• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La monarquia autoritària els reis catòlics
 

La monarquia autoritària els reis catòlics

on

  • 3,203 views

La monarquia autoritària els reis catòlics

La monarquia autoritària els reis catòlics

Statistics

Views

Total Views
3,203
Views on SlideShare
1,517
Embed Views
1,686

Actions

Likes
0
Downloads
32
Comments
0

7 Embeds 1,686

http://slaicos.blogspot.com.es 617
http://moodle.colegiosagradafamiliavalencia.com 556
http://esc-sagratscors-centelles.educat1x1.cat 248
http://blogdeltxelui.blogspot.com.es 194
http://www.blogdeltxelui.blogspot.com.es 45
http://www.slaicos.blogspot.com.es 24
http://slaicos.blogspot.com 2
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La monarquia autoritària els reis catòlics La monarquia autoritària els reis catòlics Presentation Transcript

    • -Al segle XV,uns fets van transformar lavida europea i van afavorir el trànsit del’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.- Es va configurant el naixement delcapitalisme comercial: la recuperacióeconòmica afavoreix un augment de lapoblació artesanal i la circulació de lamoneda.- Els monarques es beneficien de l’ascenseconòmic de la burgesia i, amb el seusuport, s’imposen sobre la noblesa.- Afermen el seu poder mitjançant lacreació d’institucions de govern, coms’il·lustra en la imatge d’impartir justícia.- A la Península Ibèrica, els Reis Catòlicsconquesten el regne nassarita deGranada i unifiquen gran part delsterritoris sota la serva corona, coms’observa al mapa.
    • -Unió dinàstica entre la Corona El seu matrimoni va representar d’Aragó i la Corona de Castella. - L’establiment d’una monarquia autoritària -Absorció d’altres regnes peninsulars. -Expansió territorial - Expansió al nord d’Àfrica.Característiques - Arribada a Amèrica -Intolerància contra musulmans i jueus. - Unificació religiosa - Creació de la Inquisició
    • -Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M.  - desaparició de les epidèmies (Pesta Negra) - recuperació camps de conreu -Més població  més demanda de la producció agrícola - Recuperació econòmica  es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord  augment del comerç  - augment de la producció artesana - creixement de les ciutats (centres comercials: Gènova, Venècia, Bruges…) -Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes! SÍ moneda - necessitat de metalls: - plata: Europa Central - or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes.
    • ASCENS DE LA BURGESIA-Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia- Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya) * text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur” * text p. 145 “El poder dels banquers”- Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives ≠ que la noblesa  propietat de terres  CAPITALISME COMERCIAL-Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim  Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona… Miniatura del llibre de les meravelles Llorenç de Mèdici, pintat del món, de Marco Polo. per Benozzo Gozzoli.
    • Època medieval  monarquia té el poder limitat per: - poder de la noblesa  guerres civils - poder de la burgesia a la ciutats. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits  nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIAUNIÓ CASTELLA I ARAGÓ-1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel deCastella  encara no eren reis  Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479  Isabel guerra amb la neboda Joana (laBeltraneja)  1479: reina-Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE - cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions - unió en empreses militars i en les relacions exteriors
    • EXPANSIÓ TERRITORIAL-Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona. - conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146 - regne de Navarra - aliat de França  1515 invasió de Castella - conserva les lleis i les institucions - política d’enllaços matrimonials amb Portugal - Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare)POLÍTICA EXTERIORDues direccions:•Mediterrani Continua intervenció de la Corona d’Aragó - 1505: conquesta de Nàpols * s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa vanintentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols). Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de lespretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505. Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar elsbarbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 1472. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà - Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.
    • -Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei- Diversos resultats: - Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats - virrei: representant del monarca en els territoris - instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana. -Corona de Castella  reforma profunda de les institucions  - camp: bandidatge -Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats  - nobles amb guerres privadesSolucions:- Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals.- Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei. - el poder dels nobles disminueix com a assessors reials-Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia - substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.- Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, esreforça el sistema de recaptació d’impostos.- Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments - exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats
    • LA UNIFORMITAT RELIGIOSA-31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus. - abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits fins que van ser expulsats. *Text p. 149 - recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon-Conquesta de Granada: - primer es garanteix als musulmans la religió i els costums - 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) - moriscos - 1502: conversió o expulsió- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478) Bateigs de població musulmana. Baix relleu de la Capilla Real de Granada.
    • - Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia - ciutats: activitat artesana  mercats periòdics-Diferències entre regnes:- CASTELLA  ramaderia ovina -llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra) - monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta - no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments - fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials.-CORONA D’ARAGÓ - crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia - mesures per revitalitzar l’economia: - fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) - promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures  es gravava la importació de teixits de llana. -Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial - València: revitalització comercial, gran activitat del port - Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences, perd pes davant València.
    • ELS GRUPS SOCIALS-Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats - noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic  institució de la primogenitura = hereu (prohibit vendre el patrimoni familiar, i deixar-lo en herència al fill gran) - pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles) -Diferències entre regions: - nord Castella: petits i mitjans pagesos - Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del camp) - Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra pagant unes rendes al senyor.-Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes - creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid, Sevilla, Toledo, València… Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375 maravedisos.
    • -Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes. - finals s. XV: arribada de l’impremta.- 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla…-Humanistes - Antonio de Nebrija - renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques - Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social.ESTILS ARTÍSTICS-Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’artrenaixentista.- principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases: - Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. Nom: imitació dels relleu que feien els argenters. - Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes, frontons. - Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics, arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
    • Façana plateresa de la Universitat deSalamanca. Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista
    • ESCULTURA-característiques: representació dels sentiments religiosos-treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia)- artistes: - ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià - JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de CristPINTURA- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics.-artistes: - PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman. *exercici (p. 157) - LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant - ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques. - pintura religiosa i retrats de la cort
    • MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)- Luis de Morales “El Divino”, pintorextremeny. En la seva obra hi hainfluències de diferents escoles ibarreges d’estils artístics: elementsgòtics, flamencs i contrastos lumínics.Va ser molt popular a la seva època.-És una obra de gran bellesa, on esprodueix un allargament de les figures.Es mostren importants contrastoslumínics (transparències i sombres).- Imatge íntima de la Mare de Déuaguantant el Nen.- Es conserva al Museu del Prado.
    • SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561)-Fill del pintor Pedro Berruguete- s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir coma màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana.- Ajudava als cristians que eren fets presoners.- Quan els romans van saber que era cristià el van obligar afer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat enrebel·lia.- Quan estava a la presó va aconseguir que diversospresoners es convertissin en cristians.- Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i elssoldats li tiraren dards fins que el van donar per mort.- Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, iva veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva.- Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.
    • L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577)-Escultura en fusta policromada.- Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària.- Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josepd’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist perprocedir al seu enterrament.
    • EL GRECO (1541-1614)-Principal pintor renaixentista: EL GRECO- pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella- Característiques. -Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica. - estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes)- Obres: - Enterrament del Comte d’Orgaz - El cavaller de la mà al pit - L’adoració dels pintorsEL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. -Sha especulat amb la possibilitat que el retratatfos Miguel de Cervantes.- Museu del Prado
    • ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO-Mural pintat per l’església deSanto Tomé de Toledo.- Quadre dividit en 2 parts: - terrenal: conjunt de cavallers, clergues i frares. Pintats a la mateixa alçada, la majoria amb robes negres. Destaquen les vestimentes daurades dels dos sants: sant Esteve i sant Agustí (bisbe). Estan col·locant el cos del comte, envoltalts de cavallers de l’ordre de Santiago. - cel: Crist, a prop la Mare de Déu i sant Joan Baptista, mira a l’ànima del comte, portada per un àngel de cabells daurats.