuen amb sorolls constants a fàbriques, casesproperes als aeroports, pisos propers a vies de tren urbanes o carrers moltsorollosos pateixen taxes més altes de trastorns relacionats amb l’estrès:hipertensió, ansietat i sentiments de desemparament5. Quan es va inaugurar elnou aeroport de Munchen van millorar els resultats de memòria a llarg terminii de lectura dels alumnes d’una escola propera a l’antic aeroport i vanempitjorar en els d’una escola propera al nou6.EXERCICI6.3. Intenta deduir per què tenim dues orelles.TACTEEl nostre sentit del tacte és una barreja d’ al menys quatre sensacions diferentsde la pell: la pressió, l’escalfor, la fred i el dolor. A la pell hi ha diferents tipus determinacions nervioses especialitzades, però malgrat que sembla estrany, no hiha una relació directa (o no s’ha descobert encara) entre la sensibilitat d’unadeterminada zona i el tipus de receptors, particularment pel que fa al calor, fred idolor.El tacte és un sentit molt més important del que pot semblar, principalment desd’un punt de vista emocional.Els nens prematurs augmenten de pes més ràpidament si els fan massatges 11manuals. Les cries de mona a les que se’ls permet veure, escoltar i olorar la seva Página5 Evans, 19956 Hygge, 2002
  12. 12. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAmare, però no tocar-la, se senten desesperadament desgraciades. La situaciómillora molt si estan separades de la mare per una paret que no els permet veure-la, però amb orificis que els permeten passar la mà i tocar-la.Nosaltres també necessitem tocar i que ens toquin. No entenem l’amor sensecarícies, besos, contacte... Quan ens saludem ens toquem, ens abracem, ensbesem o ensenyem la mà simbòlicament, si som lluny. Com més ens toquemmés efusiva és la salutació. Certament, les formes de salutació són culturals,apreses; però la seva component tàctil té un fonament biològic.El plaer emotiu que sentim a través de la pell té el seu contrapunt en la sensaciódolorosa, percebuda en part des del mateix òrgan. Però no només la pell estàimplicada en aquesta sensació. Per això estudiarem la sensació de dolor com uncapítol a part.EL SENTIT DEL DOLOR, o SENTIT ALGÈSICEl dolor és la manera que té el cos de comunicar al cervell que quelcom no vabé. El dolor atrau la nostra atenció sobre una cremada, un tall, una fractura, i ensindica que hem de reaccionar.Com totes les sensacions, el dolor és configura en el cervell. Això es fa evident,per exemple, quan algú a qui han amputat una cama sent que li fa mal el peu queja no té. El cervell interpreta malament uns impulsos nerviosos i sent un dolorimpossible.A diferència dels altres sentits, el sistema del dolor no està localitzat en un cordónerviós que vagi des de l’instrument de la sensació a un lloc definit del cervell.Tampoc no hi ha un tipus específic d’estímul que desencadeni la sensació dedolor (com la llum desencadena la visió) i no hi ha receptors especials (com elsbastonets o els cons de la retina) per al dolor. Amb intensitats baixes, elsestímuls que provoquen dolor originen altres sensacions, com calor, fred,suavitat, contacte... A més el dolor pot ser intern: podem tenir mal de queixal,mal de cap, mal d’estómac... Sembla que quan un teixit pateix un dany, alliberaun neurotransmissor anomenat substància P, que activa les terminacions lliuresd’un munt de neurones distribuïdes per tot el cos que estan especialitzades en latransmissió del dolor i que fan sinapsi amb neurones de la medul·la espinal quetransmet el missatge al cervell. 12De fet hi ha dos tipus de dolor: Página
  13. 13. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA-Un dolor ràpid i agut, com el que sentim en el moment en què ens fem un tall ala pell. Aquest dolor es transmet per neurones mielinitzades, que són mésràpides que les altres.-Un dolor sord i polsant, com el que sentim quan tenim un múscul lesionat o unos trencat, o ens fa mal la panxa. Aquest dolor es transmet per neurones sensemielina.Teoria del control de l’entrada:El psicòleg Ronal Melzack i el biòleg Patrick Wall van desenvolupar aquestateoria. Creuen que la medul·la espinal conté una mena d’”entrada” neurològicaque bloqueja o permet el pas dels senyals de dolor en direcció al cervell. Lesneurones que transmeten els senyals de dolor són més primes que les quetransmeten els altres senyals sensorials. Quan es lesiona algun teixit, lesneurones fines s’activen i transmeten el senyal de dolor. Però l’activitat de lesfibres gruixudes tanca els conductes del dolor i l’eliminen. Per això, una manerade tractar dolors crònics és estimulant l’activitat de les vies gruixudes de talmanera que tanquin la porta del dolor. Per exemple, si ens hem fet mal a un ditdel peu i refreguem intensament l’àrea del seu entorn, aquest senyal bloqueja elsenyal de dolor i el dit ja no ens fa tant de mal. El mateix efecte es potaconseguir amb l’aplicació de gel que, a més de bloquejar la porta del dolor ambla sensació de fred, serveix per deturar la inflamació. A alguns malalts d’artritissels ajuda amb una petita unitat portàtil d’estimulació elèctrica que fa queexperimentin una sensació de vibració en lloc de dolor. Quan es fa una anàlisi desang, el practicant demana que premeu fort la mà per aconseguir el mateixefecte.Melzack i Wall també pensen que el cervell pot bloquejar l’entrada del dolorenviant certs missatges a la medul·la. Si ens distraiem pensant en quelcomdiferent, la sensació de dolor disminueix. Per exemple, les infermeres que han depunxar als pacients els distreuen l’atenció parlant-los o fent-los mirar quelcom,de tal forma que la punxada a vegades no se sent, o se sent menys. Laconcentració en una activitat determinada ens pot fer momentàniamentinsensibles al dolor; per exemple, jugant a futbol ens podem fer un petit pelat ino adonar-nos-en fins que no ens dutxem. Quan practiquem un esport, cal quepensem en coses agradables més que no pas en les molèsties físiques que ensocasiona l’esforç. Ens pot distreure un pensament agradable o simplement unaactivitat intel·lectual relativament complicada, com comptar enrere de tres en 13tres7. Página7 Fernández i Turk, 1989
  14. 14. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAHi ha fenòmens espectaculars de control del dolor, com el faquirisme hindú oalguns rituals d’iniciació. No hi ha una explicació psicològica clara de coms’aconsegueix suportar aquesta mena de dolors, però és clar que es pot aprendrea controlar, com a mínim en part, el dolor, i habituar-nos-hi.La relaxació ajuda molt a poder distreure la nostra atenció del dolor. Si estem entensió, concentrats en el dolor que veiem a venir, l’espera del dolor fa que elssenyals dolorosos es puguin produir fins i tot abans de que es produeixi la lesió.S’ha estudiat estadísticament8 que els pacients convalescents d’una operació ques’estan en habitacions amb vistes a paisatges agradables necessiten menyscalmants contra el dolor que els que estan en habitacions sense vistes.Aquestes tècniques psicològiques s’han aplicat amb èxit relatiu a disminuir elsdolors del part. De tota manera una qüestió important per aclarir és per què elpart és tant dolorós i complicat en la nostra espècie animal.A més dels mètodes psicològics, evidentment, hi ha mètodes físics per a evitar lasensació de dolor, des dels analgèsics més habituals com l’aspirina fins al’anestèsia, que elimina les sensacions en general per un lapse de tempscontrolat.Drogues com la morfina, que administrades en situació d’estat saludable creenaddicció, subministrades sota supervisió mèdica en casos de dolors intensos icontinuats són un magnífic calmant que no crea addicció quan es recupera lasalut.De fet la morfina actua de manera similar a les endorfines, que sónneurotransmissors que fabrica el propi organisme i que inhibeixen les sensacionsdoloroses. S’ha comprovat que alguns malalts tractats amb placebosexperimenten un alleugeriment del dolor perquè el convenciment psicològic queel dolor es calmarà fa que produeixin dosis d’endorfines suficients per a produirl’efecte esperat.EXERCICI6.4.Blanco (1985) va voler comprovar que la sensació de dolor d’una persona que tingués lamà submergida en aigua freda disminuiria si es distreia llegint en veu alta un text. També vavoler saber si existia un “efecte experimentador” en els barons, associat al fet de serl’experimentador una dona atractiva.Va demanar 80 voluntaris (estudiants barons de primer de psicologia) per participar en un 14experiment per a estudiar les reaccions fisiològiques a l’aigua freda (4ºC). Els va dir que per Página8 Roger Ulrich, 1984
  15. 15. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAa obtenir la major quantitat de dades possible havien d’aguantar tant com pugessin, deixantclar que podien treure la mà quan volguessin. En presència de dos investigadors (un noi i unanoia atractiva) es van seleccionar 40 estudiants que havien mantingut la mà submergida entre40 i 60 segons.Es van assignar aleatòriament 10 estudiants per a cada condició experimental. La meitat vanver l’experiment amb el noi i l’altra meitat amb la noia.La representació gràfica dels resultats va ser:Preguntes:1.Quines van ser les variables i com es van operativitzar2.Com definiries el disseny de l’experiment?3.Hi va haver interacció o acció conjunta?4.Creus que caldria haver controlat alguna variable de confusió?5.Creus que seria interessant ampliar d’alguna manera l’abast de l’experiment? 15 Página
  16. 16. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAGUSTEl sentit del gust implica quatre sensacions bàsiques: dolç, agre, salat i amarg. dolç,Les recepció dels estímuls gustatius es fa a la superfície de la llengua de formadesigual, ja que hi ha zones sensibles específiques per a cada gust.El gust és un sentit de caràcter químic que estimula uns petits granets de la part psuperior i dels costats de la llengua anomenats papil·les gustatives. N’hi ha poc gustativesmés de 200. Cada papil·la conté un porus que absorbeix els elements químicsdels aliments. A l’interior de cada porus hi ha aproximadament unes 50 cèl·lulesreceptores que projecten unes petites pilositats que detecten els sabors. Ha costat emolt de trobar diferències entre els receptors dels gustos. Per ara s’ha trobat ladiferència entre els receptors de l’amarg i el dolç i un possible cinquè gust que espot anomenar “carnositat” corresponent a detectors sensibles al glutamat de rnositat”monosodi (un saboritzant utilitzat comercialment)9. 16 Página9 Chaudhari, 2000; Nelson, 2001; Smith i Margolskee, 2001
  17. 17. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIALes cèl·lules receptores es reprodueixen regularment, per la qual cosa si enscremem la llengua podrem estar uns dies insensibles als gustos, peròrecuperarem la sensibilitat en poques setmanes.De tota manera, a mesura que ens fem vells, disminueix el nombre de papil·les i,per tant, la sensibilitat als gustos.El tabac i l’alcohol també acceleren l’atròfia de les papil·les gustatives.OLFACTEExisteix el "gust de gambes", o el “gust de préssec”? En realitat això només ésuna forma de parlar col·loquial. Ja hem dit que els gustos només són: dolç,saltat, agre i amarg. És laroma el què ens permet dir que són gambes o préssec(a més de la textura a la boca), i això ho capta l’olfacte.Cada dia inhalem unes 20.000 vegades, la qual cosa banya les fosses nasals demolècules de tota mena que estimulen químicament el sentit de l’olfacte. Quanolorem quelcom, alguna de les molècules que es desprenen de l’objecte oloratentren en els nostres narius.No sabem de quina manera funcionen exactament els receptors olfactius. Adiferència dels colors, que es formen per la combinació de tres estímuls bàsics(verd, blau i vermell), cada olor és completament diferent de les altres, i noobstant en podem reconèixer milers de diferents.Podem diferenciar moltes olors, però és difícil posar-hi nom. Les classifiquemcom a agradables o repulsives (bones olors o pudors), però aquesta és unaqüestió més cultural que fisiològica. Hi ha qui troba el formatge pudent i qui eltroba olorós. Amb les olors corporals passa quelcom semblant. Tendim adissimular la pròpia olor corporal rentant-nos sovint i perfumant-nos, la qualcosa és excepcional en el regne animal. Ben al contrari, per molts animals l’olorpersonal és una forma de localitzar-se i reconèixer-se. A més, molts masclesdetecten que les femelles estan en zel per l’olor. Cada individu té la seva pròpiaolor, fàcilment identificable per animals entrenats com gossos o porcs. Hi haperò una excepció: els bessons idèntics fan la mateixa olor. Un gos que segueixiun rastre d’un bessó en tindrà prou amb una peça de roba de l’altre. 17Les olors tenen la curiosa particularitat d’evocar fàcilment algun record. Aquestaidea és molt antiga, i té fins i tot un exponent literari en l’olor de la magdalena Página
  18. 18. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAde Proust a “A la recerca del temps perdut”. Un curiós experiment10 demostraque els estudiants que realitzen un exercici verbal en un lloc amb olor dexocolata, recorden millor les paraules la propera vegada si torna a haver-hi olorde xocolata.També s’ha vist que les persones que treballen en un lloc on l’olor siguiagradable rendeixen més que si l’olor és neutra. També els estudiants obtenenmillors rendiments si estudien amb bones olorsSENTIT CINESTÈSICÉs el sentit que em dóna informació sobre la posició de les diferents parts delcos. Els sensors cinestèsics estan distribuïts a milions per tot el cos, en elsmúsculs, tendons i articulacions, i subministren constantment informació alnostre cervell.Als anys 80 es va donar un cas curiós. Una estranya malaltia va inutilitzar elssensors cinestèsics d’una noia que es deia Christina. Explica que se sentia comun ésser incorpori, com si el seu cos fos mort i no fos seu. De forma sorprenentva aprendre a moure’s (ja que el sistema motriu no havia quedat gens afectat)guiant-se per la vista i pel tacte.SENTIT VESTIBULAR O DE L’EQUILIBRIEns dóna informació sobre la verticalitat del nostre cos. Sabem que estem dretso ajaguts, que ens tombem cap a la dreta o a l’esquerra, o que estem girantgràcies a aquest sentit.L’òrgan sensorial implicat és el conjunt format pels canals semicirculars i elssacs vestibulars de l’oïda interna. Els canals tenen una substància pastosa al’interior que en moure’s seguint el moviment general del cos estimula unespilositats sensibles que transmeten la informació al cervell.A banda de mantenir l’equilibri, aquest sentit permet coordinar els movimentsoculars amb els del cap per mantenir la vista fixa en un punt.EXERCICI6.5.Intenta deduir per què en baixar d’una atracció de fira que funcioni centrífugament 18sembla que el món dóna voltes i ens costa mantenir l’equilibri. Página10 Schab, 1990
  19. 19. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA 7. LA PERCEPCIÓNo veiem les coses tal com són, sinó com són per a nosaltres. No són elssentits sinó l’individu qui percep.DEFINICIÓ DE PERCEPCIÓLa percepció és lacte pel qual prenem consciència dels objectes com arealitats estructurades i significatives.Fixeu-vos que no percebem tot el que arriba als nostres sentits; això seria massainformació. Ens fem una idea global de les coses, sense entrar en detalls.Per exemple:Jo percebo la classe globalment i noto:-que hi ha alumnes, però no qui falta avui-que la pissarra és bruta, però no què hi ha escrit exactament-que ningú va en banyador, però no els detalls del vestuari de cada un-que no hi ha obstacles al terra, però no el nombre de rajols que hi ha en el meutrajecte fins a la taula.La classe és una realitat estructurada i significativa. No em confonc i penso quesóc al bar o a la sala de professors. Percebo clarament que sóc a classe i això empermet comportar-me adequadament.Fins i tot podríem afirmar que la sensació és posterior a la percepció.Evidentment, si no hi hagués òrgans sensorials no hi hauria percepció; però nopodem pensar que totes les sensacions col·laboren i se sumen per formar unaimatge significativa de la situació en la que ens trobem. En realitat, primer ensfem una idea global i després notem els detalls, i no pas a l’inrevés. Percebem“formes”11, i no pas un mosaic de detalls. La unitat psicològica bàsica delconeixement sensible no és la sensació, sinó la percepció. Per això, Pinillosdefineix la percepció com “un procés d’integració psicofísica, gràcies al quall’energia estimulant es manifesta com a món al subjecte que percep”. 1911 Forma en alemany és “gestalt”. Amb aquest terme es designa una escola d’investigació Páginapsicològica que va desenvolupar, a principis del secle XX, les bases teòriques per a l’estudidels fenòmens perceptius.
  20. 20. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIADE QUÈ DEPÈN LA PERCEPCIÓ?Percebre o no, ser conscients o no del que ens envolta, depèn de diversos factors.Evidentment, depèn de les característiques de la realitat que percebem. Però elsubjecte no és passiu en la percepció, per la qual cosa el contingut de lapercepció depèn també del subjecte que percep.Destacarem quatre factors que influeixen en la percepció: • Percepcions anteriors • Coneixement previ • Interacció social • AtencióPERCEPCIONS ANTERIORS:Les percepcions immediatament anteriors a una altra percepció l’afecten ideterminen. Es pot fer un experiment casolà per comprovar-ho: omplim trespalanganes, la de la dreta amb aigua freda, la de l’esquerra amb aigua calenta i ladel mig amb una barreja de les dues aigües meitat per meitat; posem un peu a lacalenta i un altre la freda; al cap d’una estona posem tots dos peus en la tèbia:un peu la notarà freda i laltre calenta.CONEIXEMENT PREVI:Per a percebre quelcom és important conèixer-ho. Per exemple: un bon boletairesempre veu un bolet quan hi passa a prop.Un altre exemple: on jo només veig una liana, un indígena amazònic potpercebre una serp perillosa.INTERACCIÓ SOCIAL:A vegades percebem el que estem segurs que hem de percebre, encara que no hisigui.Exemple: Atureu-vos al carrer i fixeu la vista en algun punt del cel. Veureu comal cap de poc molta gent intentarà trobar-hi alguna cosa. Fins i tot podeuconvèncer algú, si sou prou colla, que hi veieu un ovni i algú acabarà veient-lo.De fet, la interacció social es l’element clau per entendre la creació de normessocials, i això inclou normes sobre percepció. L’any 1936, Muzafer Sherif vadissenyar un experiment per tal d’esbrinar com es generen les normes socials. La 20seva hipòtesi era que les normes es generen o canvien quan ens trobem en Páginasituacions de confusió i incertesa.
  21. 21. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAPer al seu experiment va aprofitar la situació d’incertesa coneguda com a efecteautocinètic. Aquest esfecte es produeix sempre que percebem un objectelluminós i no tenim referències espaials per a situar-lo. Aleshores ens semblaque l’objecte es mou en alguna direcció, malgrat que estigui immòbil.L’experiment de Sherif consistia a situar els subjectes sols en una cambra foscaon hi havia una llum immòbil. Com que no hi havia punts de referència, perl’efecte autocinètic el subjecte percebia com la llum començava a moure’s.L’investigador presentava la llum cent vegades a cada subjecte i li demanavacada vegada quina distància recorria aquella llum. Al cap d’uns quants assajos,cada persona establia un rang i un punt dins d’aquest rang, és a dir, una normapersonal per situar el moviment de la llum. Un cop establerta aquesta normaindividual, el subjecte feia avaluacions coherents del moviment seguint la sevanorma, és a dir, que si l’individu veia moure’s la llum 10 cm cada vegada, esmantenia aquesta distància fins al final. Les diferències individuals van ser moltnotables, variant des de la gent que afirmava que pràcticament no es movia finsals que els semblava que es movia més d’un metre.Semblava doncs que en situacions d’ambigüitat, les persones tendim a ordenarl’entorn percebut segons unes normes que nosaltres mateixos podem inventar.Però la primera part de l’experiment de Sherif era força irreal, ja que gairebé maino ens trobem tot sols en les situacions d’incertesa perceptiva. En aquestessituacions busquem activament l’opinió dels altres. Per això Sherif va continuarl’experiment posant els subjectes en situació de grup.Va crear grups de dues o de tres persones que havien passat per la primera fase,és a dir, que ja s’havien fet la seva pròpia norma, i va repetir els assajos. En lasituació de grup els subjectes parlaven entre ells i modificaven el seu judici previen un intent de convergir i crear una norma de grup. Davant la creença que totshem de veure la llum igual, cada subjecte va modificar la seva percepcióindividual per ajustar-la a la percepció de l’altre. Però, realment ho veiendiferent o simplement es conformaven a l’opinió de grup? Per comprovar-ho vacontinuar l’experiment amb grups de subjectes que no havien passat per una faseindividual prèvia. Des del començament hi va haver acord i no van sorgirdiferències individuals. Quan després se’ls va deixar sols tampoc no vanmodificar la norma, la qual cosa significa que no s’havien “conformat”, sinó queera tal com realment ho percebien.ATENCIÓ:Per percebre hem de fixar l’atenció. Estar atent és “obrir-nos” a la realitat. 21Estímuls de tota mena i intensitat incideixen contínuament sobre els nostres Páginasentits; però en un moment determinat en percebem només uns quants, alguns de
  22. 22. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAforma clara i acusada, com la pàgina que ara llegiu, altres de forma vague imarginal, com l’entorn del full de paper que mireu, i altres ens passen totalmentdesapercebuts. La percepció és selectiva i es cuida només dels estímuls a quèestem atents. En castellà “atender” es veu bé que procedeix etimològicament dela forma llatina “tendere ad” que significa “tendir a”, és a dir, “dirigir-se a”. tendere “tendir “dirigirPercebem allò a què “ens dirigim”. Per això parlem de la “directivitat com una “directivitat”de les característiques fonamentals de l’atenció.Podem dir doncs que l’atenció és una “ “activitat”: l’atenció no és una forma :passiva de rebre estímuls, sinó una acció alertadora que exerceix el sistemanerviós, mitjançant la qual l’organisme s’obre al coneixement sensible i ntincrementa els seus nivells de vigilància.De tota manera, el nostre sistema nerviós pot dirigir-se activament a un nombre dirigir serelativament limitat d’objectes. Un adult pot parar atenció simultàniame a un simultàniamentmàxim variable d’entre 5 i 9 objectes. Per això parlem d’”amplitud limitada” amplitud limitadade l’atenció. Aquesta limitació obliga al sistema nerviós a ser selectiu, tant pelque fa al nombre d’estímuls com a la seva qualitat.La selecció afecta també a l’activitat dels diversos sentits. Quan un canal l’activitatsensorial de l’organisme concentra l’atenció sobre un objecte concret, la resta decanals sensorials disminueixen la seva activitat i se subordinen a l’accióprincipal.Aquest fenomen es posa de manifest en diversos experiments objectius com el menque es descriu en la següent il·lustració: 22 Página
  23. 23. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIATambé voluntàriament podem afavorir aquesta concentració de l’atenciósuprimint l’estimulació de certes vies sensorials. Per exemple, per escoltar milloruna música podem tancar els ulls, o per degustar millor un menjar podem buscarun lloc poc sorollós, o apagar el televisor. Una temperatura agradable tambécontribuirà a no haver de percebre la temperatura i desatendre aquesta qüestió enprofit de la concentració en d’altres.Una manera d’incorporar més informació a un sistema consisteix a integraraquesta informació en “formes” (gestalten) sobre un fons més difús, de talmanera que molts dels estímuls marginals queden en una situació de “pre-consciència” potencialment útil. Aquesta situació dels estímuls marginals esposa de manifest quan, per exemple, ens fan una pregunta sobtadament, senseque nosaltres estem atents. En demanar que ens la repeteixin, sovint sónsuficients les primeres paraules perquè ens adonem que ja sabem el que ens estàpreguntant. D’alguna manera, mentre estàvem distrets per altres coses, enshavíem assabentat de la pregunta, però d’una forma marginal, pre-conscient.En resum, i seguint l’explicació anterior, podríem dir que l’atenció és l’activitatdirectiva d’amplitud limitada que selecciona i organitza els estímulssensibles en formes estructurades.Els tractats de psicologia realitzen diverses classificacions de l’atenció. Perexemple, es parla d’atenció sostinguda, oscil·lant i ocasional, o bé d’atenciócentral i perifèrica, o bé d’atenció concentrada o distribuïda. De tota manera, elmés interessant és intentar veure de què depèn que fixem l’atenció o que anem aparar al seu contrari, que és la distracció12, que té la seva manifestació màximaen el son.L’atenció la fixarem per diversos motius subjectius: • CURIOSITAT: M’agraden els peixos i, quan entro en una casa de seguida veig si tenen una peixera. • NECESSITAT: Sóc un sentinella que vigila el campament de nit en una zona en conflicte bèl·lic. Em cal estar molt atent, i percebré qualsevol fressa, per petita que sigui, ja que m’hi jugo la pell • INTERÈS: Tinc interès a aprovar i percebo tot el que m’indica el professor. També és significatiu el cas dels pares que senten un petit 2312 Parlem de distracció en el sentit de manca d’atenció, i no pas en el sentit d’entreteniment. Enrealitat quan ens entretenim estem atents a certes coses i distrets d’altres que ens passen Páginadesapercebudes. El sentit que li donem aquí a la paraula “distracció” el podríem exemplificar ambuna frase com: “es va distreure mentre conduïa i va tenir un accident”.
  24. 24. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA plor del seu nadó, o la fressa de la clau fent girar el pany quan el fill torna a altes hores de la nit, i no es desperten per fresses molt més intenses. • EXPECTATIVES: Espero a l’estació que algú arribi i em fixo en tothom.Però també hi ha coses que “criden l’atenció” en funció de diversos factors quepodríem qualificar com motius objectius: • INTENSITAT I MIDA DELS ESTÍMULS. Un estímul prou intens ens pot fins i tot despertar. • CONTRAST. A una classe de l’Institut un alumne negre contrasta amb els altres, de tal manera que immediatament el percebrem. • LLUMINOSITAT. La lluminositat crida l’atenció, i és per això que els comerços no estalvien la llum als seus anuncis. • MOVIMENT. Sempre crida més l’atenció un anunci que es mou que no pas un de fix. Un petit moviment sobtat al bosc ens crida l’atenció i fa que percebem un possible perill. • NOVETAT, RARESA I EXOTISME. Un objecte poc o gens habitual difícilment passa desapercebut.Si aquests són els factors que determinen l’atenció, de què depèn la distracció?Bàsicament hi ha dos elements diferents que fan que ens distraiem: • FATIGA. El cansament fa que disminueixi la nostra capacitat d’estar atents, fins al punt que finalment ens adormim. • DESVIACIÓ DE L’ATENCIÓ. Com que l’amplitud de l’atenció és limitada, com ja hem dit, si quelcom ens crida l’atenció podem deixar de dirigir l’atenció a on la dirigíem i desviar-la cap a un nou centre d’atenció.Si mentre conduïm combinem un excés de confiança amb la fatiga i ladesviació de l’atenció, la probabilitat de patir un accident és enorme. Si, amés, hem ingerit alcohol que, com ja sabeu, afecta la nostra capacitat decoordinació, aleshores el resultat pot ser fatal.En el següent enllaç podeu veure com els psicòlegs de l’atenció i els mags podentreballar conjuntament per entendre millor com funciona la ment humana:http://www.redesparalaciencia.com/3017/redes/2010/redes-63-magia-y-neurociencia-en-red 24Hem dit al començament que no veiem les coses tal com són, sinó com són per a Páginanosaltres, i que no són els sentits sinó l’individu qui percep. La percepció no és
  25. 25. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAuna suma de sensacions, sinó sensació, més atenció, més percepcions anteriors,més coneixements previs, etc. És a dir, la percepció és més un procés deconstrucció d’allò percebut que no pas una absorció directa d’estímuls.Com es produeix aquesta construcció? Segons els psicòlegs de l’anomenadaescola gestalt (paraula alemanya que significa aproximadament “forma”), lapercepció es produeix seguint unes lleis que veurem tot seguit. LLEIS DE LA PERCEPCIÓPERCEPCIÓ DE LA FIGURA I EL FONSL’aspecte més primari que cal determinar a l’hora de fer-se una idea de lasituació (percebre) és la diferenciació de la figura o objecte respecte a l’ambienten què s’emmarca, és a dir, el fons. Aquesta diferenciació funciona seguint tresprincipis molt simples:1.PRINCIPI DE LA MIDA: La superfície més petita es constitueix com afigura, i la més grossa com a fons.2.PRINCIPI DE LA CLAUSURA: La superfície que envolta es constitueixcom fons, i la superfície envoltada com a figura.Exemple: En la figura 1 tothom percep quatre quadrats negres, perquè lasuperfície blanca és més gran que la negra, i lenvolta. En la figura 2 tothompercep una creu blanca, perquè la superfície negra és més gran que la blanca, ilenvolta. 25 Página
  26. 26. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA3.PRINCIPI DE PROFUNDITAT: el fons sempre es percep en segon terme, ila figura en primer pla. Quan es reconeixen les figures es produeix una pla.impressió de profunditat. Curiosament, en la figura del gerro i les cares quanpercebem el gerro el blanc se’ns acosta, i quan percebem les cares el blanc se’nsallunya. Passa el mateix en el cas de les cares i l’espalmatòria: quan percebem xuna sola cara l’espalmatòria es tira endavant, i quan percebem dues caresenfrontades, l’espalmatòria (que fa de fons) es retira cap al fons. 26 Página
  27. 27. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIALA PERCEPCIÓ DE LA FIGURA1.LLEI DE PROXIMITAT: Els estímuls més pròxims tendeixen a ser OXIMITAT:integrats en una mateixa figura. A l’exemple, tothom percep quatre columnes, sibé lògicament es podria interpretar d’altres maneres.2.LLEI DE SEMBLANÇA Els objectes semblants tendeixen a integrar-se en SEMBLANÇA: xen integraruna mateixa figura, tendeixen a agrupar-se. A l’exemple, tothom percep agrupar se.columnes de triangles i de cercles, i no fileres amb figures alternatives.3.LLEI DE CONCLUSIO: Tendim a completar les figures que no estan guresacabades o tancades. 27Observeu que aquest darrer és un bon exemple del principi de profunditat (lleis Páginade la percepció del fons i la figura)
  28. 28. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA4.LLEI DE CONTINUITAT Percebem les pautes contínues més que les .LLEI CONTINUITAT:discontínues. El dibuix de l’exemple podria ser una pauta de semicercles semicercldiscontinus, però la percebem com una línea ondulada i una línea rectaDe fet, tendim a unir de forma continua estímuls que tenen un certencadenament o connexió, sempre i quan hi hagi algun motiu que ens facisuposar que trobarem aquesta connconnexió. Per exemplificar-ho, fixeu-vos en ho, fixeuaquests fragments. Semblen fragments dispersos de no se sap què. Quan ushagueu cansat d’intertar trobar-hi sentit, mireu la pàgina 32. No hi veiem res trobar .amb sentit fins que no descobrim que formen un segon pla; alesho ens és molt descobrim aleshoresfàcil connectar els fragments seguint la llei de continuïtat i percebre les figuresamagades. 28 Página
  29. 29. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA5.LLEI DE PREGNÀNCIA : També es coneix com a llei de la “bona forma”.La pregnància és un dels conceptes més difícils de definir, però que es potentendre a partir d’exemples de formes pregnants. Es tracta de formes quefuncionen bé, que resulten atractives o suggerents, que comuniquen ambrapidesa i simplicitat, que estan organitzades de forma simple i efectiva. Això hohan de tenir molt en compte, per exemple, els dissenyadors gràfics a l’hora deplantejar els dissenys de logos de marques. 29Saps què significa la paraula “pregnant” amb anglès? Página
  30. 30. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA5.LLEI DE CONTRAST: Un mateix element es percep de diferent manerasegons la relació amb els altres elements de la figura. lsAixò pot donar lloc a il·lusions òptiques com les següents:Són iguals els segments A-B i B-C? AFes servir un regle per a comprovar la mida real de cada segment.A la pàgina següent trobaràs altres exemples relacionats amb la llei de relacionatscontrast. 30 Página
  31. 31. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA 31 Página
  32. 32. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA Ara apareixen clarament lletres B en el segon pla 32 Página
  33. 33. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAPERCEPCIÓ DE LA DISTÀNCIAJa hem vist que la profunditat es percep gràcies a què tenim dos ulls. Aquestmecanisme funciona de forma innata. Els nadons són capaços de percebre les capaçosprofunditats verticals i considerar les com un perill a esquivar (si bé val més no considerar-lesprovar-ho a casa, pel que pugui ser). hoPerò també es pot percebre la profunditat amb un sol ull. Els indicis monocularsde la profunditat són els següents: següe-Mida relativa: Suposant que dos objectes tenen una mida semblant, el que : unprojecta una imatge més petita suposem que està més allunyat.-Superposició parcial: Si un objecte cobreix parcialment a un altre, el Superposicióconsiderarem més proper.-Perspectiva aèria: Percebem els objectes enterbolits com a més allunyats que els ria: enterbol tsclars i ben definits.-Altura relativa: Percebem els objectes que apareixen més elevats en el nostre Alturacamp visual com allunyats. Aquest fet pot contribuir a la il·lusió que les mesuresverticals són més grans que les horitzontals idèntiques. Per exemple, l’arc de la icalsfoto (St. Louis, USA) sembla més alt que no pas ample, però és la mateixa mida. 33 Página
  34. 34. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA-Claredat relativa: Percebem com a més propers els objectes més clars i Claredatlluminosos, i com a més llunyans els més foscos i apagats. s-Moviment relatiu: A mesura que el nostre cap es mou, els objectes estables del Movimentnostre ambient sembla que es desplacin en relació a nosaltres. Per exemple, siquan viatgem amb un tren fixem la vista en un objecte exterior, els elements més exterior,propers sembla que es mouen endarrere i els més llunyans sembla que es mouen rsendavant, més lentament com més lluny són. El cervell utilitza aquests indicis develocitat i direcció per calcular distàncies relatives.-Perspectiva lineal: Interpretem la convergència aparent de les línees paral·leles neal:com a indici de distància. 34 Página
  35. 35. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIACURIOSITATS:Intenta unir tots els punts amb quatre línees rectes sense aixecar el llapis delpaper i sense recular sobre les línees. · · · · · · · · ·Col·loca un full de paper entre els dos dibuixos, de tal manera que cada ull vegiuna figura diferent. Al cap d’una estona l’ocell es col·locarà al seu niu. 35 Página
  36. 36. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAQuè passa si ressegueixes amb la punta del llapis l’espiral fins al centre?Què hi veus? Un esquimal que entra en una cova, o un indi? Un ànec o unconill? Els esquerrans solen veure primer l’esquimal i l’ànec i els dretans veuenprimer l’indi i el conill. Però això és molt variable.Aquest és el dibuix d’una noia jove i d’una vella alhora. Però podem veure totesdues figures alhora? No, perquè una fa de figura i l’altra de fons, i a linversa. 36 Página
  37. 37. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAÉs una granota o un cavall? Fixa’t que és la mateixa imatge girada 37 Página
  38. 38. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAAvis mexicansQuina de les dues és Madonna? 38 Página
  39. 39. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIALA PERCEPCIÓ DEL TEMPS. DURADA I TEMPS CRONOMÈTRICWilliam James, l’any 1890, va plantejar el caràcter unitàriament dinàmic de lanostra consciència amb el concepte de “corrent de consciència”. Laconsciència no es divideix en fragments, no es pot descriure com a sèrie ocadena de fets psíquics sinó com una mena de fluir continu, com un riu.Al seu llibre “L’evolució creadora”, de 1907, Enri Bergson insistia en la idea deJames de la següent manera:La aparente discontinuidad de la vida psicológica tiene como base el quenuestra atención se fija en ella por una serie de actos discontinuos... pero cadauno de ellos está sostenido por la masa fluida de toda nuestra existenciapsicológica. Cada uno de ellos no es sino el punto más iluminado de una zonamovediza que comprende todo lo que sentimos, pensamos, queremos, latotalidad, en fin, de lo que somos en un momento dado. Es esta zona entera loque constituye en realidad nuestro estado. Pero tales estados no se puede decirque sean elementos distintos. Se continúan los unos a los otros en una corrientesin fin.Aquest corrent de consciència es percep com a “durada”. Es tracta d’unaexperiència unitària de la realitat que és difícil d’analitzar racionalment.L’anàlisi necessita congelar la realitat per poder disseccionar-la. L’experiènciade la durada, en canvi, és contínua, flueix, és viva.La percepció del temps com a durada no coincideix amb la mesura objectiva deltemps que podem anomenar “temps cronomètric”, és a dir, el temps que es potmesurar amb un rellotge. Una hora sempre té seixanta minuts, i un minut sempreté seixanta segons. Però no totes les hores duren igual, ni tots els minuts. Unahora fent cua, esperant que t’atenguin a una oficina no dura el mateix que unahora de classe o que una hora que dediquem a fer quelcom que ens agradaespecialment. El temps ens passa ràpid o lent segons diverses circumstàncies.Sembla que l’edat influeix en la percepció del temps, i que a mesura que ens femvells el temps ens passa més ràpid. Però això pot ser per l’efecte del desig ques’allargui el temps, la qual cosa provoca l’efecte de percebre’l com a quelcomque ens fuig de les mans. Molt més important que el factor de l’edat és la formaen què omplim el temps. Quan som molt actius, el temps se’ns fa curt, ens passa 39ràpidament. En canvi, si no fem res el temps dura molt més, si no és que ens hiadormim, amb la qual cosa s’atura la percepció de la duració. Página
  40. 40. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIADe fet, la percepció del temps és paradoxal: quan esperem que el temps passiràpid, va lent, i quan volem alentir-lo ens fuig.És interessant destacar que el record del temps funciona de manera inversa a laseva percepció. Hem dit que l’activitat intensa i variada fa que considerem ladurada molt més breu que la manca d’activitat. Però aquelles hores que hanpassat sense cap activitat concreta o de forma activa però rutinària, es fonen enel record de tal manera que al cap del temps sembla que hagi estat un temps moltràpid. Deu anys de presó passen molt lentament quan hom és empresonat, peròsemblen un instant quan, un cop fora, són recordats. Contràriament, aquell tempscurull d’activitat diversa enriqueix i omple el record de tal manera que el passates dilata i ens sembla que va durar molt.A banda de tot el que hem dit sobre la percepció de la durada, cal considerartambé que el nostre cos funciona seguint un ritme paral·lel al ritme del dia. Elnostre cos se sincronitza amb el cicle de 24 hores del dia i la nit gràcies a unamena de rellotge biològic anomenat “ritme circadià” (del llatí “circa”, al voltantde, i “dies”, dia). La temperatura del nostre cos augmenta quan s’acosta l’horade llevar-nos, culmina durant el dia, i torna baixar quan s’acosta l’hora d’anar adormir.Sovint alterem aquest ritme, sortint a les nits i llevant-nos molt tard, o treballanta torns diferents, i això desencaixa el rellotge circadià. Reajustar-lo pot ser més omenys complicat. En tot cas, quan es trenca el ritme circadià apareixenfenòmens com l’insomni del diumenge a la nit, o la tristor del dilluns al matí. Enaquesta mateixa línea, hi ha un fenomen conegut com a “jet lag”, que esprodueix quan es realitza un vol intercontinental de tal forma que cal avançar oendarrerir el rellotge un nombre considerable d’hores. La millor solució per aljet lag és seguir amb normalitat l’horari del lloc de destinació; el primer diacosta estar despert i costa dormir, però l’adaptació és més ràpida.Curiosament, la gent aïllada, sense rellotges i sense poder veure la llum del dia,sol adoptar una jornada de 25 hores.És possible que els ritmes circadians ens ajudin a prendre consciència de l’horacronomètrica en què ens trobem. És freqüent que la gent es desperti a l’hora quees proposa despertar-se, com si tingués un rellotge intern. De tota manera aixòno funciona per a tothom, i depèn també de la tranquil·litat o la tensió del’individu en cada cas concret. Quan sabem que si ens adormim no tocarà eldespertador podem despertar-nos hores abans i diverses vegades per a 40comprovar l’hora que és. Página
  41. 41. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAL’APRENENTATGE DE LA PERCEPCIÓEl desenvolupament de l’activitat perceptiva no se sustenta només en un procésde maduració biològica. D’alguna manera, malgrat que no en tinguemconsciència, aprenem a percebre.L’any 1932, Senden va estudiar 66 casos d’operats de cataractes congènites. Enrecuperar la vista, els pacients tenien seriosos problemes per a comparar lesmides dels objectes sense l’ajuda del tacte i per a percebre amb claredat elsmoviments i els objectes. Tantes coses diferents, els moviments ràpids,confonien els operats de tal manera que no percebien res. A la percepció visual lifaltava estructura. Aquesta estructura s’adquiria al cap d’un temps, ambl’acumulació d’experiència.També són significatius els experiments d’Ivo Kohler, durant els anys 50-60.Tots veiem normalment el món que ens envolta amb les coses “al seu lloc”.Malgrat que les imatges es projectin a la retina de forma invertida, no veiem elmón de caps per avall. L’experiment de Kohler consistia en posar-se unes ulleresque invertien les imatges de dalt a baix i de dreta a esquerra, de tal forma que elsestímuls lluminosos impressionessin la retina a l’inrevés. Al cap d’uns dies deportar aquestes ulleres de dia i de nit els subjectes recuperen progressivament lapercepció normal, és a dir, reaprenen a orientar la seva percepció i elsmoviments conseqüencials. La readaptació motora és sempre més complerta quela readaptació perceptiva, però de tota manera les dues readaptacions vanestretament lligades. De fet, la manca d’activitat motora atura el procés dereadaptació perceptiva. Dit d’una manera molt més senzilla: s’aprèn a veure“mirant”, però també “fent”, com explica Pinillos en un experiment sobreretroacció muscular en la percepció: 41 Página
  42. 42. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA 42 Página
  43. 43. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAL’EFECTE STROOP:Quan un subjecte ha d’atendre a més d’una tasca a la vegada hi ha unaimplicació de processos controlats (que impliquen esforç atencional) i deprocessos automàtics (que no requereixen esforç conscient o atencional).Segons Posner i Snyder (1975) la diferència bàsica entre aquests dos tipus deprocessament radica en la intencionalitat, la consciència i la interferència ambuna altra activitat mental concurrent.El fenomen d’interferència que es produeix entre un procés automàtic i unprocés controlat és el que s’anomena “efecte stroop”. J.R.Stroop (1935) vaestudiar l’efecte de la interferència entre els diferents aspectes dels estímuls ambun experiment cèlebre que intentarem replicar13.En l’experiment d’Stroop, els estímuls eren noms de colors (concretament blau,verd, marró, lila i vermell) pintats amb colors incongruents amb el significat.Així, escrivia “blau” amb color vermell o amb verd, etc. Si els subjectes, lectorshabituals, no poden ignorar el significat de les paraules, trigaran més aidentificar el color de les paraules que, per exemple, a identificar el color d’unsquadres de colors.Va dibuixar dues matrius de 10 x10, una amb els quadres de colors i una altraamb paraules pintades amb colors incongruents. Ho va fer amb la següentdistribució: Cada estímul apareixia dues vegades en la mateixa fila i en lamateixa columna, però mai dos estímuls iguals apareixien de costat (ni envertical ni en horitzontal). A la matriu de paraules, les cinc paraules utilitzadeses van escriure en els quatre colors incongruents amb el seu significat el mateixnombre de vegades. Per exemple, la paraula “blau” es va escriure cinc vegadesamb vermell, cinc amb verd, cinc amb marró i cinc amb lila (5paraules x5vegades x 4colors = 100 paraules en una matriu de 10x10) Després va dibuixardues matrius més invertint les posicions de les dues primeres.Va seleccionar 100 participants. La tasca dels subjectes consistia simplement anombrar els colors (els colors dels quadrats i els colors en què estaven escritesles paraules) de forma ràpida però sense cometre errors. Cada subjecte havia defer l’exercici amb les quatre matrius consecutivament. Per tant, tots van fer duesvegades la matriu de paraules pintades i dues vegades la matriu de quadrats decolors. 43 Página13 Podeu trobar l’article original a http://psychclassics.yorku.ca/Stroop/
  44. 44. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAEl temps mitjà invertit en realitzar la tasca corresponent als quadrats va ser de63,3 segons. Per a la tasca corresponent a les paraules el temps mitjà va ser de110,3 segons.EXERCICI7.1.Responeu: 1. Quina és la condició experimental i quina la condició de control? Aquests serien els dos nivells de la variable independent? 2. Com està operativitzada la variable dependent? 3. Quin va ser el disseny utilitzat? Per què creieu que va escollir precisament aquest disseny i no un d’inter-subjecte? 4. Quina tècnica de control creieu que va utilitzar per controlar el possible efecte de l’ordre de presentació de les tasques?PERCEPCIÓ SUBLIMINALAquest terme significa percepció d’estímuls per sota dels límits, és a dir, per sotadels llindars absoluts. Aquest tema es va posar de moda quan l’any 1956 es vadir que a certs cinemes de New Jersey es projectaven fotogrames amb elsmissatges “begui Coca-Cola” i “mengi crispetes”. Fins i tot es va acusar al grupde heavy Judas Priest de causar el suïcidi de dos joves amb missatgessubliminals de les seves cançons l’any 199014.La qüestió té un doble interrogant:1.Es pot percebre per sota del llindar absolut?2.Poden afectar el nostre comportament aquestes percepcions?En referència a la primera pregunta hi ha estudis que demostren que sí (Kunst-Wilson i Zajonic 1980, Marcel 1983, Merikle i Reingold 1990). Però la respostaa la segona pregunta és que aquest efecte és mínim (Greenwald 1991, Urban1992). Un experiment significatiu el va realitzar una cadena de TV canadencaque va emetre 352 vegades un missatge subliminal en un programa de màximaaudiència. Hi havia 500 persones informades sobre l’experiment. D’aquestes500 persones no n’hi va haver cap que endevinés el missatge, però gairebé lameitat van informar que havien notat una estranya sensació de gana i de setdurant el programa. Curiosament el missatge deia “telefoni ara!”. No es va notargens en el sistema telefònic del Canadà. 4414 Això succeí l’any 1990. A l’àlbum “Stained Class” apareixia un missatge ambemmascarament retroactiu que incitava al suïcidi. L’emmascarament retroactiu consisteix a Páginagravar a l’inrevés un determinat missatge. El jutge va declarar innocent al grup de heavyper falta d’evidència científica que relacionés la percepció subliminal amb la suggestió.
  45. 45. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIANECESSITAT DE PERCEBRE. LA DEPRIVACIÓ SENSORIALLlegiu el text següent de Pinillos i valoreu les dades que aporta. 45 Página
  46. 46. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAPERCEPCIÓ SOCIALEl concepte de percepció social fa referència principalment a la percepció depersones, però també s’estén a la percepció de qualsevol objecte o relació quetingui un significat social. Pot semblar que percebre persones i percebre objectesfísics són dues coses molt diferents. Percebre una persona inclou classificar-la enalgun grup social, fer una primera aproximació a la seva personalitat, deduir-neles intencions per tal de preveure la seva conducta...Però percebre objectestambé inclou classificar-los, atribuir-los característiques i significats. Latendència de la psicologia social és considerar que no hi ha res de natural enla percepció, per molt automàtica que ens sembli a partir de l’estudi de les lleisgestalt.Potser la llei menys automàtica és la de la pregnància. Cada societat potinterpretar quines són les formes més pregnants de maneres diferents. Però fins itot la llei que diferencia entre figura i fons es pot replantejar des de la psicologiasocial. Pot ser el significat social atorgat al conjunt de la informació el quedetermina quins elements esdevenen figura i quins fons.Bruner (1947) es va dedicar a estudiar la influència de factors coml’aprenentatge, la motivació, les necessitats, els hàbits, les actituds i els valors enla percepció. Tots aquests factors es donen sempre en un context social ocultural determinat, per la qual cosa es posava de manifest que no es pot estudiarla percepció al marge de les relacions socials. L’aprenentatge determina quinespercepcions són rellevants i provoca que els objectes que normalmentseleccionem, els més valuosos o significatius destaquin sobre els altres, semblinmés brillants o més grans. Per comprovar aquesta hipòtesi va demanar a nens de10 anys que avaluessin la mida d’unes circumferències. Per fer-ho disposavend’un aparell que projectava en una pantalla una circumferència lluminosa quehavia de representar la mida de l’objecte avaluat. L’experiment consistia endemanar a un grup de nens que avaluessin la mida de monedes d’1, 5, 10, 25 i50 centaus de dollar, i a un altre grup els mostrava cercles de cartró. Lesmonedes es veien sempre més grans que els cercles de cartró de la mateixa mida.De tota manera, quan es va repetir l’experiment amb nens de famílies mésriques, més habituats a tenir monedes, la diferència (malgrat que continuavaessent notable) no va ser tan gran com en els nens de classes més humils. 46 Página
  47. 47. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA La segona gràfica es refereix només a la percepció de les monedes.Una de les activitats més importants que fem durant les interaccions quemantenim amb les altres persones és la gestió de les impressions queproporcionem als altres. Això vol dir que som perfectament conscients (de fet,ho practiquem cada dia) que les persones ens formem impressions dels altres.La percepció de persones és un procés de percepció com qualsevol altre i, pertant, comparteix els mecanismes que permeten la percepció de qualsevolobjecte, inclosa la seva dependència de la societat. Això vol dir que també ésun procés que depèn dels valors, les actituds, laprenentatge i en general dequalsevol fenomen que vinculi la persona i el seu entorn social.Daryl Bem (1972) argumenta que nosaltres mateixos som objecte de la nostrapercepció. En la seva teoria de l"auto-percepció" defensa que els individusarriben a conèixer les seves actituds, emocions, i altres estats interns en partmitjançant les inferències que fan a partir de lobservació del seu mateixcomportament i/o de les circumstàncies en les quals aquest té lloc.Com en daltres ocasions, a partir de la psicologia de la Gestalt, la psicologiasocial cognitiva va prendre lestudi de la formació dimpressions sota el seuparaigua. Jerome Bruner i R. Tagiuri formularen, el 1954, el concepte de 47"teories implícites de la personalitat". La qüestió sorgí perquè no sols passava Páginaque alguns trets estaven relacionats entre si, sinó que això era fins i tot un
  48. 48. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAprocés previ a la mateixa impressió. De manera que a partir de la percepciódalguna característica duna persona, inferim la presència i labsència daltrestrets. Per exemple, duna persona que ens sembla pràctica no esperem quesigui imaginativa, però esperem que algú tens mostri també ansietat, algú queveiem actuar tímidament no pensem que sigui extravertit, etc. Daquí que hihagi expectatives que relacionen els diferents trets de la personalitat. Enstrobem, doncs, davant dautèntiques teories populars de la personalitat, que nosols determinen què podem percebre sinó què podem esperar a percebre i, finsi tot, com podem esperar ser.La psicologia social cognitivista ha dedicat grans esforços a estudiar quina éslestructura daquestes teories implícites, basant-se en lestudi de lescorrelacions que mostren les descripcions que fem de les altres persones, i endaltres casos a estudiar els prototips o exemples ideals que ens serveixen dereferència (per exemple "la bona persona", "lestret", "el collonut", "eldesgraciat", etc.). Els resultats més interessants són els que mostren queaquestes correlacions o conjunts de trets agrupats en "personalitats ideals" notenen relació amb lexperiència anterior de contactes que les persones hemmantingut. Tant si és per descriure un amic íntim, algú que coneixes molt bé,com un desconegut, sempre apareixen les mateixes agrupacions. Aixòtranquil·litza els psicòlegs de la personalitat, ja que els sembla que hi ha unaconsistència en els trets que legitima el constructe "personalitat", però tambéens pot permetre pensar que els testos de personalitat i els diversos factorsque shan trobat sorgeixen precisament daquestes teories populars de lapersonalitat i no pas, com afirmen els psicòlegs del descobriment científic,dunes característiques objectives preexistents.Sigui el que sigui el que pensem, sembla que hi ha una relació circular; primeres crea històricament i culturalment la noció dindividu, això fa que lespersones percebin que hi ha una sèrie de trets consistents que fan de cadapersona una unitat lògica, els psicòlegs estudien aquests trets i "descobreixen"la personalitat i finalment retorna a la societat en forma de testos i teories quesurten a les revistes, a les entrevistes laborals, a la televisió quan parlen"experts" i que tornen a dir a la gent com són, o el que és el mateix, comhaurien de ser.Lestudi de la formació dimpressions és important perquè el que la gent pensade nosaltres no és aliè al que nosaltres mateixos pensem que som. Vet aquí,doncs, una de les formes dinfluència més subtils. En un procés circular, lesimpressions que els altres es fan de nosaltres, les quals hem vist que tenen un 48origen social i cultural que va més enllà de les interaccions directes i reals quesostenim amb els altres, repercuteixen directament en la nostra identitat. Per Páginaaixò, malgrat que biològicament siguem lorganisme més plàstic que es
  49. 49. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAconeix, el que podem ser en una societat concreta no és una combinació depossibilitats infinites, sinó producte directe dallò que en aquesta societat esconsidera que es pot ser.Les teories de latribució:Paral·lelament a lestudi de la formació dimpressions es va anardesenvolupant un camp destudi basat en la idea de Fritz Heider que lespersones actuem com a analistes "ingenus" i intentem de donar sentit, ordre iestabilitat al món que ens envolta. Una de les maneres de fer-ho és atribuir alsindividus les causes de la seva conducta. Això no us ha destranyar gaire.Mireu el codi penal de qualsevol país occidental; els individus són sempre elsresponsables dels seus actes (excepte en el cas dels militars).Les teories de latribució són teories que intenten comprendre de quina maneraproporcionem en la vida quotidiana explicacions de les conductes de les altrespersones. Són rellevants en el sentit que comprendre a què atribuïm unadeterminada acció (per exemple, la de qui arriba tard a un cita o bé dóna uncop a algú) és comprendre el futur curs de la interacció. En el cas que ensdonin un cop, lexplicació de si sha fet expressament o ha sigut sense voler,és cabdal per a entendre com sorgeix una baralla. En què es fonamenta que hopercebem d’una o altra manera?Lectura complementàriaFritz Heider va ser el primer psicòleg social en postular el terme datribució,per explicar de quina manera comprenem la conducta de les altres persones. Apartir de les seves propostes es van desenvolupar la resta de plantejaments.Els seus estudis inspirats en les teories de la Gestalt, mostraren com tendim apercebre en termes unitaris i, per tant, a vincular accions que poden serrelativament independents. Si dos esdeveniments sassemblen o bé tenen lloc aproximitat lun de laltre, tendim a assumir que lun és conseqüència de laltre.Segons Heider això provocaria la nostra tendència a atribuir lesresponsabilitats de les accions a les persones que les fan, més que no pas a lescircumstàncies en què les fan. De Heider també és la distinció entre causesinternes i externes. Quan atribuïm la responsabilitat duna acció a una personaho fem en termes interns, és a dir, apel·lem a factors com lesforç, la intenció,la capacitat, la intel·ligència, les actituds, les motivacions, etc., mentre que noho fem a causes externes com podria ser apel·lar a factors com la sort, lescircumstàncies, la pressió social, la dificultat de la tasca, etc. Daquí queHeider anomeni aquesta anàlisi de sentit comú, que les persones fem, ingènua,ja que no té en compte totes les explicacions possibles de la conducta duna 49persona. PáginaSeguint la línia marcada per Heider, Jones i Davis van estudiar quines eren les
  50. 50. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAcondicions necessàries per a atribuir una conducta a una disposició estable dela persona. Per exemple, si som testimonis duna conducta agressiva podeminferir que aquesta es deu al fet que la persona que lha dut a terme ésagressiva. Per això és necessari que la persona que infereix la disposició quecorrespon a lacció, pensi que lacció és intencional, que la persona coneix lesconseqüències de lacció que fa i que és capaç de dur-la a terme. Fer unainferència daquesta mena no sempre és senzill, encara que ho fem prou sovint.Les normes que regulen la situació es tenen en compte; per exemple, és mésfàcil de fer una inferència corresponent quan la persona trenca lesexpectatives de la situació que no pas quan segueix les normes socials15.Això té una implicació important: la persona que faci una acció en contra delordre social establert serà vista com a posseïdora dunes disposicions que elfan ser rebel o desviat o anormal i, per tant, serà molt més senzilldesqualificar-la, que no pas pensar en si té raó o no, o si la seva acció estàjustificada.En la línia destablir les condicions mitjançant les quals ens sentim capaçosdatribuir la causa duna conducta a un factor intern o extern, és a dir,disposicional o situacional, Harold Kelley va proposar que quan tenim prouinformació, prou temps i estem motivats per a fer-ho, latribució ésconseqüència de la interacció duna sèrie de factors.• Consens: Tothom es comporta de la mateixa manera davant dun objectedeterminat (alt consens) o bé ningú més no ho fa (baix consens).• Distintivitat: La persona es comporta igual amb objectes semblants (baixadistintivitat) o bé només es comporta així amb aquest objecte concret (altadistintivitat).• Consistència: La persona sempre actua de la mateixa manera amb aquestobjecte (alta consistència) o bé altres vegades ha actuat diferent (baixaconsistència).Lobjecte pot ser una altra persona o bé una situació, com per exemple unexamen, un espectacle, etc.La combinació daquests factors fa que finalment atribuïm la responsabilitatde lacció a la persona, a la situació o bé a les circumstàncies. Per exemple,atribuirem lacció "suspendre un examen" a alguna disposició de la persona(és un beneit) si quasi bé ningú més suspèn, si suspèn altres exàmens i, a més,sempre suspèn aquesta matèria. Però farem una atribució a lobjecte (lexamenera molt difícil) si tothom suspèn, aprova altres exàmens i normalment aprova 50aquesta matèria. O bé farem una atribució a les circumstàncies (el gat se li Página15 Jones i Davis 1965
  51. 51. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIAva morir el dia abans) si quasi bé ningú altre suspèn, aprova altres exàmens inormalment aprova aquesta matèria.Òbviament aquest model està idealitzat, i, de fet, el mateix autor reconeix queprobablement aquesta combinació funcioni en realitat de manera simplificadacom un sol esquema causal que agruparia aquests factors.Un altre camp destudi de les atribucions, especialment relacionat amb lapercepció dun mateix, és el de les atribucions que es produeixen en un contexten el qual cal fer una tasca i aquesta pot ser desenvolupada correctament oincorrectament. Segons Weiner, lèxit o el fracàs en la tasca poden ser atribuïtsa diferents factors, o bé a la capacitat de la persona per a dur-la a terme, obé a lesforç que hi ha dedicat, o bé a la dificultat de la tasca, o bé a la sort.Cadascun daquests factors té una relació particular amb el subjecte segonssi depenen del que aquest faci o no (controlabilitat), segons si es troben enl"interior" o l"exterior" del subjecte (lloc de control) i, finalment, segons sisón més o menys permanents (estabilitat). Per exemple, una atribució dunfracàs a la sort no té gaires conseqüències sobre lautoestima del subjecteperquè aquesta es troba fora dell, no la pot controlar i no és permanent. Encanvi, latribució daquest fracàs a la capacitat produeix efectes més greus, jaque aquesta és permanent, interna i poc controlable.Biaixos cognitius:Lestudi de les explicacions que donem sobre la pròpia conducta i la dels altresno sha centrat solament en els complexos processos de decisió que arribenfinalment a una atribució de causalitat. Hi ha algunes maneres "directes" mit-jançant les quals fem atribucions o altres raonaments. Són tendències per aarribar a una determinada conclusió que simposen sobre altres processos o elsafecten. Sanomenen biaixos en el sentit que orienten el procés en una direcciópreestablerta. • Error fonamental datribució: El primer efecte estudiat, i que ja va mencionar Fritz Heider, sanomena fonamental perquè es considera quasi bé inherent al procés mateix de formular atribucions de causalitat. Es tracta de la preferència general de fer atribucions disposicionals o internes abans que situacionals o externes. Si seguim a Heider lorigen rauria en el mateix procés perceptiu gestàltic que obliga a percebre unitàriament actors i accions. Aquesta explicació és problemàtica perquè "naturalitza" aquest biaix i, en canvi, sembla lògic de pensar que 51 potser en tot cas és un reflex més de lindividualisme de la societat occidental. Si hi ha individus i aquests són responsables dels seus actes, Página
  52. 52. IES FREDERIC MARTÍ DOSSIER PSICOLOGIA és coherent que la tendència a inferir disposicions sigui més habitual que la de fixar-se en les circumstàncies. • Efecte actor-observador: Sorgeix arran de la constatació que cadascú tendeix a atribuir les seves accions a factors situacionals, mentre que si observem aquesta conducta en altres persones tendim a fer atribucions disposicionals. Lexplicació més habitual daquest efecte es basa en el punt de vista, és a dir, en la saliència de determinades percepcions. Nosaltres no ens veiem a nosaltres mateixos actuar i, en canvi, percebem clarament les situacions en les quals ens trobem, mentre que si som observadors també percebem laltre com a possible causa de la conducta. • Creença en un món just: Els factors ideològics són importants. La creença en un món just la idea segons la qual cadascú té el que es mereix. Garanteix a lindividu occidental la tranquil·litat de saber que si sesforça tindrà el que vol i que les desgràcies dels altres són principalment responsabilitat dells mateixos. • Fals consens: És un biaix autoconfirmatori que ens fa posar més atenció a les informacions procedents daltres persones que coincideixen amb les nostres mateixes conductes i opinions. Per això en algunes situacions en les quals busquem una confirmació tendim a considerar que els altres sostenen les mateixes opinions que nosaltres. • Falsa originalitat: En determinats contextos en els quals ens interessi dadquirir o mantenir una autoestima positiva podem ignorar aquestes mateixes informacions per a garantir-nos una percepció doriginalitat o unicitat. • Biaix a favor dun mateix (Self-serving bias): En el cas dhaver fet una tasca que pot ser correcta o incorrecta, tendim a mantenir la nostra autoestima en un bon nivell si fem atribucions internes per als nostres èxits i externes per als nostres fracassos. Una explicació no motivacional daquest biaix, és a dir, no centrada en lautoestima, és la que afirma que en general tenim aquesta tendència perquè tenim lexpectativa de fer bé les coses, per tant, el compliment de lexpectativa seria a causa del nostre esforç o vàlua, mentre que el no compliment seria a causa dalguna interferència en el transcurs "lògic" dels esdeveniments.Lestudi en contextos naturals amb un fort èmfasi en les variables històriques 52de les explicacions que donem de la conducta dels altres i de la nostra mateixa Páginaconducta ha mostrat que les atribucions són mecanismes socials compartitsque es conformen sobre la base duna determinada ideologia social. Una

×