La Terra, el planeta blau

LA TERRA: EL PLANETA BLAU Els astronautes sempre descriuen la Terra com "El Planeta Blau" a causa de el seu color, i les fotos captades des de l'espai ho demostren. Els responsables d'aquestes tonalitats són els oceans i els gasos de l'atmosfera. La tripulació de l'Apol.lo 17 va prendre aquesta fotografia de la Terra el desembre de 1972 mentre la nau viatjava entre la Terra i la Lluna.

Skylab, laboratori espacial, sobre la Terra

Imatge de la Base Espacial Internacional orbitant sobre el mar Caspi

Els Andes és una de les serralades més llargues de la Terra. S'estenen des de les costes del Carib fins a l'Estret de Magallanes. L'aspecte més sorprenent d'aquesta serralada és la seva estretor en la major part de la seva longitud. Aquesta foto mostra la secció dels Andes pròxima a Coquimbo, Xile, on els pics més alts assoleixen els 6.300 metres.

Aquesta imatge d'Àfrica del nord-est i la Península Aràbiga va ser presa des d'una altitud d'aproximadament 500.000 quilòmetres per la nau espacial Galileu el 9 de desembre de 1992 mentre s'allunyava de la Terra en el seu camí a Júpiter. Es troben visibles la major part d'Egipte (a l'esquerra del centre), incloent la Vall del Nil; el Mar Roig (un poc dalt del centre); Israel; Jordània, i la Península Aràbiga. Somàlia (part inferior dreta) està parcialment coberta per núvols.

En aquesta fotografia es pot veure l'extrem sud de Groenlàndia, la major illa del planeta. El color fosc de l'espai contrasta amb la blancor dels núvols, el gel i la neu. Groenlàndia posseïx l'única glacera continental supervivent en l'hemisferi nord. Aquest mantell de gel cobreix les set vuitenes parts de la superfície de Groenlàndia i conté el 11% de tot l'aigua potable del món.

Aquesta és la primera fotografia del continent Antàrtic complet presa gairebé d'una vegada des de l'espai (08/12/1990). La nau Galileu es trobava a uns 200.000 quilòmetres de la Terra. El continent gelat està envoltat pel blau fosc de tres oceans: el Pacífic a la dreta, l'Índic dalt, i un tros de l'Atlàntic en la part inferior esquerra. Gairebé el continent sencer estava enllumenat pel sol en aquesta època de l'any, solament dues setmanes abans del solstici d'estiu en el hemisferi sud. La prima línia blava al llarg del límit de la Terra marca l'atmosfera del nostre planeta.

Aquesta imatge és una composició de fotos d'arxiu procedents de molts satèl·lits que orbiten la Terra. Aquesta imatge és molt diferent al que un astronauta veuria, per exemple, per l'absència total de núvols i l'exageració irreal de llums i contrastos.

L'estret de Gibraltar, de 16 quilòmetres, separa els continents d'Europa i d'Àfrica.

Gibraltar

Vista aèrea de Rotterdam (Països Baixos)

Aquesta fotografia presa el febrer de 1984 per un astronauta dalt de la llançadora espacial, mostra una sèrie de tempestes situades prop del Riu Parana al sud de Brasil. Amb altes temperatures i aire carregat d'humitat, en aquesta part del Brasil les tempestes són abundants. Aquesta fotografia mostra el volcà Mageik, Alaska. El volcà més alt de la Terra es troba a Xile, a 6.887 metres per sobre el nivell del mar.

Una glacera costanera desgelant-se produeix blocs de gel que es desprenen i cauen al mar formant icebergs. Vora el mar, les vores dels casquets glaciars es trenquen i donen lloc a grans masses de gel flotants parcialment submergides que es desplacen a la mercè dels vents i corrents marins. Les espectaculars cataractes del Iguazú es troben en la frontera entre Argentina i Brasil. El riu Iguazú, mitjançant un ampli arc en forma de ferradura de 4 km de longitud i uns 70 m d'altura, es precipita dins de la gola del Diable, canó que després continua durant 20 km fins a la desembocadura en el Paraná (Brasil).

Sydney és la capital de l'estat Nova Gal·les del Sud, situada al sud-est australià. Paisatge riberenc a l'Amazònia

Igual que un nen mou un regal sense obrir-lo per poder descobrir el seu contingut, així l'home ha d'escoltar les vibracions de la nostra Terra en un intent per descobrir què hi ha al seu interior. Això es porta a terme a través de la sismologia que s'encarrega de l'estudi de les vibracions que es produïxen durant els terratrèmols, els impactes de meteorits, o per mitjans artificials com una explosió.

Aquests són els veritables colors del planeta Terra. El blau dels oceans dominen la terra, extenses àrees de verd fosc són els boscos, els marrons de les muntanyes i deserts, i el blanc del gel. Els oceans semblen blaus perquè l'aigua de mar reflecteix la llum del cel blau. Els boscos apareixen verds perquè contenen clorofil·la. La imatge és una composició.

Aquesta vista de la Terra ens mostra els llums de les ciutats com es veuen des del Satèl·lit Meteorològic de Defensa. EUA orientals, Europa, i el Japó són brillantment il·luminats per les seves ciutats, mentre que els interiors de l'Àfrica, Àsia, Austràlia, i Amèrica del Sud estan foscos i són poc poblats.

Imatge de la Terra vista des de l'espai. (Imatge construïda amb 70 fotografies realitzades pel la Sonda Clementine el 1994)

QUINS CONTINENTS PODEM IDENTIFICAR SOTA ELS NÚVOLS?

I QUINS OCEANS?

QUINA PART DE LA TERRA ESTÀ REPRESENTADA EN AQUESTA IMATGE?

?

CFA Els Tarongers - Mataró Immaculada Vilatersana gener, 2007 REFERÈNCIES Vistas del Sistema Solar http://www.solarviews.com/span/homepage.htm AstroMía http://www.astromia.com/index.htm Earth from Space http://eol.jsc.nasa.gov/sseop/EFS/ The Gateway to Astronaut Photography http://eol.jsc.nasa.gov/default.htm