Art romà. Característiques

Art clàssic: Roma

Roma “Ab urbe condita” Des de la fundació de la ciutat' és el títol que Livi va donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels inicis fins al seu temps. http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

Context històric de Roma 3 etapes Monarquia República Imperi (753-509 aC) (509-29 aC) (29 aC-476) - Fundat per Octavi -Senat i cònsols August - Fundació (Ròmul) -Patricis i plebeus - Diferents dinasties - 7 reis -Diferents magistrats (Julia-Clàudia, - Primeres institucions -Canvis legals a Roma Flàvia, Antonina... (Senat) (Tribuns de la Plebs) - S’arriba a la - Lluites amb ciutats -Expansió territorial: màxima expansió veïnes Península Itàlica, territorial - Últim rei: Tarquí, Mediterrani occidental i - Divisió de l’Imperi fou deposat pel Mediterrani oriental Teodosi (395) Senat, sorgint la -Guerres civils al final República (509 aC) -Caiguda de l’Imperi de la República. -Triumvirats romà d’occident sota els huns.

Localització i evolució artística Antecedents: el poble etrusc, la cultura i l’art del qual assolí la màxima esplendor als segles VII i V a C. Posteriorment Romà dominà totes les terres que envoltaven el Mediterrani, una part d’Europa continental, les illes Britàniques, Síria i Mesomotàmia. Cronològicament, des del 509 a C, quan foren expulsats els etruscs, fins el 476 d C és quan podem parlar d’art i cultura romana, per tant, tradicionalment, es divideix l’art romà en dues etapes: • Republicana (segles III-I a C) amb gran influència grega. • Imperial (segles I a C-V d C), amb l’art tardoromà a partir del segle III d C.

Roma sota el poder de Trajà: màxima expansió La zona on es s’estengueren la cultura i l’art romans

L’art etrusc com a antecedent Referents històrics Els etruscos dominaren gran part de la península itàlica, i Roma, fins el 509 a C. La tradició diu que procedien d’Asia Menor. Durant el S. VIII a C ja comerciaven amb els grecs del Sud de la península i la resta de pobles del centre. La seva cultura barreja l’art grec i l’oriental. Les seves manifestacions artístiques van estar marcades per la religió i els rituals funeraris. L’arquitectura etrusca L’ús de l’arc i la volta, d’orígen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscos. Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus de construccions: les tombes i els temples.

Les tombes són els únics edificis dels que tenim restes importants. Formaven part dels rituals funeraris, importants pels etruscs, els quals crearen grans necròpolis. Solen estar excavades a la roca, i cobertes per un monticle en forma cònica fet per l’aproximació de fileres de pedres, cosa que demostra el seu alt nivell tècnic en l’ús de l’arc i la volta. Tombes de Cerveteri Interior de la tomba de la caça i la pesca de Tarquinia

Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats, tret de la part inferior, de pedra, la resta de fusta o maó, materials no duradors. Vitrubi, arquitecte romà, ens els descriu: tenien planta quadrangular, s’aixecaven sobre un podi alt, tenien un pòrtic de columnes amb 3 portes darrere, de 3 cel·les, dedicades a les 3 principals divinitats etrusques. N’hi havia d’una sola cel·la.

Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic i les escales d’accés. El sostre era una teulada de dues aigües. Vitrubi també parla d’un nou ordre arquitectònic arquitrabat, el toscà. L’ordre toscà té un fust llis, amb base i capitell geomètric com el dòric, amb àbac, equí i collarí. L’entaulament té un arquitrau llis, un fris senzill, sense triglifs ni metopes, i una cornisa.

Reconstruc ció de temple etrusc. La planta del temple de Júpiter capitolí responia a les Escultura característiques dels temples d’un temple etruscs.

El realisme escultòric L’escultura funerària és la principal i la tipologia més destacada és la dels sarcòfags. Materials principals són el bronze i la terracota. Reprodueixen els difunts amb gran veracitat en escenes relaxades i quotidianes. Sarcòfags d’esposos, de Vil·la Giulia i de Cerveteri (Museu Louvre) La fidelitat als trets característics dels difunts revelen el profund temor a la mort, a l’oblit i la creença en l’altra vida.

Les escultures exemptes tenen també aquestes característiques. Solien adornar els temples, com l’Apol.lo de Veyes (Museu Vil·la Giulia, Roma) També fou important el retrat, de gran realisme i que influí molt en l’escultura romana posterior. També representaren animals mítics o fantàstics, com La Quinema d’Arezzo.

Figura en bronze del principal déu Suposat retrat de Luci Juni Brut, etrusc UNI cap el 300 a C

Recreació de barca etrusca Forns per a la fundició de metall etruscos Cantera d’extracció de pedra per a tombes etrusques

La pintura funerària Decoraven els murs de les tombes per recrear l’ambient familiar que gaudiria el difunt en l’altra vida. Es representen festes amb gran colorit, balls, música... Fresc d’ Orvieto Fresc d’una tomba de Tarquina

En certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis (visió simultània de cara i perfil), es perfilaren les figures en negre i s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos masculins, vermell fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons... Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment. Ballarins al fresc de tomba etrusca de Lionesses a Tarquinia 480-470 A.C.

Característiques generals de l’arquitectura romana Com en tota la cultura romana, també l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs, hel·lenístics...) En arquitectura fusionen el model grec i l’etrusc. Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi. És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics. Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria i apareixen noves construccions, amb gran desenvolupament de les estructures civils i militars: basíliques, termes, etc. Es una arquitectura dinàmica., degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la volta.

Arc de mig punt i volta de canó, d’origen oriental, foren assolits pels romans a través dels etruscos. Volta de canó Volta d’aresta

A demés d’utilitzar els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, també varen fer servir l’ordre toscà, d’origen etrusc, i l’elegant l’ordre compost, de creació pròpia, el capitell del qual està format per la combinació de volutes (jòniques) i fulles d’acant (corínties). També fou freqüent la superposició d’ordres en edificis molt alts. Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic al segon i el corinti o compost al tercer. Els capitells presenten motius més lliures que a Grècia, i alguns amb figuració

Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó, mamposta, fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura. Apareixen guirnaldes i bucranis com elements decoratius. També fou freqüent la superposició, en un mateix buit, del arc i la llinda.

Urbanisme i arquitectura: homogeneïtzació de l’imperi Urbanisme i arquitectura són les arts que millor expressen el caràcter romà i els millors instruments de romanització al homogeneïtzar totes les ciutats de l’imperi. Les ciutats seguien el traçat ordenat geomètricament dels campaments militars. Campament militar i reconstrucció de Tarraco

La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el decumà, que la dividien en quatre parts. A l’encreuament s’hi trobava el Fòrum, la plaça amb els principals edificis públics: temples, basíliques, cúria, columnes i arcs commemoratius... Barcino

Els romans construïren una gran quantitat de vies de comunicació entre tots els seus territoris. Una de les principals fou la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis. Via romana a Pompeia

També van ser importants les obres d’enginyeria: ponts i aqüeductes Les ciutats també tenien un sistema de clavegueram molt avançat

Tipologies arquitectòniques 2 grups d’edificis romans: • Edificis privats: (domus, cases privades, o de veïns, insulae. Els emperadors es construïren fastuoses vil·les i palaus.

• Edificis públics: 2 tipus d’edificis, religiosos i civils. 1. Edificis religiosos: els temples, pel culte als déus, amb moltes característiques dels temple etrusc, elevats damunt un pòdium, amb la façana principal predominant i un pòrtic d’entrada amb una escalinata al davant. La planta és rectangular, a l’interior hi ha dos espais, pronaos pòrtic, la cel·la o naos, on es guardava l'estàtua de la divinitat, i envoltant la cel·la columnes adossades. Maison Carrée, Nomes Temples de Vesta, Roma

2. Edificis civils: Edificis destinats a la diversió. Termes o banys públics, formats per diverses sales: frigidàrium, tepidàrium, caldàrium, palestra... Termes de Caracal.la, Roma Termes de Cabezo de Alcalá, Azaila

Teatres, d’estructura semicircular, semblants als grecs, però aixecats sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny. Teatre de Bosra, Síria Teatre de Mèrida

Amfiteatres, de planta el·líptica (formada per la unió de dos teatres), on s’hi cel.lebraven lluites de gladiadors, naumàquies i venationes (lluites d’animals). Vomitòria Càvea Arena Subsòl Colosseu, Roma Subsòl Amfiteatre de Djem, Tunísia Amfiteatre de Mimes, França

Circs, llocs on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques. Circ de Mèrida Circ Màxim de Roma

Edificis de caràcter administratiu La basílica, formada per 3 naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons. Eren destinats a transaccions comercials, l’administració de justícia i altres actes públics. Basílica de Majenci a Roma

Monuments commemoratius: Les columnes commemoratives, servien per recordar i exaltar fets importants per Roma Columna de Marc Aureli Columna Trajana

Els arcs de triomf, solen estar formats per una o tres arcades. També commemoraven fets importants, dels emperadors, com les columnes. Igual que aquestes, són elements arquitectònics extrets del seu context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en símbols de les conquestes i, per tant, del poder de l’imperi. Arc d’Orange Arc de Titus, Roma

Arc de Constantí, Roma (315) Arc de Barà, Tarragona Arc de Medinaceli Soria

Els materials Construïen la majoria dels edificis en pedra i maó, però a partir del s. II a C els va fer molt popular el marbre, utilitzat primer per columnes i després per revestir tot tipus de superfícies. Usaren nous paraments: 0pus caementicium (barreja de pedres petites, grava, sorra, claç i aigua) semblant a l’actual formigó. Permet cobrir grans espais amb arcs i voltes. La majoria de murs fets amb aquesta tècnica eren coberts amb altres materials per augmentar la seva resistència.

L’escultura romana: realisme i idealisme L’escultura té gran presència tant en l’àmbit públic com privat. Destaca pel seu gran realisme (retrat, escenes quotidianes i bèl·liques). Està subordinada a l’arquitectura (ornamentació d’edificis o munuments). Els materials són: marbre, pedra i bronze. Té una doble influència: grega i etrusca. Hi trobem dos gèneres: a) El retrat: bust, exempta i eqüestre (la de Marc Aureli, model pel Renaixement) Tiberi, Neró i Marc Aureli a cavall

Vespasià Primer són retrats molt Dama flàvia realistes (influència etrusca). Amb l’Imperi s’idealitzen, encara que amb gestos humanitzats. Al Baix Imperi hi ha una gran tendència a l’esquematització i a solemnitzar el personatge Retrat de Claudi

b) El relleu històric: es caracteritza pel seu alt grau narratiu, recreant escenes bèl·liques, destacant els fons de paisatges i arquitectònics. Apareix en monuments commemoratius (altars, arcs de triomf i columnes). Són relleus adaptats a l’espai arquitectònic on han d’anar. Relleus de la columna de Trajà i de l’arc de triomf de Titus

Ara Pacis, Roma (S. I) Els romans també copiaren en marbre una gran quantitat d’escultures de bronze Gregues (la majoria que han arribat als nostres dies)

La pintura Al principi rebé gran influència de la pintura grega, en temàtica (mitologia...) i rituals religiosos. A partit del segle I a C s'estén la decoració de l'interior de les cases, palaus, edificis públics... Usant la tècnica de la pintura mural al fresc. La temàtica serà d’escenes de la vida quotidiana. L’any 79 d C les ciutats de Pompeia i Herculà, entre d’altres, foren sepultades per l’erupció del Vesubi, deixant-les intactes fins que foren descobertes al s. XVIII. Gràcies a això s’ha pogut estudiar la pintura romana, les seves característiques i evolució. Totes són d’un gran realisme, utilitzen la perspectiva (disminució tamany figures i difuminant detalls amb la profunditat), tenen un gran detellisme, riquesa cromàtica i força expressiva.

Hi ha 4 estils pictòrics a Pompeia: 1. Primer estil o estil d’incrustació. De mitjans del segle II a C fins a principis del I aC. Gran influència grega. Imita grans lloses de marbre o columnes. Casa dei Griffi

2. Segon estil o estil arquitectònic. Apareix a principis del S. I a C, i simula elements arquitectònics pintats, com si s’obrís el mur a l’exterior. Quan evolucionà incorporà escenes mitològiques o humanes al centre de la paret. Vil·la dels Misteris

3. Tercer estil o estil ornamental: apareix al final del segle I a C. Es desenvolupà sota la moda imposada per la cort imperial d’August. Aquí apareix una arquitectura fantàstica de perspectives impossibles. Obre finestres al mig de les parets a un món imaginari. Són freqüents les escultures pintades Fresc de la Casa de Lívia, a Prima Porta, Roma Casa de L. Frontó Pompeia

4. Quart estil o estil il·lusionista. Aparegué a Pompeia després del terratrèmol del 62 d C. Reapareixen les arquitectures del segon estil, amb escenes d’amor, picaresques, mitològiques i de la vida diària familiar. Algunes reprodueixen escenes teatrals amb cortinatges, telons... També hi ha pintures sobre fusta i al tremp o l’encàustic (cera). http://www.mirada.educa.aragon.es/Diapositivas_JSP/Pintura_romana.swf

El mosaic Arribà a Roma de les antigues colònies gregues del sud d’Itàlia. Quan més es desenvolupa és als primers segles de l’època imperial. S’aplicava a parets i terres de les cases particulars i edificis públics. La seva funció era ornamental. Seguia fent-se amb tessel.les, com els grecs, i hi destacaven 3 tècniques: Opus tessellatum, opus vermiculatum (herència grega), i opus sectile (fragments de marbre de diferents mides i classes). Primer els temes eren trets de la mitologia i pintures gregues. Més tard trobem una gran varietat de temes així com motius vegetals i geomètrics.

Mosaic d’Alexandre el Gran trobat a Pompeia

http://carmearanda.blogspot.com	1167
http://carmearanda.blogspot.com.es	144
http://munshart.blogspot.com	121
http://artalmmp.blogspot.com	118
http://historia-art-almata.blogspot.com	95
http://aprenemjunts.blogspot.com	69
http://artfontsere.blogspot.com	43
http://www.slideshare.net	31
http://agora.xtec.cat	27
http://racodesocials.blogspot.com	26
http://aprenemjunts.blogspot.com.es	25
http://artalmmp.blogspot.com.es	15
http://historia-art-almata.blogspot.com.es	13
http://artfontsere.blogspot.com.es	12
http://munshart.blogspot.com.es	9
http://www.munshart.blogspot.com	8
http://racodesocials.blogspot.com.es	4
http://www.munshart.blogspot.com.es	4
http://www.historia-art-almata.blogspot.com	1
http://translate.googleusercontent.com	1
http://www.aprenemjunts.blogspot.com	1
http://aprenemjunts.blogspot.de	1

Art romà. Característiques

by mcarmearanda on Oct 27, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

22 Embeds 1,935

Statistics

Art romà. Característiques — Presentation Transcript