Esquema sobre la història de la literatura catalana, centrat en la narració. Llengua catalana i literatura. Batxillerat. ESO

1. Edat mitjana
XI-XIV
Edat moderna
XVI-XVIII
Edat
contemporània
XIX-XXI
HISTÒRIA DE LA LITERATURA:
NARRATIVA
FRIS CRONOLÒGIC I RESUM

2. Edat
mitjana
XI-XIV
S. XI-XIII
Cançons de gesta o epopeia:
• Primera narrativa en llengua vulgar
• Transmesa oralment (joglars)
• Chanson de Roland:
• La més antiga coneguda
• En francès
• No se’n conserven en català si no és en
les Cròniques
Matèria de Bretanya (Roman)
• Finals del XII
• A França
• Llegendes celtes i bretones
• Arriba ben aviat a Catalunya
• Precedent de la novel·la cavalleresca
Finals S. XII
S. XI-XII
Narrativa a Catalunya
• Inici poc habitual per la força de la poesia trobadoresca
i el model lingüístic impulsat per la Cancelleria Reial
• Tipus:
• Prosa filosòfica i didàctica: Ramon Llull
• Prosa històrica o Cròniques
RAMON LLULL
1235-1315
• Objectius:
• Convertir els infidels al cristianisme
• Escriure llibres de divulgació de la seva filosofia
• Convèncer els poderosos de la fundació de monestirs per formar monjos
• Políglota: català, llatí i àrab (occità)
• Creador de la llengua culta catalana
• Primer autor europeu a escriure en llengua vulgar sobre temes cultes (filosofia,
religió, mística, medicina, botànica...)
• Obra extensa (265):
• Llibre d’Amic e Amat (mística)
• Los cent noms de Déu (poesia religiosa)
• Desconhort i Cant de Ramon (autobiografia)
• Blanquerna i Llibre de meravelles
CRÒNIQUES
S. XIII-XV
• To heroic
• Objectius:
• Constància dels fets importants de la corona catalano-
aragonesa (conquesta de Mallorca i València, expansió
mediterrània)
• Estimular el sentiment patriòtic
• Valor didàctic
• Cròniques:
• Llibre dels feits, (Jaume I el Conqueridor)
• Crònica del ren En Pere, de Bernat Desclot (Pere II, el Gran)
• Cònica de Ramon Muntaner (de Jaume II a Alfons III, el
Benigne)
• Crònica de Pere III el Cerimoniós (regant d’Alfons III i de Pere III)

3. Edat
mitjana
XI-XIV
Crisi de valors medievals i aparició de l’Humanisme
• Poesia religiosa i moral:
• Escrita per frares
• Literatura com a vehicle de difusió
• Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
• Prosa humanística:
• Noves actituds racionalistes i influència dels clàssics
• Paper de la Cancelleria reial: elegància estilística
• Novel·la cavalleresca (s. XV):
• Hereva dels roman
• A Catalunya: d’acord amb els gustos de la burgesia (realisme)
• Curial e Güelfa, anònima, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
• Novel·la burgesa (finals del XIV)
• Caràcter satíric
• Ambientació realista, reflex de la vida urbana, lluny del món cavalleresc.
• En vers i en primera persona
S. XIV-XV
 Funcionari de la Cancelleria
 Home de confiança de Joan I
 Empresonat, acusat de participar en la
conspiració per al mort del rei i finalment
absolt
 Lo somni, diàleg amb el fantasma de Joan I
BERNAT METGE
1340-1413
JOANOT MARTORELL
1413-1465
 Cavaller de la noblesa valenciana
 Coneixedor de corts europees
 Litigis diversos
Tirant lo Banc:
• Novel·la total, primera novel·la moderna, allunyada dels llibres de
cavalleria.
• Diversitat temàtica: amor, costumista, històrica, cortesana, bèl·lica..
• Humor i ironia
• Espais geogràfics i temàtics:
• Anglaterra: Tirant és armat cavaller
• Sicília i Rodes: Tirant es mostra com a dirigent i estratega
• Constantinoble: Apareix l’amor per Carmesina
• Nord d’Àfrica: campanya militar per aconseguir estatus
• Constantinoble: Retorn, casament i mort

4. Edat
moderna
XVI-XVIII
Narrativa culta o Catalunya: decadència política = escassa producció literària i castellà llengua de cultura
o Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1510-1580):
 Prosa renaixentista, propera a l’assaig.
 Sis col·loquis o diàlegs en prosa que mantenen tres interlocutors
 Temes polítics i històrics
 Reivindicació de l’ús del català
o Espill de la vida religiosa, de Miquel de Comalada:
 Procés d’unió mística amb Déu a partir de les tres vies (purgativa, il·luminativa i unitiva)
o Calaix de sastre, del Baró de Maldà (1746-1818) (60 volums):
 Aspectes de la vida i els costums de l’època
 To científic però amè
 Català ple de castellanismes
o Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana (1740-1771):
 Riquesa de la llengua popular la País Valencià
o Rica i de transmissió oral
o Temes: religiós, heroic o fantàstic
o A partir del s. XIX els folkloristes la recullen per escrit (Joan Amades)
o Rondalla:
 Conte flokòric
 Fets imaginaris
 Finalitat didàctica o moral
 Llenguatge col·loquial molt ric: repeticions, onomatopeies...
 Estructures simples
 Personatges plans
 Temps i espai determinats
 Elements fantàstics
o Llegenda:
 Malgrat la fantasia, més versemblant que la rondalla
 Esdeveniments i personatges històrics
 Llenguatge més formal
Narrativa popular

5. Renaixença
s. XVIII
• Revolució industrial: impulsa l’edició
• Burgesia: gust per la lectura
• Romanticisme: gust per la novel·la històrica. Traduccions d’autors
europeus
• L’Orfeneta de Menarguens, d’Antoni de Bofarull, 1r exemple de novel·la
històrica en català.
• Novel·la realista: Neix a França a mitjan XIX; es generalitza a tota Europa
• A Catalunya:
• Quadre de costums: Previ a la novel·la realista, molta difusió.
Descripció pintoresca i típica de la realitat. Emili Vilanova
• Novel·la realista: S’incorpora tard i amb personatges poc complexos.
Marià Vayreda, Dolors Monserdà i Narcís Oller
Edat
contempo
rània
XIX
Narcís Oller
1846-1930
 Creador de la novel·la catalana moderna
 Divulgador de la novel·la naturalista.
 Gran lector d’autors europeus, arriba a conèixer
Zola (Naturalisme)
 S’adscriu al Realisme i Naturalisme, tot i les arrels
romàntiques i costumistes.
 La febre de l’or, La bogeria, Pilar Prim...
Renaixença
s. XVIII
Modernisme  Primera dècada del XX (retard per la manca de tradició pròpia)
 Influència del simbolisme i l’irracionalime; subjectivisme
 L’autor fragmenta la visió de la realitat
 Protagonista: individu inadaptat que s’enfronta a la realitat
 Raimon Caselles, Víctor Català (Caterina Albert), Joaquim Ruyra i
Prudenci Bertrana
Noucentisme  Menysté la novel·la, que considera gènere d’entreteniment burgès
 Eugeni d’Ors, La ben plantada
Anys 30  Recuperació del gènere
 Joan Puig i Ferrater, Carles Soldevila, Miquel Llor, Josep M. De
Sagarra
Postguerra.
Novel·la
psicològica:
 Aprofundiment en els records i els sentiments dels personatges
 Narrador omniscient o intern
 Sovint monòleg interior
 Joan Sarsanedas, Pere Calders (realisme màgic)
 Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga
 Josep Pla
 Altres gèneres: conte, assaig, memòria i dietari
Anys seixanta  Realisme de denúncia social
 Realisme històric amb influència existencialista
 Maria Aurèlia Campmany, Josep M. Espinàs
Anys setanta  Globalització cultural; influències múltiples; diversitat de
tendències
 Baltasar Porcel, Terenci Moix, Quim Monzó Jaume Cabré, Carme
Riera...