• Like
  • Save
Flexió del nom i l'adjectiu
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Flexió del nom i l'adjectiu

  • 6,292 views
Uploaded on

Teoria JQCV

Teoria JQCV

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
6,292
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE El gènere del substantiu:  Formació  Títols, oficis i professions  Doble gènere i diferents significats  Divergències de gènere amb el castellà El gènere del adjectiu:  Formació  Adjectius invariables  Posició respecte al nom
  • 2. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU  Substantius que designen éssers animats solen tindre dos gèneres.1. Regla general: afegint una -a al masculí acabat en cons.: noi - noia, gat - gata, fill - filla * El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga) t > d (nebot - neboda) f > v (serf - serva) u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la) ig > j (boig-boja) * En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant. - essa: baró – baronessa excepcions: príncep – princesa, burgés-burgesa - ina: gall – gallina - va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea - driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director - directora3. Arrel diferent: home – dona4. Hi ha substantius invariables. Són els acabats en: - aire: el/la captaire... - ista/e: el/la dentista, maquinista... - cida: el/la homicida - ant: un/ una amant, cantant... (però: estudiant-estudianta) -arca: el/la patriarca - ent: un/ una supervivent... excepció president – presidenta -ble: el/la compable -ta: un/una pirata -latra: un/una egòlatra -cola:un/una cavernícola * Altres: cap, conserge, forense5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot6. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella
  • 3. Títols, càrrecs i professions Cal evitar l’ús sexista del llenguatge per visibilitzar una realitat sexuada:Seguint Ajudanta, àrbitra, bidella, bussa,les regles capatassa, cirurgiana, estudianta,generals fematera, generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera, cartera, geneta, fustera…Emprant Ésser humà, persona, ciutadania,genèrics professorat, alumnat, família, etc.
  • 4. Substantius amb doble gènere i significats diferents PARAULES SIGNIFICATS El canal Entre continents La canal ConductePARAULES SIGNIFICATS El clau De clavar La clau Per a obrirUn ordre Disposar en l’ordre que convéUna ordre Manament El vall Fossat La vall DepressióEl planeta AstreLa planeta Destí El fi Objectiu La fi PropòsitEl pols Batec de la sangLa pols Partícules El full De paper La fulla De l’arbreEl son Acte de dormirLa son Ganes de dormir El llum Aparell que fa la llum La llum ClaredatEl terra Pis, pavimentLa terra Tots els altres sentits El còlera Enfermetat La còlera Ira, furorEl pudor VergonyaLa pudor Mala olor
  • 5. Divergències de gènere entre valencià i castellà EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ El compte El corrent EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ El costum El pendentLa calor La icona El deute El queixalLa clímax Les postres El dot El senyalLa dent Una anàlisi El dubte Els aforesLa resplendor Una aroma El front Els espinacsLa resta Una olorLa síndrome Les alicates El genoll Els llegumsLa suor La remor El lleixiu Un avantatgeLes estrenes Una dita El nas Els espinacsUna estrena Una disfressa El titella Un orde (religiós) Un estratagema Un cataplasma
  • 6. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que modifica 1. Model regular: afegint -a a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lenta a l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua * El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: t > d (menut-menuda) no sempre: curt-curta c > g (groc-groga) no sempre: sec-seca s > s/ss (francés-francesa; ros-rossa) ig > -j/-tj (boig-boja, lleig-lletja) leg >-loga (anàleg-anàloga) no sempre: sacríleg-sacrílega l > l·l (nul-nul·la) 2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna 3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra 4. Adj. acabats en DIFTONG -u > -v : natiu-nativa, tou-tova -eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva
  • 7. Adjectius invariables EXEMPLES EXEMPLES -aire, -ànime Xerraire, -cida/ Raticida/ec equànime -ista/e ologista/na cionalista/e -al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor -aç, -iç , -oç, -uç eficaç/feliç/veloç/ -ícola/ Agrícola/id (en plur. són balbuç PERÒ: -latra òlatra variables) eficaces, felices... -ar, -or Similar, bicolor -(er)ior posterior -ble creïble Diftong suau/breu –au/-eu -atge, -otge, -etge ferotge/heretge -ant elegant -a/-e àtones demòcrata/lliure -ent coherent* Altres casos: miop, rude, sublim, àrab, llepafils, víking, bullent i decent
  • 8. La posició de l’adjectiu respecte al nom L’adjectiu qualificatiu sol anar posposat al nom tot i que pot també anteposar-se (canviant el sentit de l’oració):  Adj. posposat → objectivitat: És una persona bona  Adj. anteposat → èmfasi És una bona persona
  • 9. LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL NOMBRE El nombre del substantiu  Formació  Substantius invariables El nombre de l’adjectiu
  • 10. EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU Formació1. Afegint una -s : llibre-libres2. Paraula acabada amb -a àtona > -es . * Atenció als possibles canvis ortogràfics: G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places) TG>TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües)3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons...4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os : vers/versos, comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-tjos: disc-discs / discos gust-gusts / gustos text-texts / textos desig-desigs / desitjos6. Alguns acabats amb: -as -es -is -os -us > -ss: cabàs/cabassos7. Paraules compostes: - unions en una sola paraula o amb guionet: solen seguir regla general; si el 2n el. ja està en plur., resta invariable: el paraigua>els paraigües; l’esclata-sangs>els esclata-sangs. - nom+nom: sol fer el plur el 1r el tot i poder fer-lo els dos: les paraules clau=les paraules claus. - nom+adj o adj+nom: els dos el. en plur.: els guàrdies urbans; PERÒ: hores punta
  • 11. Substantius invariables Substantius no aguts que acaben amb -s : llapis, cactus, alferes, bíceps, socors… Els femenins aguts que acaben amb -s : ics, urbs Llatinismes acabats en –us: cactus, fetus, porus, tipus, virus… Dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres… Paraules compostes acabades en –s: comptagotes, trencaclosques, penja-robes, llavaplats, salvavides… Alguns altres: temps, bis, fons, plus, pusEXCEPCIONSAlguns mots acabats amb - x o - ç només afegeixen una -s: apèndixs hèlixs tòraxs falçs índexs vèrtexsNo tenen forma per al singular: les acaballes les bermudes les pessigolles els afores els calçotets les postres les alicates les noces les setrilleres les beceroles els pantis els sostenidors
  • 12. EL NOMBRE DE L’ADJECTIU TERMINACIÓ SINGULAR PLURAL+ -s -e (àtona), -i digne, amable, dignes, amables, igual, cruel, iguals, cruels, -able, -al, infantil, infantils, amargants, -el, -il, -ant, amargant, prudents -ent, prudent+ ns Vocal tònica Redó Redons, redones (reapareix n subjacent)+ -os/ -aç, -iç, -oç capaç, feliç, Capaços (ces), voc.tòn.+s/x precoç, annex feliços (ces),-es precoços (ces), annexosCanvis ortogràfics: Groga/grogues, roja/roges, boig/bojos, lleig/lletjos, ros/rossos, basca/basques-ga/-gues, -ja/-ges,-ig/-(t)jos, -s/-sos, -ca/-ques
  • 13. Remarques del nombre del nom i de l’adjectiu - asi/-esi/-isi/-osi/-usi resenten formes de singular i plural èmfasi/s crisi/s Cal evitar incorreccions:  aquest-aquests NO *aquestos  fix-fixos  text-textos  complex-complexos
  • 14.  Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segon cas, sense e.  annex / annexos; circumflex / circumflexos; complex / complexos; connex / connexos; convex / convexos; fix / fixos; flux / fluxos; heterodox / heterodoxos; ortodox / ortodoxos; perplex / perplexos; prefix / prefixos; prolix / prolixos; reflex / reflexos; sufix / sufixos; mixt / mixtos o mixts; pretext / pretextos o pretexts; text / textos o texts. Safegeix –s al singular dels substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (o res si és paraula plana acabada en -s).  El llapis /els llapis [i no pas *els llapissos], cru / crus, dur / durs, nu / nus, senar / senars. Els substantius que fan d’adjectiu són invariables.  data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau), quantitat sorpresa (quantitats sorpresa). Els substantius compostos formats per verb + un substantiu agafen una -s quan són plurals.  un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes).
  • 15. Divergències del nombre entre valencià i castellàEN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL Els escacs Els dinersBon dia La gelosiaParafang Guardabosc Les Els pantalons tovalles/tovallesEl rentaplats El marcapàs Les postres Els sostenidorsEl parabrisa El paraigua Les tisores Anar camps aEl portaequipatge La llevaneu travésUn gratacel Rodalia (tren de) Perdre els sentits Costar moltsVista (habitació Donar carabassa treballsamb) Ser papers Estar en peusPosar cara de UCI: unitat de mullatscircumstància cura intensiva Gelar-se les Rares vegadesSense cap mena Caure d’esquena sangsde dubte Tindre aires de Fer tots elsA tota hora Me la pagarà suficiència possiblesTindre mal de Viure de renda Les muntanyes Escalfar cadiresqueixal russes