2. 1. LA SUBLEVACIÓ MILITAR “EL ALZAMIENTO NACIONAL” (18 Jul. 1936)
Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936...
Es prepara la
Conspiració Monàrquics
Instigada per... Falangistes
Dirigida per... Carlins (milícies armades)
Sectors de la CEDA (suport econòmic)
Unión Militar Española (una part de ‘exèrcit molt contrària a la República)
(Franco,Sanjurjo, Goded, Mola i altres generals)
L’assassinat de José Calvo
Sotelo (13 de juliol 1936)
- 17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí.
- 18 de juliol : El cop d’estat s'estén per la Península.

3. Davant del cop militar ALZAMIENTO NACIONAL
18 Jul. 1936
El govern actua amb indecisió a l’inici i...
Permet ...
La consolidació del cop en
El govern
alguns llocs de l’Estat
decideix...
El repartiment d’armes a les organitzacions obreres
Fidel a la Espanya queda dividida En mans dels
República sublevats
Zones que van votar Zones que NO van votar
al Front Popular al Front Popular
Catalunya Marroc
País Valencià Part d’Andalusia
Madrid Navarra
Castella-La Manxa Castella i Lleó
Extremadura Galícia
País Basc Aragó
Astúries Rioja
Cantàbria Illes Balears (sense
Part d’Andalusia Menorca)

4. La sublevació militar va començar el 19 de juliol
És derrotada per
La Generalitat Amb el suport de les forces de l’ordre a Catalunya,
Com el Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Civil, i la
mobilització dels anarquistes armats (CNT-AIT), i
Partidaris dels partits d’esquerra.
La sublevació
fracassa
a tota Catalunya
S’instal·la el desordre i la revolució violenta
fins a mitjans del 1937

5. El fet que “el alzamiento Nacional” no triomfés a tot arrreu de la
península provocarà el que ha estat anomentat amb el nom de Guerra
Civil Espanyola
Es tracta d’un enfrontament armat entre els
partidaris de continuar amb la legítima república
contra els sublevats, contraris a la república.
Els dos bàndols enfrontats…
Repúblicans Nacionals
Altres noms: Rojos Altres noms: falangistes,
Representen a tots els feixistes o franquistes
Representen
sectors que recolzaven la als diferents sectors
legítima República. Són les contraris a la República,
classes treballadores, i els propietaris agraris, església
partidaris dels partits catòlica, empresaris
d’Esquerra. industrial, i els partidaris de
Valors de Llibertat, partits de dretes.
democràcia i antifeixisme.

6. 2. AJUDES INTERNACIONALS
El conflicte bèl·lic espanyol va tenir una gran repercussió internacional,
sobretot a Europa.
Confrontació
ideològica i política
Els que volen defensar la República Els que veuen els rebels sublevats uns
lliutadors
contra el feixisme
contra el comunisme
Els països prenen tres postures...
A favor dels Nacionals
A favor dels Republicans
Països neutrals

7. A favor dels Nacionals
Els països europeus on s’havia imposat una dictadura
totalitària feixista van ajudar al bàndol franquista.
L’Alemanya de Hitler Material militar
Aviació (Legió Còndor)
L’Itàlia de Musolini - Menys important tècnica.
- Més nombrosa amb soldats.
- Suport aeri, naval i equipament bèl·lic
Portugal - Subministraments.
- 20 000 voluntaris.
Cal afegir Exèrcit d’Àfrica portat per Franco

8. A favor dels Republicans
El bàndol republicà va tenir menys suports oficials, però moltíssims més de persones
anònimes que creien en la llibertat i la democràcia i en contra del feixisme.
- Armes i aliments (avions, tancs...).
Unió Soviètica
-Pilots, instructors i tècnics.
- Stalin no va enviar tropes.
Brigades Internacionals - Gran valor moral.
- 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938.
Es tracta de persones voluntàries
anònimes de més de 50 països
del món de partits i sindicats
d’esquerres en defensa de
la llibertat davant el feixisme
que s’apoderava cada vegada més
d’Europa.

9. A favor de la Neutralitat
Els països democràtics d’Europa com ara França o la Gran Bretanya defensaren una política
de no intervenció, pensant en endarrerir la guerra imminent a Europa contra
l’expansionisme feixista i nazi.
Es decreta l’embargament d’armament però...
Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica)
Beneficia els rebels franquistes (Alemanya i Itàlia ajuden
amb armament i homes)
La societat de nacions (precedent de l’ONU abans de la segona guerra mundila ) també va
defensar una política de no intervenció. La SdN va ser incapaç de mantenir la pau mundial
durant el període entreguerres, essent aquest el principal objectiu de la seva fundació.
Malgrat la posició neutrals d’aquests
països i institucions, molts ciutadans i
organitzacions públiques o privades
d’aquests mateixos països van fer una
crida a favor de la llibertat i en contra
del feixisme.

10. 2. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC.
17 i 18 Juliol 1936
“Alzamiento Nacional”. Espanya
queda dividida en dos sectors: republicans i
nacionals.
Agost 1936
Els primers combats i batalles per a
aconseguir Madrid per part dels nacionals
Abril 1937
La guerra al nord
Desembre 1937
L’avenç cap a la Mediterrània.
La Batalla de l’Ebre.
Desembre 1938
La caiguda de Catalunya.
Abril de 1939
La fi de la guerra a Burgos.

11. 2.1 Primera fase ( Jul. 1936 – Abr. 1937)
Agost 1936 Agost 1936
- Ofensiva republicana des de Catalunya.
Desembarcament exèrcit africà - Intent de recuperar Aragò i Mallorca.
Ocupació frontera Irun.
FRACÀS
Ocupació de Sevilla a Badajoz Nov 1936 - Febrer 1937
“L’Alliberament de l’Alcàsser” (Toledo) Milícies populars i les
Brigades Internacionals
Nov 1936 - Febrer 1937 evitaran l’ocupació de
Madrid.
Comença la batalla per “NO
l’ocupació de Madrid. PASSARAN”
- Intent d’encerclar
Madrid, amb les…
-Batalles de Jarama
i Guadalajara.
FRACÀS
Abril 1937 Abril 1937

12. 2.2 Segona fase ( Abr. 1937 – Des. 1937)
Abril 1937 Abril 1937
Davant la resistència a Madrid… Per frenar l’ofensiva del nord, els republicans
fan dues ofensives, amb la intenció de
Franco decideix ocupar el Nord. recuperar terreny perdut a la primera fase.
Busca el Control dels recursos
miners i siderometal·lúrgics. Ofensives dels Republicans
Ofensiva dels Nacionals Brunete (Madrid)
FRACÀS Belchite
Bombardeig de Gernika (Saragossa)
Ocupacio de…
- Bilbao (juny 37) Maig 1937
- Santander (agost 37) Fets
- Gijón (octubre 37)
de Maig
Fí de la resistència Enfrontament armat
intern entre diferents
republicana al nord partits polítics i
sindicats.
Desembre 1937 Desembre 1937

13. 2.3 Tercera fase ( Des. 1937 – Des. 1938)
Desembre 1937 Desembre 1937
S’inicia ofensiva republicana a Terol
Recuperació nacional de Terol (febrer) Ocupació de Terol (gener 38)
Avenç nacional cap a la Mediterrània (març)
Divisió del
territori republicà
Juliol 1938 Juliol 1938
Batalla Batalla
de l’Ebre de l’Ebre
Després d’uns mesos de Els republicans, en un
combat, en els quals esforç final per a
inicialment, els republicans guanyar la guerra, tots
anaven guanyant, finalment units, intentaran
l’exèrcit franquista acaba recuperar el territori
guanyant la batalla decisiva. perdut
Desembre 1938 Desembre 1938

14. 2.4 Quarta fase ( Des. 1938 – Abr. 1939)
Desembre 1938 Desembre 1938
Les tropes republicanes ja
Gener 1939
no poden suportar la força
Bombardeig i ocupació de militar franquista.
Barcelona
Catalunya és
ocupada Comença l’èxode de milers
de ciutadans partidaris de
la República.
Ocupació de Madrid, i
posteriorment tota la zona
republicana.
Comunicat de Franco 1 min
Abril 1939
de Victòria final. Abril 1939

15. 3. EL CONFLICTE BÈL·LIC EN LA ZONA REPUBLICANA.
GUERRA
Juliol 1936
Manca d’Unitat I
En un inici, per lluitar contra els rebels falangistes, a tota
la zona republicana es crearan uns “comités de milícies
REVOLUCIÓ
antifeixistes”. Cada milícia estava formada per voluntaris i també
voluntàries, organitzada pels propis partits i sindicats.
Davant les primeres derrotes contra els nacionals es va crear l’exèrcit popular que fusionava a
totes les milícies antifeixistes, sota la direcció principals dels anarquistes de la CNT.
Però... També es va desenvolupar al mateix temps REVOLUCIÓ SOCIAL amb
col·lectivitzacions de les fàbriques i de les terres.
Igualment es va donar un fort anticlericalisme fent
culpable l’església de l’aixecament franquista.
Maig 1937

16. FETS DE MAIG Maig del 1937
Del 4 al 7 de Maig del 1937 es va produir un fet decisiu pel devenir de la guerra a la
zona republicana. Enfrontaments armats entre els partidaris dels partits polítics i
sindicats del bàndol republicà.
Divisió a les
forces republicanes
El govern republicà,
socialistes i Anarquistes i trostkistes
comunistes (POUM)
Partidaris de Partidaris
congelar la revolució social i centrar-se de continuar la revolució social.
en guanyar el conflicte bèl·lic contra
Franco. Aquests dies se salden amb el resultat
d’entre 500 i 1000 milicians morts i a
més...
Derrota dels anarquites i POUM
Debilitat de les forces republicanes
davant l’avenç militar dels nacionals

17. Maig 1937
Els fets de Maig provocaran l’expulsió dels anarquistes del govern de la República, i
a més s’abandona la revolució social per a centrar-se en guanyar la guerra.
A partir d’ara l’únic que continuarà als fronts de batalla contra els rebels nacionals
serà l’exèrcit popular.
Abril 1939

18. 3.1 La vida en la zona republicana
Fam A la zona republicana va començar molt aviat a escassejar
aliments bàsics per menjar. La població va viure en la misèria i amb fam durant el
conflicte bèl·lic.
Por en la Població
civil Els bombardejos per part dels nacionalsrepublicana. Delsnazi) van atemorir
durant tot el conflicte a la població civil
(“legió Còndor”
12000 morts civils
per bombardeig durant tota la guerra, 11000 seran republicans.

19. Refugis antiaeris A les ciutats de la zona
republicana es van construir refugis antiaeris subterranis que s’utilitzaven en el
moments dels bombardejos, previ avís de sirenes.
El metro també es va utilitzar
com a refugi en cas d’atac.

20. 4. EL CONFLICTE BÈL·LIC EN LA ZONA NACIONAL.
DICTADURA
Juliol 1936
Unitat MILITAR
Tots els esforços es van dirigir exclusivament a guanyar la
Generalísimo
guerra contra la República, sota un únic i fort líder: Franco
Tota l’oposició contrra la República es va unir en un partit
únit, liderat per Franco, la Falange Espanyola
Tradicionalista y de las Juntas de ofensiva Nacional
Sindicalista (FET y de las JONS).
Federico
García Lorca
La capital de la zona sublevada franquista va ser
Caudillo
Burgos.
Utilització del terror i la repressió sistemàtica
contra organitzacions i partidaris de la república.
Es van practicar detencions,
empresonaments, afusellament...
contra republicans i familiars amb l’únic
objectiu d’atemorir a la població.
Abril 1939

21. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL.
Pèrdues Humanes El nombre de morts s’ha xifrat en unes 300.000 persones, entre
soldats d'ambdós bàndols i la forta repressió feixista contra partidaris de la República i partits i
sindicats d’esquerra; així com també la forta repressió republicana contra religiosos i
personatges destacats dels partits de dreta.
Exili a l’estranger Desplaçament de milers d’espanyols republicans un cop acabada la
guerra cap a l’estranger per por a les terribles repressions franquistes, uns 400000. La
sort d’aquesta gent va ser diversa. Inicialment van anar a camps de refugiats prop de la
frontera catalana, però posteriorment alguns van acabar essent presoners nazis i morts a
camps de concentració. Altres, en canvi van lluitar al bàndol aliat contra els nazis.

22. Exili de la major part dels intel·lectuals espanyols La major part de
la cultura espanyola del moment (escriptors, artistes, científics...) s’havien posicionat a favor de
les llibertats que representava la República. La major part es van exiliar a l’estranger un cop
confirmada la victòria dels nacionals franquistes.
Pèrdues Materials Després de la guerra civil, va
quedar destruït gran part del parc ferroviari, la majoria
del ponts de la xarxa viària i molts pobles, sobretot en
les zones on van haver les batalles principals.