• Like
  • Save
Caigudaimperi
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Caigudaimperi

  • 214 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
214
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. HISTÒRIA DE ROMADECADÈNCIA I CAIGUDADE LIMPERI ROMÀ235 - 476dC
  • 2. 1. LANARQUIA MILITAR1.1 Crisi del govern imperialDesprés de la mort dAlexandre Sever comença el període conegut com lanarquiamilitar, del 235 al 285dC. En només cinquanta anys es van succeir una trentenademperadors; molts dells efímers. Tots (llevat de Claudi II) van morir de forma vio-lenta, sovint assassinats pels seus soldats que tot seguit proclamaven un succesor.Aquesta situació va provocar inestabilitat al governde limperi ja que el poder dels emperadors va passara dependre dels exèrcits, que podien procla-mar imatar emperadors a canvi de recompenses o prome-ses de botins.
  • 3. 1.2 Crisi de limperiLa crisi del poder imperial va afectar les estructures de lImperi:● Les lluites entre emperadors van afeblir la defensa de les fronteres i vanfacilitar els atacs de pobles estrangers (perses, bàrbars).● Algunes regions de limperi (Gàl·lia, Síria) van concedir-se certa autonomiaper fer front a les amenaces dels bàrbars.● Lemperador Aurelià va ordenar construir unes grans muralles a Roma.● Per cohesionar religiosament limperi, Aurelià va impulsar el culte al Sol In-victe amb la idea “un Imperi, un déu”, tot i que no va prohibir el culte a altresdivinitas.
  • 4. 2. LA TETRARQUIA2.1 DiocleciàEl període danarquia va acabar amb la proclamació de Dioclecià, general originaride Salona (Croàcia). Conscient que lImperi necessitava una mà ferma, va empren-dre una sèrie de reformes amb lobjectiu de recuperar lestabilitat i assegurar-se elpoder.● Va augmentar el nombre de províncies i les va agru-par en unitats majors anomenades diòcesis.● Va multiplicar el nombre de legions però va reduirel nombre de soldats que les composaven.● Va translladar la cort de Roma a Orient, més a propde la frontera.
  • 5. 2.2 La tetrarquia:La reforma més important va ser la instauració del govern de quatre emperadors(tetrarquia). Dioclecià era conscient que ell sol no podia governar un imperi encrisis de manera que va repartir el poder imperial entre quatre emperadors: dosaugustos i dos cèsars, cada un dels quals governava una porció de lImperi:● Orient (cap. Nicomèdia): Dioclecià nera august; el seu Cèsar era Gal·leri.● Occident (cap. Mediolànum): Maximià nera August i Constanci el Cèsar.
  • 6. 2.3 Persecució dels cristiansEl cristianisme havia nascut a Palestina al sIdC com una escisió del judaisme ishavia propagat per tot lImperi durant tres segles en què es van alternar llargsperíodes de tolerància amb episodis esporàdics de persecució per raons diverses(negativa a venerar els emperadors i a servir a lexèrcit, superstició, etc). Dioclèciava fer perseguir aquesta religió en diversos edictes en què sordenava el tancamentde llocs de culte, la requisa dobjectes, lempresonament de clergues, etc.
  • 7. 2.4 Crisi del sistema tetràrquicDioclecià i Maximià van abdicar lany 305 i van ser succeïts per Gal·leri i Constancien una nova tetrarquia. Tanmateix les ambicions personals van posar aviat fi al nousistema. Constanci va morir lany següent i lexèrcit va proclamar emperador el seufill Constantí. Va ser el començament duna llarga guerra pel poder que va acabar ambla victòria de Constantí, emperador únic a partir del 324dC.
  • 8. 3. EL DOMINAT2.1 Lemperador dominusLes reformes de Dioclecià van inaugurar un nou període de lImper: el dominat. Elcaràcter civil del poder imperial és abandonat i sadopten les maneres i els usosduna monarquia; lemperador deixa de ser “el primer ciutadà”, esdevé ja un monar-ca i els ciutadans romans, fins ara lliures, passen a ser els seus súbdits. Com a sig-nes de poder sadopten elements propis dels reis orientals:● El títol de dominus (“senyor”)● La diadema● La proscinesi (prosternarció)
  • 9. 2.2 Estructura del baix-ImperiLa societat baix-imperial va canviant respecte als segles anteriors:● Les antigues institucions polítiques perden pes: el Senat deixa de ser un conselldEstat i esdevé només lòrgan de govern de Roma ciutat; les magistratures i elscomicis desapareixen tot i que el títol de cónsol es manté com un honor conce-dit pels emperadors als seus col·laboradors.● La separació entre honestiores i humiliores es fa cada vegada més gran. Lapoblació de la ciutat va emigrant al camp, els més rics per no haver de pagarimpostos, i les classes baixes per guanyar-se la vida. Serà el germen a partir delqual es desenvoluparà la societat medieval europea.
  • 10. 4. LAUGE DEL CRISTIANISME4.1 Constantí: El primer emperador cristiàLany 313 Constantí i el seu soci Licini van publicar ledicte de Milà pel qual esposava fi a la persecució del cristianisme i es concedia a tots els ciutadans el dret avenerar els déus que volgués. Constantí va voler anar més enllà: Va tornar a lesglè-sia els béns requisats, va eximir el clergat de pagar impostos i va ajudar a combatreels moviments herètics (concili de Nicea 325dC). Així la esglèsia va convertir-se enun instrument del govern i lemperador governa el món en nom de déu.
  • 11. 4.2 ConstantinoplaDes de feia temps Roma havia deixat de ser la capital de lImperi: Estava situadamassa lluny de les fronteres i en una zona (el Mediterrani Occidental) amb unaeconomia en crisi. Era només la ciutat més poblada i la capital cultural. Per aixòConstantí va fundar una nova Roma a lestret del Bòsfor, entre Àsia i Europa. Lanova ciutat va ser disenyada a imatge de Roma: amb set turons, un fòrum, reparti-ments de gra, però sense temples pagans. Va ser aixecada sobre les restes de lantigaciutat grega de Bizanci, però va passar a ser coneguda com Constantinopla.
  • 12. 4.3 La successió de constantíConstantí va morir el 337dC, poc després de fer-se batejar al llit de mort. Va sersucceït pels seus tres fills: Constanci, Constantí i Constant. Ben aviat va esclatar unconflicte entre els germans que va finalitzar amb Constanci com a emperador únic.El nou emperador va prohibir la celebració de sacrificis i va fer tancar els templespagans. Després de la seva mort (361dC) el seu successor, Julià (361-363) vaintentar restaurar els cultes pagans en contra dels interessos de lesglèsia però vamorir abans dhaver pogut reixir.
  • 13. 5.1 Els Valentinians: Triomf del cristianismeAmb la mort de Julià va accedir al poder una nova dinastia, els Valentinians (364-395dC). Aquest període va veure la consagració dels cristianisme com a religióúnica: Es van suprimir els col·legis sacerdotals de Roma, es va apagar el foc deVesta i es van perseguir els cultes pagans. Finalment lemperador Teodosi, naturaldHispània, va prohibir els sacrifis i la visita a temples sota pena de mort.
  • 14. 5.1 Els Valentinians: Triomf del cristianismeAmb la mort de Julià va accedir al poder una nova dinastia, els Valentinians (364-395dC). Aquest període va veure la consagració dels cristianisme com a religióúnica: Es van suprimir els col·legis sacerdotals de Roma, es va apagar el foc deVesta i es van perseguir els cultes pagans. Finalment lemperador Teodosi, naturaldHispània, va prohibir els sacrifis i la visita a temples sota pena de mort.5. LA CAIGUDA DE LIMPERI
  • 15. 5.2 La divisió de lImperiAmb el pas del temps lImperi havia mostrat símptomes de pèrdua de cohesió: lesprovíncies occidentals (de cultura llatina) patien una crisi econòmica, mentre lesorientals (de cultura grega) vivien una època desplendor. Aquesta divisió shaviaevidenciat amb les divisions entre emperadors (tetrarquia, fills de Constantí). Ladivisió final es va fer efectiva lany 395 quan lemperador Teodosi va morir i va re-partir lImperi entre els seus dos fills: Honori (occident) i Arcadi (orient).
  • 16. Honori (393 - 423)Fill major de Teodosi; governa la meitat occidental de lImperi des dela ciutat de Ravenna. A causa de la seva curta edat, un general bàrbar,Estilicó, exerceix de tutor fins que cau en desgràcia i és executat perordre dHonori.
  • 17. 410 dCEl saqueig de RomaEls visigots, liderats pel rei Alaric,aprofiten la mort dEstilicó per entrara Itàlia i es dirigeixen a Roma. Des-prés duns dies de setge la ciutat esrendeix i els bàrbars locupen i sa-quegen lUrbs (24 dagost del 410dC).Entre els hostatges hi ha Gal·la Plací-dia, filla de Teodosi i germana dHo-nori. Gal·la és casa amb el succesordAlaric, Ataulf. Els visigots surtendItàlia i es dirigeixen a Hispània.
  • 18. Ataulf (410 – 415) instala la seva cort a Bàrcino (414) però és assasi-nat lany següent. Gal·la Placídia torna a Itàlia on es casa amb ungeneral dHonori.
  • 19. 410 dC
  • 20. Valentinià III (425 - 455)Honori és succeït per Valentinià III, fill de Gal·la Placídia, que gover-naen nom de lemperador durant la seva minoria dedat. Durant el seuregnat té lloc la invasió dels huns. .
  • 21. Els huns, un poble originari de les estepes mongoles, havien estés elseu domini per tota Europa oriental i amenaçaven dexpandir-se acosta de lmperi Romà. El seu rei era Atil·la, conegut com l”assot deDéu”. Els romans el van derrotar a la batalla dels camps Catalaunics(451). Després de la mort dAtila el seu imperi es va disoldre.
  • 22. Després de la mort de Valentinià III, la meitat occidental (Imperi RomàdOccident) és governada per emperadors dèbils; alguns dells sónproclamats per les tropes bàrbares. En aquest estat de coses els van-dals, liderats pel rei Genseric, saquegen Roma (455). Lúltimemperador, Ròmul Augústul, va ser deposat (4-9-476).
  • 23. La caiguda de lImperi Romà a Occident va propiciar que els poblesbàrbars travessessin les fronteres i sasentessin en diverses regions.● Els bàrbars no pretenien acabar amb lImperi.● Les raons de la seva arribada eren la pobresa de les seves terresdorigen i la pressió daltres pobles (com els huns).● Algunes tribus signen aliances amb els romans i col·laboren (no-minalment) amb els emperadors: els visigots governen a Hispàniaen nom dels emperadors i combaten contra els vàndals i els sueu● Els emperadors dOrient afavoreix que els bàrbars ocupin occidentper apartar-los dels seus territorisLa meitat oriental sobreviu fins la caiguda de Constantinoble (1453).ELS POBLES BÀRBARS