Circ

1,230 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,230
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
17
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Circ

  1. 1. EL CIRC
  2. 2. 1. E S T R U C T U R AEl circ romà era un edifici de planta oblonga amb un extrem semicircular i un altrenomés lleugerament arrodonit o aplanat. En podem distingir les següents parts: ● Les carceres, situades a un extrem, eren unes cambres amb sostre de volta on els carros i els equips es preparaven abans de cada cursa (com els boxers dels circuits de curses actuals). (continua a la diapositiva següent)carceres arena porta spina cavea portapompae triumphalis
  3. 3. ● Larena era lespai pla per on corrien els carros; el nom li ve de la sorra que la cobria i que es posava per protegir els cascos dels cavalls. La seva llargada depenia de les dimensions dels circ . ● La cavea que envoltava larena eren les graderies on se situaven els espectadors; estava dividida en seccions per escales i galeries. Shi accedia a través de portes anomenades vomitoria. En època antiga es construïen de fusta però més endavant es feien aixecant grans arcades de pedra. La part més important era el pulvinar on sinstalaven les autoritats (com els palcs actuals). (continua a la diapositiva següent)carceres arena porta spina cavea portapompae triumphalis
  4. 4. ● La spina era un mur elevat que dividia larena en dues zones i marcava la distància mínima que shavia de recórrer. La seva llargada era dos terços de larena. Podia estar decorada amb estàtues, columnes i altars però els elements més significatius eren les metae, dues columnes situades a cada una a un extrem que marcaven el lloc per on els carros havien de girar. ● La porta pompae, situada al mateix extrem que les carceres, era el lloc dentrada dels carros i de les desfilades. ● La porta triumphalis, es trobava al mig de lextrem corvat del circ; era el lloc per on sortia el carro vencedor.carceres arena porta spina cavea portapompae triumphalis
  5. 5. Maqueta del Circ Màxim de Roma amb el palc imperial.El circ romà més antic va ser el Circ Màxim de Roma, que es remonta a lèpoca delsreis. Feia 620m de llargada per 120 damplada i va arribar a tenir capacitat per a200.000 espectadors. Roma va arribar a tenir tres circs dins les seves muralles. El Circ Màxim en lactualitat.
  6. 6. El circ de Tarragona; a lesquerra vista aèria de la cavea a la zona de la corva; a la dreta les mateixes grades des de linterior. Circ dEmèrita Augusta (Mèrida) Circ de Cesarea Marítima (Israel)
  7. 7. 2. E S P E C T A C L E SAl circ shi podien celebrar diversos tipus dactivitats; entre les més habituals: ● Desfilades (pompae) en honor als déus o a algun personatge important. ● Espectacles dacròbates, com desultores, que feien salts sobre cavalls. ● Combats de gladiadors tot i que era més habitual veurels a lamfiteatre. ● Curses de cavalls ● Curses de carros, que eren els més freqüents i els de major èxit. Mosaic en què hi ha representada una quadriga amb lauriga i els noms dels quatre cavalls.
  8. 8. Les curses de carros.Els carros rebien noms diferents segons el nombre de cavalls que tinguessin: bigae(de dos), trigae (de tres), i aixi fins a set; però els més habituals eren les quadrigae(de quatre).Lorganitzador (dator) de lexpectacle era un personatge important (un magistrat, unpotentat, lemperador) per munificència o per guanyar-se el favor del poble de cara aunes eleccions.La cursa era precedida per una desfilada (pompa) dels participants acompanyats demúsica. Quan els carros estaven situats al punt de sortida (vora la meta més properaa la porta pompae) el dator deixava caure un mocador blanc (mappa) com a senyalde sortida Cursa de carros (Von Wagner)
  9. 9. Cada cursa (missus) constava de set voltes al voltant de la spina. El vencedor era elprimer en travessar una línia blanca (calx) pintada al terra a lespai entre la spina iles carceres. En un dia es podien celebrar fins a vint-i-quatre curses.Hi solien participar quatre equips (factiones) que es distingien pel color de la robadels aurigues (roig, blanc, blau i verd). Cada equip tenia els seus seguidors i larivalitat entre ells podia arribar a ser tan ferotge que solien produir-se baralles.Durant les curses a les grades es feien juguesques en què es podien arribar a jugargrans quantitats de diners. Això fomentava el joc brut: els aurigues eren sovintsubornats o enverinats, i els cavalls eren estimulats amb drogues. Mosaic trobat a Lyon (França) en què es distingeixen els colors de les factiones en una cursa de quadrigues.
  10. 10. El auriguesEls aurigues eren lliberts o esclaus queaspiraven a ser lliures; els que obtenien mésvictòries podien arribar a cobrar sous desor-bitats i portar una vida de luxe.Lauriga anava vestit amb un barret i unatúnica del color de la seva factio, i portavacoixins i bandes de cuir com a rpotecció. Lesregnes eren lligades al seu cos però portava unganivet per tallar-les en cas de caure. Auriga de la factio blava.Durant les curses era habitual escometre elsconstrincants per fer-los volcar o tallar-los elpas.

×