1. Manresa, maig 2013
Exemplar número 8
Coordinació Josep Xicota
El reportatge
Text i fotografies, Josep Xicota
El monestir de Santa Clara
Encara ara, gairebé set segles després de la seva
construcció originaria, el monestir de Santa Clara no
sembla a simple vista plenament absorbit pel nucli
urbà de Manresa. La seva situació aturonada,
constituint una fita visual enlairada, la vegetació que
el rodeja i la manca d’edificis al seu voltant ajuden
força a que sigui així.
El convent de la Mare de Déu dels Àngels i Santa
Clara, aquest és actualment el seu nom, està situat
en un extrem del Raval de les Escodines, en la
carretera cap a Viladordis i al costat de l’antic cami
ral de Manresa al Pont de Vilomara, sent el límit de
la façana monumental de la ciutat sobre el riu
Vista general del monestir amb l’edifici modernista, obra d’Alexandre Cardener. És precisament aquest enclavament el que
Soler i March, en primer terme.
el situa de ple dins l’anomenada “Ruta Ignasiana”.
L’actual Convent de Santa Clara va edificar-se a principis del segle XIV, substituint una antiga capella romànica
dedicada a Sant Blai documentada l’any 1292, a la que s’afegí posteriorment el copatronatge de Sant Llàtzer. De les
construccions medievals només en resten alguns elements aïllats entre els que destaca el portal, força deteriorat,
d’estructura romànica probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, si ens atenem als tres estilístics dels
capitells que mostren unes formes gòtiques incipients.
És probable, també, que al costat de l’església hi hagués un hospital
de leprosos “domus infirmorum”, ja que la seva advocació així ho
sembla indicar. També és possible que en el moment d’instal·lars’hi el convent de clarisses la funció assistencial als leprosos es
traslladés a la capella de Sant Pau.
El que sabem del cert és que el convent de Santa Clara fou
construït l’any 1326 i habitat en un principi per una comunitat
formada per l’abadessa i cinc monges més. L’any 1346 hi havia a la
comunitat setze religioses, però aquesta xifra va disminuir
considerablement a començament del segle XV. A principi del segle
següent integraven el capítol al voltant de mitja dotzena de
monges, mentre que al 1546 només n’hi restaven dues.
Amb la mort de l’última monja clarissa, sor Jerònima Parés, el 13 de
gener de 1599, els consellers de Manresa van dirigir la seva mirada
cap a l’Orde Carmelità, però les filles de Santa Teresa tampoc van
arribar a ocupar mai el deshabitat monestir.

2. Manresa vol les “seves” monges
Els manresans no van defallir per aconseguir que el
monestir tornés a tenir vida. La seva tossuderia va
donar els fruits desitjats amb la signatura, el 27 de
febrer de 1602, d’un acord amb el monestir de la
Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. El bisbe de
Vic el va erigir de nou el 17 de març del mateix any, i
es van engrandir les dependències medievals. Així,
doncs, el convent va prendre en nom de Monestir de
la Mare de Déu dels Àngels i Santa Clara. D’aquesta
manera s’hi instal·laren les primeres cinc religioses
dominiques, fent-se aleshores diverses obres
d’engrandiment.
L’actual església presidida per la imatge de la Mare de Déu dels Àngels.
L’antiga església de Sant Blai i Sant Llàtzer, com ja
hem dit documentada l’any 1292, fou objecte d’importants millores. S’engrandí el presbiteri de l’altar major, on es
posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva
entrada a Manresa l’any 1811.
A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent, i fou quan s’edificà l’ala
modernista seguint el projecte de l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March.
Val la pena recordar que el Convent de Santa Clara és un dels edificis més antics i amb més història de la ciutat de
Manresa, i que conté elements artístics que van des de l’època romànica fins els nostres dies.
L’any 1987 un tornado va deixar pràcticament en ruïnes l’edifici i les condicions de vida de la comunitat quedaren en
un estat molt precari. Això feu plantejar de nou el seu tancament, però la constitució d’una comissió de ciutadans de
Manresa, de membres del bisbat de Vic i d’amics del monestir, va intercedir davant les autoritats de la Federació de
la Immaculada de Monges Dominiques, a la qual pertany el convent, perquè aquest no es tanqués, adduint que
formava part de la vida de la ciutat i dels manresans. Així, enmig de la difícil situació en què es trobava la comunitat,
mai no va faltar la solidaritat dels manresans que, juntament amb un gran nombre de persones i amics de l’Orde dels
dominics, van fer possible de nou la restauració de l’edifici.
Tot plegat va fer necessari l’elaboració d’un seriós pla d’intervenció que va resoldre alhora altres problemes
estructurals de fons i va permetre adequar les instal·lacions als usos i necessitats actuals.
Restauració del monestir
El principal objectiu del projecte fou el d’habilitar una
extensió menor tenint en compte l’excés de superfície
construïda, ensorrar afegits inútils de poc valor
històric i deixar sense ús determinades zones del
convent.
També s’introduïren elements novells tals com la torre
d’escala o la caixa de l’ascensor. El nou esquema del
convent es desenvolupà al voltant del gran pati
interior, emprant les ales corresponents a les façanes
nord, est i sud.
Nau gòtica, situada a la planta baixa de l’edifici, que també fou objecte
d’una acurada restauració.

3. La comunitat
Actualment hi resideix una comunitat de cinc monges
dominiques de l’Orde dels Predicadors, que en
sintonia amb el projecte de Sant Domènec de Gúzman,
i en comunió amb l’església, procuren viure la vida
contemplativa solidaritzant-se, des de l’oració i la
proximitat, amb tota la humanitat, especialment amb
els més desafavorits.
La Fundació Rosa Oriol
Malgrat l’organització de la comunitat en règim de
clausura, és precisament aquesta ferma voluntat
Façana oest, amb l’edifici modernista projectat per Alexandre Soler i
solidaria envers els més necessitats la que va permetre
March.
endegar la Fundació Rosa Oriol. Aquesta va néixer a
partir de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, impulsada el 2009 per Sor Lucía Caram, del Convent de Santa Clara,
per tal d’oferir ajuda, mitjançant el Banc dels Aliments, a aquells col·lectius més sensibles a l’actual situació de crisi
econòmica.
Entre els objectius de la Fundació en destaquen els de prevenir, detectar i atendre la població en risc o actual
situació d’exclusió social, així com fomentar la sensibilització i la integració d’aquests col·lectius mitjançant xarxes de
solidaritat amb voluntaris, empreses i professionals.
A banda del Banc dels Aliments la Fundació, organitzada en règim de Patronat, també desenvolupa projectes
d’inserció laboral i altres línies d’ajut com habitatges tutelats o horts ecològics de proximitat, en el marc de
l’anomenat “Programa d’apadrinaments”.
Com heu pogut veure les monges dominiques són a Manresa, al
Convent de la Mare de Déu dels Àngels i Santa Clara des de fa més
de quatre segles. Concretament des de l’any 1602.
No podem oblidar, però, que la presència de monges
contemplatives en el mateix convent es remunta a gairebé tres
segles abans, quan va ser ocupat des dels anys 1322-1326 fins el
1599, en el què s’abandonà per manca de religioses. Estem
parlant, doncs, d’uns 700 anys d’existència de dones orants per
vocació a la ciutat de Manresa.
Malgrat tot no fóra pas d’estranyar que molts manresans Antic “torn” en forma de creu, nom amb el que es coneix
desconeguessin encara, a hores d’ara, qui són les Monges aquesta mena de gelosia.
Dominiques, que fan o com viuen. Esperem que aquest butlletí
serveixi, si més no, per aclarir alguns d’aquests dubtes.
És per això que des de Manresa a cop d’ull els hi expressem el nostre més sincer agraïment per l’acolliment i
amabilitat amb la que hem estat rebuts. Ens han obert les portes de bat a bat alhora que ens han facilitat tot tipus
d’informació. Gràcies a això estem segurs que quan passem prop del monestir, a banda de les històriques pedres
externes, també pensarem en la seva rica vida interna.

4. Editorial
Amb cada pedra que cau a terra de qualsevol esglesiola d’arreu dels País desapareix també un bocinet de la nostra
història. Això, que succeeix massa sovint, és l’efecte immediat i inevitable al seu abandonament.
Sortosament i gràcies a un seguit d’afortunades circumstàncies, aquest no és el cas del protagonista del nostre
reportatge; el monestir i convent de la Mare de Déu dels Àngels i Santa Clara, malgrat que al llarg dels seus gairebé set
segles d’existència les hagi vist de tots colors. El coratge i la tossuderia han vençut sempre a les adversitats, amb un
tornado inclòs perquè al guió no hi faltés de res.
D’altra banda, com venim fent a cada exemplar, us demanem de nou l’ús de l’adreça de correu electrònic:
manresaacopdull@gmail.com. De moment hem superat la xifra dels 3.000 subscriptors... a veure qui arriba als 4.000!
Si li doneu la màxima difusió a través de familiars, amics, companys de feina, coneguts, etc. de ben segur que ho
aconseguirem molt aviat.
Manresa a cop d’ull us ha acompanyat, de manera ininterrompuda, des del mes d’octubre de l’any passat. Han estat un
total de nou exemplars, si tenim en compte la declaració d’intencions del número 0. Ara vindran tres mesos en els que,
qui més, qui menys fa un canvi en els seus hàbits i costums amb l’arribada del bon temps. Per això el butlletí se’n va de
vacances, si més no virtuals, per tornar encara amb més empenta si cap el proper mes de setembre.
I finalment també us recordem l’existència, des de fa poc més d’un mes, d’una nova pàgina al Facebook en la que, sota
el nom de Fotografies antigues de Manresa, se’n hi poden veure ja gairebé sis-centes, xifra que de ben segur n’anirà
incrementant amb les vostres aportacions. No marxem del tot, seguim en contacte a través d’ella. Salut!
Benvi Parrilla

5. Taulell d’activitats
L’Associació de Veïns Vic-Remeï organitza la 3a edició del “Taller de Sardanes”, a través de la Federació
d'Associacions de Veïns de Manresa i el Projecte Intergeneracional “Tots aprenem de tots”.
Els tallers, totalment gratuïts i oberts a totes les edats, tenen lloc tots els dissabtes de maig i juny, de les 10 a les 12
del matí als jardins de Casa Caritat.
El Centre Excursionista Montserrat ha programat, pel proper diumenge 5 de maig, una excursió al Catllaràs. Es tracta
d’una sortida de dificultat mitjana, i pensada per a nens/nenes a partir de 7-8 anys. Partint de Sant Romà de la Clusa,
tot realitzant una circular d’unes cinc horetes, tindrà el seu punt més elevat a Pedró del Pla de l’Orri, passant pel Puig
Lluent, des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes del Puigllançada i la Tossa d’Alp. El punt de trobada serà a ¾
de 9 del matí a l'entrada principal del Parc de l’Agulla.
Programació del Cine Club Manresa
Del 2 al 26 de maig de 2013
Dj. 2 · ARGENTINIAN LESSON
Dg. 5 · LA MÁSCARA DEL DEMONIO
DIRECCIÓ: Wojciech Staroo
Auditori Caixa Manresa
20.00h. / Entrada gratuïta
DIRECCIÓ i GUIÓ: Mario Bava
Teatre Conservatori
19:30h. / 5 €
Dg. 12 · EL OTRO
Dc. 15 · NOCHE Y NIEBLA / LA PASAJERA
DIRECCIÓ: Robert Mulligan
Teatre Conservatori
19:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Alain Resnais / Andrzej Munk
Auditori Caixa Manresa
19:30h. / Entrada gratuïta
Dg. 19 · EL BAILE DE LOS VAMPIROS
Dg 26 · LA INVASIÓN DE LOS LADRONES DE CUERPOS
DIRECCIÓ: Roman Polanski
Teatre Conservatori
19:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Don Siegel
Teatre Conservatori
19:30h. / 5 €
CLUB DE LITERATURA INFANTIL:
Biblioteca del Casino de Manresa
Mares, pares i mestres interessats en el llibre per a infants, es troben el segon dimarts de cada mes, a ¼
de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura
infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”: Dies 14 de maig i 11 de juny.
ACTIVITATS:
Museu Comarcal de Manresa
Visites guiades per les sales d’exposicions del Museu Comarcal de Manresa: Un itinerari per l'art i la història.
Dissabte, 4 de maig a les 12,30 h., i diumenge, 5 de maig a les 12 h.
Visita Josep Mestres Cabanes: Visita guiada a la Fundació Mestres Cabanes i a la Sala Mestres Cabanes del Museu
Comarcal de Manresa. (Inscripció prèvia al mateix museu).
Exposició: “MAUTHAUSEN. Crònica gràfica” Exposició del Museu d’Història de Catalunya. Del 10 de maig al 24 de
juny. Tercera Temporada (2013-2014) “EXILIS”.
Inauguració el dia 10 de maig a les 20h. a l’Espai Memòries de Museu Comarcal de Manresa
Horaris: Dimarts a dijous de 10 a 14h. Divendres i dissabte de 10 a 14h. i de 17 a 20h. Diumenges de 10 a 14h.

6. Els museus de Manresa
Museu Comarcal
Via de Sant Ignasi, 36-40
93 874 11 55
Divendres i dissabte:
de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h.
Diumenges i festes :
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Gratuïta: jubilats, menors de 16
anys i tots els divendres per a
tothom.
Museu de Geologia
Av. Bases de Manresa, 61-73
93 877 72 41
Diumenge de 10 a 13 h.
Altres dies visites concertades
Entrada gratuïta.
Museu de la Tècnica
Crta. De Santpedor, 55
93 877 22 31
De dimarts a diumenge:
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Reduïda: 1,5 € per a jubilats,
estudiants i nens de 12 a 16
anys.
Gratuïta: menors de 12 anys,
docents i Club Súper 3.