Your SlideShare is downloading. ×
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Blocs bones pràctiques
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Blocs bones pràctiques

162

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
162
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat III J O R N A D A D E B O N E S P R À C T I Q U E S D E S B L O C A1 C R I P C I Ó A El laboratori a cicle superior EP El coneixement del medi natural a C. Superior de primària basat en els elements del mètode científic: formulació d’un problema o pregunta, formulació d’una hipòtesi, experimentació, observació, conclusions. Tots els continguts del Coneixement del Medi Natural es treballen al laboratori: estudi dels ésser vius(plantes, animals i fongs)a través d’observacions directes amb microscopi i lupa binocular utilitzant la web càmera, disseccions de diferents òrgans animals per treballar tots els aparells humans. Maria Bonfill (Petit Plançó) A2 Junts/es fins l’Everest ESO L’objectiu principal ha estat simular l’ascens a l'Everest mitjançant la realització de reptes col—laboratius de força resistència dissenyats per l’alumnat i convertits en codis QR. La suma de repeticions de força aconseguides de forma col—laborativa entre l’alumnat de tots dos centres ha simulat en metres l’ascensió a l'Everest. Els resultats obtinguts han demostrat el potencial de l’aprenentatge mòbil com a eina educativa emergent facilitadora i motivadora del procés d’ensenyament aprenentatge. Carles Zurita (Virolai) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 1
  2. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat A3 La teva identitat reflectida en un espai Batxillerat A través de la mesura, l’esbós, la percepció i la identificació de figures geomètriques d’un espai quotidià com és l’estança més gran de casa seva, els alumnes han hagut d’intervenir-hi tornant a habilitar el lloc reformant el seu ús. Havien de convertir aquesta estança en la seva habitació ideal, i aconseguir reflectir la seva identitat. Cristina Carré i Bàrbara Camarero (Virolai) A4 Captura de dades amb mòbil i processament per ordinador ESO/Batxillerat Consisteix en capturar les dades de la caiguda lliure d’objectes mitjançant l’ús del mòbil i les seves aplicacions (càmera per vídeo i foto, cronòmetre i recull d’apunts). Processar aquestes dades amb eines TIC: Geogebra, per calcular altures, Tracker, per analitzar trajectòries en format vídeo, Algodoo per crear una simulació de la realitat en ordinador, Excel, per representar i interpretar els resultats. Guillem Blancafort (Súnion) A5 Contes remenats pel Twitter ESO Aquesta activitat està pensada en forma de joc per fomentar la creativitat literària, la lectura comprensiva i la capacitat de síntesi, a partir de la redacció d’un conte estructurat en tres parts: plantejament, nus i desenllaç; per, posteriorment, reduir-les en tres missatges de twuit que caldrà tornar a ordenar. Un dels aspectes més importants que caldrà treballar és la coherència i la cohesió en els missatges breus. L’activitat té una durada d’un mes, i cal seguir un ordre molt concret perquè tingui èxit. Pep Amargant (Súnion) A6 Aprenem fent teatre EE Consisteix en crear, desenvolupar i representar una obra en un teatre municipal, espai públic i conegut de la ciutat. Es dirigeix a l’alumnat dels centres educatius de Terrassa. S’ofereix al públic mitjançant la Guia d’activitats que edita cada curs el Patronat Municipal d’Educació. Els mestres tutors del cicle pensen en el tema de l’obra i una vegada decidit es munta l’estructura bàsica i es comença a treballar amb els alumnes. Prèviament tots ells treballen aspectes de l’expressió teatral (la respiració, relaxació, etc). Es reparteixen els papers d’acord amb les potencialitats dels alumnes, de forma que tots se sentin una part important de l’obra. Pilar Fernández (L’Heura del Vallès) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 2
  3. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat A7 Pràctiques de llengua ESO Davant de la creixent dificultat que presenten els alumnes en el moment de fer un bon ús de la llengua a partir de diferents situacions comunicatives, hem implantat una matèria anomenada Pràctiques de llengua. Tot i que aquesta, a nivell curricular, vertebra de les àrees de llengua, hem volgut dotar-la d' entitat pròpia tant pel que fa a la dotació horària com al seu contingut. Les pràctiques de llengua tenen com a objectiu que els alumnes millorin la seva competència lingüística. Setmanalment, al llarg de dues sessions d’hora i mitja cadascuna, fem que els alumnes s’hagin d’enfrontar a situacions reals i complexes que els permetin millorar les seves habilitats comunicatives. Marisol Tripiana (Garbí Pere Vergés Badalona) A8 Fem gegants! EP L’activitat consisteix en construir figures tradicionals de l’imatgeria catalana com són dracs, gegants i gegantons, capgrossos,... i participar en les festes i trobades del barri. Es treballa de forma transversal, des de l’àrea de visual i plàstica, així com llengua, ja que se n’ha de preparar una presentació, escrita i oral, i també com a dinàmica de cohesió de grup (tutoria). Es treballs de forma col—laborativa entre petits i grans. En fan el dibuix o disseny els de P5 i 1r i el construeix 2n de Primària. Helena Ruiz (C.E. Montseny) A9 Aprenentatge i servei, APS. Anada a la Residència. Donació de sang EP Aquesta Bona Pràctica presenta tres experiències diferents dins de la metodologia APS que realitza l’escola GEM amb diferents entitats. Una de d’elles amb l’escola d’EE Les Aigües de Mataró dins l’assignatura de Ciutadania dels alumnes de 5è d’EP. Una altre amb la Residències i Centre de dia Mare Nostra que es realitzen activitats de participació amb els avis com ara les “OLIMPIONADES” que desenvolupen els alumnes de 3r d’ESO. La darrera amb el Banc de Sang i Teixits, un projecte comú dels alumnes de 1r i 2n d’ESO on desenvolupa la formació de l’alumnat, l’elaboració de materials i el dia de la campanya. Anna Gené (GEM – Escola Les Aigües (Ed. Especial)) Montse Paradeda (GEM) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 3
  4. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat B L O C B1 B Taller d’experts (Banc del temps escolar) EP Adaptació del banc del temps a la dinàmica escolar. Taller d’experts setmanal on els nens/es s’organitzen per intercanviar coneixements amb l’objectiu de mostrar algunes de les seves habilitats personals. Anna Corominas (LYS) (Sant Felip Neri) B2 Disseny de ponts amb estructura de barres ESO Projecte col—laboratiu en que l’alumnat treballa en situació de rol dissenyant un pont i entenent alguns principis bàsics d’enginyeria i d’organització del treball. En una primera fase s’analitzen diverses geometries estructurals i es construeix col—lectivament una gran estructura feta amb canyes de bambú (de barbacoa) a partir de l’ensamblament dels mòduls individuals que ha realitzat cadascú. En la segona fase l’alumnat forma equips que reben l’encàrrec de dissenyar un pont en unes determinades condicions, reproduint la situació d’un concurs d’adjudicació en el qual concorren diferents enginyeries. Cada alumn@ és responsable d’un rol en l’equip (R+D, disseny, management). Després cada grup construeix el seu model. Les maquetes es sotmeten a una prova de càrrega per avaluar les seves prestacions i eficiència. En paral—lel, l’alumnat les valora amb criteris estètics. Finalment, es fa una autoavaluació critica del procés d’organització en cada grup. Joan Serrat (Mestral) B3 Historia del Arte de 2º de bachillerato Batxillerat A la nostra escola la matèria d’Història de l’Art s’imparteix en Llengua Castellana. DVD realizado con powerpoint sobre el temario de Historia del Arte de 2º de bachillerato. La intención es que el alumno comprenda con imágenes los conceptos básicos de las obras que entran en el temario de Arte. Las imágenes tratadas con Photoshop ayudan a entender aspectos sobre líneas compositivas, planos en profundidad, etc. Àngel Feral (Meritxell) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 4
  5. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat B4 Miniempresa ESO/Batxillerat El projecte de miniempresa NeteGEM dels alumnes de 4rt d’ESO de l'escola GEM de Mataró va ser un dels 6 projectes guanyadors de la final del Competició Catalana de Miniempreses organitzat pel Programa Junior Achievement i patrocinat per l’Obra Social “la Caixa” que es va celebrar el dia 23 de maig del 2013, a l’auditori de l’IESE de Barcelona. El projecte NeteGEM es va valorar especialment pels valors i principis de respecte amb el medi ambient. Va esdevenir una demostració de talent i de treball en equip; un reflex del que l’Escola GEM treballa cada dia amb l’esforç de l'alumnat, el professorat i les famílies. Amb la creació d’una miniempresa es posen en pràctica un seguit de competències transversals molt útils per treballar, posteriorment, en molts altres camps: treball en equip, resolució de conflictes, lideratge, distribució de responsabilitats, iniciativa, creativitat, innovació, Alhora l’alumnat s’endinsa en el món empresarial adquirint nous llenguatges i nous coneixements vinculats amb l’empresa. Mònica Geronès (GEM) B5 L’avaluació per competències ESO/Batxillerat Després de la decisió de l’equip directiu de començar a avaluar per competències totes les matèries d’ESO i Batxillerat, vam començar a dissenyar el seu procés d’implantació. Estàvem convençuts que forçant el tipus d’avaluació de les activitats, provocaríem un canvi metodològic important focalitzat en la didàctica en totes les matèries. A partir de reunions setmanals amb els caps de departament vam construir una taula que identifiqués de cada competència bàsica les subcompetències i indicadors per poder valorar-les. Després, cada professor va fer la seva tria d’indicadors per fer l’avaluació de cada matèria. Havien d’intentar abastar el màxim número de competències possibles. Aquests indicadors s’havien de ponderar segons el criteri d’avaluació de cada professor per formar la nota de la matèria. D’aquesta manera cada activitat que es fes a classe es valoraria sempre a partir d’alguns d’aquells indicadors triats. Les notes d’aquests indicadors ponderats serviran tant per formar la nota de la matèria, com a la qualificació de la competència a la qual pertanyin. El professor valora únicament indicadors, i l’alumne rep una doble nota: la de matèria i la de competències. Sergi Fioravanti (Garbí Pere Vergés Esplugues) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 5
  6. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat B6 Menjador Social: oportunitat per a la dis-Capacitat EE Experiència d’Aprenentage –Servei: Alumnes amb discapacitat intel—lectual de la TVA, recullen menjar “sobrant” de l’escola ordinària i, amb la furgoneta del centre, el porten al menjador social del barri: Resulta que l’impacte de la crisi ha estat molt fort al Menjador Social “El Pa de Sant Oleguer” del barri. Han passat de 40 a 130 comensals diaris. Per altra banda, a la zona hi ha moltes escoles. Sabut es que en els grans menjadors col—lectius, sempre sobra menjar. A nosaltres se’ns va ocórrer fer de pont entre aquestes dues realitats! No podia ser que a menys de 500 metres hi hagués gent que no té menjar i gent que llença menjar!!! Dit i fet! Després de vàries (i no fàcils gestions) varem aconseguir les complicitats necessàries per tirar endavant el nostre projecte: que el menjar sobrant arribés, mitjançant l’ actuació dels nostres alumnes , a qui el necessita! Per fi una activitat en la que els nostres alumnes són els que ajuden a l’altre i no son “els ajudats”!! Jordi Lobo (IPT Jeroni de Moragas) B7 Un tast de ciència EI/EP/ESO "Un tast de ciència" forma part del projecte de centre Visions, que cada any s’ha caracteritzat per ser un treball transversal on tots els alumnes, de p3 fins a 4t d'ESO, comparteixen una sèrie de propostes que giren al voltant d’un mateix concepte. Un tast de ciència pretén desenvolupar la ciència com a espai de creixement, coneixement i desenvolupament. Té com a objectiu principal millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, posant especial èmfasi en l’observació directe, l’anàlisi de dades, establir hipòtesis, comparació de resultats... Núria Soler (Marinada) B8 Gincamatemàtica: Jornada matemàtica entre cicles EI/EP Amb l’objectiu de fomentar l’educació entre iguals a partir d’establir vincles per crear comunitats d’aprenentatge i el treball en equip, i de fer de les matemàtiques un espai lúdic i que connecti amb la vida quotidiana, vam organitzar una jornada matemàtica entre els alumnes de tota l’escola. Els alumnes amb l’ajuda dels mestres van preparar activitats adequades a les diferents edats. El dia de la jornada es van preparar diferents gincames, per parvulari, per primària i per ESO, en diferents moments del dia i els alumnes grans ajudaven en els controls del més petits. Marta Montserrat i Jordi Guirado (Mestral) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 6
  7. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat B9 Tractament de la llengua anglesa a EI EI Hi ha un gran debat sobre la conveniència d’introduir l’anglès en les primeres etapes de l’evolució dels nens i nenes. Hi ha experts que diuen que la seva iniciació no és eficaç, que cal centrar-se en la llengua materna, altres diuen que la integració de l’anglès es convenient des de ben petits per crear una bona base. Nosaltres hem optat per introduir l’anglès, com una presència quotidiana, a manera d’immersió i en diferents registres. La presència de l’anglès a l’aula ha de ser natural i hem d’observar l’evolució del seu aprenentatge amb un seguiment fet amb rigor. Així, d’una manera lúdica, els nens i les nenes integraran aquesta llengua durant la setmana amb diferents propostes: • Per un costat, una especialista nativa amb activitats lúdiques, visuals i de moviment treballarà per la base fonètica, d’estructura i vocabulari de la llengua. • Un altre especialista s’encarregarà de portar a terme activitats d’expressió corporal, representació, titelles i jocs dinàmics. • L’altre àmbit el conduirà la tutora amb activitats molt variades que dependran bàsicament dels recursos audiovisuals recomanats i coordinats pel departament d’anglès. • Dues vetlladores de P3 també intervindran en les diferents rutines de totes les classes en anglès, fent especial incidència a P3 que és on s’ubiquen normalment. • Finalment, ens falta un aspecte molt important i és el que ens aporten els nois i noies grans que interaccionen amb nosaltres a la classe en anglès. Són nens amb habilitats en aquesta llengua que poden aquí evocar el seu talent. Tenen el càrrec de MAINADERS, actuen a l’hora de dinar i berenar i ho fan en anglès. El departament d’anglès s’encarrega d’assessorar i acompanyar la tasca d’aquests nois i noies. S’ha de vetllar també per l’avaluació inicial, continuada i final, portant a terme amb rigor uns registres objectius. La presència de l’anglès té molta constància i no es pot aïllar en el context del dia. Rosa Ricol (Garbí Pere Vergés Esplugues) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 7
  8. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat B L O C C1 C Silenci... Estem escoltant! EI/EP Els infants aprenen a parlar imitant el que senten al seu voltant. És un procés que és produeix de forma natural si el sentit de l’oïda està ben desenvolupat. Però passa el mateix amb l’escolta? Educar l’art d’escoltar és l’ inici d’un llarg camí per aprendre a llegir. A l’Escola s’inicia aquest treball als dos anys i finalitza a segon d’Educació Primària. O potser no s’acaba mai? El punt de partida són els sons i els sorolls per avançar, després, en les rimes, les síl—labes i els fonemes. La fita és aconseguir una escolta activa que permeti dominar els sons de la parla per a combinar-los formant paraules i frases. Les activitats són principalment orals i es realitzen cada dia. Els estudis demostren que un bon nivell de consciència fonològica és fonamental per realitzar els processos d’anàlisi i síntesi de la llengua escrita. El treball realitzat amb els nostres alumnes es converteix en una eina de prevenció i detecció de possibles trastorns d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Laura Camp i Esther Martínez (Betània Patmos) C2 Improvisem i rimem ESO L’objectiu és que l’alumne sigui capaç de cantar improvisant la lletra. Mitjançant la cançó improvisada s’estan treballant moltes competències a més de molts coneixements. De llengua: rima, mètrica, transcripció fonètica, concreció d’idees, extreure el tema principal, resumir,... De música: afinació, entonació, actitud corporal, expressivitat, expressió oral,… Transversal: aprendre a escoltar, a respectar torns, a contestar allò que es demana, a no quedar-se en blanc, a concretar les idees, a respectar les diferències dins l’aula, aprendre cultura popular… És una assignatura totalment oral: no s’utilitza la ploma ni el llapis, excepte en dues sessions on es comparteix uns vídeos de les diferents maneres de glosar dels Països Catalans i un altre de la literatura popular oral. A finals de curs, es fa un “combat de corrandes” entre algunes escoles. Caterina Canyelles i Gemma Mestre (Els Arcs) C3 Programació i robòtica 3-18 anys EI/EP/ESO/Batxillerat En aquesta ponència es presentaran diferents activitats d’ensenyamentaprenentatge relacionades amb el món de la programació i de la robòtica que desenvolupa l’Escola des d’Educació Infanfil fins al 2n de Batxillerat. Aquest itinerari curricular abarca un ampli ventall de tecnologies: robots Beebot, robots Lego, plaques Picocat, tecnologia PICAXE, tecnologia Arduino, programació en Scratch, control amb dispositius mòbils... Marcos Gacía (Daina Isard) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 8
  9. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat C4 Pràctica conjunta amb el Dept. Col—laboratiu de Ciències de Tr@ms ESO Pràctica de les llavors: En aquest treball pretenem demostrar, d’una forma experimental i seguint el mètode científic, que les substàncies químiques contaminants que llencem a l’aigua afecten per exemple a la germinació de les llavors de les plantes. Preparem unes llavors de gespa i les reguem amb diferents concentracions de contaminant dura nt dos setmanes. Fem un recompte i analitzem estadísticament els resultats. Afegim els resultats dels diferents nivells i de les diferents escoles de la Fundació Tr@ms. Posteriorment encetem un procés de reflexió amb els alumnes sobre la pròpia experiència, per tal de valorar dificultats que es poden haver generat, i proposar aspectes per enriquir l’experiència de recerca. Aquestes propostes les compartim al bloc de Tr@ms. Per altra banda també és interessant valorar aspectes ecològics so0bre els contaminants químics de les aigües, que poden afectar al medi natural i valorar si per exemple les plantes poden ser útils per descontaminar aigües i sols. Pràctica de la gravetat: En aquest treball determinar, de manera experimental i seguint el mètode científic, el valor de la gravetat de la Terra. L’experiment consistirà a determinar fins a quin punt ens hi apropem, quin és el valor dels errors i quines són les seves causes. Caldrà determinar si considerem acceptables l’error que hem comès, en funció de l’anàlisi de dades. Cada curs escollirà el mètode que durà a terme amb els alumnes. Cada mètode té el seu protocol de pràctica. Els mètodes proposats són el dinamòmetre, la caiguda lliure, el pèndol i el pla inclinat. Cada curs introduirà el resultat del seu mètode en un full de càlcul compartit a Google Drive. Després farem la mitjana de cada mètode i després la global. També compartirem el protocol de pràctica, les observacions i material gràfic en bloc de Pràctiques de Ciències Naturals d’ESO de la Fundació Tr@ms. Pep Espígol (Solc) C5 Projecte DESENDOLLA, una forma sociabilitzada i educativa d’estalvi energètic Transversal DESENDOLLA és un projecte global de la nostra Escola que té per objectiu principal educar als nostres alumnes en la cultura de l’estalvi d’energia i fer-ho d’una forma sociabilitzada. Una de les finalitats principals del projecte és generar un estalvi energètic basat en modificacions de conducta del conjunt de les persones que interactuen amb els edificis i espais de l’Escola. A través dels canvis de conducta i sense inversió en elements estructurals podem estalviar quantitats significatives d’energia elèctrica i podem, a la vegada, generar consciència favorable a la preservació del medi ambient entre els nostres alumnes. Al llarg del curs 2012-2013 hem realitzat un seguit d’activitats a tota l’Escola que han conduit a generar estalvi al voltant del 20% de l’energia elèctrica anual consumida en període lectiu. Daniel Selva (Sant Gervasi) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 9
  10. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat C6 40 anys d’educació per la democràcia Transversal L’Escola Puigcerver fa 45 anys que té com a fonaments l’educació per la Llibertat i la Democràcia. Aquests principis es basen en tres pilars: les Assemblees de classe, la Comissió Permanent i el Consell de Delegats. Carme Cristià / Mònica Moreno (Puigcerver) C7 Les tic a l’escola, nou paradigma educatiu EI/EP/ESO Als darrers anys l’escola ha viscut un procés creixent d’innovació on la tecnològica ha tingut un paper cabdal com element dinamitzador i catalitzador. Els models de comunicació amb les famílies, diàleg pedagògic entre docents i per descomptat de metodologia d’aula han sofert canvis molt significatius. Possible la presència de blocs actius en cada curs amb la participació de la majoria de docents d’aquest i la presència de dispositius tecnològics a les aules són dos elements més visibles de la presència tecnològica a l’escola. Actualment els alumnes de 5è, 6è de primària i 1r i 2n d’ESO treballen amb models d’iPad 1x1 de manera que cada alumne disposa del seu propi dispositiu per poder treballar a l’escola i a casa. Els alumnes de 3r i 4t d’ESO segueixen en el model de netbook 1x1 ja iniciat fa força curs. Però més enllà d’aquests elements més visibles és en la quotiniatat on més canvis s’han produït. Per citar-ne alguns podríem parlar de : - El gran nivell d’utilització per part dels docents de les xarxes socials, - L’increment de treball cooperatiu amb alumnes i entre docents. - L’augment notable d’ús d’eines audiovisuals en la metodologia de l’aula. - La millora en la organització i gestió de l’alumnat. - La desaparició progressiva del llibre de text com element d’aprenentatge. - ... Manel Sayrach (Sadako) C8 Arrels i ales EP "ARRELS I ALES": és un projecte significatiu, sota la mirada sistèmica, on treballem la inclusivitat i el sentit de pertinença. El projecte es treballa de 1r a 6è de primària. "ARRELS I ALES": Les arrels per saber d'on som o com resolien els problemes els avantpassats. Les ales ens mostren els horitzons infinits de la imaginació, de les possibilitats i ens porten cap als nostres somnis: — 1r curs: "La meva història" — 2n curs: "T’estimo, escola" — 3r curs: "Manresa: la meva ciutat" — 4t curs: "Catalunya el meu país" — 5è curs: "Som ciutadans del món" — 6è curs: "Em faig gran. La meva Autobiografia" Rosa Vilaseca (Joviat) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 10
  11. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat C9 Música a l’escola primària: la base de la piràmide EP L’escola IPSI de Barcelona, te una de les escoles corals més dinàmiques i amb millors resultats del país. A la vegada, però, tots els seus alumnes passen per tres etapes d’ensenyament musical que els permet apreciar el cant coral com també la música instrumental amb l’ aprenentatge, durant dos cursos, del teclat electrònic. Com s’aconsegueix tot això? Quins elements calen per construir el que anomenem la “base de la piràmide”? Oscar Boada (IPSI) B L O C D1 D Projecte de cooperació a l’escola Transversal L’escola contempla aquesta pràctica com un valor afegit al treball entre iguals. Es fonamenta en els valors del compromís, responsabilitat, solidaritat i actitud de servei cap als altres. Té dues vessants, una de caràcter intern, que és entre els alumnes de l’escola, i una altra de caràcter extern, de portes enfora, un seguit d’accions que permeten sensibilitzar als alumnes de manera activa els sectors més desafavorits. Per a l’escola va ser, i és, una manera d’endreçar totes les accions que fem dirigides als altres i donar-los, si cap, més significat. Ricard Bahí (Thau Sant Cugat) D2 El signe dels tres ESO La pràctica “El signe dels tres” pretén mantenir l’interès de l’alumnat per la lectura, mitjançant una novel—la gràfica en llengua anglesa (The Sign of the Four, d’Arthur Conan Doyle), aproximant-se a l’obra a partir de tres visions diferents (el descobriment del mètode científic, la contextualització històrica d’una obra literària i el treball lingüístic) i fer partíceps als alumnes de la complementarietat de diferents àrees a l’hora de construir el coneixement. Maite Díaz, Josep Maria Clavell i Xavier Ciurans (Betània Patmos) D3 Made yourself... amb una impressora 3D ESO/Batxillerat En aquesta ponència es presentaran diferents activitats d’ensenyamentaprenentatge relacionades amb el món de les impressores 3D que desenvolupa l’Escola a ESO i BATXILLERAT. Marcos Gacía (Daina Isard) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 11
  12. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat D4 U.S. History and films ESO Project work is the main objective. Students learn the basic facts of the history oh USA, then watch a film to understand the time priod they work on, amb finally they create a group project to show their knowledge on the subject. Meritxell Santolaria (Meritxell) D5 ”Els papitus” i la consciència fonològica EI/EP/EE Presentem una metodologia que posem en pràctica des d’Educació Infantil fins a 6è de primària. L’eix transversal d’aquest entrenament fonològic és l’anàlisi, la síntesi i la memòria auditiva seqüencial que, a partir de 2n de Cicle Mitjà es complementa amb la potenciació d’activitats que afavoreixen l’ús de la via visual. Amb això mirem d’equilibrar les dues vies d’entrada necessàries per a una bona adquisició dels mecanismes de la lectura i l’escriptura. A educació infantil la bona pràctica comença amb el programa que anomenem : APRENDRE A MIRAR AMB LES ORELLES. Les activitats que es fan en aquest nivell són les que els nens coneixen com a PAPITUS (iniciem així als alumnes en el metallenguatge). A cicle inicial seguim treballant sistemàticament aquest tipus d’activitats fins a 2n, per tal d’assegurar la consolidació de l’ortografia natural i una adequada mecànica lectora . A partir de Cicle Mitjà, aprofitem els aprenentatges fets fins al moment a nivell fonològic i introduïm estratègies per incorporar l’ortografia arbitrària mitjançant les tècniques d’ORTOGRAFIA FÀCIL, basades en la memòria visual i que es segueixen treballant fins a finals del Cicle Superior. Aprofitant el treball fonològic, visual i la metodologia de grups cooperatius que comencem a introduir a l’escola, el curs passat vam iniciar un GRAN DICTAT per a tota la primària. Els nens i nenes de l’escola van gaudir dels seus coneixements envers les paraules i de l’emoció del propi joc en si. Els resultats obtinguts pel que fa a la lectura i el coneixement ortogràfic dels nostres alumnes, ens animen a seguir treballant en aquesta mateixa línia i a voler compartir amb tots vosaltres la nostra experiència. Montserrat Sardà i Maite Romero (Proa) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 12
  13. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat D6 L’adaptació a l’escola EI L’entrada dels nens i nenes a l’escola, i de les seves famílies, a vegades es converteix en uns dies angoixants i esgotadors per tots (infants i adults). A les expectatives de les famílies s’uneixen l’angoixa de la separació i el respecte més o menys rigurós a unes normes que molt freqüentment, no s’assemblen a les que regeixen la vida quotidiana de les famílies. L’escola, intenta adaptar-se als infants i a les seves famílies però les ràtios i el funcionament diari fan que sovint sigui un procés on els infants fan la major part. A la vegada, les famílies, amb moltes ganes que els seus fills i filles comencin l’escola, viuen aquesta separació, que per molts és la primera, com una prova a les seves qualitats com a educadors. L’escola, ja fa uns anys, porta a terme una sèrie d’actuacions per facilitar aquesta adaptació pels infants, per les famílies i pels mestres que els acullen. Eva Sánchez (Brianxa) D7 Del pati a la plaça: l’esbarjo un espai d’oportunitats EI/EP/ESO L’escola s’ha plantejat desenvolupar diferents projectes que fomentin la participació de tots els diferents agents educatius. I en aquest procés el pati de l’escola ha tingut un paper clau. En molts cassos ha estat el catalitzador de nombrosos processos participatius. A més, aquest espai sovint s’està convertint en el lloc d’encontre de tota la comunitat educativa i simbolitza molt bé l’horitzó cap el qual vol caminar l’escola. És per això que el pati s’ha transformat en la plaça, nucli de moltes de les connexions educatives del nostre centre. L’estructura dels patis tenen un efecte directe sobre allò que hi passa. Majoritàriament els patis de les escoles, especialment a mesura que els alumnes es fan grans, estan dominats espacialment pel joc amb la pilota i majoritàriament són gestionats pel gènere masculí. Aquest fet té una repercussió molt important en l’educació de la coeducació i en els rols i dinàmiques diferenciades entres nois i noies. A més les habilitats esportives dels diferents alumnes tenen un paper rellevant en les posicions de lideratge dins dels diferents grups. Aquest fet no és negatiu per se, però a l’escola sí que creiem en la necessitats que les estones d’esbarjo siguin espais que promoguin també l’accés a la cultura, s’hi fomentin valors i proporcionin experiències generadores d’aprenentatge. És amb aquesta intenció educativa que s’han engegat moltes accions en aquest espai: DIES SAK, CANVIS EN ELS MATERIALS DISPONIBLES EN AQUESTS ESPAIS, BIBLIOPATI, MATÍ DE GENEROSITAT, ETC... Elena Casadevall (Sadako) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 13
  14. Riera Sant Miquel, 68 08006 Barcelona T. 93 415 93 56 aec@agrescat.cat www.agrescat.cat D8 El conte pren vida EI/EP Aquest és un programa d’activitats que giren al voltant de la descoberta de la lectura, el món dels contes i la biblioteca d’aula. Aquestes activitats estaran adreçades als alumnes de Parvulari i Cicle Inicial de Primària, etapes on es desenvolupa el gruix del procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura. El treball es completa amb l’escenificació i dramatització d’un conte que preparen conjuntament els equips de mestres de cada un dels cicles implicats i la responsable de teatre de l’Escola. Els alumnes d’ESO, de Batxillerat i també ex alumnes que formen part dels diferents grups de teatre de l’Escola s’encarreguen de fer l’adaptació i la escenificació de cada un dels contes a l’Auditori de l’Escola. Paral—lelament, a cada aula, es presenta tot un treball de descoberta del conte treballat a partir del BAGUL DEL CONTE. Durant els dies previs a la representació del conte apareix a les aules : El Bagul. En obrir les seves portes descobrim tot un plegat de propostes i activitats i material per presentar els diferents temes que es tracten en cada un dels contes. Dins del bagul hi ha diferents objectes, col—leccions d’imatges, música, disfresses i diferents materials, en ocasions sorprenents pels més petits. Aquest curs iniciem El CONTE PREN VIDA amb una adaptació del llibre “EL PETIT PRÍNCEP” de Saint-Exúpery amb motiu, l'any 2013, del 70è aniversari de la publicació del llibre El Petit Príncep i, l'any 2014 del 70è aniversari de la mort d'Antoine de SaintExupéry. Montse Sempere (Sant Gervasi) D9 Bibliotasques per a la competència informacional EP/ESO Activitats per treballar la competència informacional seqüenciades de 1r a 6è de primària i de 1r a 4t d'ESO mitjançant bibliotasques, una proposta didàctica derivada de la webquesta, que com aquesta utilitza principalment recursos d’internet amb l’objectiu que l’alumnat realitzi una tasca, com ara resoldre qüestions o crear productes directament relacionats amb la biblioteca escolar. Més informació: http://apliense.xtec.cat/arc/cercador/d-bibliotasques Jordi Badiella (El Cim) III Jornada de Bones Pràctiques. 8 de març de 2014. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues 14

×