3. 1. EL RETORN DELS CLÀSSICS Intensa lectura de tots els corrents del pensament antic INTERÉS OPOSAT A LA LECTURA TEOLÒGICA DE L’EDAT MITJANA ESCOLÀSTICA EN EL RENAIXEMENT ES BUSCA EL SABER DE LA TRADICIÓ CLÀSSICA PER ELL MATEIX, NO COM A MITJÀ PER JUSTIFICAR LES VERITATS DE LA FE RENAIXEMENT
4.
5.
6. L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA ESCEPTICISME DOGMATISME Actitud consistent en CRITICAR Es manifestava en… LA DISPUTA ENTRE LES RELIGIONS CRISTIANES PER MONOPOLITZAR LA VERITAT L’ETNOCENTRISME L’ARGUMENT D’AUTORITAT (INFAL·LIBILITAT DE LA BÍBLIA O EL PAPA Idea de superioritat de la cultura europea Descobriment d’un Nou món, físic I humà
7. L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA Superació del conflicte entre la Raó i la Fe RAÓ ≠ FE; FILOSOFIA, CIÈNCIA ≠ RELIGIÓ Guillem d’Occam (1280-1349) Empirista i nominalista Les idees no existeixen ni en la ment de Déu, ni en les coses. Només existeixen en la ment humana. Les idees són noms que es refereixen a semblances
8. LOS REPRESENTANTES DEL ESCEPTICISMO Erasmo de Rotterdam Michel de Montaigne Subratlla els límits de la raó humana Defensor del relativisme cultural enfront de l’etnocentrisme
9. 3. ANTROPOCENTRISME I HUMANISME ANTROPOCENTRISME TEOCENTRISME Exaltació de la persona humana i la seva dignitat Confiança en les capacitats de l’ésser humà i en la possibilitat de desenvolupar-les totes (Da Vinci) Individualisme: valoració de l’experiència, opinions, sentiments personals Optimisme Degradació de la persona humana en comparació amb Déu La persona humana resultat de la lliure voluntat de Déu Pesimisme, mil·lenarisme
10.
11. LA IMAGO MUNDI ARISTOTÈLICO-PTOLEMAICA La cosmovisió aristotèlica revisada per Ptolomeu en el s. II es va convertir durant l’Edat Mitjana en un obstacle per al desenvolupament de la ciència Criticar-la era una heretgia
18. GALILEU: L’ASTRONOMIA Els descobriments realitzats amb aquest telescopi van destruir els mites aristotèlics dels dos móns o de la centralitat de la Terra e l’univers
24. EL MÉTODE El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el métode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT L’experiència La raó En la Modernitat Aristòtil Plató EMPIRISME ANGLÉS RACIONALISME CONTINENTAL IDEALISME TRASCENDENTAL Descartes Kant Hume Locke
![LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()