1. ViatgempelmónromàTeatre de Pula, CroàciaTemple d’August, Croàcia

2. L’herènciadelsromans Els romans van deixar una empremta en tot el territori que van ocupar: des de la Britània a Síria. La nostra missió ara, és muntar un viatge que ens permeti conèixer tots aquests monuments.

3. Per onhaurem de viatjar?Aquestsvestigiselstrobaremallàonelsromanshi varen arribar, és a dir, allàonhitenien les fronteres en el moment en quèl’Imperi es va fermésextens. Aixídoncs, la nostra ruta podrà visitar païsosmoltdispars.

4. Quinsedificisconstruïenelsromans?En el nostreviatgehaurem de visitar tottipus de monumentsromansi esbrinar-nel’ús. Podremveureedificisd’ociEdificisdestinats a la religióObres d’enginyeria

5. Edificisd’ociCom que a l’èpocadelsromans no hihaviatelevisió ni internet, tenienaltresmaneres de divertir-se. Per passarl’estonasolienanar al…-Circ, un edifici de forma ovalada ons’hifeiencarreres de quàdrigues i on se solien apostar quantitatsimportants de diners.Vista aèread’uncircromàCarrera de quàdrigues

6. -L’amfiteatre, un edifici en forma circular; de fet era la suma de dos teatres (dos semicerclesjunts, d’aquí el seunom) i ons’hicelebravenespectaclesmajoritàriamentsanguinaris: lluita de gladiadorsfins a la mort, en alguns casos; naumàquies, venationes… Coliseu, amfiteatre de la famíliadelsFlavisPlanta de l’amfiteatre de Tàrraco

7. Ludi circensesA l’amfitetareromàs’hifeientottipus de jocs que entretenien el públicromà:Lluites de gladiadors

8. Qui eren elsgladiadors?Normalment es tractavad’esclaus que, per la sevacondició física, resultavenòptims per a aquestaactivitat. També hihaviapresoners de guerra que esdeveniengladiadors, o fins i tothomeslliures que, a causa de la sevaruïnaeconòmica, veiencom a única sortida jugar-se la vida a l’arena per aconseguir fama i diners.Espàrtac, el gladiador rebelEl gladiador mésconegut de totsésEspàrtac, el qual entre elsanys 73 i 71 aC va protagonitzar una rebel·liód’esclaus que finalmentfou sufocada pelsromans. Tot i això, aquestarevolta va suposar una amenaçaevident al totpoderósimperiromà.Fotograma de la pel·lícula Espartaco d’StanleyKubrik, 1960

9. NaumachiaeEn alguns casos, s’omplial’arena de l’amfiteatreambaigua i s’hisimulavenlluitesnavals. Per dur a termeaquestsespectaclescalienmoltsdiners, i normalment se celebraven en ocasionsmoltespecials...Elslluitadors en aquestsjocs eren gladiadors que la majoria de vegades es guanyaven la vida cada vegada que sortien a l’arena. Si teniensort, podienaconseguir fama i diners.

10. VenationesUna altraactivitat que realitzavenelsromans eren les venationes, o caça, onelsgladiadors, en aquest cas, es convertien en caçadors de feresportades de tot el món.

11. Mosaicd’unavenatiotrobat a El Djem, TunísiaEn el mosaicveiemquatreguepardsambelsseusnoms i elsquatregladiadors que els han de “caçar” PodemllegirRomanus, Spittara, Victor, Bullarius, Crispinus, Hilarinus, , Luxurius, Mamertinus i Mageri, que era qui va pagar elsjocs.

12. TeatreromàAquesttipus de divertiment el van heretardirectamentdelsgrecs, inventors del teatre. Hifeiencomèdiesd’estilgrec i romà. D’entreelsautorsméscèlebres de comèdia romana, podem destacar Plaute i TerenciTeatreromà de Sagunt

13. TermesTermes a CalatayudElsromans se solienrelaxar en aquestsedificison, mentrehiprenien un bany, parlaven de política o d’altres temes que tinguessin a veureambl’actualitat de l’època. Interior d’unes termes romanesPlànol

14. Obres d’enginyeria:“Totselscaminsduen a Roma”Per tal de garantir la prosperitatd’unimperi tan gran, elsromans es van veureamb la necessitat de construir diferents obres d’enginyeria per tal de: -Assegurar la unitat de l’Imperi: per mitjà de vies o carreteresque servien per moureelsexèrcitsd’una manera ràpida i eficaç. El sistema de camins era radial i sortia des de roma. Per això se sol dirallò de: “totselscaminsduen a Roma”. A més, per construir aquestesvies, van haver de alçarponts, mitjançantdiferentstècniques.Procés de construccióUn tram de la Via AugustaParts de la via

15. PontsPont romà, AlcàntaraPer tal que no hihaguéscapobstacle en elscamins, calia saldar rius i altresaccidentsgeogràfics. Elsromans varen ser unsgransingenyiers de ponts. Vegem-nealgunsexemples:Pont romà, a PollençaPont i aqüeducte de la ProvençaPont trencat, a SantCeloniPont romàa Còrdoba

16. Construcció del pontUn delsprincipalsobstacles a l’hora de construir elsponts, era l’aigua. Per solucionar-ho, elsromansempleaven el tirabuixód’Arquímedes, un aparell que bombejaval’aiguacap a forasensemassaesforç.

17. Plànol de les principalscalçades a la Península IbèricaVia Augusta, que anava de Nord a Sud de la Península. A Barcelona hi ha un carrer que porta aquestmateixnom, ja que per allàhipassava un tram.Via del Nord, que anavad’Est a Oest, sortint de la ciutat de TàrracoVia de la Plata, que enllaçava la ciutatd’Emerita Augusta amb el Nord.Via de l’Atlàntic, que anava de Nord a Sud a la costa de l’Oceà.

18. Abastir les ciutatsambaigua per mitjàdelsaqüeductesAqüeducte Milagros, a MèridaReconstrucció de l’aqüeducte MilagrosPresa de Proserpina, a Mèrida

19. Aqüeductesmésimportants de la Península Ibèrica i França

20. Edificisdestinats al cultereligiósComsabeu, elsromans van adoptar delsgrecs la majoria de deitats, i també el tipusd’edificion es veneraven, elstemples

21. Els temples eren edificispúblicsons’hiveneravenelsdéusolímpics. A partir de l’imperi es va practicar el culte imperial: elsemperadorstenien el mateix estatus que elsdéus i se’lsveneravaals templesTemple de VestaAquí tenim tres mostres de temples romans: dos de planta rectangular i un de planta circular anomenat tolos.Temple romà a VicTemple romà, Barcelona