GUERRA CIVIL (1936-1939).
MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC III – Tema 12/3 A
Història Espanya
IES Ramon Llu...
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16.
12....
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- El preàmbul de la Guerra.
12.1.1.- El...
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16.
12....
MAPA 16
(8 models)
LLOCS ON TRIOMFA
L’ALÇAMENT (18-VII-36)
MAPES PAU
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14
Història d’E...
RECOMANACIÓ!!!
Com a introducció al comentari del MAPA 16 cal partir de la darrera etapa de la
República, la del Front Pop...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16.
1.1.- Elecció del Front Popular.
1.2.- La radicalització social i p...
MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçame...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 2
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16.
1.1.- Elecció del Front Popular.
1.2.- La radicalització social i p...
El procés reformista iniciat en el primer bienni reformista de la República (1931-33) no fou lineal,
sinó que quedà interr...
José María Gil RoblesAlejandro Lerroux
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.1.- Elecció del Front Popular
Durant...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.1.- Elecció del Front Popular
Tots els conflictes anteriors i la retirada d...
11.4.4.- La crisi del bienni negre
11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE
(NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
José María Gil Roble...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.1.- Elecció del Front Popular
Les eleccions de febrer de 1936 foren guanyad...
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
Frente Popular Bloque Nacional
Coalició de republicans
d’esquerra, sociali...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
Victòria del Front Popular
Participació de 72% del cens
PARTITS PERCENTATG...
Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.1.- Elecció del Front Popular
En abri...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
Manuel Azaña
Santiago Casares
Quiroga
Eleccions legislatives pel...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.1.- Elecció del Front Popular
Azaña desagradava a la dreta espanyola, a l’e...
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per s...
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per s...
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els principals problemes i reformes per s...
B.- Reforma militar o de l’exèrcit
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els pr...
B.- Reforma militar o de l’exèrcit
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els pr...
B.- Reforma militar o de l’exèrcit
11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
(ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
11.3.2.- Els pr...
“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,
que administre la justicia económica y que pued...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16.
1.1.- Elecció del Front Popular.
1.2.- La radicalització social i p...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.2.- La radicalització social i política
La vida política, des d’aquest mome...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.2.- La radicalització social i política
Un dels principals motius que els r...
A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936).
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CI...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.2.- La radicalització social i política
Falange va augmentar la seva violèn...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.2.- La radicalització social i política
Sectors del PSOE i la CNT també es ...
1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
1.2.- La radicalització social i política
La revolta militar, de juliol de 19...
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16.
12....
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
La conspiració preparatòr...
ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de
guerra per part de Franco i ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
Malgrat conèixer aquests ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
A l’abril, Mola va prepar...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
L’11 de juliol, Joan Marc...
General Mola
General Sanjurjo
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’e...
General Mola
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
El pla estra...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
En la preparació de l’aix...
Francisco Franco
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.1.- Preparació del cop d’estat
El gener...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo ...
José Calvo Sotelo
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castill...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo ...
“Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador,
que administre la justicia económica y que pued...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo ...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçame...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
La subleva...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 2
17/18-VI-36
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 3
17/18-VI-36
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Mentrestan...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
17/18-VI-36
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Mentrestan...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
El govern ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Els protag...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
El 18 de j...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
El 18 de j...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
General Mola
2.3.- La insurrecció militar i la seva respos...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 5
General Queipo
de Llano
General Mola
General
Cabanellas
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Però, l’ai...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
En menys d...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 6
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
17/18-VI-36
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
D’altra ba...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
José Giral...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
El 19 de j...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
José Giral...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 7
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
A la penín...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 8
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta L’aixecame...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Madrid, ju...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
VA FRACASS...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Així, a Ca...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
També, FRA...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
La insurre...
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 7
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 6
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Al nord, M...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Paren el c...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
Els esdeve...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
- Pregunta...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
A nivell p...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bà...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols
BÀND...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols
BÀND...
11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR
(FEBRER - JULIOL 1936)
Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
La Guerra Civil, que abasta...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
NIVELL INTERNACIONAL: Dins ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
NIVELL INTERNACIONAL: Dins ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
NIVELL INTERNACIONAL: Dins ...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
NIVELL INTERN: És una lluit...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
El conglomerat de forces qu...
2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16)
2.5.- Significat del conflicte
Finalment → Triomf del bànd...
MAPA 17
(models)
ZONES CONTROLA FRANCO
ABANS BATALLA EBRE 1938
MAPES PAU
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14
Història...
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de
Franco abans de l’inici de la bat...
MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)
MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 2)
PREGUNTA PAU
CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES
GUERRA CIVIL
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14
Història d’Espanya
IES Ramon Llu...
1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT,...
1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
La Guerra Civil ha donat lloc a moltes investigacions i es tracta d’un tema molt debatut ent...
1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT,...
A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:
 endarreriment econòmic,
...
1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:
 endarreriment econòmic,
 feblesa de l’Estat,
 injustícia soc...
2.- El problema social és doncs una de les causes més importants. Les diferències entre treballadors i
propietaris es fan ...
3.- La qüestió agrària és una altra de les causes (no interessava als terratinents, ni a la burgesia,
reclamen la reforma ...
4.- Distintes concepcions de l’Estat que duen a un intensa
crispació política i polarització ideològica (postures autonomi...
5.- La qüestió religiosa: anticlericalisme, secularització de la societat, ensenyament laic i defensa
privilegis de l’esgl...
6.- La reacció de la burgesia, l’Església i l’exèrcit davant la derrota de les dretes a les urnes. Les
conspiracions dels ...
7.- Tradició d’ocupació violenta del poder (pronunciaments militars). Mentalitat intervencionista de
l’exèrcit (desastre c...
8.- La proclamació de la República va significar la
irrupció de les masses en la vida política del
país, mitjançant el suf...
1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT,...
1.- El panorama europeu d’entreguerres. Crisi dels models democràtics i ascens dels moviments
totalitaris arreu d’Europa (...
2.- La Revolució Soviètica (1917) i la creació d’un estat obrer (URSS, 1922), sota el control dels
comitès dels soviets, c...
3.- Davant la crisi econòmica, en Europa
coexisteixen sistemes polítics oposats, per tant, 3
alternatives polítiques possi...
1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT,...
C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS
1.- La conspiració conservadora i militar, a partir
de 1933, contra la República.
Migue...
2.- El triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), que va desencadenar una onada de
conflictivitat social i violè...
3.- L’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt Castillo per part dels falangistes i la posterior
venjança en l’assassi...
4.- El fracàs del cop d’estat (Alzamiento, 18 de juliol) a les principals ciutats provoca l’inici de la
Guerra Civil. La i...
Francisco Franco Bahamonde
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
A.- IDEOLÒGIQUES
S’imposa un règim d’ideologia feixista en
Espanya, que compta amb la col·l...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
B.- ECONÒMIQUES
Després de la guerra la situació econòmica espanyola havia retrocedit. Camp...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
 Es posa fi a la República i s’inicia la
Dictadura franquista.
 Es declare...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Al BÀNDOL REPUBLICÀ la repressió de...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Per contra, els NACIONALS
practicar...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’exter...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’exter...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà
l’exter...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 El BÀNDOL FRANQUISTA.
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Cal afegir la desnutrició, la fam i...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Igualment, els bombardejos sobre po...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 Igualment, els bombardejos sobre po...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
C.- POLÍTIQUES
- Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:
 L’església i l’exèrcit junt a la Fa...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- És molt difícil quantificar exactament les víctimes,
però entre morts e...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre
morts e...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts e...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Va haver un augment de la mortalitat entre els barons entre 18-45 anys,...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’inco...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Milers de republica...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Milers de republica...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
DOCUMENT 7.- “Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar,
cochinos, sucios, ca...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 En finalitzar la gu...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Molts altres es van...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Molts altres es van...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
D.- DEMOGRÀFIQUES
- Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):
 Molts altres es van...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT...
2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
E.- SOCIALS
La dona perd tots els drets
reconeguts per la República.
L’església domina
l’ed...
2.- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
PREGUNTA PAU
CAUSES I
CONSEQÜÈNCIES
GUERRA CIVIL
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14
Història d’Espanya
IES Ramon Llu...
TEMA
CONTINUACIÓ
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14 Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Grane...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
El BÀNDOL REPUBLICÀ tenia els recursos econòmics majors i, al pri...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Al BÀNDOL REPUBLICÀ va prevaldre:
1.- Una gran desorganització pr...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra
En canv...
TEMA
CONTINUACIÓ
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2013-14 Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Grane...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
La Guerra Civil espanyola va tenir un gran ressò internacional: d...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Les democràcies europees (Gran Bretanya pressiona a França) van a...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
La realitat fou que tant Itàlia com Alemanya i Portugal van ajuda...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
la República es va veure sotmesa al tancament de fronteres i emba...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Els Estats Units no van signar el pacte, però van aprovar una lle...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda int...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda int...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Els insurrectes tindran el suport dels conservadors britànics, el...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Hitler va ordenar l’ajut alemany immediat, així doncs, va interve...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
La participació italiana fou més
nombrosa, però amb menys
importà...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Cal destacar, també, l’ajuda econòmica al
bàndol nacional de Joan...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
D’altra banda, la República va rebre el recolzament progressista:...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
La Unió Soviètica va ajudar amb armes i aliments, va enviar avion...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democr...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democr...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
En un conflicte en què l’exèrcit espanyol havia
quedat dividit mé...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA
EN CONFLICTE BÈL·LIC
Aquestes circumstàncies explicarien què les forces nacionals van ...
12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC.
MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol d...
GUERRA CIVIL (1936-1939).
MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC III – Tema 12/3 A
Història Espanya
IES Ramon Llu...
HISTÒRIA D’ESPANYA
G
U
E
R
R
A
C
I
V
I
L
T-12
M
A
P
A
17
E
T
A
P
E
S
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Gr...
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL

563
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
563
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
40
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 12. A. GUERRA CIVIL. MAPA 16. LLOCS TRIOMF ALÇAMENT NACIONAL

  1. 1. GUERRA CIVIL (1936-1939). MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 12/3 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània
  2. 2. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16. 12.2.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL. 8v preg. + Conseqüències. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16. 12.4.- FASES I OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-39). MAPA 17. 3v preg. 12.5.- EVOLUCIÓ POLÍTICA EN AMBDÓS BÀNDOLS DURANT LA GUERRA. 12.6.- CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA. 8v preg. + Causes. BLOC III. TEMA 12/3. GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)
  3. 3. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- El preàmbul de la Guerra. 12.1.1.- Elecció del Front Popular. 12.1.2.- La radicalització social i política. 12.2.- Causes de la Guerra Civil. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències. 12.3.- El cop d’Estat es transforma en conflicte bèl·lic. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.4.- Fases i operacions militars de la Guerra Civil (1936-39). MAPA 17 (zones controlades per l’exèrcit de Franco abans de la batalla Ebre). 1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v preg. op A (2011, setembre) = Diferents etapes. A.- Llistat de presidents de la Segona República durant la Guerra Civil. 12.5.- Evolució política en ambdós bàndols durant la guerra. 12.5.1.- La zona republicana: la revolució continguda. A.- L’enfonsament de l’Estat republicà. B.- El desencadenament de la revolució social. C.- Largo Caballero recompon l’Estat. D.- El govern Negrín (maig 1937 – març 1939). 12.5.2.- L zona nacional: la creació de l’estat franquista. A.- Francisco Franco “Generalísimo”. B.- El govern de Burgos i la creació del partit únic. C.- Una repressió institucionalitzada. 12.6.- Conseqüències de la Guerra. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. ANNEX 1.- Documents per fer comentaris de text. ANNEX 2.- Llistat de presidents de la Segona República (1931-1939). ANNEX 3.- Llistat/Resum general de presidents de la Segona República i fets característics (1931-1939). BLOC III. TEMA 12/3. GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)
  4. 4. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16. 12.2.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL. 8v preg. + Conseqüències. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16. 12.4.- FASES I OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-39). MAPA 17. 3v preg. 12.5.- EVOLUCIÓ POLÍTICA EN AMBDÓS BÀNDOLS DURANT LA GUERRA. 12.6.- CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA. 8v preg. + Causes. BLOC III. TEMA 12/3. GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)
  5. 5. MAPA 16 (8 models) LLOCS ON TRIOMFA L’ALÇAMENT (18-VII-36) MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  6. 6. RECOMANACIÓ!!! Com a introducció al comentari del MAPA 16 cal partir de la darrera etapa de la República, la del Front Popular (tema anterior) i relacionar-la amb la crisi social que es va produir al començament de l’any 1936. Després, cal endinsar-se en les causes que conduïren a la preparació del cop d’estat i en el moment quan es donà, el 17 i 18 de juliol de 1936, cal especificar les zones on va triomfar i en les que no va triomfar l’alçament nacional; i com la insurrecció no va tenir èxit en la totalitat del territori peninsular, doncs, la conseqüència va ser la Guerra Civil i la divisió d’Espanya en dues zones: la controlada per l’exèrcit rebel i la de domini del govern republicà. Acabar amb les característiques dels dos bàndols enfrontats i la significació del conflicte. MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.
  7. 7. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16. 1.1.- Elecció del Front Popular. 1.2.- La radicalització social i política. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
  8. 8. MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.
  9. 9. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
  10. 10. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 2
  11. 11. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16. 1.1.- Elecció del Front Popular. 1.2.- La radicalització social i política. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
  12. 12. El procés reformista iniciat en el primer bienni reformista de la República (1931-33) no fou lineal, sinó que quedà interromput durant el bienni negre o conservador (1933-36) i es tornà a posar en marxa en accedir el Front Popular (febrer 1936). 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular
  13. 13. José María Gil RoblesAlejandro Lerroux 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular Durant el bienni negre o conservador (novembre 1933-febrer de 1936), la Segona República Espanyola era governada pel centre - dreta, el Partit Radical dirigit per Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de Gil Robles. El govern de Lerroux intentava anul·lar la legislació social, que s’havia aprovat en els anys previs, especialment pel que fa a la reforma agrària, cosa que fa incrementar la conflictivitat social: vagues generals a València i Saragossa, conflictes a Madrid i Barcelona, revolta dels miners d’Astúries (1934), enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya, arran de l’entrada de la CEDA en el govern (octubre del 34).
  14. 14. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular Tots els conflictes anteriors i la retirada del suport a Lerroux per diversos escàndols, obliguen al president de la República, Alcalà Zamora, a convocar noves eleccions el febrer de 1936. Niceto Alcalá Zamora
  15. 15. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles, ministre de Guerra. Francisco Franco Bahamonde, cap de l’Estat Major. La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta crisi de govern. Convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936. Gil Robles, presenta un projecte de modificació de la Constitució. El cas de l’estraperlo i el cas Antonio Nombela.
  16. 16. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular Les eleccions de febrer de 1936 foren guanyades per la coalició de partits d’esquerra, pel Front Popular (republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes gallecs i catalans), davant la CEDA, que aglutinava als partits de dreta. Nacionalistes bascos, oficialment, no formaven part del Front, però hi simpatitzaven. El sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT), instaven als seus membres a votar a favor del Front Popular en resposta a una promesa de campanya d’una amnistia pels seus militants empresonats.
  17. 17. Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Frente Popular Bloque Nacional Coalició de republicans d’esquerra, socialistes, i comunistes. Amnistia política Aplicar la legislació reformista. Front d’esquerres Coalició electoral organitzada per CEDA. CNT no va participar del pacte Bloque Nacional Atac contra el Frente Popular Republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes radicals. La dreta no es va presentar unida. España 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Dues grans coalicions El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  18. 18. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  19. 19. Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Victòria del Front Popular Participació de 72% del cens PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS Esquerra 257 diputats Partido Socialista 18,18% Izquierda Republicana 16,73% Unión Republicana 7,43% Esquerra Republicana de Catalunya 5,99% Partido Comunista 3,51% Altres 3,71% Centre i dreta 196 diputats CEDA 17,35% Partits Monàrquics 4,95% Partido Agrario 2,68% Lliga Catalana 2,27% Partido Radical 1,65% Partido Republicano Conservador 0,61% Partido Liberal Demócrata 0,21% Altres 11,98% Front Popular per 48% dels vots Bloque de dretes 46,5% dels vots 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936
  20. 20. Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular En abril, Manuel Azaña passa a ser president de la República i la presidència del Govern és atorgada a Santiago Casares Quiroga. Azaña va reprendre, ràpidament, les reformes proposades en el programa electoral del Front Popular: agrària, educativa, autonomia basca i gallega.
  21. 21. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Partit Izquierda Republicana. President de la República. Victòria del Front Popular Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport. El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana) Partit Izquierda Republicana. Cap de govern.
  22. 22. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
  23. 23. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular Azaña desagradava a la dreta espanyola, a l’exèrcit i, especialment, als generals espanyols, perquè recordaven el seu pas pel govern en el període 1931-1933 (bienni progressista), quan des del Ministeri de Guerra (Defensa) havia impulsat la reforma militar, en temps del govern provisional de Niceto Alcalà Zamora (talla el pressupost de l’exèrcit i tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco), i havia permès l’aprofundiment de la resta de reformes quan ja fou president del Govern (bienni progressista).
  24. 24. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals.
  25. 25. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals. Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde (Azaña, ministre de Guerra). RECORDATORI
  26. 26. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals. Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde (Azaña, ministre de Guerra). Supressió dels Tribunals d’Honor. Racionalització del sistema d’ascensos i escales: anul·lació dels ascensos per mèrits de guerra (la qual cosa afectava els militars “africanistes”). També es varen ascendir a oficials que professaven simpaties republicanes i no es va suprimir la Guàrdia Civil, però es va crear la Guàrdia d’Assalt, moderna i fidel a la República.
  27. 27. B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes).
  28. 28. B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes). Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la República a Sevilla, en agost de 1932 (Sanjurjada).
  29. 29. B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes). Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la República a Sevilla, en agost de 1932 (Sanjurjada). Es formarà la Unión Militar Española (UME) en 1933, com una organització de militars de dretes clandestina i colpista (protagonitzarà l’alçament de 1936).
  30. 30. “Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.” Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936. José Calvo Sotelo 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.1.- Elecció del Front Popular Ara, durant l’etapa del Front Popular, el monàrquic José Calvo Sotelo (de Renovación Espanyola i cap del dretà “Bloque Nacional”) reemplaça a José María Gil-Robles, com a portaveu de la CEDA al parlament (el seu assassinat fou un detonant del colp militar). José María Gil Robles
  31. 31. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. MAPA 16. 1.1.- Elecció del Front Popular. 1.2.- La radicalització social i política. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39)
  32. 32. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política La vida política, des d’aquest moment i fins el començament de la guerra, va ser molt apassionada. Cada bàndol defensava les seves idees d’una forma bel·ligerant i, fins i tot, violenta, arribant al punt d’enfrontaments entre pistolers.
  33. 33. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política Un dels principals motius que els revoltats van adduir va ser l’anticlericalisme del Front Popular cap a l’Església catòlica, a la qual, els republicans, feien responsable de la majoria dels mals que tenia el país. I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:  Conflictes laborals.  Crema, atacs i enderrocaments d’esglésies, convents i altres edificis religiosos.  Es va prohibir la Companyia de Jesús.  Violència al camp i ciutats. Es van cometre excessos per part dels treballadors (ocupació i apropiació de propietats i de terres, avançant-se a la legislació del Front Popular), donat que estaven farts de promeses no complides durant el període anterior.  EN DEFINITIVA, radicalització ideològica i violenta. Vaga general de la CNT (abril 1936). Guàrdies d’assalt dissolent una manifestació.
  34. 34. A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936). 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política I el fet és que ... el desordre públic anava en augment:
  35. 35. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política Falange va augmentar la seva violència, la qual va ser reprimida durament per la República fins a empresonar el líder del partit José Antonio Primo de Rivera. Per la seva part, la Falange i els requetés entrenaven escamots militars. José Antonio Primo de Rivera
  36. 36. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política Sectors del PSOE i la CNT també es van radicalitzar. El PSOE es va dividir entre els més radicals liderats per Largo Caballero i els més moderats liderats per Indalecio Prieto. A Catalunya el 1935, es va formar el POUM (Partit Obrer Unificació Marxista) dirigit per Andreu Nin. El 23 de juliol de 1936 fou creat el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya, d’ideologia comunista). Indalecio Prieto (moderat) Francisco Largo Caballero (radical)
  37. 37. 1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1.2.- La radicalització social i política La revolta militar, de juliol de 1936, va justificar la seva insurrecció amb la raó de salvar Espanya d’una imminent dictadura comunista, que havia de ser ajudada per la maçoneria. El mateix any i gràcies a la representació obtinguda pel Front Popular, el Partit Comunista tenia 14 diputats i seguia les directrius de Moscou que, des del 1932, preconitzava l’aliança per fer front al feixisme europeu. En aquest context, es deteriorà l’ordre públic i la societat es radicalitzà social i ideològicament. Guàrdies d’assalt dissolent una manifestació.
  38. 38. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- EL PREÀMBUL DE LA GUERRA.MAPA 16. 12.2.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL. 8v preg. + Conseqüències. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16. 12.4.- FASES I OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL (1936-39). MAPA 17. 3v preg. 12.5.- EVOLUCIÓ POLÍTICA EN AMBDÓS BÀNDOLS DURANT LA GUERRA. 12.6.- CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA. 8v preg. + Causes. BLOC III. TEMA 12/3. GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)
  39. 39. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  40. 40. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  41. 41. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat La conspiració preparatòria d’un cop d’Estat de dretes tenia diversos PRECEDENTS en els anys anteriors al 1936: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de guerra per part de Franco i la UME (Unión Militar Española), en febrer de 1936, per evitar el govern d’esquerres. Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo Francisco Franco Bahamonde
  42. 42. ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de guerra per part de Franco i la UME en febrer de 1936 per evitar el govern d’esquerres. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) “Ha desaparecido de la candidatura de Cuenca el nombre del general Franco. Yo me felicito sinceramente de tal desaparición. No he de decir ni media palabra en menoscabo de la figura del ilustre militar. Le he conocido de cerca, cuando era comandante. Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millán Astray, llega a la fórmula suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien, no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno [...1, que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación, representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este género. No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.” Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las elecciones parciales en Cuenca. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat
  43. 43. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat Malgrat conèixer aquests preparatius, el govern republicà va reaccionar tard i malament; un cop havent situat a militars que li eren fidels en les divisions orgàniques, es va limitar a enviar a diferents destins, de la perifèria del país, als presumptes implicats i/o als generals sospitosos que considerava més perillosos. Així, Franco fou enviat a Canàries; Goded a Mallorca; i Mola fou destinat a Pamplona, cosa que el situava en el principal focus d’acció dels carlins, que estaven també preparant pel seu compte un aixecament, i va possibilitar que s’entengués amb els requetés monàrquics navarresos. Francisco Franco Manuel Goded LLopis General Mola
  44. 44. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat A l’abril, Mola va preparar una xarxa colpista més, que va consistir en el mateix que la que intentaren dur a terme el mes anterior els generals i polítics feixistes, obtenint el recolzament dels antirepublicans.
  45. 45. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat L’11 de juliol, Joan March va enviar el Dragon Rapide (tipus avió) per fer passar de Canàries al Marroc a Franco. Joan March i Francisco Franco
  46. 46. General Mola General Sanjurjo 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat La conspiració militar de juliol va tenir darrere a la UME (Unión Militar Española). Els conspiradors acceptaven la “jefatura” nominal del general Sanjurjo (exiliat a Portugal), que va encapçalar l’aixecament, però fou organitzat pel general Mola (des de Navarra), que va procurar atreure a la conspiració als sectors polítics de dreta (falangistes, monàrquics i tradicionalistes). Francisco Franco
  47. 47. General Mola 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat El pla estratègic consistia en una declaració de l’estat de guerra per part dels capitans generals compromesos o pels oficials que dominaren a les autoritats militars fidels al govern republicà. Mola no deixava de preveure la dificultat d’imposar-se a les grans ciutats, com Madrid o Barcelona, on eren tan fortes les organitzacions obreres, però pensava en la possibilitat d’un moviment convergent sobre la capital, l’objectiu era Madrid i Barcelona com a nuclis claus i l’exèrcit africà com a reserva.
  48. 48. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat En la preparació de l’aixecament participaren generals d’antecedents republicans (com Cabanellas o Queipo de Llano), ja que es va presentar més bé com un atac al Front Popular i front a les tendències revolucionàries del govern.
  49. 49. Francisco Franco 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.1.- Preparació del cop d’estat El general Franco, que gaudia de gran prestigi, des de les campanyes del Marroc, es va unir a la preparació del moviment, tot i el titubeig inicial.
  50. 50. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  51. 51. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo L’aixecament militar, ja preparat, es va accelerar perquè el detonant que el posa en marxa fou les morts de Castillo i Calvo Sotelo. La nit del 12 al 13 de juliol de 1936, el tinent José Castillo i Sáenz de Tejada, un membre del Partit Socialista i oficial de la Guardia d’Assalt (força d’ordre públic creada per la República especialment per combatre la violència urbana), era assassinat a prop de Madrid. José Castillo
  52. 52. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo L’endemà, 14 de juliol, el líder de l’oposició conservadora, José Calvo Sotelo (diputat i dirigent monàrquic de Renovación Espanyola, i cap del dretà “Bloque Nacional”), també era assassinat per una unitat de la Guàrdia d’Assalt, en resposta i com a revenja a l’atemptat falangista que va costar la vida al seu company, el tinent José Castillo. José Calvo Sotelo
  53. 53. José Calvo Sotelo 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo Aquest darrer atemptat va fer créixer l’odi vers la República i va accelerar la imminent insurrecció militar. Els dos fets s’emmarquen dins del ja habitual clima d’enfrontament social als carrers entre extremistes d’ambdós bàndols.
  54. 54. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo Així, entre febrer i juliol de 1936 durant el govern del Front Popular, van haver molts assassinats, assalts a seus i esglésies; segons fonts oficials: 330 persones foren assassinades i 1511 ferides greument; 213 intents d’assassinat; 113 vagues generals, i 160 edificis religiosos destruïts, mentre s’escoltava el renou de sabres, perquè es començava a preparar el cop militar.
  55. 55. “Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.” Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936. José Calvo Sotelo 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo L’assassinat va provocar sospites entre la dreta de la implicació governamental en l’acte. Calvo Sotelo havia protestat contra el creixent terror antireligiós, contra les expropiacions i contra les reformes agrícoles precipitades, que considerava bolxevics i anarquistes. També va declarar que els soldats espanyols es veurien obligats a una revolta per Espanya i en contra de l’anarquia.
  56. 56. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo Santiago Casares Quiroga (president del Govern) li va manifestar que discursos com aquell no es tornarien a donar, aquestes paraules foren interpretades com un avís de què seria el seu darrer discurs a les Corts i tot això dintre d’un clima molt exaltat. Tot i que els generals conspiradors ja tenien avançat l’escenari d’una revolta, l’esdeveniment d’aquest assassinat es veia com un catalitzador del que esdevingué. Sembla que va fer fixar una data i pot ser els esdeveniment s’avançaren. Santiago Casares Quiroga
  57. 57. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo DOCUMENT 1.- “Porque, señor Gil Robles, no se puede negar que estáis organizando un complot en España. Recientemente, hace dos o tres días, en vista de ese peligro, se han reunido las fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo en diez minutos y han acudido al Gobierno para ofrecerle toda su fuerza, a fin de defender la República. Y eso lo hacemos porque estamos completamente seguros de que en muchas provincias de España se están haciendo preparativos para el golpe de Estado, que no dejáis de la mano un día tras otro. ¡Tened cuidado! Todos nos hallamos vigilantes, a fin de que no podáis llevar a cabo vuestros intentos, porque, de hacerlo así, llevareis a España por el camino por el que la habéis llevado en esos dos años de represión, de hambre y de descrédito para el país.” J. DÍAZ (secretario general del Partido Comunista de España). Discurso en Cortes (15 de julio de 1936).
  58. 58. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  59. 59. MAPA 16.- LLOCS ON TRIOMFAALÇAMENT (B3-T3) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936. B3-T3.
  60. 60. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
  61. 61. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta La sublevació o cop d’estat s’inicia el 17 de juliol de 1936, a Melilla, per part d’alguns oficials que dominaren als seus superiors; les tropes colonials del Marroc ocupen les ciutats de Ceuta, Melilla i Tetuán i el dia 18 de juliol s’estén, ràpidament, per tota la zona del protectorat marroquí, que queda sota el control dels rebels. 17/18-VI-36
  62. 62. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 2 17/18-VI-36
  63. 63. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 3 17/18-VI-36
  64. 64. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a Canàries i volava a Tetuán per a dirigir l’exèrcit insurrecte (amb el famós avió Dragon Rapide, que havia enviat Joan March, l’11 de juliol). Franco es va posar al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc, tot just arribar de Canàries, afusellant tot aquell general o civil fidel a la República. El govern no pren cap mesura. 17/18-VI-36
  65. 65. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1 17/18-VI-36
  66. 66. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Mentrestant, Franco assegurava l’èxit a Canàries i volava a Tetuán per a dirigir l’exèrcit insurrecte (amb el famós avió Dragon Rapide, que havia enviat Joan March, l’11 de juliol). Franco es va posar al capdavant de l’exèrcit africà al Marroc, tot just arribar de Canàries, afusellant tot aquell general o civil fidel a la República. El govern no pren cap mesura. 17/18-VI-36 Francisco Franco
  67. 67. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta El govern no pren cap mesura.
  68. 68. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Els protagonistes foren: General Sanjurjo General Mola General Manuel Goded General Queipo de Llano General Joaquín Fanjul General Cabanellas Francisco Franco
  69. 69. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano s’apodera de Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia. General Queipo de Llano
  70. 70. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta El 18 de juliol es produeix la insurrecció peninsular, Queipo de Llano s’apodera de Sevilla i estén la rebel·lió per Andalusia, i aquella mateixa nit, Mola (des de Pamplona) declara l’estat de guerra a la resta d’Espanya. General Queipo de Llano General Mola General Cabanellas
  71. 71. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
  72. 72. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
  73. 73. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) General Mola 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Aquella mateixa nit, el 18 de juliol, Mola (des de Pamplona) declara l’estat de guerra a la resta d’Espanya.
  74. 74. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 5 General Queipo de Llano General Mola General Cabanellas
  75. 75. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Però, l’aixecament militar no va triomfar de forma immediata. Sanjurjo, que havia de liderar la revolta, va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal. D’aquesta manera el general Mola, des del seu lloc de comandament a Pamplona, va planificar i coordinar les accions que s’havien de dur a terme, comptant amb el suport de grups financers, monàrquics i catòlics. General Sanjurjo General Mola
  76. 76. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta En menys de dos dies es configura el nucli geogràfic del bàndol rebel (observeu mapes).
  77. 77. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 6
  78. 78. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1 17/18-VI-36
  79. 79. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta D’altra banda, dimiteix Santiago Casares Quiroga (president del Govern), la nit del 18 de juliol, i es substituït per un Govern llamp de Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió Republicana), després Azaña va nomenar al socialista José Giral president del Govern (govern majoritàriament republicà amb suport del Front Popular, 19 juliol-3 setembre 1936). El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. Santiago Casares Quiroga José Giral PereiraManuel Azaña
  80. 80. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
  81. 81. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta José Giral Pereira El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació de posicions per part dels insurrectes.
  82. 82. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta El 19 de juliol, Giral autoritza repartir armes entre els sindicats i partits de la coalició. El govern republicà va reaccionar amb indecisió un cop esclatada la revolta, això va permetre la consolidació de posicions per part dels insurrectes.
  83. 83. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta José Giral Pereira El 20 el país va quedar dividit en dues zones: rebels i republicans. La divisió del país, segons l’èxit o fracàs, transformà el cop en una llarga i cruenta Guerra Civil de quasi tres anys.
  84. 84. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 7
  85. 85. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 4
  86. 86. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta A la península, el resultat de la insurrecció va ser divers, segons les ciutats i regions, depenent, per una part, de l’actitud de les forces d’ordre públic i, per altra banda, de l’audàcia i de la força de les organitzacions obreres o dels revoltats. L’èxit o fracàs del cop depèn de les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc. En general, els rebels TRIOMFEN a les zones amb una agricultura més endarrerida i més conservadores, i fracassa a les zones industrials i amb una agricultura moderna, i a les grans capitals, on les forces obreres i d’esquerres tenien una major presència i es mantenen fidels a la República.
  87. 87. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 8
  88. 88. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on els obrers armats pel govern assaltaren el quarter de la Muntanya. Cuartel de la Montaña, Madrid, juliol 1936.
  89. 89. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Madrid, juliol 1936. L’aixecament VA FRACASSAR a Madrid, on els obrers armats pel govern assaltaren el quarter de la Muntanya. General Joaquín Fanjul
  90. 90. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta VA FRACASSAR a Barcelona, on s’imposaren els anarquistes, cosa que va impossibilitar al general Goded, que es va traslladar des de Balears, que controlés la situació perquè va arribar massa tard. General Manuel Goded Llopis
  91. 91. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Així, a Catalunya la insurrecció va ser frenada i abolida el 19 de juliol per militants de la CNT i la FAI, que vigilaven les casernes des de les quals els rebels pretenien entrar a la ciutat, des del dia 17; Goded es va rendir i els anarquistes es van apoderar de les armes, el 20 els convents de Barcelona van ser cremats i començava la revolució, i es crearen comitès que assumiren l’administració dels ajuntaments. Barcelona General Manuel Goded Llopis
  92. 92. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta També, FRACASSA a València i a altres ciutats del sud-est peninsular (als mapes de vermell), on el pronunciament militar va resultar insuficient davant la reacció de les masses populars.
  93. 93. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta
  94. 94. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta La insurrecció VA TRIOMFAR a Saragossa, tot i la gran força que allí tenia la FAI; a Sevilla, on va prendre el poder audaçment Queipo de Llano (el 18); així com a Granada. Triomfa també en Canàries, Marroc i algunes zones d’Andalusia Occidental. General Queipo de Llano General Cabanellas
  95. 95. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 7
  96. 96. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 6
  97. 97. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Al nord, Mola dominà Navarra i la conspiració TRIOMFA a Galícia i a Castella la Vella (Espanya interior). Però, en el mateix nord, Astúries, Santander i el País Basc (excepte Àlaba) seguiren FIDELS a la República, tot i que aquesta zona cantàbrica va quedar aïllada de la resta de l’Espanya republicana. Les Illes Balears, excepte Menorca, es van unir a l’aixecament. General Mola
  98. 98. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Paren el cop i queden EN ZONA REPUBLICANA les principals ciutats, el nord, la franja mediterrània, Castella la Nova (La Manxa), part d’Extremadura, i la major part d’Andalusia. Generalitzant, es pot afirmar que el cop militar va triomfar a l’Espanya agrària o rural i fracassar a la industrial, i no aconsegueix el seu objectiu: fer-se amb el poder quasi sense resistència. A nivell econòmic, la República controlava les reserves d’or del Banc d’Espanya, tot i les dificultats per comprar armes a l’estranger.
  99. 99. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta Els esdeveniments del 17 i 18 de juliol, ben aviat, suposaren el pas d’un pronunciament militar clàssic a una vertadera lluita social i ideològica. L’aixecament va provocar, immediatament i com a conseqüència de la reacció obrera per a contrarestar-lo, una revolta político-social en tot el territori, que es va mantenir fidel a la República. Les milícies populars van assumir l’esforç militar de la República durant els primers mesos. Per contra, en la zona on va triomfar el cop es va desenvolupar una violenta reacció que va anar més enllà de l’anul·lació de les reformes republicanes i de les mesures contrarevolucionàries, donat que atacava totes les formes democràtiques i, fins i tot, les liberals. A les zones insurrectes els d’esquerres eren exterminats brutalment.
  100. 100. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta - Pregunta: ¿Qué haría su gobierno si venciera? - General Franco: Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos. - Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). - General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba la voluntad popular. - Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? - General Franco: Las elecciones nunca la representan.” ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS “NEWS CHRONICLE”, 29 de julio de 1936. DOCUMENT 2.- “- A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza? - Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el precio a pagar para pacificarla.
  101. 101. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.3.- La insurrecció militar i la seva resposta A nivell polític, durant aquests 3 dies (17, 18 i 19 de juliol 1936) el govern va tenir tres presidents: Santiago Casares Quiroga, Diego Martínez Barrios (19 juliol-19 juliol 1936, 1 dia, Unió Republicana), i José Giral (19 juliol-3 setembre 1936, consultar l’esquema de presidents a l’ANNEX 1). Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga Diego Martínez Barrios José Giral Pereira A nivell social i endinsats en la Guerra, el major problema de la població va esdevenir la subsistència.
  102. 102. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
  103. 103. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  104. 104. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament fou una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, perquè comptà amb el finançament per part de la burgesia financera o bancària (Joan March) i la CEDA, amb l’ajut de la Itàlia feixista (i posteriorment de l’Alemanya nazi), i la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés carlins) i amb l’aprovació de l’Església. Joan March i Francisco Franco José María Gil Robles Benito Mussolini Adolf Hitler
  105. 105. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés carlins).
  106. 106. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament comptà amb la participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetés carlins) i amb l’aprovació de l’Església.
  107. 107. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament, una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, comptà amb l’aprovació de l’Església.
  108. 108. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament, una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, comptà amb l’aprovació de l’Església.
  109. 109. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols L’aixecament, una barreja de colp militar (principalment) i trama civil, comptà amb l’aprovació de l’Església.
  110. 110. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols Es pot afirmar que, tot i que l’antagonisme social no va tenir una clara delimitació, l’aixecament va ser secundat, de forma general, per les classes socials altes (aristocràcia, alta burgesia i terratinents) i per gran part de l’oficialitat de l’exèrcit, mentre que el conjunt de les classes populars foren la base de la resistència republicana.
  111. 111. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols El conjunt de les classes populars foren la base de la resistència republicana.
  112. 112. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols La classe mitjana va quedar, forçosament, dividida entre els dos bàndols, bàsicament per motius ideològics, però també religiosos (donada la persecució de què fou víctima l’Església en territori republicà, excepte en el País Basc) i de defensa dels seus interessos. Com a excepció, cal assenyalar que els petits propietaris rurals de Castella i Andalusia es decantaren pel bàndol de l’aixecament, també els sectors populars tradicionalistes de Navarra (requetés). Per altra part, la burgesia catalana i basca, tot i el seu conservadorisme i catolicisme, es decantaren pel bàndol republicà, ja que tan sols la República assegurava llurs Estatuts autonòmics.
  113. 113. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols Les forces que s’enfrontaren es varen agrupar en el BÀNDOL NACIONAL o insurrecte i en el BÀNDOL REPUBLICÀ.
  114. 114. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols A nivell militar la situació era compromesa, la flota i aviació es mantenen fidels a la República, però es desconfiava del comandament de terra i s’opta per dissoldre l’exèrcit, fent-se càrrec les milícies (amb posterioritat serà reorganitzat per Joan Negrín). Joan Negrín
  115. 115. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols Els MILITARS s’organitzaren en: UME: Unió Militar Espanyola (creada en 1933, que s’anava estenent per Àfrica i la Península, i preparava clandestinament el cop d’Estat). UMRA: Unió Militar Republicana Antifeixista (clandestina i esquerrana, sorgida en 1934 en resposta a UME).
  116. 116. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols
  117. 117. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols BÀNDOL NACIONAL - Part de l’exèrcit: UME (militars conservadors). - Forces polítiques de dreta conservadora: FE // Falange Española (José Antonio Primo de Rivera). JONS // Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista (Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo). Renovación Española // a les eleccions dins el Bloque Nacional (José Calvo Sotelo). Comunión Tradicionalista dels carlins (Manuel Fal Conde). Monàrquics alfonsins, carlins, feixistes i catòlics. Vist i plau del sector civil de la CEDA. - Base social: Terratinents propietaris agraris. Empresaris burgesos (alta i mitjana burgesia). Jerarquia eclesiàstica. Sectors socials de les zones rurals, menys desenvolupades. - Forces Internacionals: Itàlia, III Reich Alemany, Portugal d’Oliveira Salazar i el seu Estado Novo, Irlanda, el Papat, Alfons XIII. - Forces militars estrangeres, entre d’altres la Legió Còndor alemanya (unitat d’aviació) i el CTV (Corpo di Truppe Volontaire).
  118. 118. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC 2.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols BÀNDOL REPUBLICÀ - Sectors polítics republicans moderats i liberals defensaven una República Burgesa: Acció Republicana // Izquierda Republicana (Manuel Azaña). ORGA // Organització Republicana Autonomista Gallega (Santiago Casares Quiroga). Els dos anteriors s’unificaren en Izquierda Republicana (IR). Unió Republicana (Diego Martínez Barrios). - Forces de base obrera o autonomista: socialistes, comunistes, anarcosindicalistes, nacionalismes perifèrics (excepte dreta catalanista). PSOE (socialistes com Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro). PCE (comunistes com José Díaz, Dolores Ibarruri i Santiago Carrillo). UGT (Francisco Largo Caballero). CNT-FAI (Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso). POUM // Partit Obrer Unificació Marxista (Andreu Nin i Joaquim Maurín). - Base social: Classes populars Obrers, jornalers i empleats urbans. Pagesia sense terres. Petita burgesia. Classes mitjanes vinculades a partits republicans, alguns però un tant temorosos de la revolució social. - Forces Internacionals: URSS i Brigades Internacionals.
  119. 119. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
  120. 120. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  121. 121. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte La Guerra Civil, que abasta des del 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939, és un dels fets més rellevants de la història d’Espanya durant el segle XX i s’ha d’entendre a: NIVELL INTERN. NIVELL INTERNACIONAL.
  122. 122. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i política dels anys 30, és un enfrontament arreu d’Europa entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya), per una part, i la democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la II Guerra Mundial).
  123. 123. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i política dels anys 30, és un enfrontament arreu d’Europa entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya), per una part, i la democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la II Guerra Mundial).
  124. 124. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte NIVELL INTERNACIONAL: Dins la conjuntura social i política dels anys 30, és un enfrontament arreu d’Europa entre el feixisme (feixisme = Itàlia; nazisme = Alemanya), per una part, i la democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la II Guerra Mundial).
  125. 125. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte NIVELL INTERN: És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents, burgesia tradicional, església i part de l’exèrcit) i les noves classes emergents (obrers i nova burgesia emergent). El cop i la Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes afavorides pel capitalisme, quan creuen que els seus interessos estan en perill.
  126. 126. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte El conglomerat de forces que es revoltà contra la República no havia previst el desencadenament d’una guerra. Començada aquesta, es van enfrontar dos blocs: a) Els revoltats o insurrectes: bàndol “NACIONAL”, rebel o franquista (feixista). b) Sectors fidels al govern REPUBLICÀ, bàndol governamental (roig).
  127. 127. 2.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC (MAPA 16) 2.5.- Significat del conflicte Finalment → Triomf del bàndol “NACIONAL” i instauració de la Dictadura franquista (1939- 1975).
  128. 128. MAPA 17 (models) ZONES CONTROLA FRANCO ABANS BATALLA EBRE 1938 MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  129. 129. ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de Franco abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. B3-T3. MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)
  130. 130. MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)
  131. 131. MAPA 16.- LLOCS TRIOMF ALÇAMENT (B3-T3) model 1
  132. 132. MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 2)
  133. 133. PREGUNTA PAU CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GUERRA CIVIL HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  134. 134. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. A.- Causes internes i/o estructurals. B.- Causes externes i/o conjunturals. C.- Causes i/o fets desencadenants. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  135. 135. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL La Guerra Civil ha donat lloc a moltes investigacions i es tracta d’un tema molt debatut entre els historiadors i no és fàcil establir un esquema de causes i conseqüències.
  136. 136. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. A.- Causes internes i/o estructurals. B.- Causes externes i/o conjunturals. C.- Causes i/o fets desencadenants. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  137. 137. A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS 1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:  endarreriment econòmic,  feblesa de l’Estat,  injustícia social,  desigual distribució de la riquesa,  Revolució Industrial tardana,  analfabetisme,  manquen edificis educatius,  església intervé en l’ensenyament. Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a àmplies capes de la societat. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  138. 138. 1.- Els problemes fonamentals de l’Espanya contemporània:  endarreriment econòmic,  feblesa de l’Estat,  injustícia social,  desigual distribució de la riquesa,  Revolució Industrial tardana,  analfabetisme,  manquen edificis educatius,  església intervé en l’ensenyament. Problemes que la República va intentar resoldre per aconseguir la modernització i democratització del país, i que van ser la base dels principals conflictes socials que van enfrontar a àmplies capes de la societat. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  139. 139. 2.- El problema social és doncs una de les causes més importants. Les diferències entre treballadors i propietaris es fan irreconciliables. Es produeix un increment progressiu de les tensions al carrer. Es radicalitza la lluita de classes per les esperances dipositades en les reformes de la República per part dels treballadors, que s’aplicaven amb lentitud i el bienni negre les ajorna. Alejandro Lerroux José María Gil Robles 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  140. 140. 3.- La qüestió agrària és una altra de les causes (no interessava als terratinents, ni a la burgesia, reclamen la reforma els pagesos). 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  141. 141. 4.- Distintes concepcions de l’Estat que duen a un intensa crispació política i polarització ideològica (postures autonomistes i federalistes versus centralistes i unitàries). 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  142. 142. 5.- La qüestió religiosa: anticlericalisme, secularització de la societat, ensenyament laic i defensa privilegis de l’església dins la societat. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  143. 143. 6.- La reacció de la burgesia, l’Església i l’exèrcit davant la derrota de les dretes a les urnes. Les conspiracions dels conservadors eren constants perquè veien perillar els seus privilegis, temien el bolxevisme i el separatisme. Joan March i Francisco Franco 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  144. 144. 7.- Tradició d’ocupació violenta del poder (pronunciaments militars). Mentalitat intervencionista de l’exèrcit (desastre colonial 98, Barranco del Lobo, Annual), l’exèrcit passa del liberalisme al conservadorisme i és reaccionari amb els nacionalismes. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  145. 145. 8.- La proclamació de la República va significar la irrupció de les masses en la vida política del país, mitjançant el sufragi universal masculí i femení, però també va suposar la reticència dels grups conservadores. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL A.- CAUSES INTERNES I/O ESTRUCTURALS
  146. 146. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. A.- Causes internes i/o estructurals. B.- Causes externes i/o conjunturals. C.- Causes i/o fets desencadenants. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  147. 147. 1.- El panorama europeu d’entreguerres. Crisi dels models democràtics i ascens dels moviments totalitaris arreu d’Europa (Itàlia, Alemanya, Portugal, ..., ). La causa de la popularitat d’aquestes ideologies fou la recessió econòmica dels anys 30 (Crac 1929 de Wall Street), que es va traduir en un augment de l’atur, augment de la misèria i, també, de la conflictivitat social, a més del fort component de cohesió nacional dels moviments feixistes: l’individu s’identifica amb el grup no pren decisions individuals. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL B.- CAUSES EXTERNES I/O CONJUNTURALS
  148. 148. 2.- La Revolució Soviètica (1917) i la creació d’un estat obrer (URSS, 1922), sota el control dels comitès dels soviets, crea admiració en un bàndol i temor en l’altre. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL B.- CAUSES EXTERNES I/O CONJUNTURALS
  149. 149. 3.- Davant la crisi econòmica, en Europa coexisteixen sistemes polítics oposats, per tant, 3 alternatives polítiques possibles: a.- FEIXISME (Mussolini en 1922, Hitler en 1933): nacionalisme agressiu; capitalisme ultra; no llibertat; estat jerarquitzat i militaritzat entorn a un partit únic, que no permet sindicats ni vagues. Aquesta opció donarà suport al bàndol insurrecte. b.- COMUNISME: model URSS. A meitat de la guerra, els comunistes donaran suport al bàndol republicà. c.- PARLAMENTARISME: sufragi universal; partits de masses i millora de les condicions laborals. Les democràcies occidentals decideixen la “No intervenció”, tot i que indirectament algunes donaven suport a les “Brigades Internacionals”. Benito Mussolini Adolf Hitler 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL B.- CAUSES EXTERNES I/O CONJUNTURALS
  150. 150. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. A.- Causes internes i/o estructurals. B.- Causes externes i/o conjunturals. C.- Causes i/o fets desencadenants. 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  151. 151. C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS 1.- La conspiració conservadora i militar, a partir de 1933, contra la República. Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo Francisco Franco Bahamonde 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL
  152. 152. 2.- El triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), que va desencadenar una onada de conflictivitat social i violència al carrer per part dels sectors més radicalitzats, que anirà in crescendo durant la primavera de 1936 i que culminarà en... 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS
  153. 153. 3.- L’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt Castillo per part dels falangistes i la posterior venjança en l’assassinat del monàrquic José Calvo Sotelo per radicals d’esquerra (que va ser l’espurna del cop d’estat). José Calvo Sotelo 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS
  154. 154. 4.- El fracàs del cop d’estat (Alzamiento, 18 de juliol) a les principals ciutats provoca l’inici de la Guerra Civil. La intervenció estrangera és el factor clau per entendre la prolongació de la lluita (18 de juliol 1936 – 1 abril 1939). 1.- CAUSES DE LA GUERRA CIVIL C.- CAUSES I/O FETS DESENCADENANTS
  155. 155. Francisco Franco Bahamonde
  156. 156. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  157. 157. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  158. 158. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA A.- IDEOLÒGIQUES S’imposa un règim d’ideologia feixista en Espanya, que compta amb la col·laboració d’Itàlia i Alemanya, i amb el vist i plau (“beneplácito”) de l’església. Benito Mussolini Adolf Hitler
  159. 159. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  160. 160. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA B.- ECONÒMIQUES Després de la guerra la situació econòmica espanyola havia retrocedit. Camps destruïts i improductius, indústries que s’han d’adaptar a la nova situació d’atur. L’estat ha de reconstruir habitatges i infraestructures (edificis, ponts, carreteres, etc).
  161. 161. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  162. 162. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES  Es posa fi a la República i s’inicia la Dictadura franquista.  Es declaren il·legals tots els partits polítics i sindicats.  Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols.
  163. 163. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  Al BÀNDOL REPUBLICÀ la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns partits en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques, organismes parapolicial que detenia, interrogava i torturava) fou molt greu, però posteriorment el govern va prendre el control i es van reduir moltíssim. Sacerdots víctimes del “Terror Roig”
  164. 164. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  Per contra, els NACIONALS practicaren una repressió sistemàtica i organitzada de tots els membres del Front Popular i intel·lectuals afins, que caigueren en les seves mans, a través d’execucions sumaríssimes i, posteriorment, de la Llei de Responsabilitats Polítiques. García Lorca
  165. 165. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant amb les execucions una vegada acabada la guerra: provocant moltes morts, més del doble d’afectats.
  166. 166. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant amb les execucions una vegada acabada la guerra: provocant moltes morts, més del doble d’afectats.
  167. 167. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  El BÀNDOL FRANQUISTA tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant amb les execucions una vegada acabada la guerra: provocant moltes morts, més del doble d’afectats.
  168. 168. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  El BÀNDOL FRANQUISTA.
  169. 169. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  Cal afegir la desnutrició, la fam i la misèria provocades per la guerra, especialment al BÀNDOL REPUBLICÀ, que no controla les grans zones agrícoles. Igualment, els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror. Es persegueix a tot aquell que defensa una ideologia diferent a l’oficial.
  170. 170. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  Igualment, els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror. Es persegueix a tot aquell que defensa una ideologia diferent a l’oficial.
  171. 171. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  Igualment, els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror.
  172. 172. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA C.- POLÍTIQUES - Comporta REPRESSIÓ a ambdós bàndols:  L’església i l’exèrcit junt a la Falange seran les institucions més importants. Es censura qualsevol publicació. José Antonio Primo de Rivera
  173. 173. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  174. 174. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.
  175. 175. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes. Muertes durante la guerra civil Muertos en combate 95.000 Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000 Registros civiles consultados 50.000 Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307 Asesinados durante y después guerra Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000 Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000 Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000 Otras muertes Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000 Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000 Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000 Total otras muertes 190.000 Total muertos todas las causas 488.000 Total Muertos todas causas + probables 530.000
  176. 176. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes.
  177. 177. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Va haver un augment de la mortalitat entre els barons entre 18-45 anys, cosa que implica un descens en la taxa de natalitat, i una pèrdua de població motivada por totes aquelles persones que opten per l’exili, la majoria es van traslladar a França, Mèxic o Argentina.
  178. 178. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporà en massa al món del treball, especialment a la ZONA REPUBLICANA.
  179. 179. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els xiquets de Rússia).
  180. 180. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament d’al·lots a aquest país: els xiquets de Rússia).
  181. 181. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França.
  182. 182. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França.
  183. 183. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França.
  184. 184. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).
  185. 185. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).
  186. 186. DOCUMENT 7.- “Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.” Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans (1939). D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats): 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  187. 187. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  En finalitzar la guerra, van creuar la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran amb la Segona Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès).
  188. 188. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic.
  189. 189. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic.
  190. 190. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA D.- DEMOGRÀFIQUES - Molta població desplaçada (refugiats i exiliats):  Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic.
  191. 191. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes. 1.- Ideològiques. 2.- Econòmiques. 3.- Polítiques. 4.- Demogràfiques. 5.- Socials. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  192. 192. 2.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA E.- SOCIALS La dona perd tots els drets reconeguts per la República. L’església domina l’educació.
  193. 193. 2.- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
  194. 194. PREGUNTA PAU CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GUERRA CIVIL HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  195. 195. TEMA CONTINUACIÓ HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  196. 196. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  197. 197. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC El BÀNDOL REPUBLICÀ tenia els recursos econòmics majors i, al principi, les zones industrials i mineres principals, avantatges que no li van servir per contrarestar amb el que contava el BÀNDOL NACIONAL, cosa que va ser decisiva per al resultat final de la contesa. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra
  198. 198. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Al BÀNDOL REPUBLICÀ va prevaldre: 1.- Una gran desorganització provocada per l’esclat revolucionari, cosa que va tenir com a conseqüència que tan sols més tard, i no de forma completa, es pogués crear una força armada ordenada, disciplinada i amb una adient coordinació de comandaments. 2.- Les dissensions polítiques internes pertorbaren la conducció de la guerra. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra
  199. 199. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra En canvi, el BÀNDOL AIXECAT, autodenominat “NACIONAL”: 1.- Va comptar, des del principi, amb l’adhesió d’una important proporció de l’oficialitat professional i amb tropes molt disciplinades, com ho foren les colonials marroquines i les de la Legió. 2.- Es va constituir, molt aviat, com un estat militaritzat, que concentrà tots els recursos per a la consecució de la victòria.
  200. 200. TEMA CONTINUACIÓ HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  201. 201. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  202. 202. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC La Guerra Civil espanyola va tenir un gran ressò internacional: debats, premsa, cinema, cultura, art, etc; d’altra banda va aguditzar les tensions ja existents en el context europeu. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  203. 203. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Les democràcies europees (Gran Bretanya pressiona a França) van adoptar una política de neutralitat, la intencionalitat era allunyar-se d’una possible guerra a Europa i no rompre el dèbil equilibri existent entre els règims democràtics i feixistes. L’agost de 1936 es va crear a Londres el Comitè de “No intervenció” del qual hi van formar part uns 30 països, que es van comprometre a no enviar armament a Espanya (que cap estat estranger intervingui). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  204. 204. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC La realitat fou que tant Itàlia com Alemanya i Portugal van ajudar als revoltats i la República es va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  205. 205. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC la República es va veure sotmesa al tancament de fronteres i embargament d’armes, perquè França, que en un principi va ajudar als republicans, cessa el seu suport, cosa que suposà que les democràcies europees occidentals abandonin a la República espanyola a la seva sort. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  206. 206. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  207. 207. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Els Estats Units no van signar el pacte, però van aprovar una llei que prohibia l’exportació d’armament, tot i que van permetre que les empreses nord americanes proporcionessin subministraments com petroli o vehicles (Texaco Oil Company o Ford i General Motors). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  208. 208. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda internacional urgent. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  209. 209. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Tant els rebels com el govern republicà van sol·licitar ajuda internacional urgent. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  210. 210. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Els insurrectes tindran el suport dels conservadors britànics, el Papat i els estats totalitaris (Itàlia feixista, Alemanya nazi i Portugal d’Oliveira Salazar), i una gran quantitat d’ajuda amb homes, material bèl·lic i concessió de crèdits. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  211. 211. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Hitler va ordenar l’ajut alemany immediat, així doncs, va intervenir la flota germànica que va bloquejar els ports republicans i va proporcionar abundant material militar (artilleria, tancs, ...,) i aviació. Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en Guernica). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  212. 212. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Es va crear la Legió Còndor amb voluntaris de l’exèrcit alemany (bombardeig de 1937 en Guernica). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior Hermann Göring o Goering lliura als Membres de la Legió Còndor les distincions, després d’haver tornar a Alemanya.
  213. 213. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC La participació italiana fou més nombrosa, però amb menys importància tècnica i estratègica, suport aeronaval i equipament bèl·lic. Els efectius humans s’agrupaven en el CTV, Corpo di Truppe Volontarie. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  214. 214. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Cal destacar, també, l’ajuda econòmica al bàndol nacional de Joan March per a comprar material. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  215. 215. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC D’altra banda, la República va rebre el recolzament progressista: França, en un primer moment, URSS, partits i sindicats obrers dels diferents països europeus, etc. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  216. 216. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC La Unió Soviètica va ajudar amb armes i aliments, va enviar avions, carros de combat, material bèl·lic, i la influència soviètica va provocar un augment del prestigi i del poder del PCE. La República va pagar aquest material amb les reserves d’or del banc d’Espanya (l’or de Moscou). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  217. 217. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democràtiques i progressistes, van estar al costat de la República agrupat en les conegudes Brigades Internacionals (uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  218. 218. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Milers de voluntaris de 50 països de tot el món, amb idees democràtiques i progressistes, van estar al costat de la República agrupat en les conegudes Brigades Internacionals (uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”). 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  219. 219. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  220. 220. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior Brigades Internacionals: uns 40 mil brigadistes van lluitar en la Guerra Civil espanyola fins el desembre de 1938, quan van abandonar Espanya degut als acords del Comitè de “No intervenció”.
  221. 221. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC En un conflicte en què l’exèrcit espanyol havia quedat dividit més o menys en dues meitats semblants, l’ajuda exterior serà decisiva per a l‘èxit. L’ajut al bàndol insurrecte fou sempre constant, mentre que l’ajut soviètic i internacional al bàndol republicà es va caracteritzar per la seva irregularitat, degut a motius geogràfics, polítics i econòmics. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  222. 222. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC Aquestes circumstàncies explicarien què les forces nacionals van dur sempre la iniciativa durant el curs de la lluita, essent els èxits republicans més bé defensius i sense que els seus contraatacs aconseguiren detenir, més que temporalment, les ofensives dels seus enemics, resultant un factor decisiu en el resultat final de la guerra i el triomf franquista. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior
  223. 223. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936). 12.3.1.- La preparació del cop d’estat. 12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo. 12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16. 12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols. 12.3.5.- Significat del conflicte. 12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra. 12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte. 12.3.- EL COP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN CONFLICTE BÈL·LIC. MAPA 16.
  224. 224. GUERRA CIVIL (1936-1939). MAPA 16. LLOCS ALÇAMENT HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 12/3 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  225. 225. HISTÒRIA D’ESPANYA G U E R R A C I V I L T-12 M A P A 17 E T A P E S Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×