2. Els animals de càrrega Els romans es traslladaven amb animals de càrrega, com per exemple, els ramats. Van passar per un dels camins més importants, el Catsud. Era el que unia Ilerda, amb la que fou la Dertosa dels romans. Creuava el Ebre pel pas situat al peu del Castellet de Banyoles, controlat per la singular fortalesa. Anníbal va ser un personatge que va passar per aquests camins amb les seves tropes. Van fer un recorregut: una vegada passat l’Ebre, des de Maials enfilarien camí de Lleida, on atacaren la fortalesa d’Iltirta. Posteriorment, amb l’aliança dels ilerdets, els fou fàcil transitar per la conca del riu Segre, i creuar pels Pirineus per la Cerdanya, en direcció a Roma. Aquesta hipòtesi ens ha de donar a entendre que els camins dels ibers ja tenien una bona configuració, ara fa uns dos mil quatre-cents anys. Humilment se’ns ofereixen com un mitjà de trànsit, si bé la majoria tenen un perquè de la seva existència que, a vegades, fa goig conèixer i esbrinar.
3. L'exèrcit dels romans L'exèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma. Va fer possible que la civilització de l'antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I a.C. al V d.C. Portaven armes com: ·Escut: circular ·Cos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebes. ·Elm: casc cònic de bronze. ·Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina). Les altres classes portaven equipament progressivament menor, d'acord amb el poder adquisitiu. La segona classe mancava de cuirassa i l'escut era oval, la tercera mancava a més de grebas, la quarta només tenia pilum i gladius i la cinquena eren foners (llançaven pedres).
5. Els carros de guerra El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relaciona en la guerra. Els carros de guerra es van usar a Mesopotània al voltant del 3.000 a.C. I a la Xina el segon mil·lenni abans de Crist, i foren usat com arma principals de combat per molts pobles de l'antiguitat, com els assiris, babilonis, egipcis, indis, grecs, romans. Les curses de carros van mantenir la seva popularitat a Constantinoble fins al segle VI. Durant la Primera Guerra Mundial, just abans de la introducció dels carros blindats, les motos amb sidecars equipats amb metralladores tenien el mateix paper que el carro antic de guerra. Es pot asssenyalar també el tachanka rus, bàsicament un carro de cavalls armat amb metralladores, que de fet era una versió lleugera de l'artilleria a cavall, utilitzada durant més d'un segle en els camps de batalla europeus. En la guerra moderna, el paper tàctic dels carros antics s'ha reprès, salvang les distàncies i en certa manera, pel carro de combat i els tancs.
6.
7. Tenia forma rodona amb seients a tot el tombant. En queden actualment un mínims restes i el seu aspecte es pot suposar pel millor conservat Circ de Caracal·la a la via Àpia. Els seients es deien gradus, sedilla, o subscllici, separades del fons pel pòdium i dividits longitudinalment praecinctiones, i diagonalment per cunei, amb voinitoria annexes. A la part superior de la cavea es trobava el pulvinar o lloc de les autoritats (després l'emperador) a la part millor del circ.
8. La diferencia entre els circs era de mesura i embelliment i el Circ Màxim era el més gran i més embellit. Dionís d'Halicarnàs diu que podia albergar 150.000 espectadors, Plini 260.000 i Víctor 380.000, i encara que això es una exageració possiblement la primera xifra era propera a la realitat i no incloïa als espectadors drets.
9. En l'època imperial els senadors i cavallers foren separats del poble i se'ls van assignar també portes especials. L'exterior del Circ Màxim estava rodejat d'un pati o pòrtic on es venien begudes.
12. Les festes al llarg de l'any A els romans els agradava fer festes, però les més importants eren les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars. La festa de Lupercalia es feia en honor a la lloba, a prop del riu Tíber, on la lloba va alletar a Ròmul i Rem. Es sacrificaven un gos i deu cabres. Se'n tallava la pell a tires per fabricar fuets. Nois nus corren fuetejant tot el que hi ha al seu voltant. Es celebra el 13 de febrer. La festa de les mares es celebrava el 15 de abril. Les dones casades portaven rams de flors al temple de Juno. Les sacerdotes encenien una foguera a un altre temple.
