Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques

  • 1,244 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,244
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • Margalida Castells
    • Consultora Cultural – Sòcia d’ALEA Serveis Professionals SL
    • Professora Associada - Dpt Pedagogia Aplicada UIB
    • Postgrau Interpretació del Patrimoni – Master Gestió Cultural UOC/UDG/UIB]
    V. Van Gogh,1888 Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques
  • 2. Índex
    • Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques
      • Introducció: el projecte cultural, eina de treball en la gestió cultural
      • La idea
      • De la idea a l'avaluació: esquema d'un projecte cultural
      • L’elaboració del projecte cultural
      • Producció i execució del projecte
      • Processos i instruments d’avaluació
    • Al llarg del bloc anirem comentant i desenvolupant activitats pràctiques centrades en el sector de les biblioteques.
    Albert Joseph Moore
  • 3. Objectius del curs
    • Conèixer els fonaments de la planificació estratègica de projectes
    • Aprofundir en els factors que intervenen en el disseny de projectes culturals
    • Comprendre els models de marc lògic i de disseny i avaluació de projectes que utilitzen les organitzacions nacionals i internacionals
    • Poder dissenyar i redactar projectes culturals bàsics
    • Adquirir la capacitat de diagnosticar les necessitats i les dinàmiques d'un projecte cultural en el seu context temporal i espacial
    • Aprendre a diagnosticar les fortaleses i debilitats, com també les oportunitats i amenaces de l'entorn, d'un projecte o organització cultural  
    • Ser capaç d'obtenir, avaluar críticament i extreure conclusions d'altres projectes similars implementats o avaluats per tercers
  • 4. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques
    • 1. Introducció: el projecte cultural, eina de treball en la gestió cultural
    R. C. Monet, 1873
  • 5. El projecte dins l’organització
      • POLITICA
      • Marc general en el que se desenvolupa una organització, o VISIÓ.
    PLA Conjunt orgànic de directrius i mesures dirigides a aconseguir unes finalitats. Definició dels principis d’una organització, o MISSIÓ. PROGRAMA Conjunt d’objetius i modalitats d’activitats determinats en l’espai i el temps, i d’acord amb els recursos disponibles.
      • PROJECTE
      • Conjunt d’accions concretes, que es portaran a terme per aconseguir els objectius.
    ©Fabio Rincón
  • 6. Polítiques culturals UOC-UDG 6 assignatures – 5 PRA UDG Titol propi EU Interpretació del Patrimoni UOC- UIB Per exemple Margalida Castells. Professora Associada UIB MASTER OFICIAL DE GESTIÓ CULTURAL ONLINE I INTERUNIVERSITARI UOC-UDG- UIB INTERPRETACIÓ PATRIMONI UOC-UIB Fonaments Mitjans Públics Planificació PRA UIB TURISME CULTURAL UOC Asignatura 1 Asignatura 2 Asignatura 3 Asignatura 4 PRA UOC INDUSTRIES CULTURALS UOC Asignatura 1 Asignatura 2 Asignatura 3 Asignatura 4 PRA UOC
  • 7. Formació universitària i continua : Coordinació Docència Tutorització Activitats Culturals Visites guiades, teatralitzades i educatives Tallers didàctics ALEA Serveis Professionals la sort de treballar en allò que ens agrada: la cultura Museologia/ Museografia: Projectes museològics Exposicions temporals Exposicions virtuals Comunicació Cultural Articles divulgatius Textos per a exposicions i webs Comunicació 2.0 Documentació cultural Informes tècnics Catalogació de patrimoni Webs / BDD
  • 8. Presentacions
    • Dinàmica de treball #1 – Arbre de projectes i persones de l’organització
    • Qui soc
    • Quin lloc ocup dins la meva organització
    • Quin projecte desenvolup
    • Quin lloc ocupa aquest projecte dins l’organització
  • 9. Del pla a l’acció: el treball per projectes
    • Pla : grans línies directrius d’intervenció. Missió general, inclou diversos temes o aspectes. De base conceptual, filosòfica o política. Execució a mig/llarg plaç. Per exemple, pla estratègic de la cultura del municipi, pla de biblioteques municipals
    • Programa : Primera concrecció del Pla, aplicació en un aspecte concret, per sectors, per destinataris, per espais p.e. programa d’arts escèniques, de joventut, de museus del municipi
    • Projecte : Línia operativa d’actuacions, que materialitza el programa en un nombre determinat d’accions concretes que tenen sentit per elles mateixes i, de forma global, constitueixen el projecte.
    PLA PROGRAMA 1 Projecte 1.1. Projecte 1.2 … PROGRAMA 2 Projecte 2.1. Projecte 2.2. … PROGRAMA 3 Projecte 3.1. Projecte 3.2. …
  • 10.
    • “ La palabra proyecto alude a la representación en perspectiva de una idea o concepto, el término se refiere a un conjunto de actividades concretas, interrelacionadas y coordinadas entre sí, que se realizan con el fin de producir determinados productos o servicios, capaces de satisfacer necesidades o resolver problemas .
    • El punto de partida de cualquier proyecto artístico es una idea original .
    • El mejor proyecto es aquel contiene propuestas originales, expresadas con inteligencia , precisión y sensibilidad .”
    • ( Carlos E. García Martínez)
    Reflexions inicials
  • 11. Reflexions inicials
    • “ Reconozcámoslo. Nos guste o no, todos somos gestores. De pequeños gestionamos nuestra asignación semanal como mejor podemos. Más tarde, nuestras horas de estudio y de diversión. Y también gestionamos nuestro sueldo cuando empezamos a trabajar, los bocadillos cuando vamos de acampada o el presupuesto disponible para las vacaciones. En todos los casos, lo que pretendemos es hacer el mejor uso posible de los recursos disponibles para satisfacer de manera óptima los objetivos perseguidos ".
    • (Alberto Domingo Ajenjo)
  • 12. Reflexions inicials
    • “ La cultura és l’espai de les idees , sense elles res seria possible... sempre i quan aquestes estiguin ben abrigades per un projecte de gestió eficient .”
    • (A. Macciochi i F. Mascarell)
    • “ Detrás de un proyecto o una acción cultural nos imaginamos el creador artístico pero no podemos olvidar que entre bambalinas siempre hay un equipo humano que transforma las ideas en acciones viables mediante la gestión de la logística, la comunicación o la búsqueda de recursos .” (Elisenda Figueras)
    • “ La gestión cultural es un trabajo para motorizar, en mi caso diseño proyectos culturales de acuerdo con las necesidades del lugar en los que estoy trabajando y en base a las necesidades de la comunidad, o a ideas que uno tira para mejorar algunas situaciones. Un proyecto cultural es una guía para motorizar cosas, para poder acercar herramientas y transformar realidad. Gestionar cultura es transformar algo deseable en un objetivo ." (Eduardo Martín Córdoba)
  • 13. Axiomes
    • Dinàmica de treball #2 – Ens centram
    • En petit grup (3 persones) llegim i debatim durant 5 minuts un d’aquest axiomes, i emplenam la graella comuna:
      • Hi estam d’acord?  
      • Pot suposar algun problema o dificultat per al desenvolupament del projecte? Quin?
      • Planteja d’alguna oportunitat o fortalesa per al desenvolupament del projecte? Quina?
      • Volem comentar alguna altra cosa amb el gran grup?
  • 14. Els deu axiomes
    • “ Las solicitudes siempre son mayores a los recursos disponibles”
    • “ El espectro de los proyectos artísticos y culturales es prácticamente infinito”
    • “ Los proyectos bien elaborados se distinguen de los demás”
    • “ Cada programa o institución tienen sus propios criterios de selección. Pude ser impacto social, costo del proyecto, productos finales, grupos específicos, etc”
    • “ No existe una Receta universal para elaborar proyectos ”
    • “ Las posibilidades de ser aceptado, se incrementan en la medida en que se disminuyen las posibilidades de ser rechazado ”
    • “ El primer criterio para rechazar un proyecto es que esté incompleto ”
    • “ Se deben conocer las bases de participación antes de elaborar el proyecto. ”
    • “ La aceptación o rechazo de un proyecto no prejuzga su valor e importancia ”
    • “ Todo proyecto es perfectible”
    • Carlos E. García Martínez
  • 15. Perquè treballar per projectes?
    • El disseny de projectes culturals és un dels temes que més interessen i preocupen als gestors culturals.
    • Conèixer les premises per a la seva elaboració és una eina imprescindible per a una gestió cultural eficient, optimitzada, intel·ligent, precisa, sostenible, original, enfocada a resultats i resolució de problemes, professional i orientada a la viabilitat.
    • Una bona estructuració és la base de l’èxit d’un projecte cultural. Tot i que la fortalesa dels continguts sigui innegable, les propostes mal plantejades, tenen més probabilitats de fracàs.
    • Treballar per projectes suposa sempre implementar una dinàmica d’acció-reflexió i avaluació.
    • Treballar per projectes permet sistematitzar la informació relativa al cicle del projecte i assolir destreses i eines per millorar l’activitat professional.
  • 16. Objectius del treball per projectes
    • Un projecte és una eina de planificació i estructuració que permet:
      • Optimitzar recursos per aconseguir millors resultats
      • Orientar adequadament les accions
      • Renovar esquemes de planificació o gestió tradicionals
      • Obrir un camí de reflexió i rellançament d’idees
      • Establir prioritats, criteris i actituds comunes
      • Generalitzar les pràctiques de seguiment i control
      • Disposar d’un document escrit per a la seva presentació a tercers
      • Disposar d’un document que perdura , referent per a futurs projectes
      • Facilitar la planificació de tot l’equip
      • Consensuar una metodologia de treball entre les persones implicades
      • Estimular i cohesionar els agents implicats
      • Oferir una imatge de serietat i professionalitat
      • © Roselló, 2004: 31-33
  • 17. Dificultats, problemes i errors en la gestió per projectes
    • El projecte no està suficientment valorat pels superiors
    • El dia-a-dia, les urgències no deixen lloc al més important, els projectes
    • El disseny es centra excessivament en l’esquema de les convocatòries, no hi ha prou definició del context, documentació i reflexió
    • No s’identifiquen experiències prèvies, es pensa que no s’ha tractat el tema
    • Lamentar-se de les deficiències i limitacions, pensar que altres es troben en millors condicions
    • Projectes bolet, sorgits del no-res, sense continuïtat
    • Projectes paracaigudes, que cauen des d’ adalt
    • S’exigeix rigor i metodologia als altres, però no es predica amb l’exemple (factures!)
    • S’importen idees d’altres contextos, pensant que encaixen a qualsevol lloc
    • Pensar que el projecte s’adreça a tothom
    • Els projectes no ‘són’ dels promotors i gestors
    • Un projecte no és la resposta a un problema (negatiu) sino a una necessitat de la societat (positiu)
    • Fa mandra deixar per escrit el dia a dia dels projectes
    • Tendència a ‘fer’ activitats per inèrcia, sense una reflexió de la seva finalitat
    • No tothom sap improvisar bé (sortir bé de les urgències). Cal dissenyar tots els escenaris
    • No s’avaluen els resultats i els impactes, o els resultats tenen un baix impacte
    • Hi ha projectes que responen a interessos polítics o d’imatge, estan buits de sentit i contingut
    • No s’optimitzen els recursos disponibles, hi ha oportunitats no aprofitades (reutilitzar, compartir)
    • Es posen traves a la participació real d’altres agents, o en la participació d’un equip extens
      • © Roselló, 2004: 31-33
  • 18.
    • 2. La idea
    Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques P.A. Renoir, 1875
  • 19. La idea
    • En temps de crisi, la imaginació és més important que la intel·ligència” (Einstein)
    • Les tres claus de la creativitat són habilitat, originalitat i valor . Una extravagància sense valor no és creativitat.
    • No hi pot haver innovació sense creativitat, perquè els processos innovadors requereixen d'una actitud creativa constant.
    • No hi ha innovació sense innovadors , ni creativitat sense creatius . La creativitat no es pot ni s’ha de externalitzar completament, ha d’estar també dins l’organització.
    • Cal assignar-li un temps a la creativitat, fomentar la diversitat, potenciar la originalitat, crear i provar prototips.
    • Per ser creatius hem de barrejar-nos amb persones d'altres sectors i plantejar altres punts de vista , sense censurar les nostres pròpies idees o criticar les que emeten els altres.
    • Treballar contrarellotge ens permet desenvolupar la plena atenció i per això deixar sorgir idees.
    • En generar idees no cal buscar la seva solidesa, factibilitat o viabilitat. Ja hi haurà temps després, de estructurar-les, analitzar-les, valorar-les amb calma. Tota idea té valor fins que es demostri el contrari.
    • El nostre cervell que és molt bo destruint i molt dolent creant, tractem les idees com tigres, veiem primer els perills i això ens impedeix veure el potencial .
    • Hem d'eliminar els filtres mentals, les pors i els condicionaments que ens impedeixen exposar o explorar les nostres idees.
    • Cal practicar la creativitat per poder generar progressivament més i millors idees.
    • Quan tinguem una idea, abans de descartar-pensant que és inviable econòmicament, fem un prototip.
    • Tenim més noves idees de les que creiem i que si dediquem mitja hora al dia, d'entre els centenars que puguin sorgir, probablement un parell poden fer-se realitat
  • 20. La idea
    • " La única manera de tenir bones idees és tenir moltes idees i descartar les dolentes ." (Linus Pauling)
    • Dinàmica de treball #3_1
    • Què més podem fer… per al dia del Llibre?
  • 21. Exemple de preguntes SCAMPER Alternatives lúdiques als dissabtes vespre
    • Substituir. (Substituir coses, llocs, procediments, gent, idees ...) Què passaria si se sortís els dimarts? I si les festes són al camp en comptes de a la ciutat? Què podem canviar de la nit de dissabte? I si canviem l'alcohol per regals? I si canviem la nit pel dia?
    • Combinar. (Combinar temes, conceptes, idees, emocions ...) I si el dissabte nit es fessin competicions esportives? I si el dissabte a la nit el cinema fora gratis? Com ​​combinar la diversió amb el silenci? Com ​​divertir-nos més dies encara que treballem?
    • Adaptar. (Adaptar idees d'altres contextos, temps, escoles, persones ...) Què s'ha fet en altres llocs? Com es diverteix la gent a Lapònia? I a Mongòlia? Com es divertia la gent fa 50 anys a Espanya? Com ens agradaria divertir-nos en el futur: d'aquí a 100 anys?
    • Modificar (Afegir alguna cosa a una idea o un producte, transformar). Com sortir i no beure alcohol? Com fer una festa sense soroll? Com divertir-nos sense diners? Com conèixer gent interessant sense haver de beure?
    • Utilitzar-lo per altres usos (extreure les possibilitats ocultes de les coses) Què hi ha als parcs durant la nit dels dissabtes? Qui està a les biblioteques la nit dels dissabtes? Què hi ha a les escoles la nit dels dissabtes? I en els museus? I en les escoles de teatre, i contacontes ...?
    • Eliminar (Sostreure conceptes, parts, elements del problema) I si les ciutats no existissin? Si tots fóssim en cadira de rodes? Si no poguéssim beure a partir de les 11? Què passaria si haguéssim de sortir sols? Què passaria si els diners dels dissabtes a la nit ho poguéssim invertir en viatges a l'estiu, cursos de formació o béns de consum duradors?
    • Reordenar (o invertir elements, canviar de lloc, rols ...) Què passaria si haguéssim de treballar els caps de setmana? Què passaria si se sortís de dilluns a divendres? Què passaria si es pogués beure en una biblioteca?
  • 22. La idea
    • Dinàmica de treball #3_2: Preguntes SCAMPER
    • Reinventam el contacontes
      • S: Substituir?
      • C: Combinar?
      • A: Adaptar?
      • M: Modificar?
      • P: Pensar altres usos?
      • E: Eliminar o reduir al mínim?
      • R: Reordenar? = Invertir?
    • Per saber més: http :// neuronilla.com /desarrolla-tu-creatividad/ tecnicas -de-creatividad/84- scamper
  • 23. La idea
    • “ Para qué sirve un minuto?¿Qué se puede hacer en un minuto?¿Cuál es el minuto más importante de tu vida? Solemos decir, “es un minuto”, “no cuesta nada”. Quizás no signifique mucho en nuestra vida, pero ¿por qué desperdiciarlo estando siempre tan ocupados? ¿En qué inviertes tu tiempo? Revisa en que se consumen los minutos de tu día. ¿Cuánto dedicas a robatiempos (mala leche, críticas no constructivas…)? ¿Te puedes plantear reinvertirlo o transformarlo en minutos constructivos?
    • Transforma las críticas no constructivas en oportunidades de cambio. No se trata de invertir más, sino de cambiar hábitos respecto a aquello que quizá te hace malgastar el tiempo y convertirlo en tiempo de calidad, constructivo y transformador…
    • Ahora, imagínate que sucedería si en todas las organizaciones, empresas, entidades, asociaciones del País Vasco dedicáramos un minuto más al día para innovar. Veámoslo a través de los números: 1 minuto x 365 días x 1.050.000 de personas activas en Euskadi* = 6.387.500 horas para la innovación. Si trasladáramos esta inversión de tiempo a dinero: 6.387.500 horas x 24’31€/h = 155.280.125 € para la innovación, aportados por la sociedad “
    • (Innobasque: Metodologia Un minuto para la innovación: http://www.slideshare.net/innobasque/metodologia-un-minuto-para-la-innovacion )
    • Dinàmica de treball #3_3.? Tenc 20 idees… per millorar la biblioteca!
  • 24. La idea
    • Si quieres construir un barco, no empieces buscando madera, cortando los tablones o distribuyendo el trabajo. Primero debes evocar tus anhelos por el mar. (Antoine de Saint-Exupéry)
    • Una idea no és un projecte, igual que una idea de negoci no necessariament és un negoci. Cal treballar-la!
    • Creure en un mateix: intuició, capacitats, expertesa: VIDEO : http ://www.youtube.com/watch?v=9Z2HjgzN7oc
    • Plantejar projectes sobre idees que ens agraden, ens motiven, ens ilusionen, ens plantegen un repte, ens fan treure el costat lúdic… perquè ens hi tocarà treballar moltes hores!!!
    • Necessites inspiració? Pots trobar tècniques generació d’idees en equip i creativitat a www.neuronilla.com
  • 25.
      • 3. De la idea a l'avaluació: esquema d'un projecte cultural
    Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques J.L E. Meissonier
  • 26. Estructuració de la idea
    • 1. PUNT DE PARTIDA: intuició, observació d’una experiència similar, encàrrec, sol·licitud o proposta externa, necessitat o desig de canvi, problema o amenaça, oportunitat, convocatòria, antecedents o projectes anteriors, relació amb projectes similars,…
    • 2. CONCRECCIÓ DE LA IDEA :
      • Full en blanc - Pluja d’idees – Arbre de problemes i d’objectius
      • Definició dels criteris generals, objectius, destinataris, recursos humans i materials, pressupost, espais, temporalització
      • Identificació de dubtes, aspectes per aclarir, informació per cercar
      • Lògica i estructuració de desenvolupament
    • 3. PRIMER ESBORRANY/ AVANTPROJECTE : revisió per tercers, recollida de modificacions, reorganització de continguts, darrera versió
    • 4. PROJECTE A EXECUTAR: detall realista del projecte per a la seva execució i per a l’adequació als requisits i característiques de les diverses fonts de finançament (convocatòries, esponsors, etc)
    • 5. VERSIONS DEL PROJECTE: adreçades a distints usos o destinataris com mitjans de comunicació, patrocinadors, entitats i col·lectius implicats, etc
    • 6. PROJECTE REALITZAT O MEMÒRIA: projecte definitiu, incorporant-hi tots els canvis i ajustaments que s’han produït durant la seva realització.
  • 27. La metodologia de preguntes clau
    • Són les preguntes que permeten ubicar el projecte en el temps i l’espai, i acomplir amb els objectius.
    • Aquest sistema és incomplet, hi manquen la planificació, els objectius, l’avaluació, la comunicació, i els sistemes de gestió financera
    Equip de treball, institucions col·laboradores, voluntariat,… AMB QUI Pressupost, expressió quantitativa QUANT Recursos materials i financers AMB QUÈ * Lloc de realització: ubicació i context ON * Temporalització, cronograma d’activitats QUAN * Objectius específics, estratègies i accions COM * Destinataris i beneficiaris PER A QUI Promotor(s). Patrocinadors (si ja se saben) QUI Finalitat, expressió qualitativa PERQUÈ ( para qué ) Justificació del projecte. Antecedents, projectes i experiències prèvies PERQUÈ ( por qué ) Fonamentació del projecte: tema, títol, objectiu general, contingut QUÈ
  • 28. Components del projecte Qué se vol fer ? Perquè se vol fer? Perquè s’ha de fer? Quant se vol fer? I amb què? Com s’avaluarà? On s’ha de fer? Amb què s’ha de fer? Qui ho farà? Quan se farà? Com se farà? Origen, Fonaments Plantejament del problema Expressió Qualitativa Expressió Quantitativa Intervencions i estratègies per al compliment dels objectius Ubicació en el temps Localització Mitjans i insums, Recursos Econòmics, Físics i Tècnics Persones que intervenen en el projecte Compliment quantitatiu i qualitatiu de les metes ©Fabio Rincón 1: IDENTIFICACIÓ, JUSTIFICACIÓ Antecedents, Marc referencial, Problema, Població objectiu, Estudi d'alternatives de solució Selecció de millor alternativa, Localització, Objectiu general i específic, Conformació d'indicadors 2: PREPARACIÓ I Avaluació Descripció del projecte, Metodologia, Articulació amb els plans de desenvolupament, Participació, Components i activitats, Organització institucional, Entitat executora, Estratègia de promoció i difusió 3: FINANÇAMENT I SOSTENIBILITAT Costos i Pressupost, entitats finançadores, Modalitat de finançament, ingressos, despeses, flux de fons, Pla de recuperació de reembors- sos, Finançament de la projecció i el funcionament 4: ORGANITZACIÓ DE L'EXECUCIÓ Pla de treball, programació físic financera, Seguiment i avaluació Indicadors, Organització institucional JUSTIFICACIÓ OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS METES METODOLOGIA CRONOGRAMA LLOC PRESSUPOST RECURSOS HUMANS AVALUACIÓ
  • 29. Formulació del projecte: esquema general (c) © adaptat de Roselló, 2004 Planificació de la producció Estructura organitzativa i recursos humans: Definició de rols i tasques Comunicació / Difusió Requisits infrastructurals i tècnics Recursos materials Aspectes jurídics Gestió econòmica i financera Altres factors Fonts d’informació Bibliografia (puntual) Ressenya dels responsables i executors del projecte Annexos PRODUCCIÓ I GESTIÓ Objectius de l’avaluació Criteris d’avaluació Establiment d’indicadors d’ànàlisi Instruments de seguiment i avaluació Fonts de verificació Resultats Impactes Visibilitat obtinguda INFORME DE SEGUIMENT ANUAL MEMÒRIA FINAL PRESENTACIÓ Fonamentació Origen – Antecedents RESUM Destinataris Localització Contingut Objectiu general Objectius específics Meta Paràmetres de viabilitat Línies estratègiques Actuacions / accions Temporalització: fases Estimació de costos Model de gestió Anàlisi intern de l’organització gestora Dinàmica territorial Dinàmica sectorial Relació territori-cultura Enquadrament dins altres polítiques DIAGNÒSTIC DAFO AVALUACIÓ DEFINICIÓ CONTEXT
  • 30. Presentació formal del document
    • Posar títol i subtítol a la caràtula. Aquest títol hauria de ser:
      • Creatiu, evocador
      • Sintètic de la temàtica del projecte
      • Congruent amb el contingut
      • Original
      • Breu i fàcil de recordar
      • Es poden incloure jocs de paraules, frases fetes, dites populars…
      • Equilibrar un titol creatiu amb un subtitol descriptiu
    • Fer una justificació breu però raonada (no descriptiva ni exhaustiva) per tal que el destinatari entengui de forma clara:
      • els antecedents, experiències prèvies o situació que genera el projecte
      • el context on s’insereix
      • la motivaciódels impulsor
      • el seu enfocament innovador, respecte a propostes semblants que puguin existir
      • L’impacte social del projecte
      • Els condicionants que impedeixen la seva execució parcial, o modificada, si s’escau
    • Estructura clara , seguint l’esquema metodològic habitual per facilitar la lectura
    • Iniciar cada capitol a una nova pàgina. Numerar les pàgines, taules, imatges, etc per situar continuament al lector dins el conjunt del document.
    • Revisar la redacció per garantir que empra un llenguatge, un to i un vocabulari de fàcil comprensió, i en cas de necessitar tecnicismes, que apareixen explicats dins el text o en un glossari final. La revisió lingüística és obligatòria!
    • Fer una darrera lectura pausada i completa, sense presses i, com a mínim, donar-ho a llegir a una altra persona
  • 31. Requisits del text
    • Estil clar i concís, resum, idees clau, estètica coherent
    • Permet la presa de decisions - defineix tasques i responsables
    • Perspectiva de globalitat – relació amb el context que el genera
    • Coherència entre les fases (atenció a la redacció col·laborativa)
    • Uneix passat-present-futur, té perspectiva de llarg plaç (continuïtat, coherència)
    • Realista , conseqüent amb el context, respon a necessitats detectades
    • Component d’ originalitat i renovació
    • Obert a la participació d’altres agents, debat, repartiment de tasques
    • Respon a la línia de treball i pensament de la institució
    • Estableix una temporalització clara – fases, plaços execució, dates límit
      • © elaboració pròpia a partir de Roselló, 2004: 34-35 i altres fonts
  • 32. Criteris de selecció de projectes
    • Coherència en el contingut
    • Claretat d’exposició
    • Solidesa tècnica-intelectual de la proposta
    • Creativitat
    • Originalitat
    • Innovació
    • Factibilitat
    • Excel·lència
  • 33. I si no aproven el projecte?
    • Cuando pierdas, no pierdas la lección. (Dalai Lama)
    • No personalitzar-ho
    • Aceptar-ho… i després tornar-ho a intentar 
    • Dimensionar-ho – no els poden triar a tots, criteris de selecció
    • Recordar el punt de subjectivitat que té qualsevol decisió, així són les ‘regles del joc’
    • Fer autocrítica de les debilitats del projecte i treballar per millorar aquests aspectes (tot projecte és perfectible !)
    • Evitar caure en la paràlisi creativa, al contrari desvestir el projecte i tornar-lo construir pot ser un bon exercici
    • Valorar-ho com una oportunitat per reflexionar més a fons en aquesta temàtica… Cercar un nou enfocament i treballar-hi en una propera convocatòria
    • Cercar fonts alternatives de finançament per al mateix projecte
    • Reforçar la relació amb els socis o destinataris per millorar la proposta
    • Valorar tot el que s’ha après sobre la metodologia de projectes i sobre la temàtica del projecte
    • I no responsabilitzar a aquesta ponència ;-)
  • 34.
      • 4. L’elaboració del projecte cultural
      • Estructuració de la idea
      • Anàlisi del context: DAFO
      • Els objectius
      • Marc Lògic: arbre de problemes
      • Pla de viabilitat
      • Formulació del projecte
    Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques Ferdinand Heilbuth, 1856
  • 35. Cas pràctic
    • Dinàmica de treball #4. Disseny i gestió d’un projecte cultural
    • En grup de 4 persones, anirem treballant les directrius bàsiques d’un projecte cultural:
    • Pla de Foment de la Lectura per a nouvinguts adults
    • Creació d’una biblioteca infantil mòbil (per a la piscina municipal)
    • Programació anual de contacontes de la biblioteca infantil (sobre un tema concret, per exemple Any Internacional de l’energia sostenible 2012)
    • Banc digital de poemes i relats breus realitzats pels usuaris de la biblioteca. Projecte en comú amb altres biblioteques de l’illa
    • Disseny i producció d’una exposició sobre un escriptor de la localitat
    • Creació del Centre de Recursos Multimèdia de la Biblioteca Municipal
    • Cuina i llibres – tenim la idea però l’hem de vestir de contingut, a veure què surt!
    • Organització de la xarxa de bibliotecaris voluntaris – en col·laboració amb la tercera edat del poble
    • Celebració del Dia Mundial de la Propietat Intelectual – 26 d’abril
    • O alguna GENIAL idea que hem tengut en els exercicis anteriors… 
  • 36. Estructuració del projecte
    • Explicitar l’origen de la idea (sol·licitud, encàrrec, problema, oportunitat, antecedents, projectes similars, etc) i detallar-la en aquest punt inicial
    • Analitzar la realitat interna (l’organització)
    • Analitzar la realitat externa (context)
    • Diagnòstic DAFO
    • Definició del projecte (arbre de problemes)
    • Avaluar la viabilitat (10 paràmetres)
    • Estudiar la seva idoneïtat: aprovació institucional, recolzament de la comunitat, etc
  • 37. Anàlisi de l’organització _ Relacions
    • Relacions que manté amb el seu entorn pròxim i amb altres entitats, tenint en compte la seva finalitat global
    • Relacions amb els altres socis del projecte
    • Relacions internacionals. Pertinença a xarxes, federacions, etc.
    • Relacions amb els nivells i organitzacions professionals del camp específic d'intervenció
    • Relacions amb altres organitzacions culturals
    • Relacions amb els mitjans de comunicació
    • Relacions amb els usuaris o col·lectius destinataris
    • Relació i anàlisi amb la realitat del mercat del producte o servei generat
  • 38. Anàlisi del context
    • Permet conèixer la realitat a la qual es vol intervenir
    • Suposa recerca : recollida de dades, estadístiques, documents, estudis, informes, anàlisi, mapes, plànols, imatges, opinions d’experts
    • Més que informació exhaustiva o completa, ha d’incloure informació coherent i fiable .
    • Documentació de referència, de fonts diverses: textos legislatius, convencions, polítiques culturals, declaracions, opinions d’experts, estudis sociològics, de mentalitats, d’hàbits, de consum, estudis d’opinió
    • Ha d’incloure l’anàlisi intern (institució) i extern (territori, sector cultural, dinàmiques territori-cultura)
    • Ha de focalitzar-se en tres aspectes :
    • a) Destinataris: Condicions de vida, necessitats, distribució per col·lectius
    • b) Dinàmica territorial (barri, unitat veïnal, municipi, etc.) Analitzar la realitat econòmica per sectors i la interrelació de les seves diferents dimensions .
    • c) Dinàmica sectorial (dansa, teatre, música, patrimoni, desenvolupament comunitari, educació, etc.) Identificació dels problemes culturals. Detecció d’indicadors que permetran avaluar els canvis i millores produïdes amb l’execució del projecte
    • 7. Dimensions que s'han de tenir en compte: demogràfics, educatius, socials, econòmics, culturals, jurídics, ideològics, històrics, político-programàtics, sociològics,…
    • Ha de realitzar-se ABANS de prendre decisions relacionades amb el projecte (tema, activitats, agents, pressupost, etc)
    • La primera vegada que es realitza, dóna lloc a un extens document que pot ser d’ús intern (o d’annex del projecte) però que servirà per fer el diagnòstic i elaborar el projecte. Posteriorment s’anirà actualitzant, o se presentarà una versió simple /reduïda amb els aspectes clau que afecten a cada projecte
  • 39. Anàlisi del territori
    • DESCRIPCIÓ GENERAL Tipus d'entorn territorial: estat, regió, ciutat, etc. Ubicació, extensió, límits, característiques determinants del territori, etc. Tipus de poblament (distribució i evolució) Xarxa de transports intern i extern Altres dades d'interès general
    • DADES DEMOGRÀFICS Nombre d'habitants (piràmide per edats i sexes) Procedència de la població Saldo migratori actual (emigració / immigració) Previsió de l'evolució de la població en un futur (quantia i tipologia)
    • DADES SOCIOLÒGIQUES Minories (ètniques, lingüístiques, religioses, culturals ...) Normes i valors dominants, mentalitats Nivells d'instrucció Dades electorals i la seva evolució
    INDICADORS ECONÒMICS Distribució de la població per sectors econòmics Distribució de la producció per sectors econòmics Nivell de renda per càpita Taxa d'atur general, per sectors de població o producció DADES CULTURALS GENERALS Inventari d'entitats culturals, per sectors, mida, activitat, vitalitat, etc. Mapa d'equipaments culturals Nivells d'oferta cultural (pública, privada i associativa) Nivells de consum d'oci i cultural GRAU DE CENTRALITAT I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PROPI ENTORN Centralisme i posicionament administratiu, econòmic, cultural, etc. Repercussió sobre la dinàmica territorial i cultural RELACIONS AMB ALTRES TERRITORIS Relacions administratives Relacions econòmiques / laborals Relacions culturals ©Roselló, 2006: 22
  • 40. Anàlisi del sector cultural
    • DEFINICIÓ DEL SECTOR CULTURAL Sector principal d'activitat Subsectors d'activitat
    • DIMENSIÓ SOCIAL Valor símbol en la societat Presència històrica / factor d'innovació en la vida social Presència en els programes culturals / Presència en els hàbits de consum cultural Presència als mitjans de comunicació
    • DIMENSIÓ JURÍDICA Legislació i normativa que regula el sector
    • DIMENSIÓ INDUSTRIAL Identificació de processos industrials
    • DIMENSIÓ ECONÒMICA Volum de negocis directe del sector Volum de negocis indirecte de sectors relacionats
    • DIMENSIÓ PROFESSIONAL Agents que intervenen en el sector (públics, privats, associatius) Perfils i nombre de professionals
    • DIMENSIÓ INFRASTRUCTURAL Creació, producció, distribució, difusió / exhibició / venda, formació, estudi, altres
    • INTERCONNEXIÓ AMB ALTRES SECTORS Sectors culturals Altres sectors d'activitat
    ©Roselló, 2006: 24
  • 41. Anàlisi de les dinàmiques territori-cultura
    • GRAU DE IDENTITAT CULTURAL DEL MARC TERRITORIAL Coincidència del territori administratiu, amb el territori cultural i històric Grau d'identitat cultural del territori Grau d'interrelació amb altres territoris / entorns
    • FENÒMENS DESTACATS EN EL TERRITORI QUE INFLUEIXEN EN EL PROCÉS D'IDENTIFICACIÓ Patrimoni Esdeveniments culturals extraordinaris Turisme Immigració / emigració Altres
    • DESENVOLUPAMENT CULTURAL TERRITORIAL Desequilibris en equipament Desequilibris en oferta i difusió Desequilibris en consum i demanda Desequilibris en producció, creació i formació
    • SITUACIÓ ACTUAL EN RELACIÓ A REFERENTS HISTÒRICS RECENTS. Detecció dels referents històrics: dates claus per entendre el desenvolupament present i de futur Nivell de condicionament sobre el territori
    • RELACIÓ ENTRE LES POLÍTIQUES CULTURALS I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Elements destacables de l'impacte del desenvolupament econòmic local. Integració de les polítiques culturals territorials amb el desenvolupament econòmic i viceversa.
    ©Roselló, 2006: 23
  • 42. Anàlisi DAFO ©Fabio Rincón Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats DIAGNÒSTIC Procés d’estudi per reconèixer una realitat PRONÒSTIC Conjetura del que ha de succeir per certes accions HIPÒTESI Acció de voluntad que s’estableix per modificar una situació ANTECEDENTS OPORTUNITATS I AMENACES ANÀLISI DE LA REALITAT EXTERNA Social Cultural Educatiu Polític Econòmic Tecnològic Legal Oci, etc Territorial Sectorial Temàtic Competitiu Directe Indirecte ENTORN GENERAL ENTORN ESPECIFIC ANÀLISI DE LA REALITAT INTERNA PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES TRAJECTÒRIA ANTERIOR Anys de funcionament, etapes, imatge exterior, … RECURSOS HUMANS ECONÒMICS MATERIALS ESTRUCTURA ORGANITZATIVA Organigrama, mecanismes de gestió i presa de decisions…
  • 43. Els objectius
    • Los problemas no pueden ser resueltos de una vez. Lentamente desata los nudos. Divide para conquistar. (Deng Ming-Dao)
    • Definir els objectius és fonamental, el projecte no ho pot resoldre tot
    • Els objectius expressen i delimiten què vol assolir el projecte i emmarquen les actuacions a desenvolupar
    • S’han de redactar sempre en infinitiu
    • L’objectiu general ha de respondre com a mínim a les preguntes Què vull fer? Per quina raó?.
      • Per exemple, Difondre mitjançant una exposició virtual l’obra dels joves escriptors de la localitat
    • Els objectius específics són verbs d’acció , indiquen les accions a realitzar per assolir l’objectiu general. El seu nombre és variable
    • La redacció dels objectius ha de revisar-se per garantir que són realistes, concrets, concisos i operatius
    • Cada objectiu ha de promoure una millora i cercar la qualitat
    • Ha de ser factible, medible i congruent
  • 44. Necessites un verb? Font: Carlos E. García Martínez. Ejemplos de verbos de acción de uso frecuente en proyectos culturales y artísticos. Apoyar Danzar Equipar Integrar Promover Capacitar Escribir Interpretar Propiciar Compilar Dibujar Exhibir Investigar Publicar Conservar Difundir Fomentar Organizar Registrar Construir Diseñar Gestionar Pintar Restaurar Contribuir Ejecutar Impulsar … .
  • 45. Exemples d’objectius
    • Capacitar al 60% de los creadores artísticos y promotores culturales del Municipio de Tultepec, EdoMex en el tema de elaboración de proyectos, a través de un Taller de 40 horas de duración, en las instalaciones de la Casa de la Cultura de ese Municipio.
    • Organizar un ciclo de conferencias sobre el cine mexicano de los años 30’s, con presentaciones de las películas representativas de esa década, en coordinación con la Cineteca Nacional durante el último trimestre del 2007.
    • ( Carlos E. García Martínez)
  • 46. Exemples d’objectius II
    • Traer al teatro del pueblo a diversos artistas y cantantes famosos a nivel nacional y al mismo tiempo hacer una exposición de pintura con los pintores de la localidad para celebrar el aniversario 480 de la fundación de la ciudad durante el mes de julio.
    • Quedaría mejor así:
    • Realizar en el teatro de la ciudad diversas actividades artísticas con nivel de excelencia para conmemorar el 480 aniversario de la fundación de la ciudad.
    • ( Carlos E. García Martínez)
  • 47. Exemples d’objectius III
    • Objetivo general:
    • 1. Impulsar las artesanías de palma tejida, producidas por mujeres indígenas Pames de Santa María Acapulco, SLP, para contribuir al desarrollo económico del grupo familiar en esa localidad.
    • Objetivos específicos:
    • 1.1. Capacitar a las mujeres pames tejedoras de palma, en diversas técnicas de diseño artesanal, que incluyen tejido, teñido y embalaje de fibras naturales, por medio de un taller de 80 horas de duración, impartido por maestros de la Escuela de Diseño Artesanal (EDA), durante el mes de septiembre de 2005.
    • 1.2. Elaborar un catálogo de las artesanías de palma tejida que producen las mujeres indígenas Pames, que será remitido a diversas empresas comercializadoras de artesanías, en México y los Estados Unidos de Norteamérica.
    • ( Carlos E. García Martínez)
  • 48. Verificar els objectius El seu progrés pot ser mesurat o observat, utilitzant un o més indicadors? 5. Se pot mesurar És possible aconseguir-ho en el temps establert? El seu progrés pot ser mesurat o observat, utilitzant un o més indicadors? 4. Se pot assolir ¿Emfatitza la idea principal o àrea d'èxit (en comptes de tocar molts conceptes en una oració)? 3. Idea singular Inclou un verb en infinitiu, objecte a ser mesurat i àrees d'enfocament acord amb les regles de sintaxi? 2. Ben construït Està clarament definit el propòsit, estat esperat, producte final o assoliment a ser assolit? 1. Orientats a resultats NO? SI? Preguntes per verificar la qualitat dels objectius
  • 49. Enfocament de Marc Lògic
      • L’enfocament del marc lògic, utilitzat en projectes d’ajut humanitari i de desenvolupament, i pot ser molt útil per a projectes de desenvolupament cultural, educatiu i comunitari.
  • 50. Definició dels objectius mitjançant Marc Lògic
    • Construcció de l'arbre de problemes
    • Conversió de l'arbre de problemes en arbre d'objectius
    • Relació de l'arbre de problemes amb l'arbre d'objectius
    • Elaboració del document que sintetitza:
      • l’objetiu general
      • els objetius específics
      • els resultats esperats
      • Les activitats necessàries per assolir aquests resultats
      • Els recursos necessaris per desenvolupar les activitats
      • Les limitacions externes al projecte
      • Els indicadors mesurables (objectivament verificables)
      • Els objectius de l’avaluació
      • El procediment per determinar els indicadors
  • 51.  
  • 52.  
  • 53.  
  • 54. La meta (o resultat)
    • Tot projecte més enllà dels seus objectius té, implicita o explícitament, una meta.
    • Poden distinguir entre metes immediates, de mig plaç i de llarg plaç en funció del temps necessari per dur-les a terme en relació a l’execució del projecte
    • Hi ha certa vinculació entre l’objectiu i la meta, però són qüestions diferenciables:
      • L’objectiu assenyala les accions que es realitzaran en el marc del projecte
      • La meta es centra en els resultats
      • Una meta no és un ‘interés’ o una ‘finalitat’ (que podem entendre com aquella idea, implícita o explícita, vinculada amb la política cultural, els plans i programes estratègics d’una institució), sino un resultat tangible.
    • Objetivo: Realizar una serie de gráfica con técnica de litografía, con el tema de "El cuerpo humano enfermo", entre los meses de septiembre a diciembre de 2008.
    • Meta: Imprimir 20 litografías durante el último cuatrimestre del 2008.
  • 55. Paràmetres de viabilitat
    • Abans de la redacció extensa del projecte cal avaluar la seva viabilitat en relació a 10 paràmetres:
      • Econòmica/Financera
      • Social
      • Cultural
      • Legal
      • Política
    - Operativa - De temps - De lloc - De recursos - De planificació
  • 56. Definició de les actuacions
    • Un projecte és, en el fons, un sistema d’activitats interdepenents, orientades cap a una meta , que tenen una durada determinada
    • Els projectes tenen fases, s’executen de forma seqüenciada i contenen un conjunt d’operacions a complir
    • Cal tenir en compte i planificar temporalment tot el cicle de vida del projecte , des de la gènesi fins la justificació final
    • Completar amb èxit un projecte vol dir fer-ho dins el plaç previst , amb els costs prevists, i amb les condicions tècniques previstes
    • Cal establir mecanismes de control i reajustament de l’acompliment temporal del projecte, valorar el grau de risc vinculat amb els factors humans, tècnics i econòmics, i les condicions exògenes que poden produir desajustaments.
  • 57. Cronograma d’activitats
    • Ajuda a planejar i fer seguiment de totes les activitats que inclou el projecte
    • Permet visualitzar per dies, setmanes, mesos les accions de forma individual i conjunta
    Actividades Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic 1. Informe mensual   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x 2. Preparar lienzos, y barnicetas   x                       3. Sesiones de dibujo (3 horas diarias)   x   x   x   x   x   x   x   x   x       4. Sesiones de pintura (variable)   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x 5. 4 obras terminadas (total 16 anual)       x       x       x       x 6. Registro fotográfico de obra                         x 7. Barnizar 16 obras                         x 8. Informe final                         x 9. Revisión conjunta con el tutor   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x   x
  • 58.
    • 5. Producció i execució
    Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques J.L E. Meissonier
  • 59. Producció i execució
    • Gestionar un projecte és actuar i decidir per aconseguir els resultats previstos a partir de la millor articulació entre recursos, contextos, possibilitats, tècniques i instruments.
      • Planificació i cronograma de la producció/execució i gestió del projecte
      • Factors jurídics i administratius
      • Estructura organitzativa i recursos humans
      • Infraestructura i factors tècnics
      • Política de comunicació i difusió (imatge corporativa, materials i suports, accions, resultats, impactes)
      • Gestió de les relacions amb entitats, institucions i mitjans de comunicació
      • Gestió econòmica i financera del projecte: pressupost, fonts de finançament,…
      • Altres factors
      • Definició del procés d'avaluació
  • 60. ©Roselló, 2006: 53-54 Aquest capítol agrupa tots els aspectes lligats a l'economia del projecte des de la consecució dels ingressos necessaris fins a la consignació prevista de les despeses. El pressupost, l'estat de comptes, el balanç final, l'anàlisi de costos, etc. són eines imprescindibles per a una bona gestió econòmica del projecte. GESTIÓ ECONÒMICA Si el projecte ho requereix, hem d'abordar tota la seva dimensió jurídica: legislació que ens afecta, creació d'organitzacions noves, estatuts, reglaments, contractes, acords, etc. ASPECTES JURÍDICS Es requereix un tractament de les infraestructures detallat que permeti conèixer les necessitats del projecte però també que il.lustrin les decisions que hem pres. Es presenta en forma de llistes així com esquemes, plànols, etc. REQUISITS INFRASTRUCTURALS I TÈCNICS Són tres capítols que s'han d'abordar conjuntament tot i que cada un d'ells requereix un tractament específic. Hem de definir la imatge del nostre projecte, dissenyar un pla de comunicació amb el nostre entorn ampli i estructurar la difusió del projecte en el seu aspecte més operatiu: les activitats. PLA DE COMUNICACIÓ Estructurem un equip de professionals a partir d'unes necessitats de la organització però també de les persones disponibles, dels seus voluntats, capacitats disponibilitats, etc. ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS Representa el primer pas a donar per dur a terme el procés de producció i en el que es planteja els mètodes de planificació, els seus calendaris, l'assignació de responsabilitats, etc. Hi ha mètodes aplicables que afavoreixen la planificació. Conèixer i dominar bé permet dur a terme projectes de manera segura i eficient. PLANIFICACIÓ
  • 61.
    • 6. Processos i instruments d’avaluació
    Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals per a biblioteques J.L E. Meissonier
  • 62. Avaluació (I)
    • Objectius i criteris de l’avaluació
      • Funció de l’avaluació
      • Raons per avaluar
      • Conseqüències previsibles de l'avaluació
    • Tipus d’avaluació:
      • Avaluació reclamada en la convocatòria o l'encàrrec
      • Avaluació de resultats
      • Avaluació del procés
      • Avaluació de l'impacte
      • Avaluació econòmica
  • 63. Avaluació (II)
    • Mètodes d’avaluació
      • Avaluació experimental (comparació amb una realitat en la qual no s'ha intervingut)
      • Avaluació reflexiva (comparació abans-després)
      • Avaluació transversal (comparació amb altres projectes semblants)
      • Avaluació d'opinió (d'experts)
      • Agents avaluadors
      • Tipus d'avaluació: interna, externa, mixta, d'usuaris, etc.
      • Protagonistes més importants entre els agents que participen
    • Procés d'avaluació de control i seguiment
      • Establiment d’indicadors
      • Instruments de seguiment i avaluació
      • Fonts de verificació
      • Visibilitat del projecte
      • Relacions i sinèrgies
  • 64. Avaluació (III)
    • AVALUACIÓ DEL PROCÉS (relacionada amb la producció del projecte. Mesura la eficiència)
        • Grau de funcionament de les diferents etapes del procés i raons que han contribuït al seu bon o mal funcionament - Compliment del calendari de preparació de les activitats - Compliment del calendari de desenvolupament de les activitats - Resposta dels destinataris - Organització, - Recursos humans, equip de treball - Recursos infraestructurals - Política de preus - Ajustament i control pressupostari - Model de gestió - Relacions amb altres agents / coordinació - Comunicació i impacte de la difusió - Aparició i resolució de conflictes - Altres: Aspectes positius del procés que s'han de mantenir per millorar el projecte, Aspectes negatius del procés s'hauria d'adaptar per millorar el projecte i propostes de modificació, Anàlisi del plantejament inicial dels elements que componen el procés, Fixació d'indicadors: funcionament de l'equip, pressupost, organització, planificació, conflictes, etc, Sistemes de mesurament dels indicadors, Temporalització
  • 65. Avaluació (IV)
    • AVALUACIÓ DE RESULTATS (relacionada amb el plantejament d'objectiu. Mesura l'eficàcia)
    • Grau de consecució dels objectius desitjats (d'acord amb els indicadors d'avaluació prefixats)
    • Altres resultats observats
    • Raons que han permès o impedit aconseguir els objectius
    • Anàlisi del plantejament inicial
    • Presentació de resultats
    • AVALUACIÓ DE L'IMPACTE (relacionada amb les finalitats. Mesura l'impacte del projecte a llarg termini, context ampli i des de la responsabilitat directiva )
      • Sistemes de mesurament dels indicadors
      • Temporalització
      • Canvis apreciables sobre el context general i cultural del projecte
      • Aspectes de política cultural que s'han de mantenir
      • Aspectes de política cultural que s'hauria d'adaptar
    • AVALUACIÓ ECONÒMICA - BALANÇ
      • Balanç econòmic del projecte
      • Anàlisi del balanç amb especial atenció al desviament de partides i raons d’això
      • Justificació del benefici o superàvit i del seu ús o de la pèrdua o dèficit en el context del projecte
      • Explicitació dels beneficis indirectes
      • Funcionament del finançament del projecte
      • Anàlisi de costos (creació d'indicadors propis de cost lligats amb el contingut del projecte)
    • AVALUACIÓ DEL CONTEXT
    • AVALUACIÓ DE L’AVALUACIÓ
  • 66. Algunes conclusions (meves)
    • Lògica d’acció / reflexió
    • Condicions que provoquen, influencien o motiven l’idea o l’inici del projecte
    • Diagnòstic de la realitat externa i interna
    • Tenir presents els antecedents i el punt de partida del projecte
    • Identificació d’idees i projectes d’interés
    • Definició del cap de projecte
    • Establiment d’una estratègia de treball en xarxa
    • Mètodes i instruments de disseny, gestió i avaluació de projectes
    • Procediments per a la recerca de recursos econòmics
    • Multidisciplinarietat de l’equip
    • Participació ciutadana (offline i online)
    • Seguiment del projecte. Detecció de desajustaments. Mesures correctores.
    • Difusió online i offline dels resultats
    • Medició dels impactes
  • 67. Bibliografia
    • Ajenjo, Alberto Domingo. Dirección y gestión de proyectos; un enfoque práctico . Madrid, RAMA, 2005.
    • Barona Tovar, Fernando. Gestión Cultural una actitud de vida, Proyectos y Gerencia Cali: Cámara de Comercio de Cali, Junio de 1999
    • Bonet, Lluís. Castañar, Xavier. Font, Josep (ed.) Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos . Barcelona, Ariel, 2001.  256 pág.
    • Cerda, Patricio. Orientación a Gestión de Proyectos Culturales. Santiago de Chile: Área de Descentralización Cultural de la División de Cultura del Ministerio de Educación, 2001.
    • Colombo, Alba. Roselló Cerezuela, David (coords.) Gestión cultural. Estudios de caso . Barcelona, Ariel, 2008. 450 pág.
    • De Zubiria Samper, Sergio, Abello Trujillo, Ignacio, Tabares, Marta. Conceptos básicos de administración y gestión cultural . Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), 2001.
    • Gómez, Rocio del Socorro, Hleap, José, Londoño, Jaime y Salazar, Guillermo. Gestión cultural: prácticas . Cali: Convenio Andrés Bello, Universidad del Valle, 2000.
    • Martín González, María Teresa. Hernando Sanz, María Ángeles. Quiroz Niño, Catalina. Sarrasate Capdevila, María Luisa (coord.) Planificación y diseño de proyectos en animación sociocultural. Madrid, Editorial Sanz y Torres, 2002.
    • Martinell, Alfons. Diseño y evaluación de proyectos de cooperación cultural . Ediciones OEI, 2001. Colección Cuadernos de Iberoamérica.
    • Martinell, Alfons. “Origen y punto de partida del proyecto de cooperación” en Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural . OEI, 2001.
    • Merino Fernández, José Vicente. Programas de animación sociocultural. Tres instrumentos para su diseño y evaluación. Madrid, Narcea Ediciones, 1997. ISBN: 9788427712140.
    • Pérez Martín, Miguel Ángel. Gestión de proyectos escénicos . Ñaque. Roselló Cerezuela, David. Diseño de proyectos culturales . Barcelona, Ariel, 2004.
    • Roselló Cerezuela, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona, Ariel, 2004.
    • Ventosa Pérez, Víctor Juan. Desarrollo y evaluación de proyectos socioculturales . Madrid, CCS, 2002
    • VVAA. Arbeloa, Joan Vianney M. Giralt, Adelina. Intervención en el patrimonio cultural: Creación y gestión de proyectos . Madrid, Editorial Síntesis, 2004
  • 68. Estudis de cas
    • 1. Colombo, Alba. Roselló Cerezuela, David (coords.) Gestión cultural. Estudios de caso . Barcelona, Ariel, 2008
    • 2. Bonet, Lluís. Castañar, Xavier. Font, Josep (ed.) Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos . Barcelona, Ariel, 2001. Inclou 10 casos:
    • Un análisis de la gestión del Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM)
    • Un plan estratégico para la Orquesta de Barcelona ante la apertura del Auditorio
    • El Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz
    • La aventura de leer
    • El proceso de creación de una productora audiovisual
    • La recuperación de la versión original: el caso de los cines Verdi
    • Vocación pública y eficacia en la gestión integral de servicios educativos y culturales: el grupo Trànsit
    • La gestión asociativa de un proyecto público: el caso CAT
    • Sociedad Civil y conservación del patrimonio: la Asociación de Amigos de Serrablo
    • El análisis de los públicos como instrumento de Gestión: el Centro Cultural de la Fundación La Caixa
  • 69. Experiències
    • ETSIT. Gestión de proyectos . Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación (ETSIT) de la Universidad Politécnica de Madrid.
    • http://www.getec.etsit.upm.es/docencia/gproyectos/gproyectos.htm
    • Ficha para la presentación de Proyectos de Gestión Cultural. Proyecto Identidad digital: y tú ¿quién eres en Internet? Portal Iberoamericano de Gestión Cultural.
    • http://www.gestioncultural.org/gc/es/pdf/proy-josomid.pdf
  • 70. Referències disponibles web
    • Bonet, Lluís. "Dos fases indisociables de la gestión cultural:Planificar y evaluar". En Periférica: revista para el análisis de la cultura y el territorio, 2001, núm. 2, p. 41-50. http :// rodin.uca.es :8081/ xmlui / bitstream / handle /10498/14169/20132608. pdf
    • Camacho Campusano, Antil; Leiva Cañete, Fabiola: Guía para la gestión de proyectos culturales: http://www.consejodelacultura.cl/portal/galeria/text/text1491.pdf
    • García, Carlos E. Cómo elaborar un proyecto cultural: http://dali.artes.uaem.mx:8080/documentos/download/como_elaborar_proyecto_cultural.pdf i també aquí: http://cultura.hidalgo.gob.mx/pdf/Como_elaborar_un_proyecto_cultural.pdf
    • García, Carlos E. Manual para elaborar un proyecto cultural http://qacontent.edomex.gob.mx/idc/groups/public/documents/edomex_archivo/imc_pdf_manucomo.pdf
    • Guía para la gestión de proyectos culturales: http :// www.consejodelacultura.cl /portal/ galeria / text /text1491. pdf
    • Grupo Quebequense de Recreación Municipal y el Ministerio de Cultura y Comunicaciones. Guía para la Elaboración e Implantación de una Política Cultural Municipal . http://www.mcccf.gouv.qc.ca/publications/guide-elaboration-espagnol.pdf
    • Ministerio de Cultura. Criterios para la elaboración del plan museológico: http://www.mcu.es/museos/MC/PM/index.html
    • Orlando, Marcela, et al. Formulación de proyectos culturales: http ://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/1098/fproyectosc.pdf
    • Puig, Toni: Se acabó la diversión : ideas y gestión para la cultura que crea y se sostiene ciudadanía. http://burgosciudad21.org/adftp/ideasparalacultura.pdf
    • Rausell Köster, P. "Un análisis de la  gestión del Iinstituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM)", en Bonet, Ll., Castañer, X.y Font J. (eds): Gestión de Proyectos Culturales. Análisis de casos. Edit. Ariel Practicum. Barcelona, Ariel, 2001. pp 41-63: http :// www.uv.es / econcult / pdf /IVAM2. doc.pdf
    • Rausell, P. (dir.). Cultura. Estrategia para el desarrollo local. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, 2007. http://www.aecid.es/galerias/cooperacion/Cultural/descargas/04-CulturaEstrategia.pdf
    • Rincón Cardona, Fabio. Guía de elaboración de proyectos culturales (versió PPT): http://www.librosintinta.in/biblioteca/ver-ppt/www.virtual.unal.edu.co/cursos/sedes/manizales/4050022/contenidos/guia%20elaboracion%20proyectos%20culturales.ppt.htx
    • (versió PDF) http ://www.manizales.unal.edu.co/modules/ununesco/admin/archivos/fabiorinconegc.pdf
    • Roselló Cerezuela, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales. http :// simiopinionteinteresa.files.wordpress.com /2008/07/ david_ros.pdf
    • Ventosa Pérez, Víctor Juan. "Deseño, elaboración e realización de proxectos en animación teatral". En Animación Teatral. Teorías, experiencias, materiais . Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega: http :// consellodacultura.org / mediateca / pubs.pdf / animacion_teatral_completo.pdf /
    • http:// old.liccom.edu.uy / bedelia /cursos/ economia /cap3_proyectos-privados-y- sociales.pdf
  • 71. Bibliografia recomanada per Fabio Rincón Cardona
    • MARTINELL, Alfons. “Origen y punto de partida del proyecto de cooperación” en Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural . Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), 2001.
    • DE ZUBIRIA SAMPER, Sergio, ABELLO TRUJILLO, Ignacio, TABARES MARTA. Conceptos básicos de administración y gestión cultural . Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), 2001.
    • GÓMEZ, Rocio del Socorro, HLEAP, José, LONDOÑO, Jaime y SALAZAR, Guillermo. Gestión cultural: prácticas . Cali: Convenio Andrés Bello, Universidad del Valle, 2000.
    • Fundación Kerigma, Gestos y Gestores. Una propuesta para la formación en gestión cultural , Bogotá: Mayo de 1999.
    • BARONA TOVAR, Fernando. Gestión Cultural una actitud de vida, Proyectos y Gerencia Cali: Cámara de Comercio de Cali, Junio de 1999.
    • DOMINGUEZ GIRALDO, Gerardo. Indicadores de Gestión . Biblioteca Jurídica, 2ª. Edición, 1999.
    • DOMINGUEZ GIRALDO, Gerardo. Diseño y Elaboración de Proyectos de Acción Social . www.imsersomigracion.upco.es
    • CERDA, Patricio. Orientación a Gestión de Proyectos Culturales. Santiago de Chile: Área de Descentralización Cultural de la División de Cultura del Ministerio de Educación, 2001.
    • Grupo Quebequense de Recreación Municipal y el Ministerio de Cultura y Comunicaciones. Guía para la Elaboración e Implantación de una Política Cultural Municipal. w ww.mcc.gouv.qc.ca / publications / guide - elaboration - espagnol.pdf
  • 72. Plans Estratègics
    • Plan Estratégico para la Cultura en Andalucía (PECA). Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. http :// www.juntadeandalucia.es /cultura/peca/publico/ index.jsp
    • Pla Estratègic de Cultura de Barcelona 2007-2015: http://www.bcn.es/plaestrategicdecultura/catala/consell_cultura.html
    • Pla Estratègic de Govern de Cultura, Educació, Esports i Joventut (2007-2015) de l’Ajuntament de Palma de Mallorca (no link)
  • 73. Sobre marc lògic
    • CIDEAL. El Enfoque del marco Lògico: 10 casos prácticos: http://preval.org/documentos/00423.pdf
    • Criteris per a elaborar amb èxit propostes de projectes per a la Unió Europea en l’àmbit de la promoció de llengües http://www.uoc.edu/in3/adum/adum/web_catala/pdf/ca_guidelines-long.doc
    • Aplicaciones de las Técnicas de Project: http://www.corpsolutions.net/documents/PMI.pdf
    • Diseño de proyectos bajo el enfoque de marco lógico (ejemplo de creación de una biblioteca universitaria): http://docencia.unet.edu.ve/Coordinaciones/SComunitario/archivos/Trabajo_Marco_Logico.pdf
    • Marco A. Crespo: diseño de proyectos comunitarios
    • http ://es.scribd.com/doc/22111110/diseno-de-proyectos-comunitarios
  • 74. Sobre biblioteques
    • Guía para la elaboración de un proyecto de biblioteca: http://www.fundaciongsr.org/documentos/6722.pdf
    • G. Lizana Salvatierra: El bibliotecario como promotor cultural: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/161/16100204.pdf
    • David Roselló i Cerezuela: Diseño y evaluación de proyectos culturales. Llegir especialment l’estudi de cas “La ciudad lectora” que apareix esmentat diverses vegades al llarg de l’obra: http://books.google.es/books?id=pqiKPeV9DYcC&lpg=PA56&ots=6gq_pi2vZE&dq=proyectos%20culturales%20biblioteca&hl=ca&pg=PA59#v=onepage&q=proyectos%20culturales%20biblioteca&f=false
    • El diseño y gestión de un proyecto cultural. Elisenda Figueras
  • 75.
    • Moltes gràcies! 
    • Margalida Castells
    • ALEA Serveis Professionals SL
    • [email_address]
    • UIB - UOC
    • [email_address]
    C. Monet, 1872 Nota: Les fotografies que ilustren aquesta presentació estan extretes de la URL: http :// artmight.com / esp / galeria / busqueda / %28keyword%29 / reader