2. L’aspecte educatiu és l’aspecte rellevant, no
el tecnològic. Per això, quan un docent
planifica l’ús de les TIC sempre ha de tenir en
ment què és el que han d’aprendre els
alumnes i en quina mesura la tecnologia
serveix per millorar la qualitat del procés
d’ensenyament que es desenvolupa a l’aula
3. El professorat ha de ser conscient que les TIC
no tenen efectes màgics sobre
l’aprenentatge, ni generen automàticament
innovació educativa. El simple fet d’emprar
ordinadors a l’ensenyament no implica ser ni
millor ni pitjor professor, ni que els alumnes
incrementin la seva motivació, el seu
rendiment o el seu interès per l’aprenentatge.
4. És el mètode o estratègia didàctica,
juntament amb les activitats planificades, les
que promouen un tipus d’aprenentatge o un
altre. Amb un mètode d’ensenyament
expositiu les TIC reforcen l’aprenentatge per
recepció. Amb un ensenyament
constructivista les TIC faciliten un procés
d’ensenyament per descobriment.
5. S’han d’utilitzar les TIC de forma que l’alumnat
aprengui “fent coses” amb la tecnologia. És a dir,
hem d’organitzar a l’aula experiències de treball
per a què l’alumnat desenvolupi tasques amb les
TIC de naturalesa diversa, com poden ser: cercar
dades, manipular objectes digitals, crear
informació en distints formats, comunicar-se
amb altres persones, escoltar música, veure
vídeos, resoldre problemes, realitzar debats
virtuals, llegir documents, contestar
qüestionaris, treballar en equip, etc.
6. Les TIC han d’utilitzar-se tant com a recursos
de suport per a l’aprenentage acadèmic de
les distintes matèries curriculars
(matemàtiques, llengua, història, etc.) com
per a l’adquisició i desenvolupament de
competències específiques en la tecnologia
digital i informació.
7. Les TIC poden ser utilitzades tant com a eines
per a la recerca, consulta i elaboració
d’informació, com per relacionar-se i
comunicar-se amb altres persones. És a dir,
hem de propiciar que l’alumnat desenvolupi
amb les TIC tasques de naturalesa
intel·lectual com d’interacció social.
8. Les TIC han de ser utilitzades tant pel treball
individual de cada alumne com pel
desenvolupament de processos
d’aprenentatge col·laboratiu entre grups
d’alumnes tant presencialment com
virtualment.
9. Quan es planifica una lliçó, unitat didàctica,
projecte o activitat amb TIC s’han de fer
explícits, no només l’objectiu i el contingut
d’aprenentatge curricular, sinó també el tipus
de competència o habilitat
tecnològica/informacional que es promou en
l’alumnat.
10. Quan duguem l’alumnat a l’aula d’informàtica
ha d’evitar-se la improvisació. És molt
important tenir planificats el temps, les
tasques o activitats, els agrupaments dels
estudiants, el procés de treball, etc.
11. Usar les TIC no ha de considerar-se ni
planificar-se com una acció aliena o paral·lela
al procés d’ensenyament habitual. És a dir,
les activitats d’utilització dels ordinadors han
d’estar integrades i ser coherents amb els
objectius i continguts curriculars que s’estan
ensenyant.
