2. Introducció 3
Definició 4
Història 5
Elisenda de Moncada 6-7
Clarisses 8
Parts del monestir 9-14
Conclusió 15
Webgrafia 16
El monestir de Pedralbes
Fotografia de J. Domínguez, 1932
2
3. Un dia a classe d’història, el professor Llorenç ens va dir que havíem de fer un treball amb
Powerpoint d’edificis o carrers de Barcelona de l’edat Medieval. Jo vaig escollir el monestir de
Pedralbes, ja que m’interessava saber-ne més d’aquest, com elsfets que havien passat allà, etc. En
començar a fer-lo, no em va ser difícil trobar molta in formació, ja que és un dels monestirs més
famosos de Barcelona.
Claustre del monestir de Pedralbes
Fotografia d'autor desconegut, sense data
3
4. És un convent de l'orde de les clarisses.
Està situat al barri de Pedralbes de Barcelona.
És un edifici d’estil gòtic.
Des del mes de març del 2012, el Monestir de Pedralbes és un centre patrimonial adscrit a
l'Institut de Cultura de Barcelona.
Ha estat testimoni dels principals fets de la història del país, i a vegades n’ha estat un escenari
protagonista. Un exemple són les lloses que formen el terra de la planta baixa del claustre, les
lloses estan trencades i esquerdades. La causa cal es la guerra del francès (1808-1814), quan les
tropes franceses de Napoleó van convertir el monestir en un quarter militar, desprès d’expulsar-
hi les monges. Els francesos van omplir el claustre de cavalls i de canons que pesaven una
morterada i mitja, malmetent i esquerdant totes les lloses del claustre. Un cop acabada la
guerra del francès, en ple segle XIX, el monestir va haver de fer front als processos
desamortitzadors de Mendizábal (1836) i de Madoz (1855). Desprès de la primera
desamortització, la de Medizábal, les monges van fugir del convent, tement represàlies de les
classes popular barcelonines, però van tornar-hi tres anys desprès. La senyora Eulàlia Anzizu
,neboda d’Eusebi Güell i abadessa del monestir cap a finals del segle XIX, va fer servir la dot
del seu oncle per reformar i rehabilitar els indrets més mal conservats del monestir.
4
5. A finals de segle XIII Jaume II, rei de la corona d’Aragó, va ordenar la construcció de molts
edificis gòtics de Barcelona, el monestir de Pedralbes, la catedral de Barcelona, etc.
A l’any 1322 Jaume II va decidir casar-se amb una noia de família noble de Catalunya, la
família Moncada (era la família més poderosa i amb més feus de Catalunya, els feus arribaven
dels Pirineus fins a l’Ebre). Aquesta família actuava com a consellers del rei. Al segle XIII, és van
ajuntar amb la família de Pinós. Fent això van reforçar el pacte de vassallatge, perquè Elisenda es
va transforma en reina de Catalunya.
Quan el rei Jaume II ja era gran, i Elisenda de Moncada no estava embarassada, i no tenien
descendència, Elisenda va pensar que dintre de poc, es quedaria viuda i regnaria un fill que no era
seu. Al 1326, li va demanar al rei una concesia reial (un favor), construir un monestir on ella es
pogués retirar quan Jaume II morís. El van fer a un lloc que a ella li agradava de Sarrià: Pedra
Albes.
El van construir en un any, i el rei va morir quan el van acabar. Elisenda es va instal·lar al
monestir de Pedralbes durant 37 anys, actuava com abadessa, però ella es va fer construir un palau
al costat del monestir, on hi vivia. El monestir de Pedralbes era propietari del feu de Sarrià.
Elisenda vivia de les rendes senyorials i del dret de monopoli. Ella va decidir que les monges de
Pedralbes fossin de la ordre de les Clarisses.
5
6. La dona escollida per Jaume II després d'enviudar de Maria de Xipre, es creu que va néixer a
Aitona, era filla de Pere de Montcada, senyor d’Aitona, i d’Elisenda de Pinós. Pertanyia a una de
les famílies més nobles de Catalunya, molt propera a la monarquia, la família Moncada. Elisenda
tenia dos germans: Ot, que va ser el padrí del futur Pere el Cerimoniós, i Gastó, el primer bisbe
d’Osca i després de Girona.
El casament es va fer a Tarragona el dia de Nadal de l’any 1322. El rei va donar a la núvia amb les
rendes de Berga, Burriana, Tortosa, Morella, Torroella de Montgrí i Pals i al germà gran amb les
poblacions de Seròs i Mequinensa. Ella tenia 30 anys i ell uns 55. Es van instal·lar al palau reial
de Barcelona i portaven una vida relativament tranquil·la. Ella intervenia en els afers d’estat
donant consell com havien fet altres reines. Va ser partidària del nét de Jaume II, el futur Pere el
Cerimoniós, cosa que aquest li agraí sempre. La reina era una dona madura, culta, bella i molt
pietosa, cosa que feia que el dia a dia a la cort reial fos cordial, malgrat la rigidesa i la severitat de
Jaume II. Ben aviat Elisenda començà a interessar-se per la fundació d’un monestir de l’orde de
les clarisses, el monestir de Pedralbes.
6
8. La vida de les monges del convent era de clausura, les seves activitats consistien en brodar,
pintar, llegir i cantar.
L’Ordre de Santa Clar es va formar el 1212, i el va formar Clara d’Assís al ajuntar-se amb
Francisco d’Assís de l’Ordre Dominicana.
Portaven una toga negre i un hàbit marró.
La seva regla era la de Santa Clara.
8
9. Els edificis degut a la ràpida construcció del monestir conserva una gran unitat dels edificis, tot i
que es van anar portant a terme obres “menors” en èpoques posteriors. El claustre és de la mateixa
època que el monestir. Unes segones reconstruccions, entre el 1415-1419, van ser la sala capitular
i el segon pis del claustre.
El convent: al costat del monestir de clarisses es va construir un convent de franciscans pel
seu servei, que tot i no dependre de la comunitat femenina, la seva feina era atendre
espiritualment a les monges, a més de resar pels fundadors del lloc. El lloc que ocupaven era
conegut com “el conventet”.
9
10. La capella de Sant Miquel: La pintura de la capella de Sant Miquel, oberta al claustre, fou
contractada entre l’abadessa Francesca de Saportella i el pintor Ferrer Bassa (1343-1346) i es
representen !4 escenes de la Verge Maria i de Jesús. Amb influència italiana, il·lustren escenes
de la Passió de Jesús i representacions d’àngels i sants.
Epifania i Maiestas Maria Plany sobre Crist mort Les Maries al sepulcre Camí del Calvari
Anunciació
10
Ascensió i Pentecosta Calvari i davallament de
la creu
11. El sepulcre d’Elisenda de Montcada: El sepulcre de la fundadora del monestir és doble, és a
dir, té una cara que dóna a l’església i una segona que dóna al claustre. Són molt similars,
només que l’estàtua de l’església la representa com a reina, mentre que en la cara del claustre
es veu vestida de clarissa. L’obra es va acabar el 1364, quan va morir ella. Es troba situat sota
un arcsoli, decorat amb figures d’àngels.
Sepulcre del canto de l'església
Sepulcre del canto del claustre
Sepulcres a la galeria del claustre
11
12. Església: És d'estil gòtic català. Consta d'una nau coverta per una bóveda d'aresta (element
arquitectónic bovedad que s’utiliza per cobrir espais quadrangulars), un cor de cantors
poligonal i un campanari que ens recorda a la arquitectura cistercens. El seu creuer té tres
pisos. Les dues galeries inferiors, de fines columnes, són del s. XIV. La galeria superior, amb
columnes octogonals, és posterior. Té set trams de voltes i capelles situades entre els
contraforts. Entre els contraforts de les tres primeres voltes hi ha capelles, el quart tram
correspon a la porta, que dóna a la plaça del Monestir. Els tres darrers al cor, que en el cinquè
tram té dos pisos (el cor baix i el cor alt), però que en els sisè tram i el setè, només té el pis
alt. Fins al segle XIX, el cor havia estat separat de la resta de l'església per una paret que
pujava gairebé fins a les voltes, i que tenia al mig una finestra enreixada amb una espessa
gelosia a través de la qual les monges podien seguir l'ofici, però el 1894 es va enderrocar la
paret del cor alt i es va doblar la del cor baix, per tal de suportar el pes de l'orgue que es va
instal·lar aproximadament al lloc on hi havia hagut la finestra. A més del cor alt i el cor
baix, també hi ha el cor dels frares, situat al mig de l'església i fora de l'àmbit de la clausura,
La simplicitat de les línies de l'església, especialment el campanar , acabat en aresta viva,
infon una acusada modernitat a l'edifici i que va provocar l'admiració de Le Corbusier en la
seva visita de 1928; en un discurs fet llavors al Saló de Cent de l'Ajuntament, digué: "El
Monestir de Pedralbes, quina simplicitat més moderna! És el millor que he vist a la vostra
terra durant molts anys".
12
13. El refectori: era on les monges compartien els menjars del dia.
La sala capitular: era la sal on es tractava tot el que tenia a veure amb la regla. Abans de
sopar es reunien totes les monges i la abadessa, i no hi havia bot de silenci.
13
14. Claustre: És d'estil gòtic, té 40 metres de costat i consta de tres pisos. Els dos inferiors són
del segle XIV i el tercer és del segle XV. Té la planta quadrada. Les galeries inferiors tenen
arcs apuntats sobre columnes del s. XIV. El superior és del s. XV. Al centre hi ha un estanc i
una font. Tot el conjunt està envoltat per cuidats jardins transformats en auténtics vergers.
A la majoria dels capitells dels claustre que rodeja el jardí interior, en el que es pot veure una
font, un pou, un petit estany amb sortidor d'aigua, roses, un xiprer, una palmera i tarongers, hi
trobem l'escut heràldic dels Montcada, escut compost per 8 esferes o cercles daurats sobre un
fons vermell, i l'escut de Catalunya. La presencia dels escuts situats en el lloc on habitualment
s'hi posen motius bíblics o elements simbòlics, fa pensar a algun historiador que aquests
escuts tenen un significat religiós, probablement relacionat amb la càbala cristiana i els
cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó, tal com era interpretat en els temps de l'Edat
Mitjana.
14
15. Fent aquets treball he après moltes coses del monestir de Pedralbes, cosa que ja esperava, i també a
utilitzar el millor el Powerpoint. El que més m’ha agradat es saber l'historia del monestir, per
exemple, no sabia que l’exèrcit de Napoleó, havia convertit el monestir en un quarter militar.
També em va interessar molt poder veure l’estil gòtic català del monestir, en la visita que vam fer
amb el col·legi.
Espero que t’hagi agradat.
Monestir de Pedralbes al 1900
15
16. www.barcelona.de › ... › Buildings in Barcelona
www.laginesta.com/treballs03/mon-parts%20del%20monestir.html
www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02pedt.htm
www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view...id...
Apunts Llorenç del Feudalisme
16
