Your SlideShare is downloading. ×
Poesia trobadoresca
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Poesia trobadoresca

1,476
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,476
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La poesia trobadoresca
  • 2. Introducció: lírica popular i lírica culta
    • La primera manifestació literària la nostra llengua va ser la poesia lírica popular (relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble).
    • Pel que fa a la lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle XII s’ havia escrit exclusivament en llatí i era de temàtica religiosa.
    • En el segle XII naix la primera poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: la poesia trobadoresca , escrita en occità.
    • Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de l’ antiga Gàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribarà als territoris de la Corona d ’ Aragó i del nord d ’ Itàlia.
    • Els trobadors de la Corona d’ Aragó copiaran no només la forma i la temàtica d ’ aquesta poesia, sinó també la llengua.
  • 3. Introducció: lírica popular i lírica culta
    • Per tant, la poesia lírica culta que s ’ escriu a la Corona d ’ Aragó des del segle XIII fins al segle XV serà creada en llengua occitana . Ausiàs March serà el primer poeta que farà lírica culta en la nostra llengua, ja en el segle XV.
    • Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en la nostra llengua.
    • Entre els autors, doncs, distingim tres conceptes:
      • POETA  autor de lírica culta escrita en llatí.
      • TROBADOR  autor de lírica culta en occità.
      • JOGLAR  recitador de lírica culta en occità. No és autor.
  • 4. “ Si està en occità …?”
    • La gran pegunta: si està escrita en una “altra llengua” per què ho treballem a la classe de valencià?
      • Segons Martí de Riquer, perquè després dels trobadors del XII i XIII els nostres poetes estan fortament influenciats. El primer que escriu plenament en valencià és Ausiàs.
      • És molt difícil establir un tall entre occità i valencià, ja que fins al segle XIX els lingüistes consideraren que eren la mateixa llengua.
  • 5. La poesia trobadoresca
      • És la primera poesia lírica culta escrita en llengua romànica (l’ occità).
      • És, en la majoria dels casos, d’ autor conegut .
  • 6. Context geogràfic
  • 7. Context geogràfic
    • La poesia trobadoresca va nàixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona coneguda com a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actual Estat francés. La llengua pròpia d ’ aquest territori és l ’ occità, també conegut com provençal o llengua d ’ oc.
  • 8.
    • Al segle XII, Occitània no formava una única entitat política, sinó que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc).
    • Al sud d ’aquest territori estava la Corona d’Aragó i al nord, el regne de França.
    • Alguns dels nobles feudals occitans eren més poderosos que el mateix rei de França.
    • Context geogràfic
  • 9. Raons per què els autors escriuen en occità
      • La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i el territori de la Corona d ’ Aragó.
      • Les relacions polítiques entre la Corona d ’ Aragó i Occitània havien estat sempre molt estretes.
      • La similitud entre les llengües catalana i occitana va afavorir que aquesta última poguera ser usada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Aragó.
  • 10. Els trobadors i les trobairitz
  • 11. Trobadors
    • Anomenem "trobadors" exclusivament als autors de la poesia lírica provençal que creen les seues obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gàl·lia, i després a la Corona d ’ Aragó i al nord d'Itàlia.
    • El seu nom deriva del verb "trobar" , en el sentit de "crear literàriament". Durant aquests segles, la paraula "poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llatí. En contraposició, els trobadors escrivien les seues composicions en llengua vulgar.
  • 12. Trobadors
    • La poesia trobadoresca es recitava acompanyada de música. El trobador era l ’ autor tant de la lletra com de l ’ acompanyament musical. Per tant, havia de ser una persona culta, ja que sabia llegir i escriure i, a més, música.
    • Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. També hi havia trobadors de condició social més baixa.
  • 13. Els cançoners
    • En els cançoners trobem la lletra i la notació musical d ’ aquestes poesies.
    • A més, recollien les vides dels autors.
    • Per això, aquestes composicions han arribat fins als nostres dies.
  • 14. El joglar
  • 15. Joglars
    • JOGLAR : recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.
    • Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics , mentre que els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta rebien el nom de joglars èpics .
  • 16. Característiques de la poesia trobadoresca
  • 17. Poesia cortesana
    • Diem que la poesia trobadoresca és una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis, primer a Occitània i després, a la Corona d’Aragó i al nord d ’ Itàlia.
    • Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: l’ amor, la guerra, l ’ honor…
    • Els trobadors d’ extracció social humil vivien a les corts dels nobles, prínceps i reis dels quals rebien una remuneració econòmica pels seus serveis.
  • 18. Poesia feudal
    • La societat medieval estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-vassall. El vèrtex d'aquesta piràmide era el monarca (el poder del qual era més nominal que efectiu).
  • 19. Poesia feudal
    • La poesia trobadoresca trasllada les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa.
    • DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “ midons ” , que vol dir “ el meu senyor ” . Serà com el senyor feudal en un pacte de vassallatge.
    • TROBADOR: anomenat “ om ” , que vol dir “ vassall ” . Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seves poesies.
  • 20. L’amor cortés o fin’amor
    • El tema central de la poesia dels trobadors és l' amor cortés . Molts estudiosos consideren que el concepte d'amor que coneixem actualment en la civilització occidental actual prové, precisament, de la idea d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.
    • En aquest tipus d ’ amor, la dama serà superior al seu enamorat, siga quina siga la posició social d ’ aquest.
    • La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.
  • 21. L’amor cortés
    • Segons el concepte d ’ amor cortés, l ’ amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor només podien viure ’ l els amants.
  • 22. Personatges: el trobador
    • El trobador , passa per quatre fases:
    • fenhedor (tímid): no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
    • pregador (suplicant): passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interés per ell i li ha permés que li expresse el seu amor a través de la poesia.
    • entendedor: entre la dama i el trobador s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
    • drutz (amant): es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
  • 23. Personatges: la dama o midons
    • La dama o midons: e ra la senyora feudal, la "domina". Amb freqüència, rep el nom de midons , "senyor meu", en masculí, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractara d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada.
    • Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera . Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim , anomenat SENHAL , per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.
  • 24. Personatges: el marit o gilós
    • El marit o gilós : si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". Per això apareix sempre en aquestes poesies com un ésser roí, malvat, del qual s'han d'amagar.
    • Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l'interés i de la imposició.
  • 25. Personatges: els envejosos o lausengiers
    • Els envejosos maldients o lausengiers : com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar-la a explicar al senyor.
    • Per tant, juntament amb el senyor, els lausengiers es converteixen en enemics del trobador.
  • 26. Gèneres de la poesia trobadoresca
    • Cançó: serveix per a expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortés.
    • Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
    • Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seua dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribe el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.
  • 27. Gèneres de la poesia trobadoresca
    • Sirventés: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, a la vegada que serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.
    • Plany: lament fúnebre per la mort d ’ una persona, generalment un gran senyor que protegia el trobador.
    • Cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
    • Tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàries o polítiques).
  • 28. Estils
    • Cal diferenciar entre tres estils de trobar:
    • Trobar lleu:
      • Versificació senzilla
      • Absència de recursos estilístics complicats
      • Comprensió fàcil
    • Trobar clus:
      • Complicació de conceptes
      • Dificultat de comprensió
      • Llenguatge d ’ argot
    • Trobar ric:
      • Complicació de la forma
      • Rimes estranyes
  • 29. Trobadors destacats
    • Guillem de Berguedà
    • Guillem de Cabestany
    • Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
    • Beatriu de Dia
  • 30. Per ampliar coneixements…
    • Sobre l ’ occità .
    • Sobre la poesia trobadoresca .
    • + sobre la poesia trobadoresca (UOC)
    • + sobre les trobairitz (UOC)
    • Sobre Guillem de Berguedà .
    • Sobre Cerverí de Girona .
    • Sobre Beatriu de Dia .
  • 31. Un exemple
    • Can vei la lauzeta mover , de Bernat de Ventadorm
    • Lletra
    • Música
  • 32.