SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
6.ELNAIXEMENTDELMÓNMODERN
EL NAIXEMENT DEL MÓN
MODERN
Expansió econòmica dels s. XV i XVI Nova manera d’entendre el món:
HUMANISME.
Ésser humà centre de tot.
Apareix una religiositat més
personal i es critica la corrupció i els
abusos de l’església.
REFORMA: moviment religiós que
divideix Europa entre luterans i
catòlics.
ART: inspirat en el món antic:
RENAIXEMENT
1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV
1.1. Creixement demogràfic i agrícola
A la segona meitat del s.XV a Europa se supera la crisi del final de l’Edat Mitjana.
Comença una fase de creixement econòmic, d’enriquiment de la burgesia i
d’enfortiment de la monarquia.
 Va haver-hi un augment de la població. Per què? Van desaparèixer les grans
epidèmies i va augmentar la natalitat. A finals del s. XV a Europa hi havia uns 70
milions d’habitants.
 A les ciutats la població va augmentar. Algunes ciutats importants són: Venècia,
Florència, París, Londres...
 Per abastar tota la població es va desenvolupar l’agricultura i el comerç.
Es van tornar a conrear terres
abandonades i també es van
incorporar noves.
Es van començar a generar
excedents. Dedicats al comerç.
De qui eren les terres?
Fonamentalment dels grups privilegiats
(noblesa i clero).
La servitud va anar desapareixent a molts
països. Els impostos senyorials sí que van
continuar.
1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.2. El Desenvolupament Comercial.
 Les necessitats d’una població van estimular l’activitat comercial.
 Aquesta expansió va tenir com a conseqüència l’augment de la producció
artesana, el desenvolupament de les manufactures i el creixement de les ciutats
que tenien port marítim o fluvial important.
Comerç terrestre:
-Es revitalitza.
- Productes: seda d’Itàlia, llana de
Castella, draps dels Països Baixos i
d’Anglaterra, metalls alemanys
Comerç marítim:
-Rutes marítimes: Mediterrani, Bàltic i del mar del
Nord.
- A través del Mediterrani arriben a Europa: espècies
d’Orient (canyella, nou moscada, pebre...).
1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.3. L’esplendor de la Banca.
 Els mercaders necessitaven capital per finançar els grans viatges i les mercaderies
que volien vendre i comprar. La banca va adquirir molta importància com a
prestamista de capitals.
 Es van crear les lletres de canvi: document que
facilitava els pagaments en les transaccions
comercials. En què consistia? Un comerciant
donava una quantitat de diners a un banquer i
aquest li expenia una lletra de canvi.
 La necessitat de disposar de moneda va
estimular l’explotació de mines de plata a
l’Europa central.
 L’augment dels intercanvis va provocar la
pujada del tipus d’interès. .
 Els canviadors, els prestamistes i els banquers
es van convertir en el grup social més influent.
1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.4. L’ascens de la Burgesia.
 El creixement del comerç, de les activitats manufactureres i de la banca, van
donar molts beneficis a la burgesia.
 El seu poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en
activitats productives (viatges comercials, manufactureres) que li donaven
beneficis. Així comencen a sorgir les primeres empreses capitalistes (bases del
capitalisme comercial).
 Algunes famílies importants:
Mèdici a Florència Fugger a Alemanya
1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.5. L’enfortiment de la Monarquia.
 Els reis van consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia
autoritària.
 Van impulsar reformes que enfortien la seva autoritat:
Creació d’exèrcits permanents.
Instauració d’una burocràcia i una hisenda per controlar els
ingressos i les despeses.
Creació d’una diplomàcia per establir relacions amb estats
aliats.
 Monarquies autoritàries:
Reis Catòlics a Castella
Lluís XI a França
Enric VIII a Anglaterra
2.L’HUMANISME 2.1. Una nova manera de pensar.
 Durant el s. XV es forja a Itàlia un moviment de renovació cultural que posava a
l’home com a centre del món: L’HUMANISME.
1. Exalça l'ésser humà i el considera l’únic dotat de raó i de llibertat.
2. S’inspira en la cultura grecollatina.
3. S’interessa per la ciència i el progrés tècnic, basant-se en
l’experimentació i l’observació.
4. Utilitza les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural,
en substitució del llatí i el grec.
Alguns humanistes van intentar unir
l’herència de la cultura clàssica, l' interès
científic i els valors cristians. El representant
més destacat va ser: ERASME DE
ROTTERDAM.
2.L’HUMANISME 2.2. L’expansió de l’Humanisme.
 La difusió de l’humanisme va ser impulsada gràcies a la invenció de la impremta.
 Al principi només hi havia impremtes a les ciutats importants.
 Aviat es va estendre per tot Europa i durant el s.XVI es van publicar uns 200.000
títols.
Acadèmies:
-Grans impulsores del pensament
humanista.
- Van centrar els estudis en la
llengua, la literatura i la filosofia.
- Formaven part gent que amb
ajuda dels mecenes es dedicaven a
traduir manuscrits antics i a
intercanviar coneixements i idees.
Universitats:
-Van tenir un paper important en la
formació i la transmissió de nous
coneixements.
- Importants: Bolonya, Pàdua,
Florència, Lovaina i Alcalà
d’Henares.
INVESTIGA LA IMPREMTA
 Gutenberg va ser l’inventor.
 Va confeccionar motlles de fusta
de cadascuna de les lletres de
l’alfabet i després els va omplir amb
plom. Va crear els primers tipus
mòbils.
 Es va aconseguir imprimir llibres
d’una manera mecànica, més ràpida
i més assequible.
 El primer llibre complet que es va
imprimir va ser la Bíblia en dos
volums.
3.LAREFORMARELIGIOSA
3.1. Les causes de la Reforma.
Canvis que es donen en l’Església, davant el
malestar pel rumb que havia pres.
CAUSES
1. Luxe exagerat que envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica.
2. L’escassa cultura i el relaxament dels costums del clero.
3. La compravenda de càrrecs eclesiàstics per aconseguir beneficis econòmics i
no com a fruit d’una vocació religiosa.
4. La venda de butlles i indulgències per obtenir el perdó dels pecats, en
comptes de tenir una vida religiosa més íntima basada en la lectura de la
Bíblia.
3.LAREFORMARELIGIOSA 3.2. La ruptura de Martí Luter.  Va ser un sacerdot alemany de l’orde dels
agustins que en un viatge a Roma va veure la
decadència moral en que vivia l’Església.
 Va començar a criticar aquella situació i va
elaborar una nova doctrina.
 L’any 1517 va publicar les 95 tesis contra la
doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica:
 La Reforma es basava en tres principis
bàsics:
Negava el valor de les indulgències el poder de
l’Església per a donar-les i proposava una
religiositat nova.
1. La salvació per la fe i no per les
bones obres.
2. El sacerdoci universal.
3. L’ autoritat de la Bíblia.
Cada creient es converteix en
sacerdot d’ell mateix i
interpreta la Bíblia lliurament
segons la consciència pròpia
sense haver de sotmetre’s a la
interpretació oficial de
l’Església.
3.LAREFORMARELIGIOSA
 La doctrina de Luter:
1. Nega la sobirania del papa i de la jerarquia eclesiàstica.
2. Elimina els ordes religiosos.
3. Prohibeix el culte a les imatges.
4. Conserva dos sagraments: el baptisme i l’eucaristia (comunió).
 Va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys que volien fer-se amb
les propietats de l’Església i reforçar la seva autoritat davant l’emperador Carles
V i davant el papa.
3.3. El protestantisme a Europa.
 Es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els
Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.
 Van sorgint més doctrines reformistes:
CALVINISME
ANGLICANISME
3.LAREFORMARELIGIOSA CALVINISME:
-Sorgeix a Suïssa gràcies a Joan Calví.
- Defensava la doctrina de la predestinació (Déu va
escollir els seus fills abans de la creació del món).
- Segons aquesta doctrina, només algunes persones
estan predestinades a assolir la salvació i les altres
seran condemnades. Defensa que el treball dignifica a
l’ésser humà.
- Aquestes doctrines es van escampar per França
(hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia John
Knox va fundar l’Església Presbiteriana.
ANGLICANISME:
- El va crear a Anglaterra el rei Enric VIII perquè el papa Climent VII es va negar a
concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó.
- El rei va proclamar l’Acta de Supremacia (1534): declarà que se separava de Roma i
es proclamava cap suprem de l’Església d’Anglaterra.
LADIFUSIÓDELAREFORMA
4.LACONTRAREFORMACATÒLICA
4.1. La lluita contra els protestants.
La ràpida difusió de la Reforma luterana va convèncer les autoritats de la necessitat
d’aturar-ne l’expansió. Doble camí: perseguir els protestants i portar a terme una
reforma de l’Església.
1. La creació del Sant Ofici o Inquisició
Romana (1542):
Era un tribunal permanent que
s’encarregava de perseguir els que es
desviaven dels dogmes de l’església i de
castigar els delictes contra la fe, sotmetent
als sospitosos a un judici: ACTE DE FE, on
els condemnats havien d’abjurar
públicament les seves creences i aleshores
podien tornar al si de l’església, però sinó
es retractaven eren condemnats a la
foguera.
2. La Congregació de l’Índex:
Encarregat de publicar la llista de llibres
contraris a la doctrina catòlica i que els
catòlics tenien prohibit llegir.
4.LACONTRAREFORMACATÒLICA 4.2. El Concili de Trento
CONTRAREFORMA: És el moviment de renovació de l’Església Catòlica, impulsat
per la jerarquia eclesiàstica.
CORREGIR els ERRORS PROPIS
DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA
OBJECTIUS
CONCILI DE TRENTO:
-Convocat per Papa Pau III , entre
1545 i 1563.
- Van assistir les altes jerarquies
eclesiàstiques i alguns reis que
estaven en contra del
protestantisme.
4.LACONTRAREFORMACATÒLICA El Concili de Trento va confirmar:
1. Els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe
era important, però que la salvació s’havia d’assolir també per mitjà
de les bones obres.
2. Els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la mare de
Déu i als Sants.
3. Va declarar LA VULGATA, la traducció llatina de la Bíblia com l’única
interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.
El Concili de Trento va instaurar unes mesures per reformar l’administració i la
disciplina eclesiàstica:
1. Prohibir la venda d’indulgències.
2. Creació de seminaris per formar adequadament al clero.
3. Es va obligar els bisbes a viure a la seva diòcesi i als sacerdots a la seva
parròquia.
4. Es va instar el clero a portar un vida exemplar i a respectar el celibat.
5. La publicació del catecisme, per instruir als infants en les creences
fonamentals de l’Església.
4.LACONTRAREFORMACATÒLICA 4.3. La difusió de la Contrareforma.
 Es va portar a terme la reforma d’alguns dels ordes religiosos que ja existien i la
creació de nous.
Reformes:
1. La reforma dels
franciscans va originar
l’orde dels caputxins.
2. Santa Teresa de Jesús va
renovar l’orde del Carmel.
Creació:
-Companyia de Jesús fundada per sant
Ignasi de L'oriola el 1540.
- Disciplina molt rígida.
- Depenen directament del papa.
INSTRUMENT DE DIFUSIÓ MÉS
IMPORTANT DE LA CONTRAREFORMA.
Mitjans d’actuació:
Predicació, Confessió i l’Ensenyament.
Missions Col·legis
Unitat 6: El naixement del món modern

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICAEL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
EL RENAIXEMENT I LA REVOLUCIO CIENTIFICA
 
Propietats Dels Metalls
Propietats Dels MetallsPropietats Dels Metalls
Propietats Dels Metalls
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
Cancelleria reial
Cancelleria reialCancelleria reial
Cancelleria reial
 
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
Humanisme. bernat metge. lo somni (Àlex Lluch)
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)
 
LA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCALA POESIA TROBADORESCA
LA POESIA TROBADORESCA
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
AntologíA De Poemas
AntologíA De PoemasAntologíA De Poemas
AntologíA De Poemas
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 

Similar to Unitat 6: El naixement del món modern

T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reformarafelsegui
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.pptPOLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.pptRosamar Asensi
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes6sise
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana feammoiofeammoio
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i ReformaSílvia
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMAjoanet83
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESORafael Palomero Caro
 

Similar to Unitat 6: El naixement del món modern (20)

T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Tema 7 naixement món modern
Tema 7 naixement món modernTema 7 naixement món modern
Tema 7 naixement món modern
 
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.pptPOLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
POLIS Edat Moderna i Renaixement T07.ppt
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
 
Història bloc III
Història bloc IIIHistòria bloc III
Història bloc III
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Tema 7
Tema 7Tema 7
Tema 7
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
 
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESOTema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
 
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 

More from Elisabet Castany

Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràficsUnitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràficsElisabet Castany
 
UD5. L'organització política de les societats
UD5. L'organització política de les societatsUD5. L'organització política de les societats
UD5. L'organització política de les societatsElisabet Castany
 
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústriaUd3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústriaElisabet Castany
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaElisabet Castany
 
UD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsUD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsElisabet Castany
 

More from Elisabet Castany (6)

Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràficsUnitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
Unitat 7. L'època dels grans descobriments geogràfics
 
UD5. L'organització política de les societats
UD5. L'organització política de les societatsUD5. L'organització política de les societats
UD5. L'organització política de les societats
 
Ud4. Els serveis
Ud4. Els serveisUd4. Els serveis
Ud4. Els serveis
 
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústriaUd3. Mineria, energia, construcció i indústria
Ud3. Mineria, energia, construcció i indústria
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
UD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsUD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societats
 

Unitat 6: El naixement del món modern

  • 2. EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN Expansió econòmica dels s. XV i XVI Nova manera d’entendre el món: HUMANISME. Ésser humà centre de tot. Apareix una religiositat més personal i es critica la corrupció i els abusos de l’església. REFORMA: moviment religiós que divideix Europa entre luterans i catòlics. ART: inspirat en el món antic: RENAIXEMENT
  • 3.
  • 4. 1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.1. Creixement demogràfic i agrícola A la segona meitat del s.XV a Europa se supera la crisi del final de l’Edat Mitjana. Comença una fase de creixement econòmic, d’enriquiment de la burgesia i d’enfortiment de la monarquia.  Va haver-hi un augment de la població. Per què? Van desaparèixer les grans epidèmies i va augmentar la natalitat. A finals del s. XV a Europa hi havia uns 70 milions d’habitants.  A les ciutats la població va augmentar. Algunes ciutats importants són: Venècia, Florència, París, Londres...  Per abastar tota la població es va desenvolupar l’agricultura i el comerç. Es van tornar a conrear terres abandonades i també es van incorporar noves. Es van començar a generar excedents. Dedicats al comerç. De qui eren les terres? Fonamentalment dels grups privilegiats (noblesa i clero). La servitud va anar desapareixent a molts països. Els impostos senyorials sí que van continuar.
  • 5. 1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.2. El Desenvolupament Comercial.  Les necessitats d’una població van estimular l’activitat comercial.  Aquesta expansió va tenir com a conseqüència l’augment de la producció artesana, el desenvolupament de les manufactures i el creixement de les ciutats que tenien port marítim o fluvial important. Comerç terrestre: -Es revitalitza. - Productes: seda d’Itàlia, llana de Castella, draps dels Països Baixos i d’Anglaterra, metalls alemanys Comerç marítim: -Rutes marítimes: Mediterrani, Bàltic i del mar del Nord. - A través del Mediterrani arriben a Europa: espècies d’Orient (canyella, nou moscada, pebre...).
  • 6. 1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.3. L’esplendor de la Banca.  Els mercaders necessitaven capital per finançar els grans viatges i les mercaderies que volien vendre i comprar. La banca va adquirir molta importància com a prestamista de capitals.  Es van crear les lletres de canvi: document que facilitava els pagaments en les transaccions comercials. En què consistia? Un comerciant donava una quantitat de diners a un banquer i aquest li expenia una lletra de canvi.  La necessitat de disposar de moneda va estimular l’explotació de mines de plata a l’Europa central.  L’augment dels intercanvis va provocar la pujada del tipus d’interès. .  Els canviadors, els prestamistes i els banquers es van convertir en el grup social més influent.
  • 7. 1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.4. L’ascens de la Burgesia.  El creixement del comerç, de les activitats manufactureres i de la banca, van donar molts beneficis a la burgesia.  El seu poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en activitats productives (viatges comercials, manufactureres) que li donaven beneficis. Així comencen a sorgir les primeres empreses capitalistes (bases del capitalisme comercial).  Algunes famílies importants: Mèdici a Florència Fugger a Alemanya
  • 8. 1.LARECUPERACIÓDELSEGLEXV 1.5. L’enfortiment de la Monarquia.  Els reis van consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia autoritària.  Van impulsar reformes que enfortien la seva autoritat: Creació d’exèrcits permanents. Instauració d’una burocràcia i una hisenda per controlar els ingressos i les despeses. Creació d’una diplomàcia per establir relacions amb estats aliats.  Monarquies autoritàries: Reis Catòlics a Castella Lluís XI a França Enric VIII a Anglaterra
  • 9. 2.L’HUMANISME 2.1. Una nova manera de pensar.  Durant el s. XV es forja a Itàlia un moviment de renovació cultural que posava a l’home com a centre del món: L’HUMANISME. 1. Exalça l'ésser humà i el considera l’únic dotat de raó i de llibertat. 2. S’inspira en la cultura grecollatina. 3. S’interessa per la ciència i el progrés tècnic, basant-se en l’experimentació i l’observació. 4. Utilitza les llengües vernacles com a vehicle de transmissió cultural, en substitució del llatí i el grec. Alguns humanistes van intentar unir l’herència de la cultura clàssica, l' interès científic i els valors cristians. El representant més destacat va ser: ERASME DE ROTTERDAM.
  • 10. 2.L’HUMANISME 2.2. L’expansió de l’Humanisme.  La difusió de l’humanisme va ser impulsada gràcies a la invenció de la impremta.  Al principi només hi havia impremtes a les ciutats importants.  Aviat es va estendre per tot Europa i durant el s.XVI es van publicar uns 200.000 títols. Acadèmies: -Grans impulsores del pensament humanista. - Van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. - Formaven part gent que amb ajuda dels mecenes es dedicaven a traduir manuscrits antics i a intercanviar coneixements i idees. Universitats: -Van tenir un paper important en la formació i la transmissió de nous coneixements. - Importants: Bolonya, Pàdua, Florència, Lovaina i Alcalà d’Henares.
  • 11. INVESTIGA LA IMPREMTA  Gutenberg va ser l’inventor.  Va confeccionar motlles de fusta de cadascuna de les lletres de l’alfabet i després els va omplir amb plom. Va crear els primers tipus mòbils.  Es va aconseguir imprimir llibres d’una manera mecànica, més ràpida i més assequible.  El primer llibre complet que es va imprimir va ser la Bíblia en dos volums.
  • 12. 3.LAREFORMARELIGIOSA 3.1. Les causes de la Reforma. Canvis que es donen en l’Església, davant el malestar pel rumb que havia pres. CAUSES 1. Luxe exagerat que envoltava l’alta jerarquia eclesiàstica. 2. L’escassa cultura i el relaxament dels costums del clero. 3. La compravenda de càrrecs eclesiàstics per aconseguir beneficis econòmics i no com a fruit d’una vocació religiosa. 4. La venda de butlles i indulgències per obtenir el perdó dels pecats, en comptes de tenir una vida religiosa més íntima basada en la lectura de la Bíblia.
  • 13. 3.LAREFORMARELIGIOSA 3.2. La ruptura de Martí Luter.  Va ser un sacerdot alemany de l’orde dels agustins que en un viatge a Roma va veure la decadència moral en que vivia l’Església.  Va començar a criticar aquella situació i va elaborar una nova doctrina.  L’any 1517 va publicar les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica:  La Reforma es basava en tres principis bàsics: Negava el valor de les indulgències el poder de l’Església per a donar-les i proposava una religiositat nova. 1. La salvació per la fe i no per les bones obres. 2. El sacerdoci universal. 3. L’ autoritat de la Bíblia. Cada creient es converteix en sacerdot d’ell mateix i interpreta la Bíblia lliurament segons la consciència pròpia sense haver de sotmetre’s a la interpretació oficial de l’Església.
  • 14. 3.LAREFORMARELIGIOSA  La doctrina de Luter: 1. Nega la sobirania del papa i de la jerarquia eclesiàstica. 2. Elimina els ordes religiosos. 3. Prohibeix el culte a les imatges. 4. Conserva dos sagraments: el baptisme i l’eucaristia (comunió).  Va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys que volien fer-se amb les propietats de l’Església i reforçar la seva autoritat davant l’emperador Carles V i davant el papa. 3.3. El protestantisme a Europa.  Es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.  Van sorgint més doctrines reformistes: CALVINISME ANGLICANISME
  • 15. 3.LAREFORMARELIGIOSA CALVINISME: -Sorgeix a Suïssa gràcies a Joan Calví. - Defensava la doctrina de la predestinació (Déu va escollir els seus fills abans de la creació del món). - Segons aquesta doctrina, només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació i les altres seran condemnades. Defensa que el treball dignifica a l’ésser humà. - Aquestes doctrines es van escampar per França (hugonots) i Anglaterra (puritans). A Escòcia John Knox va fundar l’Església Presbiteriana. ANGLICANISME: - El va crear a Anglaterra el rei Enric VIII perquè el papa Climent VII es va negar a concedir-li l’anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d’Aragó. - El rei va proclamar l’Acta de Supremacia (1534): declarà que se separava de Roma i es proclamava cap suprem de l’Església d’Anglaterra.
  • 17. 4.LACONTRAREFORMACATÒLICA 4.1. La lluita contra els protestants. La ràpida difusió de la Reforma luterana va convèncer les autoritats de la necessitat d’aturar-ne l’expansió. Doble camí: perseguir els protestants i portar a terme una reforma de l’Església. 1. La creació del Sant Ofici o Inquisició Romana (1542): Era un tribunal permanent que s’encarregava de perseguir els que es desviaven dels dogmes de l’església i de castigar els delictes contra la fe, sotmetent als sospitosos a un judici: ACTE DE FE, on els condemnats havien d’abjurar públicament les seves creences i aleshores podien tornar al si de l’església, però sinó es retractaven eren condemnats a la foguera. 2. La Congregació de l’Índex: Encarregat de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i que els catòlics tenien prohibit llegir.
  • 18. 4.LACONTRAREFORMACATÒLICA 4.2. El Concili de Trento CONTRAREFORMA: És el moviment de renovació de l’Església Catòlica, impulsat per la jerarquia eclesiàstica. CORREGIR els ERRORS PROPIS DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA OBJECTIUS CONCILI DE TRENTO: -Convocat per Papa Pau III , entre 1545 i 1563. - Van assistir les altes jerarquies eclesiàstiques i alguns reis que estaven en contra del protestantisme.
  • 19. 4.LACONTRAREFORMACATÒLICA El Concili de Trento va confirmar: 1. Els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s’havia d’assolir també per mitjà de les bones obres. 2. Els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la mare de Déu i als Sants. 3. Va declarar LA VULGATA, la traducció llatina de la Bíblia com l’única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures. El Concili de Trento va instaurar unes mesures per reformar l’administració i la disciplina eclesiàstica: 1. Prohibir la venda d’indulgències. 2. Creació de seminaris per formar adequadament al clero. 3. Es va obligar els bisbes a viure a la seva diòcesi i als sacerdots a la seva parròquia. 4. Es va instar el clero a portar un vida exemplar i a respectar el celibat. 5. La publicació del catecisme, per instruir als infants en les creences fonamentals de l’Església.
  • 20. 4.LACONTRAREFORMACATÒLICA 4.3. La difusió de la Contrareforma.  Es va portar a terme la reforma d’alguns dels ordes religiosos que ja existien i la creació de nous. Reformes: 1. La reforma dels franciscans va originar l’orde dels caputxins. 2. Santa Teresa de Jesús va renovar l’orde del Carmel. Creació: -Companyia de Jesús fundada per sant Ignasi de L'oriola el 1540. - Disciplina molt rígida. - Depenen directament del papa. INSTRUMENT DE DIFUSIÓ MÉS IMPORTANT DE LA CONTRAREFORMA. Mitjans d’actuació: Predicació, Confessió i l’Ensenyament. Missions Col·legis