1. Atenció a la complexitat del malalt crònic “Malalt crònic complex: una aproximació” Dr. Joan Escarrabill Pla Director de les Malalties de l’AparellRespiratori (PDMAR) Institut d’Estudis de la Salut
5. Algunselementsrelacionatsamb la complexitat Distància a l’hospital. Autonomia del pacient. Risc vital dels problemes aguts. Hospitalitzacions freqüents. Complexitat del tractament mèdic. Condicions de l’habitatge. Capacitat del cuidador. 5
6. 6 n = 792 patients MonaldiArchChestDis2007; 67:142-147
7. 7 n = 792 patients MonaldiArchChestDis2007; 67:142-147
8. 8 n = 792 patients MonaldiArchChestDis2007; 67:142-147 18%
17. CollaborativePublic Management Acords entre diversesorganitzacions per resoldreproblemes que capd’ellespot abordar efectivamentd’una manera individual “Pracademics” = Pratitioners& Academics
18. Elmenets que poden afavorir l’atenció integrada Treball en equip Incentius que afavoreixen la prestació adequada de l’atenció (i evitin el sobre-tractament) Responsabilitats definides sobre una població. “Complicitat” entre clínic i gestors 18 Ham C, Dixon J & Chantler C. BMJ 2011;342 :740-42
19. Barreres que dificulten l’atenció integrada Separació “clàssica” entre AP i especialistes Coexistència de diferents organitzacions (proveïdors) Divisió entre el camp sanitari i el social. 19 Ham C, Dixon J & Chantler C. BMJ 2011;342 :740-42
29. Orientació a resultats Ens ha interessatmés el procés que elsresultats 1 En parlar de resultats es poden cometre dos errors Creure que elsresultatsdelsestudispilotsón extrapolables automàticament 1 2 Aspirar a aproximar-se a la mitjana
32. N EnglJ Med. 2009;361:109-12 La satisfacció del pacientésmoltimportantperò NO pot ser el resultatmésimportantd’unprojecte
33. Centrat en les necessitats del pacient 2 1 Informació per poder triar Incorporació estructurada de l’opinió del pacient 2 Gestiórespectuosa del temps del pacient 3 Accions per a promourel’autocura i per aprendre del pacient 4
34.
35. Ha de tenir capacitat de prendre les decisions que afecten el seu estat de salut.
36. Els hospitals han de tenir mecanismes per respondre als errors i ho han de dir als pacients.
45. N Engl J Med. 2011;364:e1 Affiliations of healthcareprovidersthat are held jointly accountable forachievingimprovements in the quality of care and reductions in spending
48. La vida real... 43 Gran fragilitat (¿1%?) Comorbilitat MPOC ICCV Diabetis Càncer Trastorns cognitius (Alzheimer...)
49. Atencióalspacientsambmalaltiescròniques… 44 Activitatspreventives Gestió de poblacions Diagnòsticprecoç Identificació / Estratificació Gestió de la malaltia Oferir el millortractament Problemessocials Healthcoaching Situacionsagudesgreus Transicions Healthliteracy Cuidadors Gestió de la complexitat Co-management Adaptat (moltlliurement) de Bodenheimer T J Gen Intern Med 2010;25:1375–8
57. Per què hem de buscar alternatives a la visita cada a cara? Distància. Discapacitat (logística pelsdesplaçaments) Temps (del pacient i del cuidador) Visitesmúltiples Sovint s’han de resoldreproblemesmolt simples Problemestècnics
58. Alternatives a la consulta cara a cara No cal unatecnologiasofisticada Minitel 1981-2012
59. Alternatives a la consulta cara a cara L’objectiu final ésincrementar els contactes i reduir les visites IngréshospitalariConsultaHospital de día
69. La telemonitorització no és un problematecnològic. La telemonitorització ha de formar part de l’atencióintegrada. 1 Cal trobar el pla de cures mésadient a les necessitats del pacient. 2
70. IEEE TRANSACTIONS ON INFORMATION TECHNOLOGY IN BIOMEDICINE, VOL. 10, NO. 3, JULY 2006
71. Eur Respir J 2006; 28: 123–130 Probabilitat de cap reingrés a l’hospital Atencióintegrada
72. Eur Respir J 2009; 33: 411–418 63% Utilitzadorspotencials de la telemedicina Criterisd’exclussió Analfabetisme i/o manca de telèfon a casa; Ingressat en un centre de cures a llargtermini; Manca de cuidador; Refús.
76. Telemonitorització per a tothom? La telemonitoritzacióésútil i redueix els costos Com atendrem els pacients que no volen o no podenbeneficiar-se de la telemonitorització?