Document que defensa l'ensenyament cientific fonamentat en l'adquisicio de competencies

1. UN BON APRENENTATGE: LA IMPORTÀNCIA DE SER COMPETENT
El principal objectiu de penjar aquest document word és obrir un debat sobre
la necessitat de trobar recursos pedagògics que ens permetin exercir millor
la nostra tasca educadora i dotar el nostre alumnat d’una major competència
científica, formar-los millor en els àmbits de les diferents branques de les
ciències, la tecnologia i les matemàtiques. Penso que és important la difusió del
següent document:
• "La enseñanza de las ciencias, la tecnología y las matemáticas
en pro del desarrollo humano. UNESCO. 2001."
http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001274/127417s.pdf
Està editat per la UNESCO("Organització de les Nacions Unides per a
l'educació, la ciència i la cultura"), i vol deixar constància de la
importància que té el fet que tots els infants, sigui quina sigui la seva
nacionalitat, sexe o religió, puguin rebre una bona formació en l'àmbit
científic tecnològic per comprendre millor el món que els envolta.
Educar en competències vol dir treballar de manera transversal i interactiva i
donar a l’alumnat l’oportunitat d’adquirir coneixements i habilitats per aplicar-
los i resoldre situacions i problemes que pel seu context requereixen de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica comprensió,
reflexió i discerniment en funció de les variables implicades.
Per una docència de qualitat, com a docents hem d'aprendre a valorar
no tan sols els coneixements, sinó les “competències”. Aquest terme
condensaria el concepte més ampli de coneixements i habilitat per
saber aplicar-los a situacions quotidianes:
http://www.slideshare.net/B03TIC/cmo-ensear-com

2. Les estratègies d’aprenentatge que apliquem dins l'aula no poden
anar només dirigides a aconseguir que l'alumnat memoritzi una sèrie
de definicions a curt termini. No podem acostumar l’alumnat a
memoritzar un temari i abocar els conceptes adquirits en una prova
escrita i en un temps limitat.
Les proves d’avaluació han d’implicar més que memòria. Han d’implicar la
demostració que se saben aplicar els conceptes estudiats. Això voldrà dir que
els han consolidat i que han adquirit competència en aquell àmbit de
coneixement.
La memòria està en l’etapa més simple del procés cognitiu que porta a un bon
aprenentatge. Els conceptes que només es memoritzen es solen oblidar
ràpidament.
Ens permet recordar les informacions prèviament donades (idees, fets, dates,
noms, símbols, definicions,...), d’una manera molt semblant a com s’han après.
Quan en un exercici parlem de definir, reproduir,......hem de tenir en compte
que no només sigui qüestió de memòria.(Sense menystenir-la, perquè també és
bo exercitar-la, com en el cas dels símbols del elements químics, l’ utillatge del
laboratori, els pictogrames,...)
Comprendre vol dir “entendre el que s’ha après”. Es demostra quan es pot
presentar la informació d’una altra manera de com s’ha après: se
transforma, se busquen relacions, s’associa a altres fets, s’interpreta i se saben
explicar les possibles causes i conseqüències. (Podem comprovar el grau de
comprensió demanant els/les alumnes que expliquin, discuteixin, exposin,
resumeixin, il·lustrin, generalitzin, posin exemples,...)
Saber aplicar vol dir que “l’alumne sap utilitzar el que ha après”. Sap aplicar
les habilitat adquirides a noves situacions que se li presenten. En aquest estadi
de l’aprenentatge l’alumne/a és capaç de seleccionar i utilitzar les dades i les
lleis per resoldre un problema. Així, sap utilitzar la informació que ha rebut i
aplicar-la a situacions noves i concretes per resoldre problemes.(Els exercicis
que demanen calcular, construir, determinar, projectar, solucionar, aplicar,
demostrar, ...ens permeten comprovar que s’ha assolit aquest estadi de
l’aprenentatge).
Saber analitzar vol dir que l’alumne/a sap distingir, classificar i relacionar,
que es fa preguntes i elabora hipòtesis. Pot descomposar un problema complex
en parts i el pot solucionar a partir del coneixement adquirit, sap arribar a
conclusions i reconeix quan són divergents, identifica motius i causes i sap
inferir o buscar evidències que recolzin les seves generalitzacions. El tipus
d’exercicis que demostren que s’ha assolit aquest estadi de l’aprenentatge són
els que demanen analitzar, fer diagrames, comparar, distingir, comparar,
il·lustrar, discriminar, contrastar, precisar, separar,...

3. El procés cognitiu que permet arribar a la capacitat de síntesi i a la
competència, es posa de manifest quan l’alumne/a crea, integra i
combina idees. En aquest estadi pot planejar i proposar noves maneres de
fer. Pot crear aplicant el coneixement i les habilitats adquirides per
produir quelcom de nou i original. És capaç d’adaptar-se, preveure i
anticipar-se. Categoritza, sap col·laborar, sap comparar, sap comunicar,...
Per assegurar-nos l’objectiu que l’alumnat assoleixi aquesta etapa del procés
cognitiu que representa l’aprenentatge efectiu i l'adquisició de
competències, hem de proposar-los tasques que requereixin fer algunes de
les següents accions: crear, adaptar, planejar, formular o elaborar hipòtesis,
inventar, combinar, desenvolupar, comparar, comunicar, composar, contrastar,
expressar, integrar, codificar, reconstruir o reorganitzar, revisar, estructurar,
substituir, argumentar, validar, generar,...
Així s’assoleix l’estadi cognitiu que permet a l’alumne/a emetre una
avaluació objectiva i fonamentada d’una situació quotidiana .
L’alumne/a assoleix l’objectiu d’emetre judicis fonamentats en criteris
preestablerts, judicis lògics respecte el valor d’un producte fonamentats en les
seves opinions personals i respecte el compliment d’un objectius determinats.
Els/les alumnes saben valorar, comparar, contrastar, concloure, criticar, decidir,
interpretar, justificar, corregir, jutjar,...