La monarquia autoritària els reis catòlics

  • 4,491 views
Uploaded on

La monarquia autoritària els reis catòlics

La monarquia autoritària els reis catòlics

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
4,491
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7

Actions

Shares
Downloads
40
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. -Al segle XV,uns fets van transformar lavida europea i van afavorir el trànsit del’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.- Es va configurant el naixement delcapitalisme comercial: la recuperacióeconòmica afavoreix un augment de lapoblació artesanal i la circulació de lamoneda.- Els monarques es beneficien de l’ascenseconòmic de la burgesia i, amb el seusuport, s’imposen sobre la noblesa.- Afermen el seu poder mitjançant lacreació d’institucions de govern, coms’il·lustra en la imatge d’impartir justícia.- A la Península Ibèrica, els Reis Catòlicsconquesten el regne nassarita deGranada i unifiquen gran part delsterritoris sota la serva corona, coms’observa al mapa.
  • 2. -Unió dinàstica entre la Corona El seu matrimoni va representar d’Aragó i la Corona de Castella. - L’establiment d’una monarquia autoritària -Absorció d’altres regnes peninsulars. -Expansió territorial - Expansió al nord d’Àfrica.Característiques - Arribada a Amèrica -Intolerància contra musulmans i jueus. - Unificació religiosa - Creació de la Inquisició
  • 3. -Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M.  - desaparició de les epidèmies (Pesta Negra) - recuperació camps de conreu -Més població  més demanda de la producció agrícola - Recuperació econòmica  es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord  augment del comerç  - augment de la producció artesana - creixement de les ciutats (centres comercials: Gènova, Venècia, Bruges…) -Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes! SÍ moneda - necessitat de metalls: - plata: Europa Central - or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes.
  • 4. ASCENS DE LA BURGESIA-Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia- Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya) * text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur” * text p. 145 “El poder dels banquers”- Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives ≠ que la noblesa  propietat de terres  CAPITALISME COMERCIAL-Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim  Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona… Miniatura del llibre de les meravelles Llorenç de Mèdici, pintat del món, de Marco Polo. per Benozzo Gozzoli.
  • 5. Època medieval  monarquia té el poder limitat per: - poder de la noblesa  guerres civils - poder de la burgesia a la ciutats. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits  nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIAUNIÓ CASTELLA I ARAGÓ-1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel deCastella  encara no eren reis  Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479  Isabel guerra amb la neboda Joana (laBeltraneja)  1479: reina-Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE - cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions - unió en empreses militars i en les relacions exteriors
  • 6. EXPANSIÓ TERRITORIAL-Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona. - conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146 - regne de Navarra - aliat de França  1515 invasió de Castella - conserva les lleis i les institucions - política d’enllaços matrimonials amb Portugal - Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare)POLÍTICA EXTERIORDues direccions:•Mediterrani Continua intervenció de la Corona d’Aragó - 1505: conquesta de Nàpols * s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa vanintentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols). Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de lespretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505. Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar elsbarbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 1472. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà - Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.
  • 7. -Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei- Diversos resultats: - Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats - virrei: representant del monarca en els territoris - instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana. -Corona de Castella  reforma profunda de les institucions  - camp: bandidatge -Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats  - nobles amb guerres privadesSolucions:- Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals.- Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei. - el poder dels nobles disminueix com a assessors reials-Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia - substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.- Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, esreforça el sistema de recaptació d’impostos.- Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments - exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats
  • 8. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA-31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus. - abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits fins que van ser expulsats. *Text p. 149 - recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon-Conquesta de Granada: - primer es garanteix als musulmans la religió i els costums - 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) - moriscos - 1502: conversió o expulsió- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478) Bateigs de població musulmana. Baix relleu de la Capilla Real de Granada.
  • 9. - Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia - ciutats: activitat artesana  mercats periòdics-Diferències entre regnes:- CASTELLA  ramaderia ovina -llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra) - monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta - no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments - fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials.-CORONA D’ARAGÓ - crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia - mesures per revitalitzar l’economia: - fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) - promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures  es gravava la importació de teixits de llana. -Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial - València: revitalització comercial, gran activitat del port - Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences, perd pes davant València.
  • 10. ELS GRUPS SOCIALS-Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats - noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic  institució de la primogenitura = hereu (prohibit vendre el patrimoni familiar, i deixar-lo en herència al fill gran) - pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles) -Diferències entre regions: - nord Castella: petits i mitjans pagesos - Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del camp) - Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra pagant unes rendes al senyor.-Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes - creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid, Sevilla, Toledo, València… Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375 maravedisos.
  • 11. -Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes. - finals s. XV: arribada de l’impremta.- 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla…-Humanistes - Antonio de Nebrija - renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques - Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social.ESTILS ARTÍSTICS-Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’artrenaixentista.- principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases: - Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. Nom: imitació dels relleu que feien els argenters. - Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes, frontons. - Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics, arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
  • 12. Façana plateresa de la Universitat deSalamanca. Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista
  • 13. ESCULTURA-característiques: representació dels sentiments religiosos-treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia)- artistes: - ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià - JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de CristPINTURA- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics.-artistes: - PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman. *exercici (p. 157) - LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant - ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques. - pintura religiosa i retrats de la cort
  • 14. MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)- Luis de Morales “El Divino”, pintorextremeny. En la seva obra hi hainfluències de diferents escoles ibarreges d’estils artístics: elementsgòtics, flamencs i contrastos lumínics.Va ser molt popular a la seva època.-És una obra de gran bellesa, on esprodueix un allargament de les figures.Es mostren importants contrastoslumínics (transparències i sombres).- Imatge íntima de la Mare de Déuaguantant el Nen.- Es conserva al Museu del Prado.
  • 15. SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561)-Fill del pintor Pedro Berruguete- s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir coma màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana.- Ajudava als cristians que eren fets presoners.- Quan els romans van saber que era cristià el van obligar afer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat enrebel·lia.- Quan estava a la presó va aconseguir que diversospresoners es convertissin en cristians.- Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i elssoldats li tiraren dards fins que el van donar per mort.- Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, iva veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva.- Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.
  • 16. L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577)-Escultura en fusta policromada.- Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària.- Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josepd’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist perprocedir al seu enterrament.
  • 17. EL GRECO (1541-1614)-Principal pintor renaixentista: EL GRECO- pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella- Característiques. -Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica. - estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes)- Obres: - Enterrament del Comte d’Orgaz - El cavaller de la mà al pit - L’adoració dels pintorsEL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. -Sha especulat amb la possibilitat que el retratatfos Miguel de Cervantes.- Museu del Prado
  • 18. ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO-Mural pintat per l’església deSanto Tomé de Toledo.- Quadre dividit en 2 parts: - terrenal: conjunt de cavallers, clergues i frares. Pintats a la mateixa alçada, la majoria amb robes negres. Destaquen les vestimentes daurades dels dos sants: sant Esteve i sant Agustí (bisbe). Estan col·locant el cos del comte, envoltalts de cavallers de l’ordre de Santiago. - cel: Crist, a prop la Mare de Déu i sant Joan Baptista, mira a l’ànima del comte, portada per un àngel de cabells daurats.