1. Art clàssic: Roma

2. Roma
“Ab urbe condita” Des de la fundació de la ciutat' és el títol que Livi va
donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des
dels inicis fins al seu temps.
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

3. Context històric de Roma
3 etapes
Monarquia República Imperi
(753-509 aC) (509-29 aC) (29 aC-476)
- Fundat per Octavi
-Senat i cònsols August
- Fundació (Ròmul)
-Patricis i plebeus - Diferents dinasties
- 7 reis
-Diferents magistrats (Julia-Clàudia,
- Primeres institucions
-Canvis legals a Roma Flàvia, Antonina...
(Senat)
(Tribuns de la Plebs) - S’arriba a la
- Lluites amb ciutats
-Expansió territorial: màxima expansió
veïnes
Península Itàlica, territorial
- Últim rei: Tarquí,
Mediterrani occidental i - Divisió de l’Imperi
fou deposat pel
Mediterrani oriental Teodosi (395)
Senat, sorgint la
-Guerres civils al final
República (509 aC) -Caiguda de l’Imperi
de la República.
-Triumvirats romà d’occident sota
els huns.

4. Localització i evolució artística
Antecedents: el poble etrusc, la cultura i l’art del qual assolí la
màxima esplendor als segles VII i V a C.
Posteriorment Romà dominà totes les terres que envoltaven el
Mediterrani, una part d’Europa continental, les illes Britàniques,
Síria i Mesomotàmia.
Cronològicament, des del 509 a C, quan foren expulsats els etruscs,
fins el 476 d C és quan podem parlar d’art i cultura romana, per
tant, tradicionalment, es divideix l’art romà en dues etapes:
• Republicana (segles III-I a C) amb gran influència grega.
• Imperial (segles I a C-V d C), amb l’art tardoromà a partir del
segle III d C.

5. Roma sota el poder de Trajà: màxima expansió
La zona on es s’estengueren la cultura i l’art romans

6. L’art etrusc com a antecedent
Referents històrics
Els etruscos dominaren gran part de la
península itàlica, i Roma, fins el 509 a C.
La tradició diu que procedien d’Asia Menor.
Durant el S. VIII a C ja comerciaven amb
els grecs del Sud de la península i la resta
de pobles del centre. La seva cultura
barreja l’art grec i l’oriental.
Les seves manifestacions artístiques van
estar marcades per la religió i els rituals
funeraris.
L’arquitectura etrusca
L’ús de l’arc i la volta, d’orígen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels
etruscos.
Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus
de construccions: les tombes i els temples.

7. Les tombes són els únics edificis dels que tenim restes importants. Formaven
part dels rituals funeraris, importants pels etruscs, els quals crearen grans
necròpolis.
Solen estar excavades a la roca, i cobertes per un monticle en forma cònica
fet per l’aproximació de fileres de pedres, cosa que demostra el seu alt nivell
tècnic en l’ús de l’arc i la volta.
Tombes de Cerveteri
Interior de la tomba de la caça i la pesca de Tarquinia

8. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats, tret de la part
inferior, de pedra, la resta de fusta o maó, materials no duradors.
Vitrubi, arquitecte romà, ens els descriu: tenien planta quadrangular, s’aixecaven
sobre un podi alt, tenien un pòrtic de columnes amb 3 portes darrere, de 3 cel·les,
dedicades a les 3 principals divinitats etrusques. N’hi havia d’una sola cel·la.

9. Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un
profund pòrtic i les escales d’accés. El sostre era una teulada de dues aigües.
Vitrubi també parla d’un nou ordre arquitectònic arquitrabat, el toscà.
L’ordre toscà té un fust llis, amb base i capitell geomètric com el dòric,
amb àbac, equí i collarí.
L’entaulament té un arquitrau llis, un fris senzill, sense triglifs ni metopes,
i una cornisa.

10. Reconstruc
ció de
temple
etrusc.
La planta del temple de Júpiter
capitolí responia a les Escultura
característiques dels temples d’un temple
etruscs.

11. El realisme escultòric
L’escultura funerària és la principal i la tipologia més destacada és la dels
sarcòfags. Materials principals són el bronze i la terracota. Reprodueixen els
difunts amb gran veracitat en escenes relaxades i quotidianes.
Sarcòfags d’esposos, de Vil·la Giulia i de Cerveteri (Museu Louvre)
La fidelitat als trets característics dels difunts revelen el profund temor a la
mort, a l’oblit i la creença en l’altra vida.

12. Les escultures exemptes tenen també aquestes
característiques. Solien adornar els temples, com
l’Apol.lo de Veyes (Museu Vil·la Giulia, Roma)
També fou important el retrat, de gran realisme i
que influí molt en l’escultura romana posterior.
També representaren animals mítics o fantàstics,
com La Quinema d’Arezzo.

13. Figura en bronze del principal déu Suposat retrat de Luci Juni Brut,
etrusc UNI cap el 300 a C

14. Recreació de barca etrusca
Forns per a la fundició de metall
etruscos
Cantera d’extracció de pedra per a tombes etrusques

15. La pintura funerària
Decoraven els murs de les tombes
per recrear l’ambient familiar que
gaudiria el difunt en l’altra vida.
Es representen festes amb gran
colorit, balls, música...
Fresc d’ Orvieto
Fresc d’una tomba de Tarquina

16. En certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis (visió simultània de
cara i perfil), es perfilaren les figures en negre i s’adoptaren certs
convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos masculins, vermell
fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons...
Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment.
Ballarins al fresc de tomba etrusca de
Lionesses a Tarquinia 480-470 A.C.

17. Característiques generals de l’arquitectura romana
Com en tota la cultura romana, també l’arquitectura es caracteritza pel seu
eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles
conquerits (etruscs, grecs, hel·lenístics...)
En arquitectura fusionen el model grec i l’etrusc.
Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat.
Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.
És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als
aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics.
Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria i apareixen noves
construccions, amb gran desenvolupament de les estructures civils i militars:
basíliques, termes, etc.
Es una arquitectura dinàmica., degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la
volta.

18. Arc de mig punt i volta de canó, d’origen
oriental, foren assolits pels romans a
través dels etruscos.
Volta de canó
Volta d’aresta

19. A demés d’utilitzar els tres ordres
grecs: dòric, jònic i corinti, també
varen fer servir l’ordre toscà,
d’origen etrusc, i l’elegant l’ordre
compost, de creació pròpia, el
capitell del qual està format per la
combinació de volutes (jòniques) i
fulles d’acant (corínties).
També fou freqüent la superposició
d’ordres en edificis molt alts.
Normalment el dòric o toscà al
primer pis, el jònic al segon i el
corinti o compost al tercer.
Els capitells presenten motius més
lliures que a Grècia, i alguns amb
figuració

20. Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars,
formigó, maó, mamposta, fusta... Si el material era pobre se solia revestir
amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.
Apareixen guirnaldes i bucranis com elements decoratius.
També fou freqüent la superposició, en un mateix buit, del arc i la llinda.

21. Urbanisme i arquitectura: homogeneïtzació de
l’imperi
Urbanisme i arquitectura són les arts que millor expressen el caràcter romà i
els millors instruments de romanització al homogeneïtzar totes les ciutats de
l’imperi.
Les ciutats seguien el traçat ordenat geomètricament dels campaments
militars.
Campament militar i reconstrucció de Tarraco

22. La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el
decumà, que la dividien en quatre parts.
A l’encreuament s’hi
trobava el Fòrum, la
plaça amb els
principals edificis
públics: temples,
basíliques, cúria,
columnes i arcs
commemoratius...
Barcino

23. Els romans construïren una gran quantitat de
vies de comunicació entre tots els seus
territoris. Una de les principals fou la Via
Augusta, que unia Roma amb Cadis.
Via romana a Pompeia

24. També van ser importants les obres d’enginyeria: ponts i aqüeductes
Les ciutats
també tenien un
sistema de
clavegueram molt
avançat

25. Tipologies arquitectòniques
2 grups d’edificis romans:
• Edificis privats: (domus, cases privades, o de veïns, insulae. Els emperadors
es construïren fastuoses vil·les i palaus.

26. • Edificis públics: 2 tipus d’edificis, religiosos i civils.
1. Edificis religiosos: els temples, pel culte als déus, amb moltes
característiques dels temple etrusc, elevats damunt un pòdium, amb la façana
principal predominant i un pòrtic d’entrada amb una escalinata al davant.
La planta és rectangular, a l’interior hi ha dos espais, pronaos pòrtic, la cel·la o
naos, on es guardava l'estàtua de la divinitat, i envoltant la cel·la columnes
adossades.
Maison Carrée, Nomes Temples de Vesta, Roma

27. 2. Edificis civils:
Edificis destinats a la diversió.
Termes o banys públics, formats
per diverses sales: frigidàrium,
tepidàrium, caldàrium, palestra...
Termes de Caracal.la, Roma
Termes de Cabezo de Alcalá, Azaila

28. Teatres, d’estructura semicircular, semblants als grecs, però aixecats sobre
superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny.
Teatre de Bosra,
Síria
Teatre de Mèrida

29. Amfiteatres, de planta el·líptica (formada per la unió de dos teatres), on
s’hi cel.lebraven lluites de gladiadors, naumàquies i venationes (lluites
d’animals).
Vomitòria
Càvea
Arena
Subsòl
Colosseu, Roma
Subsòl
Amfiteatre de Djem, Tunísia Amfiteatre de Mimes, França

30. Circs, llocs on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls),
bigues (carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques.
Circ de Mèrida
Circ Màxim de Roma

31. Edificis de caràcter administratiu
La basílica, formada per 3 naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al
fons. Eren destinats a transaccions comercials, l’administració de justícia i
altres actes públics.
Basílica de Majenci a Roma

32. Monuments commemoratius:
Les columnes commemoratives, servien per
recordar i exaltar fets importants per Roma
Columna de Marc Aureli
Columna Trajana

33. Els arcs de triomf, solen estar formats per una o tres arcades. També
commemoraven fets importants, dels emperadors, com les columnes. Igual que
aquestes, són elements arquitectònics extrets del seu context (l’edifici) i
sobredimensionats, convertits en símbols de les conquestes i, per tant, del
poder de l’imperi.
Arc d’Orange
Arc de Titus, Roma

34. Arc de Constantí, Roma (315)
Arc de Barà, Tarragona
Arc de
Medinaceli
Soria

35. Els materials
Construïen la majoria dels edificis en pedra i maó, però a partir del s. II a C
els va fer molt popular el marbre, utilitzat primer per columnes i després
per revestir tot tipus de superfícies.
Usaren nous paraments: 0pus caementicium (barreja de pedres petites,
grava, sorra, claç i aigua) semblant a l’actual formigó. Permet cobrir grans
espais amb arcs i voltes. La majoria de murs fets amb aquesta tècnica eren
coberts amb altres materials per augmentar la seva resistència.

36. L’escultura romana: realisme i idealisme
L’escultura té gran presència tant en l’àmbit públic com privat. Destaca pel seu
gran realisme (retrat, escenes quotidianes i bèl·liques). Està subordinada a
l’arquitectura (ornamentació d’edificis o munuments). Els materials són:
marbre, pedra i bronze. Té una doble influència: grega i etrusca. Hi trobem
dos gèneres:
a) El retrat: bust, exempta i eqüestre (la
de Marc Aureli, model pel Renaixement)
Tiberi, Neró i Marc Aureli a cavall

37. Vespasià
Primer són retrats molt Dama flàvia
realistes (influència
etrusca).
Amb l’Imperi s’idealitzen,
encara que amb gestos
humanitzats.
Al Baix Imperi hi ha una
gran tendència a
l’esquematització i a
solemnitzar el personatge
Retrat de Claudi

38. b) El relleu històric: es caracteritza pel seu alt grau narratiu, recreant
escenes bèl·liques, destacant els fons de paisatges i arquitectònics. Apareix
en monuments commemoratius (altars, arcs de triomf i columnes). Són
relleus adaptats a l’espai arquitectònic on han d’anar.
Relleus de la columna de Trajà i de l’arc de triomf de Titus

39. Ara Pacis, Roma (S. I)
Els romans també copiaren en marbre una gran quantitat d’escultures de bronze
Gregues (la majoria que han arribat als nostres dies)

40. La pintura
Al principi rebé gran influència de la pintura
grega, en temàtica (mitologia...) i rituals
religiosos.
A partit del segle I a C s'estén la decoració
de l'interior de les cases, palaus, edificis
públics... Usant la tècnica de la pintura mural
al fresc.
La temàtica serà d’escenes de la vida
quotidiana.
L’any 79 d C les ciutats de Pompeia i Herculà,
entre d’altres, foren sepultades per l’erupció
del Vesubi, deixant-les intactes fins que foren
descobertes al s. XVIII. Gràcies a això s’ha
pogut estudiar la pintura romana, les seves
característiques i evolució. Totes són d’un gran
realisme, utilitzen la perspectiva (disminució
tamany figures i difuminant detalls amb la
profunditat), tenen un gran detellisme, riquesa
cromàtica i força expressiva.

41. Hi ha 4 estils pictòrics a Pompeia:
1. Primer estil o estil d’incrustació. De
mitjans del segle II a C fins a principis
del I aC. Gran influència grega. Imita
grans lloses de marbre o columnes.
Casa dei Griffi

42. 2. Segon estil o estil arquitectònic. Apareix a principis del S. I a C, i
simula elements arquitectònics pintats, com si s’obrís el mur a l’exterior.
Quan evolucionà incorporà escenes mitològiques o humanes al centre de la
paret.
Vil·la dels Misteris

43. 3. Tercer estil o estil
ornamental: apareix al
final del segle I a C. Es
desenvolupà sota la moda
imposada per la cort
imperial d’August. Aquí
apareix una arquitectura
fantàstica de
perspectives impossibles.
Obre finestres al mig de
les parets a un món
imaginari. Són freqüents
les escultures pintades Fresc de la Casa de Lívia, a Prima Porta, Roma
Casa de
L. Frontó
Pompeia

44. 4. Quart estil o estil
il·lusionista.
Aparegué a Pompeia
després del
terratrèmol del 62 d
C. Reapareixen les
arquitectures del
segon estil, amb
escenes d’amor,
picaresques,
mitològiques i de la
vida diària familiar.
Algunes reprodueixen
escenes teatrals amb
cortinatges, telons...
També hi ha pintures
sobre fusta i al tremp
o l’encàustic (cera).
http://www.mirada.educa.aragon.es/Diapositivas_JSP/Pintura_romana.swf

45. El mosaic
Arribà a Roma de les antigues colònies gregues del sud d’Itàlia. Quan més es
desenvolupa és als primers segles de l’època imperial. S’aplicava a parets i terres
de les cases particulars i edificis públics. La seva funció era ornamental.
Seguia fent-se amb tessel.les, com els grecs, i hi destacaven 3 tècniques:
Opus tessellatum, opus vermiculatum (herència grega), i opus sectile (fragments
de marbre de diferents mides i classes).
Primer els temes eren trets de la mitologia i pintures gregues. Més tard trobem
una gran varietat de temes així com motius vegetals i geomètrics.

46. Mosaic d’Alexandre el Gran trobat a Pompeia