Monestir de Ripoll Angela-Daniel

665 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
665
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
60
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Monestir de Ripoll Angela-Daniel

  1. 1. Daniel AlcobéAngela Mª GutiérrezReligió 2012-13
  2. 2. Monestir de Ripoll2ÍNDEXINTRODUCCIÓ .................................................. PÀG. 3HISTÒRIA .......................................................... PÀG. 4ATAC I DESTRUCCIÓ DE L’ABADIA............. PÀG. 6ABANDONAMENT............................................. PÀG. 9RESTAURACIÓ ................................................. PÀG. 9PROTECCIÓ......................................................... PÀG.10ARQUITECTURA ............................................... PÀG.10PÒRTIC DE SANTA MARIA DE RIPOLL ....... PÀG.11HISTÒRIA DEL PÒRTIC .................................. PÀG.11DESCRIPCIÓ DEL PÒRTIC............................... PÀG.13MIDES ................................................................. PÀG.14ARQUIVOLTES.................................................. PÀG.14FRIS SUPERIOR I COSTAT DRET................. PÀG.15COSTAT ESQUERRE......................................... PÀG.16DEGRACIÓ DEL PÒRTIC................................... PÀG.17TOMBES COMTALS .......................................... PÀG.18OPINIÓ PERSONAL..........................................PÀG.20
  3. 3. Monestir de Ripoll3INTRODUCCIÓEl monestir de Santa Maria de Ripoll és un Rip monestirbenedictí situat a la localitat de Ripoll, Catalunya. És una de lesmillors mostres de lart romànic de la zona.La primera església va ser fundada pelcomte Guifré el Pelós l’any 879. Va arribar ala màxima esplendor en mans de l’abat Oliba.A linterior es conserva l’element romànicmés important, la portada del segle XII,altrament coneguda com la Bíblia en Pedra;també hi ha les tombes del comte Guifré elPelós i de Ramon Berenguer III, entrealtres. A l’altar, la imatge de la verge Mariafeta en mosaic, i a la capella de santJoaquim, sant Eudald, patró de Ripoll.El claustre de doble planta està situat alcostat sud de l’església. Es va construir endiverses etapes. Cal destacar-ne l’ala nord,
  4. 4. Monestir de Ripoll4amb capitells ricament adornats, que pertany al segle XII. Laresta, fruit de la reconstrucció del segle XIX, s’adscriu en elneogòtic.HISTORIAEl monestir va ser fundat lany880 pel comte Guifré el Pilós. Laseva missió era la de repoblar lesvalls del riu Ter i ampliar lesseves possessions cap a laCerdanya i Ponts. La primeraconsagració de lesglésia va tenir lloc el 20 dabril de 888 i es vadecidir dedicar lesglésia aladvocació de Santa Maria.Guifré va deixar el seu fill Radulf acàrrec del monestir, perquè fos criati educat segons les normesmonàstiques. Radulf va ser anys méstard abat de Ripoll i bisbe dUrgell.
  5. 5. Monestir de Ripoll5Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva fillaEmma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de lesAbadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i vaprosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i1032.Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, enpart gràcies a la seva col·lecció descrits. A mitjan segle X elmonestir comptava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 quees van convertir en 246 a la mort de labat Oliba el 1046. Lamajoria daquests manuscrits es copiaven i reproduïen en elmonestir.Lexemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíbliade Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textosintroductoris que la converteixen en una espècie denciclopèdiadel text sagrat. Aquí es va escriure també a finals del segleXIII la Gesta Comitum Barchinonensium que està consideradacom la primer història de Catalunya.Oliba va ser també lencarregat dexpandir els dominis de SantaMaria gràcies a la creació de nous monestirs com el deMontserrat o el de Sant Martí del Canigó.
  6. 6. Monestir de Ripoll6A partir de lany 1070 el monestir va passar a dependre delabadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durarfins lany 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent elprincipal centre religiós de Catalunya fins al segle XV en el qualinicia un lent declivi que comença amb la pèrdua del control sobreel monestir de Montserrat lany 1402.El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar lacomarca del Ripollès. El sisme, dintensitat IX a lescala deMercalli va ser un dels més intensos soferts a la història deCatalunya. Va destruir completament un dels campanars delmonestir i va deixar la resta de ledifici molt afectat. Les partsdeteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic.
  7. 7. Monestir de Ripoll7Atac i destrucció delAbadiaEl 1833 va esclatar laPrimera Guerra Carlina; elsprincipals focus de larevolta carlina es bastirenal País Basc i al Maestrat (País Valencià), mentre a Catalunyadiverses partides carlinesclamaven a la insurrecciócontra el govern de Madrid.Davant la necessitat detropes per reprimir larebel·lió el capità general deCatalunya Manuel de Llauderi de Camín entregà armes ala «Milicia Urbana» i ambelements radicals deBarcelona organitzà un cosfranc de voluntaris anomenat«Tiradores de Isabel II»,amb els quals sortí a lamuntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials quecomandava aquella turba del «batallón de voluntarios» era el jove
  8. 8. Monestir de Ripoll8cadet Joan Prim i Prats la duríssima repressió que sestenguéper les comarques interiors de Catalunya li valgué al capitàgeneral Llauder que a Madrid el nomenessin ministre de laGuerra. Dimitit pocs mesos després, retornà a Catalunya disposata acabar definitivament amb les partides carlines del RosdEroles, de Benet Tristany, den Ne, den Boquica i del Llarg deCopons. El 7 dabril de 1835 el governador de Vic ordenà a la«Milicia Urbana» atacar a una partida carlina, però la milícia foudurament derrotada a Sant Sadurní de Sovelles en el camí deBerga a Ripoll. El juny del 1835 el comandant del «Batallón deTiradores de Isabel II» José Rodriguez ordenà ocupar Ripollamb 600 homes i destinà al subtinent Joan Prim a combatre lespartides carlines den Cames crues i del Garbat de Guissona a lazona de Viladrau. El 25 de juliol del 1835 el govern deMendizàbal promulgà reial decret que ordenava la supressió detots els convents de menys de 12 monjos i lexpropiació dels seusbéns per pagar el deute públic del govern espanyol, mentre aBarcelona després duna cursa de toro els elements més fanàticsi anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la bullangaque cremà diversos monestirs de la ciutat.Arribaren a Ripoll les notícies del moviment revolucionari i delssaquejos dels convents del 25 de juliol de 1835 Els homes deldestacament dels «Tiradores de Isabel II» frisaven per unir-se
  9. 9. Monestir de Ripoll9al moviment revolucionari de Barcelona, don procedien la majoriaperò alerat daixò, el comandant Tomás Metzquez els envià cap aBerga amb la promesa que després podrien anar cap a Barcelona.El 6 dagost del 1835 el capità general Manuel Llauder sortí deVic i fou notificat del «estado de indisciplina y conmoción en quese hallaba el batallón de tiradores de Isabel II que guarnecía áRipoll». Arribats els «Tiradores» a Berga, el governador de laciutat els ordenà anar a combatre a Alpens contra els carlins,enlloc de permetrels unir-se a la bullanga revolucionària deBarcelona; rebutjaren les ordres i frustats per no poderparticipar en els saquejos de Barcelona retornaren a Ripoll. Elmatí del diumenge 9 dagost del 1835lexaltat destacament de«Tiradores» entrava a la vila sota crits revolucionaris iexhortant a la crema del monestir; els monjos es a temeren elpitjor i començaren a preparar-se per si calia defensar elmonestir, sent recolzats pels ripollesos i àdhuc, per la «MiliciaUrbana» de Ripoll. Embriagats després de dinar, els «Tiradores»sortiren a patrullar per la vila, i a les dues de la tarda, en sentircom el campanar tocava a vespres, salçà el crit: «los facciososescalan el monasterio!». Seguiren lassalt a les dependències delmonestir, on els «Tiradores» assassinaren dos monjos, Joan deRos i Manuel de Llisach, i capturaren al domer Ignasi Brusi, quefou salvat per la interposició dun membre de la «Milicia
  10. 10. Monestir de Ripoll10Urbana». Malgrat això, els «Tiradores» es lliuraren al saqueig deltemple, estassaren les santes imatges dels altars, esmicolarenlestàtua de Sant Benet, destrossaren lòrgan, esquinçaren lespintures i robaren els càlzes sacres, els llantons i els canelobres;enmig de la destrucció els objectes de plata i dor forendestriats, mentre la resta, ignorants del seu valor, fouamuntegada en piles.Els «Tiradores de Isabel II» es fixaren després en la solitàriaurna de fusta del comte Ramon Berenguer IV «elSant»;samuntegaren sobre ella, la profanaren, en tragueren elcadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava iescopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, elcabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crimsdhaver expulsat el jou sarraí de Catalunya i de propagar la fecatòlica. Fou trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera.Encengueren les teies i al crit de «visca la llibertat!» calaren focals altars i als objectes sagrats que havien despreciat, llençant ales flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV; la restade «Tiradores» rebentaren els mil·lenaris sarcòfags dels anticsabats del monestir, abocaren per terra les seves restes mortals,i també les llençaren a la foguera. Veient el desastre, algunsvilatans de Ripoll sarriscaren a salvar allò que varen poder;dentre aquests es destacà el jove metge Eudald Raguer, que
  11. 11. Monestir de Ripoll11amb lajut daltres pogueren salvar les restes de RamonBerenguer III i daltres antics prohoms del monestir. Jaentrada la nit, el fum asfixiant i les flames feren que la turbalaica sortís de lesglésia; però quan semblava que ja haviensatisfet les seves ànsies de saqueig i destrucció, havent lliurat ales flames labadia catòlica fundada mils anys enrera per Guifréel Pilós, salçà dentre ells un nou crit: «al archivo! al archivo! aquemar el archivo!».La biblioteca de Santa Maria de Ripoll,bressol de Catalunya, receptacle dun mil·lenni dhistòria, custodide centenars de cròniques, manuscrits, còdexs i homiliescatalanes que dataven dels temps de lAbat Oliba, foubrutalment incendiada mentre es cridaven proclamesprogressistes i càntics revolucionaris.AbandonamentIncendiat i arrasat, el decret de lexclaustració de 1835 obligà alarxiver Fra Roc dOlzinelles i la resta de monjos a abandonar elmonestir. Ledifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 vadesaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palauabacial. A més, el palau abacial i daltres edificis monacals vanser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes aparticulars.
  12. 12. Monestir de Ripoll12RestauracióEl 1886 el bisbe de Vic Josep Morgades va iniciar lareconstrucció del cenobi, que fou finançada en gran part per lesaportacions particulars dels feligresos. L1 de juliol del 1893esconsagrà de nou la basílica, i la tarda daquell mateix dia es féula translació processional de les restes del antics comtes deBarcelona i del abats del monestir de Santa Maria de Ripoll queshavien pogut salvar de la destrucció. No es pogué procedir aixíamb el comte Ramon Berenguer IV, perquè les seves despullesmortals havien desaparegut per sempre durant latac i el saqueigdel 1835; davant daquest fet els cavallers catalans del capítolde Barcelona de lOrde de Sant Sepulcre acordaren pagar uncenotafi (monument commemoratiu) per «honorar la memòria delcomte de Barcelona i recordar a les generacions venideres lesvirtuts que al comte li meresqueren lapel·latiu de Sant» i tambéacordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió de lesOrdes militars per la qual les «ordes militars del Sant Sepulcre,de lHospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia aposseir el regne dAragó en virtut del testament dAlfons I elBataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV». Larestauració, no obstant això, va canviar notablement laspecteoriginal de ledifici ja que larquitecte va afegir alguns elements
  13. 13. Monestir de Ripoll13inexistents en loriginal com un cimbori o una sèrie de columnesque serveixen de separació de les naus laterals.ProteccióEl 1931 el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declaratMonument Històric-Artístic
  14. 14. Monestir de Ripoll14ArquitecturaLesglésia que es conserva avui endia va ser construïda gràcies ados dels principals abats de Ripoll:labat Radulf i labat Oliba.Arnulf va ordenar construir unaesglésia de cinc naus amb cincabsis acabada amb un sostre defusta. Lesglésia té unesdimensions de 60 m de llarg per40 dample. La construcció va finalitzar el 977.Oliba va ser lencarregat dafegir alesglésia un transsepte i set absis; vaordenar també obrir la cripta i vaemmarcar lentrada amb un pòrticdecorat amb dos campanars a cadascundels costats. Les obres dampliació delabat Oliba van acabar el 1032. Lareconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de lesglésiade cinc a tres.
  15. 15. Monestir de Ripoll15El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis esva iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins aprincipis del segle XV. El pis superior es va edificar entre elssegles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars ambcapitells inspirats en lestil corinti. Cadascun dels capitells té undibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica alstemes quotidians.Una novetat del període romànic vaser la incorporació de lescultura alarquitectura realitzada en pedra omarbre, tanmateix però queda clarque en el territori de la MarcaHispànica, lescultura monumentales va realitzar amb més retard queen altres territoris, a Catalunya noapareix realment fins mitjan segleXII, encara que ho fa amb tota esplendor. Apareixen conjunts enedificis catedralicis i monacals, que converteixen els seus pòrticsen un trànsit entre el profà i el lloc sagrat, el sentit doctrinalpredomina, cenyint-se a representacions simbòliques fins fer unaveritable Bíblia. Entre aquests es troben els de la catedral deVic, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll que van mantenirles construccions anteriors però a la façana primitiva es van
  16. 16. Monestir de Ripoll16afegir els pòrtics monumentals, dels quals el de Ripoll és lúnicque sha conservat, encara que a un estat degradat.Lany 1873 es van transcriure els nombrosos epígrafs bíblics, queja són completament il·legibles. Lhistoriador i arquitecteVicente Lampérez Romea, va estudiar lany 1908, les fontsestilístiques del pòrtic, ací com la seva datació que la va proposardurant la meitat del segle XII, data que va acceptar poc méstard Gudiol i Cunill així com daltres analistes posteriors. JosepJubilo Ricart va estudiar a la seva monografia sobre el pòrtic, lacomplexa iconografia basada en fonts bíbliques, els Fets delsApòstols, lApocalipsi, els llibres de lÈxode, Jonàs i Daniel, aixícom va realitzar una completa descripció. A començaments delsegle XX, Josep Pijoán, a la vista de les escenes del cicle delÈxode a la dreta de la portalada i les del Llibre dels Reis alesquerra, li van permetre de confirmar que els escultorsshavien inspirat a una de les biblies historiades del monestir.Una dels historiadors que més es va interessar en lainterpretació de la iconografia va ser el també arquitecte JosepPuig i Cadafalch, que va dividir el conjunt en tres parts el sòcolera la vida real de lèpoca actual, al nivell central les històriesdel passat i a la part alta el cel significant el futur. Per a ladatació va comparar els relleus del portal amb el sarcòfag de
  17. 17. Monestir de Ripoll17Ramon Berenguer III, mort lany 1131 encara que la realitzaciódel qual va tenir lloc uns anys més tard i amb una galeriaromànica del claustre del propi monestir, és a dir entre els anys1140 i 1175.Sha sostingut, per part de Yves Christe, als anys setanta delsegle XX, que el model corresponia a un arc de triomf romà, quemanté una certa semblança amb la peça dorfebreria dunreliquiari de lèpoca de Carlemany, en forma darc de triomfofert per Eginardo a la basílica de Sant Servassi de MaastrichtEls símbols pels que es representen els mesos han estatestudiats per J.C. Webster que va establir un parentiu ambsèries de diferents punts europeus, per exemple larepresentació de lofici dun boter al mes dagost, és un elementgairebé exclusivament italià. Sha establert un punt de relacióentre lart realitzat a Ripoll i el de Tolosa de Llenguadoc deLlenguadoc, per lestudi dels relleus i de les estàtues de lescolumnes així com dels plecs de la roba, arribant a proposar uncert acostament amb lart del mestre Gilabert o el seu taller iamb la mare de Déu del Claustre de la Catedral de Solsona;també sembla acostar-se a lestil de les escultures del portalnord de Grossmünster de Zuric, potser per la semblançadambdues amb un origen italià.
  18. 18. Monestir de Ripoll18A finals de 2011 es va fer pública la intenció lAjuntamentde Ripoll de proposar la declaració del Pòrtic com a Patrimonide la Humanitat per la UNESCO.DescripcióLa portalada sadossa sobre la paret dentrada de lesglésia,constituïda per un paral·lelepípede rectangular de dotze metresdamplada per set dalçada i un metre de grossoraproximadament, i formada amb blocs de pedra calcàriajuxtaposats sense morter; per la seva exposició als elementsatmosfèrics, a la qualitat del material emprat sorrenc, i a unincendi que va patir lany 1835 es troba en un estat forçadeteriorat. A la seva part central es troba la porta amb setarquivoltes cobertes descultura, sostingudes sobre columnesentre les que destaquen dos que de fet són les imatges de santPere i sant Pau amb els seus atributs respectius de les claus i unrotlle de pergamí obert, tots dos presenten la mutilació dels seuscaps.Queda demostrat que els constructors coneixien bé els arcs detriomf, per la composició del frontó amb el coronament final dunfris continu i el conjunt decoratiu a dos nivells superposats iemmarcats amb un escalonament de set franges o registreshoritzontals i unes columnes situades a les línies laterals.
  19. 19. Monestir de Ripoll19MidesAmplada total 11,60 metresAlçada total 7,25 mGrossor 1 mAlçada del sòcol 0,72 cmAlçada de la base des del terra als registres superiors(sòcol 0,72 + 0,90 segon registre + 1,28 tercer registre)Total 2,90 mAlçada de cadascú dels registres superiors (dos a 0,90 i 1 a1,10) Total 2,90 mAlçada del fris superior 1,45 mAmplada de cada costat de la porta central 2,90 mAmplada porta central 5,80 m.Alçada porta central 5,80 m.Amplada de la porta a linterior cap a lesglésia 2,54 mAlçada de la porta a linterior cap a lesglésia 4,15
  20. 20. Monestir de Ripoll20ArquivoltesArquivoltes de la portada de SantaMaria de RipollDexterior a inferior1.- Amb ornamentació enforma de fulles.2.- Consta de vint-i-setcercles, a linterior delsquals es troben figuresdiverses, en el centre de larc presidint-lo lAgnus Dei, atots dos costats uns àngels i a continuació diversos animals.3.- Està ocupada per escenes en dovelles més grans,explicant la vida dels apòstols Pere a la part esquerra i Paua la dreta, destaquen la de Pere amb Neró, el seuenfrontament amb Simó el Mag i la seva crucifixió, la vidade Pau també està narrada des del seu baptisme, predicacióde la fe cristiana, lempresonament i fins el seu martiriamb la vista del seu botxí amb el cap a la mà, acaben lesescenes en trobar-se amb les seves estàtues amb les quees formen les columnes corresponents a aquesta arquivolta.4.- Formada amb diverses motllures amb diferents formes.5.- Presenta ornaments vegetals sobre una motllura de bou.
  21. 21. Monestir de Ripoll216.- Des del centre i cap a cada costat les vides de Daniel iJonàs amb escenes narrades als seus llibres com el somnide Nabucodonosor la construcció de lestàtua dor que hadésser adorada, i com simbolisme de salvació larepresentació dels tres hebreus al forn y Danieltransportat per un àngel salvant-lo dels lleons.7.- A lintradòs de lúltima arquivolta es troba centrada unaimatge de Maiestas Dominidins dun medalló amb àngels alscostats i amb les històries de Caín i Abel, on hi ha una escenacomparable amb les pintures de lesglésia de Sant Quirze dePedret: és la de Caín quan intenta denterrar Abel i la terralexpulsa. Té semblances amb ell tapís de la Creació de lacatedral de Girona, amb una Maiestas sense barba i que nomésapareix la part superior del cos, daltra banda, representacióforça infreqüent en làmbit català. Sobre els muntants a tots doscostats hi ha la representació simbòlica dels dotze mesos delany amb diferents oficis o al·legories per a cada mes.
  22. 22. Monestir de Ripoll22Fris superior i costat dretEl registre superior a manera de fris, ocupa lespai central unaMaiestas Domini, una de les escultures millor conservades i en laque encara es distingeixenrestes de policromia envoltadapel tetramorf i reforçat elcaràcter apocalíptic amb elsvint-i-quatre ancians, que laseva representació completa,acaba als laterals de la façana.Al següent nivell, saprecia una multitud de personatges entre elsque es troben els Apòstols i Sants. A les dues franges inferiorssegüents es troba la narració del llibre de lÈxode, amb Moisèsconduint el poble jueu, la tramesa daliments al desert del Sinaí,la separació de les aigües de la mar Roja, Moisès fa brollarlaigua de la roca dHoreb, mentre els guia una columna de foc iun àngel, i la batalla de Rafidim entre Josuè i Amalec. Ellliurament de les taules dels deu manaments, com a moment mésculminant, es representa amb les figures més grans i dins dunsarcs de mig punt, els personatges són Jahvè, Moisès, Aaron idues figures vestides una de religiós que podria ser un bisbe o el
  23. 23. Monestir de Ripoll23mateix abat de Ripoll i una altra vestida de guerrer on shavolgut veure Ramon Berenguer III, realment molt discutibles, ensentit simbòlic el concepte és el de representar el poder religiósi el civil. Sota aquestes escenes, en una sola quadrícula es mostrala primera visió apocalíptica de Daniel amb un lleó realitzat ambgran relleu. El relleu del lleó és com un del mateix tipus que esconserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que formavapart de la façana romànica desapareguda de Santa Maria deSolsona, també guarda semblança amb altres dalgunes façanesdel nord dItàlia. Finalment en aquesta part el sòcol representaels pecats capitals, trobant-se en molt mal estat de conservació.Costat esquerreLluita entre animals a lúltima franja esquerreLa part superior, està ocupada, com la contrària del costat dret,per Apòstols i Sants. Des del següent nivell els protagonistes sónSalomó i David, representant els reis escollits per Déu, queigualment es trasllada als reis de lèpoca medieval. Les escenesestan inspirades a les narracions historiades que té la Bíblia
  24. 24. Monestir de Ripoll24guardada al monestir i mostren la petició de Betsabé a David perescollir Salomó com a rei, tot seguit ve la coronació, la petició aJahvè de la saviesa i el judici de Salomó, sota aquesta franja, esveu el trasllat de larca de lAliança, amb David prenent part delambient festiu ballant davant de la ciutat de Jerusalem i Davidamb el profeta Gad. En aquesta part de la façana també esveuen, col·locats sota arcs, i amb les figures de més granproporció, ocupant la part central, David assegut a un tron i laresta de personatges són acompanyants músics.A lúltim espai la visió preapocalíptica de Daniel mostra la lluitaentre animals a alt relleu i a un costat una figura dun àngel i alaltre un cavall amb el seu genet. El sòcol inferior en forma demedallons, amb imatges que representen lleons i griusfantàstiques.
  25. 25. Monestir de Ripoll25Degradació del pòrticDetall a la façana del relleu del rei David.La pedra del pòrtic pateix una malaltia de corrosió degut a laqualitat del material emprat per a la seva construcció, la pedracalcària o sorrenca absorbeix laigua i junt a laire forma unacorrosió que es tradueix en una progressió de la seva disgregacióa què es va unir els efectes del canvi de temperatura perlincendi del 9 dagost de 1835. Tot això i les inclemències deltemps, han fet desaparèixer en primer lloc, totes les inscripcionsque al·ludien als temes representats, així com també hancol·laborat a reduir el relleu de les escultures.A la catedral de Reims, a moltes escultures gòtiques es copsavatambé, aquesta malaltia, que es va agreujar pels incendis sofertsdurant la Primera Guerra Mundial, lopció per a la sevarestauració que van seguir va ser la substitució per còpies i el
  26. 26. Monestir de Ripoll26trasllat a un museu de les anteriors. Aquesta mateixa solució esva començar a aplicar a la façana de la catedral de Chartres, perpassar més tard a tractar-les in situ, eliminant les sals nocives itenir-les controlades. Viollet-le-Duc a Amiens ja havia fetestudis sobre aquesta mateixa qüestió. LAbadia de Saint-Pierrede Moissac amb la seva façana romànica està també entractament i sota vigilància ja que es troba afectada perinfiltracions que afecten la seva integritat.A Santa Maria de Ripoll, es pot observar la progressió de la sevadegradació, per les fotografies existents de començaments delsegle XX, tanmateix no es van fer les primeres valoracions finsla intervenció de la Direcció General de Belles Arts amb elfinançament de la Fundación Juan March durant els anys 1964 i1971 que es va suprimir una gran infiltració daigua, es va netejartota la façana i es van efectuar diversos tractaments peraconseguir una màxima estabilitat, així com un aïllament delsseus fonaments. Per al control climàtic es va tancar amb vidre elporxo gòtic del davant de la façana lany 1973. Malgrat totsaquests esforços, la façana continua deteriorant-se, estantcontrolada pel servei de Patrimoni Arquitectònic de laGeneralitat de Catalunya.
  27. 27. Monestir de Ripoll27Tombes comtalsAl monestir hi ha les restes mortals dalguns comtes de Besalú idalguns comtes de Barcelona.Guifré I el Pelós, comte de Barcelona (sepulcre modern)Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona(sepulcre del s. XII)Ramon Berenguer IV el Sant, comte de Barcelona (és uncenotafi: les restes es perderen el 1794 i amb lincendi de1835)Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de labat Oliba(sepulcre modern)Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pelós, bisbe dUrgell iabat de RipollGuifré I R. Berenguer III R. Berenguer IV BernaTallaferro
  28. 28. Monestir de Ripoll28També shi enterraren, però sen desconeix en quina part, elscomtes de Barcelona:Sunyer IMiró IBerenguer Ramon I, el Corbat
  29. 29. Monestir de Ripoll29Opinió personalEns ha agradat molt fer aquest treball esperem fer-ne algunsaltres per practicar més.
  30. 30. Monestir de Ripoll30

×