2. Introducció
• Els centres educatius no deuen seguir mantenint estructures i
modes propis de la societat industrial, on l’escenari
d’aprenentatge es basa en una convergència de tres factors:
temps, espai i acció, sinó que han d’adaptar-se a les noves
situacions i necessitat de l’alumnat i a nous escenaris
d’aprenentatge, ja que l’accés a les xarxes informàtiques
implica un canvi en les coordenades d’espai i temps.
• L 'integració de les TIC a l’educació significa la seua utilització
en els processos d’ensenyança i aprenentatge que es realitzen
a l’aula i fora d’aquesta per al assoliment dels objectius
educatius previstos.
3. Marc normatiu
• Convenim amb Papert (1996) i Jiménez González (2012) en què l’ús
de l’ordinador des d’edats primerenques és molt positiu, I els nens
necessiten accés als ordinadors de diferents formes i en diferents
contextos per al seu desenvolupament, pel què haurien de integrar-
se a l’aula, no per a utilitzar-los en curts períodes de temps, sinó
formant part de la majoria de les activitats escolars.
• En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea s’han
identificat huit competències bàsiques, entre elles la competència 4,
“Tractament de la informació i competència digital”, a través de les
quals pretén que l’alumnat, al finalitzar l’educació secundària
obligatòria, dispose d’habilitats per a cercar, obtenir, processar i
comunicar informació i per a transformar-la en coneixement.
4. Models organitzatius i
curriculars
La introducció de les TIC en els centres necessita tindre en compte una
sèrie d’aspectes organitzatius que Pérez (2000) determina que van des
del sistema educatiu com l’estructura de la institució fins al context d’E/A,
i més concretament a l’entorn de l’aula.
Modalitats bàsiques de l’organització en els medis
Tallers i racons A banda de ser una tècnica didàctica, suposen un procediment de
selecció, organització i distribució de materials i recursos que tenen
l’avantatge de ser senzills, fàcilment disponibles per a l’alumnat,
orientats cap a activitats concretes i distribuïts en espais propers
per temes de coneixement.
Departaments
d’activitats
extraescolars
Donat les seues característiques de visibilitat i sonoritat,
possibiliten un ús adequat d’ells i permeten el treball de l’alumnat
en situacions flexibles d’agrupaments.
Centres de
recursos
Aquestes modalitats requereixen l’existència de responsables de
mitjans en els centres.
5. Plan TIC
• Aquest pla es seqüencia en el Projecte Educatiu, que,
producte del diàleg i del consens, deu mostrar les seues
senyes d’identitat i apropar les propostes educatives a les
característiques del context, del centre i de tota la comunitat
educativa.
• Les TIC són un eix transversal que ha d’articular tota la
vida del centre educatiu facilitant la seua gestió, potenciant
el desenvolupament del seu projecte educatiu i la
participació de tota la comunitat educativa, al temps que ha
d’estar present de forma natural en tots els processos d’E/A
per a propiciar que els actuals alumnes siguen ciutadans
digitalment competents per al segle XXI (Averroes,2012)
6. Plan TIC
• Aquest pla es seqüencia en el Projecte Educatiu, que,
producte del diàleg i del consens, deu mostrar les seues
senyes d’identitat i apropar les propostes educatives a les
característiques del context, del centre i de tota la comunitat
educativa.
• Les TIC són un eix transversal que ha d’articular tota la
vida del centre educatiu facilitant la seua gestió, potenciant
el desenvolupament del seu projecte educatiu i la
participació de tota la comunitat educativa, al temps que ha
d’estar present de forma natural en tots els processos d’E/A
per a propiciar que els actuals alumnes siguen ciutadans
digitalment competents per al segle XXI (Averroes,2012)
