1. El Renaixement
i la Revolució
Científica
jesús gómez
novembre 2011
Sandro Boticcelli El naixement
de Venus
2. Índex
1.Introducció
2.Retorn als
orígens i
renovacions
3.La Revolució
Científica
3. 1.Introducció
1.1 El Renaixement: un
Nou Món
1.2 L’ Humanisme
1.3 Factors del canvi
1.4 Trets del nou
pensament
Un dels dissenys de
Leonardo da Vinci
4. 1.1 El Renaixement: un Nou Món
Al s. XIV : Itàlia inici època de canvi. Segueix en
el s. XVI
Es contagiarà a part d’ Europa.
Revifarà la literatura, l’ art, la política, la religió...
Es qualificarà de Món Nou el seu temps.
Avui l’anomenem Renaixement
Acabà amb l’ Edat Mitja i inaugurarà la
Modernitat.
5. 1.2 L’ Humanisme
L’ aspecte més important
del Renaixement :
L’ Humanisme
-Recupera el pensament
clàssic
-Aporta una nova concepció
de l’ ésser humà i de la
natura: el seu valor, la seva
dignitat. Francesco Petrarca ,
coronat per la seva
Petrarca (1304-1374) és el tasca literàtia.
primer humanista i el
primer home modern.
6. Pico della Mirandola
és un altre gran
representant de l’
actitud humanista.
A continuació un fragment d’
Oratio pro Homine Dignitate
13. 1.4 Trets del nou pensament
1)-Antiguitat
clàssica:
recuperaració.
Albert Durero s. XV I XVI
14. 2)Antropocentrisme
L’ home centre de
la reflexió.
Valor i dignitat de l’
home.
15. 3)-Individualisme
Es potencia l’
expressió de la
subjectivitat :
sentiments, emocions,
opinions, experiències...
Sorgiment de grans
individualitats.
Fixem-nos en l’ expressivitat
emocional de la imatge.
Boticcelli. Autoretrat.
16. Aquestes dues
imatges
religioses de
Maria ens
mostren el canvi
de mentalitat
que es viu en el
Renaixement : a
l’ esquerra una
imatge anterior
al Renaixement ,
a la dreta una
imatge
renaixentista. La
de la dreta
destaca per
l’expressivitat
emocional.
17. Sofonisba
Anguissola, pintora
renaixentista i la
primera dona
pintora coneguda
Autoretrat.
Fixem-nos en la seva
expressivitat.
Aquesta
expressivitat és una
de les grans
aportacions del
Renaixement.
18. Aquest detall ens
mostra també el
valor de la
individualitat al
Renaixement
http://es.paperblog.com/rostros-del-renacimiento-en-berlin-obras-del-museo-
metropolitano-de-nueva-york-642079/
19. 4)-Enorme interés per saber
Optimisme.
Confiança en les capacitats
humanes i en el progrés.
Es busquen respostes en tots els fronts. L’
exemple : Leonardo da Vinci.
24. La pintura “L’ Escola d’ Atenes”, de Rafael Sanzio representa l’ admiració
renaixentista pel el pensament antic.
1510 . El Vaticano.
http://es.wikipedia.org/wiki/La_escuela_de_Atenas
26. Retorn als pensadors
clàssics.
1) Plató
Plató es reconegut com el
gran mestre.
-Florència
-Marsilio Ficino i Picco della Mirandola
-L’ home: lloc privilegiat a l’ Univers...
27. 2)Aristòtil
Torna a ser molt valorat.
-Pietro Pomponazzi .
28. 3)Epicur
El pensament d’
Epicur, oblidat
durant molts
segles , és
recuperat.
29. 3)Escepticisme
El més important
representant
d’aquesta actitud és
Michel de Montaigne
Veure : Filosofia per a ser feliços (A.
De Botton)
30. 2.2 Replantejaments polítics
El Renaixement és una època
de crisi i de canvis polítics.
Gran impuls de la reflexió
política.
Dos tipus de reflexió política :
-Realista
-Idealista, criticant el que hi ha i precisant el
que hauria d’ haver-hi
31. 2.2.1 Realisme polític
Maquiavel (Niccolò Machiavelli )
Florència. (1469-1527)
“El Príncep”
Inaugura la modernitat
política perquè :
Fa una descripció realista de com cal governar.
L a Política s’ independitza de l’ Ètica.
http://epidaurosqv.blogspot.com/
32. 2.2.2 Idealisme polític:
Utopies
Utopia = Proposta d’ una
societat perfecta.
Época de propostes.
More, Bacon, Campanella
Base: Plató
Societat justat, igualitària,
felicitat.
33. Thomas More
La seva és la proposta utòpica més
coneguda : “Utopia”.
Londres (1478-1535).
Convivència pacífica
Benestar físic i moral
Propietat comuna
Felicitat
Treball sis hores diàries
Tasques més dures es reparteixen
Ambient de tolerància religiosa i d’ esperit pacifista.
Va morir ajusticiat per el rei Enric VIII
34. 2.3 Reformes religioses
Crisis en el terreny
religió
Causes :
-Jerarquies: corrupció
-Oblit missatge original
-Descontentament
general
35. 2.3.1 La reforma protestant
Martin Luter (1483-1546)
Alemany . Estudià dret .
Provoca ruptura en el Cristianisme
Causa: Volia retorn orígens cristians
1517 : 95 tesis.
Bíblia: accessible tots.
36. Luter, clavant les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia
de Wittenberg, el 31 de octubre de 1517.
37. 2.3.2 Reforma sense ruptura
Erasme de Rotterdam
Catolicisme: L’ home és lliure.No està
predestinat.
Protestantisme: L’ home no és lliure.
Està predestinat.
39. 2.4.1 Introducció
“Revolució Científica”
És una de les grans aportacions del
Renaixement.
Neix la Ciència Actual
Les dues claus:
-experimentació i
-matematització.
40. 2.4.2 Precedent
Alquímia
Visió animista de la natura
Conèixer aquestes forces espirituals
Interès per la màgia i l’ alquímia
Pseudociències
41. 2.4.3 Els protagonistes de la Revolució
Científica
Bacon
Copèrnic
Kepler
Galilei
Newton
42. 2.4.3.1 Francis Bacon
Noblesa
1561-1626.
Contemporani de Galileu,
No és científic sinó filòsof de
la ciència.
Novum Organon
Finalitat Ciència : domini
natura i la seva transformació en benefici
home.
43. Cal conèixer la natura i les seves
lleis.
Cal un mètode d’ investigació.
Ha de ser inductiu i experimental
Primer cal rebutjar els prejudicis
Els prejudicis són...
Els anomena ídols dels
coneixement.
Els classifica en 4 grups:
44. 1) Ídols de la Tribu : propis de l’ espècie
humana.
Per ex : Creure que els humans som éssers
privilegiats, que tot està en funció de nosaltres.
45. 2) De la Caverna : Propis de cada
persona
Tots tenim els nostre prejudicis personals.
46. 3) De la Plaça . Propis de la nostra cultura o grup
social.
Exemple : pensar que els americans són uns prepotents.
47. 4) Del Teatre : les idees anteriors ens
condicionen.
Si estudiem Biologia ens condiciona el que van dir els
Biòlegs anteriors a nosaltres.
48. 2.4.3.2 Nicolau
Copèrnic i l’
heliocentrisme
Königsberg (Polònia ) 1473-1543
De Revolutionibus Orbium
Coelestium
Escrita el 1530. Publicada el 1543.
49. Proposa un nou model de l’ Univers
en lloc del geocèntric:
L’ HELIOCÈNTRIC.
No es basa en descobriments experimentals
Sinó en voler plantejar una nova hipòtesi o model.
50.
51. Parteix de Plató i Aristarc.
Per què un nou model?
Trobar una explicació més simple i
completa del moviment dels astres.
El sistema copernicà no fou acceptat
per:
-Contradició amb sentit comú.
-Oposició a la cosmovisió religiosa.
-Xocar amb cosmovisió mil·lenària.
52. 2.4.3.3 Johannes Kepler
Alemanya 1571-1630)
Copernicà
Volia trobar l’ ordre matemàtic de l’ Univers i
les causes físiques.
http://epidaurosqv.blogspot.com/
53. Deixeble de Ticho Brahe
Va heretar-ne les seves observacions.
Va desenvolupar la idea d’una anima
motrix : “los planetas son arrastrados por los rayos de una fuerza motriz,
el anima motrix, que emana del sol”.
Teoria clau per al desenvolupament de les seves tres lleis
astronòmiques .
57. 3ª: “Los cuadrados
3ª : Llei de la proporcionalitat de los tiempos
empleados por dos
planetas en su
revolución
alrededor del Sol,
son proporcionales
a los cubos de sus
distancias medias
respecto al Sol” .
58. 2.3.4.4 Galileu Galilei
Pisa 1564-1642
Copernicà
Interpretació matemàtica del cosmos
Importants descobriments
amb el telescopi:
-Negació dos móns
-Confirmació heliocentrisme.
http://www.upf.edu/materials/fhuma/rev
olucio/principal/biografias/paginas/galile
u3.htm
59. El sistema copernicà no fou totalment acceptat pels astrònoms fins
el XVIII.
De Revolutionibus, Diàleg sobre els dos sistemes principals del
món (1632)
La Inquisició : judici contra Galileu
Argument defensa : doble veritat
Aportacions en la Física: inèrcia.
Base per a Isaac Newton 1642-1727