1. Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat Filosofia i Ciutadania Tema 6

7. La tragèdia d'Èdip La tragèdia tracta el tema del destí i com es compleix malgrat els desitjos humans, un motiu recurrent en les obres gregues. El sentit tràgic no és solament la mort involuntària d'éssers estimats o l' incest , sinó la manca de llibertat. La peça narra la història d' Èdip , un desventurat príncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta . Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l' oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin esdevindria l'assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va néixer Èdip, va encarregar a un dels seus súbdits que el matés, però aquesta persona no va complir l'ordre de matar Èdip. Solament va perforar-li els peus al nadó i el va penjar, mitjançant una corretja, a un arbre (desobeint la lleialtat al rei Laios per l'horror que li produïa l'ordre que li havien donat). Per allí va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint , que va sentir els grans laments i el plor del nadó. El va recollir i el va lliurar, per tal que en tingués cura, a Pòlibos. L'esposa de Pòlibos, Peribea, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva. Ella li va donar el nom Èdip (que significa "el dels peus inflats"). Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Pòlibos i Peribea no eren els seus veritables pares. Després del que havia sentit i turmentat pels dubtes, Èdip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, però Peribea, mentint, li va dir a Èdip que ella era la seva autèntica mare. Èdip, no obstant això, no estava content amb les respostes de Peribea i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. En escoltar aquestes paraules, Èdip va prometre no tornar mai més a Corint, i va emprendre camí cap a Fòcida. En el seu viatge es va trobar un carruatge, en el qual viatjava Laios acompanyat d'una cohort. Davant la negativa tant d'Èdip com del carruatge a deixar passar l'altre, van iniciar una baralla en la qual Èdip va matar Laios. En arribar a Tebes, Èdip va trobar un horrible monstre, l' Esfinx . L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. Des d'un pujol aturava tot aquell que passés al costat d'ella i formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort. Èdip fou capaç de respondre la fatídica pregunta i així va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aquell moment. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agraïts amb l'estranger, li van proposar de fer-lo rei i de maridar-lo amb la reina Iocasta, vídua de feia poc. El casament i la coronació es van produir entre grans festes. Tanmateix, al cap de poc, noves desgràcies van caure sobre Tebes. Segons els oracles i endevins, la causa era que l'assassí del rei Laios vivia entre els tebans. La recerca, encapçalada pel propi rei de Tebes, no produïa resultats. La participació de Tirèsies resulta clau per revelar a Èdip que, de fet, el que li havien anunciat s'ha acomplert. En el desenllaç, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls i abandona Tebes. Extret de Wiquipèdia