9. ERECTÈON
Nom: Erectèon
Arquitecte: Mnèsicles
Cronologia: 421-406 aC
Localització: Acròpolis d’Atenes
Estil: Grec clàssic
Materials: Marbre del Pentèlic
Va ser dedicat a diversos déus
(Atena i Poseidó) i herois
(Erecteu primer rei d’Atenes).
És famós per el
pòrtic de les
Cariàtides i per
l’esveltesa de les
columnes.
10. Anàlisi formalERECTÈON
Els elements de suport són: les columnes jòniques i les Cariàtides.
Les cariàtides fan la
funció de columnes, i
van ser esculpides en
forma de figures
femenines.
La forma de la planta del temple és irregular ja que va ser
construit en un terreny amb força desnivells i a la vora d’un penya-
segat.
La part central està dedicada a la deesa Atena. S’hi accedeix per un
pòrtic hexàstil (cada columna medeix 6,58 mts.)
11. ESTILERECTÈON
Comparat amb el Partenó té les dimensions molt més reduides
69,5 x 31 11,63 x 22,76
L’estil jònic va evolucionar fent més primes les columnes i utilitzant
or en les motllures.
FUNCIÓ
Va ser construit per a fer
cultes als déus.
13. Nom: Kouros i Kore
Autors: desconegut
Cronologia: 530-500 aC
Localització: Museu de l’Acròpolis
d’Atenes
Estil: Grec arcaic
Materials: Marbre de Paros
Kouros i Kore
Kouros i kore eren els noms de
dos Kourois i kourais.
Els kouroi, representaven joves
atletes vencedors als jocs olímpics i
les kourai poderoses sacerdoteses.
Eren encarregades tant per particulars
com per entitats públiques.
14. Anàlisi formalKouros i kore
Del poble del Nil van adoptar la llei de la frontalitat.
Un dels trets que pitjor van resoldre van ser els
genolls, que apareixen tallats d’una forma molt
matussera.
També tingueren problemes per plasmar els dits amb
naturalitat.
Punys tancats per remarcar la força i braços
enganxats al cos.
Tant el Kouros com la kore mostren un somriure que
no expressa res en concret, ulls grossos i cabells
ordenats.
Els grecs van partir de l’art egipci, però investigaren
continuament per tal de millorar el modulat dels
músculs, la naturalitat de les postures
15. FUNCIÓ
Els grecs realitzaven kouroi amb finalitats diverses:
podien ser la representació d’un déu.
per lloar un atleta que havia guanyat una prova
esportiva.
El kouros
d’Anàvissos és una
escultura feta com
a ofrena als déus
La kore amb el peple,
duu una túnica dòrica i
llueix el pentinat
característic d’aquestes
estàtues.
16. Guerrers de Riace
Els historiadors de l’art mai s’han posat d’acord sobre qui van ser realment, però del que
no hi ha dubte és que es tracta de dos guerrers , ja que els gests d’agafar l’escut i la llança
són força evidents.
Nom: Guerrers de Riace
Autors: desconegut
(probablement pertanyia a l’escola de
Parxíteles).
Cronologia: 460-430 aC
Localització: Costes de Riace
Estil: Grec clàssic
Materials: bronze
Dos guerrers barbats,
completament nus i
molt semblants entre
ells, que foren
recuperats l’any 1972
del fons del mar.
17. Anàlisi formalGuerrers de Riace
Recolzen el pes
a la cama dreta i
flexionen
lleugerament
l’esquerra.
Sembla que els
hagin copsat en
el moment
d’iniciar la
marxa.
Demostren un gran
coneixement del
cos humà
Es diferencien clarament de l’estil clàssic per el
treball de l’anatomia.
La simetria
dels kouroi, és
substituida per
una insinuació
de moviment.
1
2
18. L’expressió dels dos guerrers és ferotge, amb la boca entreoberta.
Anàlisi formalGuerrers de Riace
19. Estil
Guerrers de Riace
Els artistes treballaren el
CONTRAPPOSTO.
Consistia en contrastar una part
tensa i una altra de distesa.
Funció
Van ser fetes per col.locar
d’esquena a una paret i ser vistes
frontalment per a un lloc públic
de la ciutat.
20. GRECS - TROIANS
La llegenda diu que Laocoont , un
sacerdot Troià va advertir del perill
que comportava entrar el cavall de
fusta a la ciutat. La deesa Atena, en
sentir-lo va enviar dues serps de mar
per matar el sacerdot i els seus dos
fills i evitar que el seu pla fracassés.
21. Laocoont i els seus fills
Títol: Laocoont i els seus fills
Autors: Agesandre, Polidor i
Atenodor
Cronologia: Segle I aC
Localització: Descobert a Roma
Estil: Grec hel.lenístic
Materials: marbre
Representa la mort del
sacerdot Laocoont, castigat
pels déus a ésser estrangulat
per serps marines junt amb els
seus dos fills.
22. Laocoont i els seus fills
La composició es
defineix a partir d’una
piràmide i d’una
diagonal que travessa
tota l’escultura.
Les tres figures
s’uneixen per les
serps que estrenyen
els cossos.
Els artistes van buscar
crear sensacions en
l’espectador, per això les
figures són
representades en una
lluita per la seva vida.
Anàlisi formal
24. Els tres cossos estan tractats com si fossin adults, ja que les anatomies dels dos nens són com les
del pare a escala reduïda.
25. Estil
L’art hel.lenístic, es caracteritzava per la seva teatralitat, i preferia el
moviment exagerat, el dramatisme i les obres monumentals.
Funció
A l’època hel.lenística, les persones amb diners començaren a
col.leccionar obres d’art. Pagaven grans quantitats i els artistes es feien
famosos.
Els romans van ser uns admiradors apassionats de
l’escultura grega
fins al punt que molts emperadors romans tenien estàtues en
que són representats com a déus o herois grecs.
