1. L’ORACIÓ COMPOSTA
És la que té més d’un verb.
Una oració composta és la
combinació o interrelació de dues o
més oracions que estan unides per
nexes o signes de puntuació.
2. COORDINADES
Les oracions coordinades es caracteritzen
perquè tenen una significació completa: una
no depèn de l'altra.
Per exemple: La Maria vindrà demà i el
Miquel marxarà després; si diem La Maria
vindrà demà, té sentit complet, i si diem El
Miquel marxarà després, també en té.
3. Estan unides per quatre tipus de nexes:
a) Conjuncions copulatives: i, ni (L'Anna canta i la
Maria balla).
b) Conjuncions adversatives: però, sinó (que),
encara que, tanmateix... (Vaig menjar massa,
però no li ho diguis a ningú).
c) Conjuncions disjuntives: o, o bé, o si no... (Li
ho dius tu o li ho diré jo).
d) Conjuncions il·latives: doncs, per tant, així
doncs... (No hi eres; per tant, no pots parlar).
5. SUBORDINADES
Les oracions subordinades es caracteritzen
perquè presenten una relació de dependència
sintàctica entre l'anomenada principal i les
anomenades subordinades, que depenen de la
principal.
Per exemple, en l'oració composta: La Lluïsa va
decidir que no aniria a Barcelona, la principal és
La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria
a Barcelona.
6. Estan unides per conjuncions o pronoms
relatius i segons aquests nexes les oracions
subordinades poden ser:
SUBSTANTIVES
a) Completives: que
ADJECTIVES
b) Relatives: que, (prep.) + què, (prep.) +
qui, (art.) + qual/s... [pronoms relatius]
7. ADVERBIALS
c) De lloc: on...
d) Temporals: quan, mentre...
e) Modals: com...
f) Comparatives: més... que, igual que...
g) Consecutives: de manera que, doncs...
h) Condicionals: si, en cas que...
i) Concessives: tot i que, encara que...
j) Causals: perquè, ja que, com que...
k) Finals: perquè (verb en subjuntiu), a fi que, per tal que...
Material pàg. 58 (només el primer claudàtor)
8. ORACIÓ DE RELATIU
Adjectives
L’aviador més tardà va fer un mal aterratge.
L’aviador que arribà més tard va fer un mal aterratge.
Ex. 18 pàg. 118 i 15 pàg. 117
Substantives
Qui fa un cove fa un cistell.
Han donat medalla a tots els que han arribat a la meta.
Ex. 14 pàg. 116
9. Especificatives
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l'oració
principal com a complement d'un nom, permeten explicar
o especificar l'antecedent, i insereixen una frase dins
d'una altra. Són un recurs expressiu.
En l'oració especificativa següent ens referim només als
camions que anaven carregats, no a tots els camions:
Els camions que anaven carregats s'havien d'aturar a la
frontera.
10. Explicatives
En canvi, en l'oració explicativa següent ens referim a tots els
camions:
Els camions, que anaven carregats, s'havien d'aturar a la
frontera.
En les oracions explicatives, que cal escriure entre comes i
llegir amb les pauses corresponents, la forma simple ‘que’
pot alternar amb ‘el qual’, ‘la qual’, ‘els quals’ o ‘les quals’ (en
general, però, considerem preferible que).
11. Les oracions explicatives afegeixen
característiques complementàries a un
nom:
La sentència, que s'ha fet pública
avui, condemna els guàrdies a pagar
una multa.
Ex. 12 pàg. 115
12. Abús de les oracions de relatiu
Sovint se n'abusa i el resultat acostuma a ser un text amb
frases massa llargues. Recordem que, com a norma
general, recomanem sempre dues frases curtes abans que
una de massa llarga.
La mort li ha arribat a Eugène Ionesco, que serà enterrat
demà a París, quan ja feia temps que estava apartat de la
seva activitat literària.
Eugène Ionesco ha mort quan ja feia temps que estava
apartat de l'activitat literària. Serà enterrat demà a París.
13. PRONOMS RELATIUS: FORMES I
FUNCIONS
FORMES FUNCIONS EXEMPLES
que Subjecte, CD, Aquell metge que ha operat el meu
art + qual CC temps pare...
Dóna´m el diari que llegeixes.
Això succeí l´any que ens vam
disfressar.
a/per a + qui CI El noi a qui has trucat...
a/per a + El finalista, al qual han donat el
art+ qual premi...
prep. + què C La casa de què vam parlar no la
(coses) preposicional compraré.
prep. + qui L´actriu de qui et parlava és germana
(persones) d´en Jordi.
prep. + art. + La masovera a la qual et refereixes viu
qual a Olot.
14. FORMA FUNCIÓ EXEMPLES
(prep. + ) on CC lloc El prat on havíem passat
tantes tardes...
prep. + què
La cambra en què dormíem...
prep. + art. + qual
Les plataformes damunt de les
quals havíem...
prep. + què Altres CC La clau amb què has tancat
prep. + qui l´armari...
prep. + art. + qual La situació contra la qual
lluitem...
antecedent + C del nom Ha vingut el rellotger, la casa
(prep.) art. + N. + del qual és molt antiga.
"de + art. + qual"
Ex. 13 pàg. 116
15. Ús dels pronoms relatius:
simples/compostos
Per aconseguir un estil més àgil i directe,
com a norma general es recomana
recórrer a construccions amb relatius
simples.
La noia de qui et parlava (millor que: La
noia de la qual et parlava)
16. Però els relatius compostos poden ser útils
per evitar construccions ambigües o
confuses.
La filla del pintor, a qui cada any donen el
premi (a la filla?, al pintor?)
La filla del pintor, al qual cada any donen el
premi.
La filla del pintor, a la qual cada any donen
el premi.
17. Amb la major part de les preposicions
tòniques s'usa el relatiu qual.
És una llei contra la qual presentaran
recurs tots els partits.
18. Relatiu neutre
En català, la qual cosa és la forma
neutra del relatiu compost i pot
substituir un antecedent global.
Van tallar l'aigua, la qual cosa va
obligar a tancar la piscina.
19. Considerem preferibles les
construccions equivalents fet
que, cosa que, circumstància
que, etc., segons el context.
Van tallar l'aigua, cosa que va
obligar a tancar la piscina.
20. De tota manera, es recomana no abusar
d'aquestes construccions i substituir-les
per alternatives que evitin el relatiu: i
això, per això, etc.
Van tallar l'aigua, i això va obligar a
tancar la piscina.
Van tallar l'aigua, i per això van haver de
tancar la piscina.
21. Relatiu locatiu
El relatiu on indica un lloc real o un
lloc analògic i funciona com a
equivalent de les construccions
següents: preposició + què i
preposició + article + qual.
El poble on (en què, en el qual)
vivia té cinc mil habitants.
22. Relatiu possessiu
El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb
funció de complement del nom, l'equivalent al
castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun
possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són
pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem
fer servir en contextos informals (però en general les
evitarem en altres registres i situacions formals).
Informal: L'home que el seu pare és metge.
Formal: L'home el pare del qual és metge.
23. Incorreccions amb pronoms relatius:
preposició + article + "que"
La construcció preposició + article + que és incorrecta
quan equival a preposició + article + qual o preposició +
què / preposició + qui.
Exemples incorrectes:
L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat d'avui
acaba aquí.
La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró.
Els guanyadors, als que el president va adreçar unes
paraules, no van voler recollir el premi.
24. Exemples correctes (escrivim en primer lloc la
forma que considerem preferent):
L'informatiu en què (en el qual) els hem
parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí.
La persona a qui (a la qual) telefonem cada
matí és de Mataró.
Els guanyadors, a qui (als quals) el president
va adreçar unes paraules, no van voler
recollir el premi.
25. En canvi, aquesta construcció
sintàctica és correcta quan equival a
preposició + aquell que / aquella que
/ aquells que / aquelles que / allò
que.
Amb els diners de la Generalitat i
amb els que va aportar l'Ajuntament
es pagaran aquests actes.
26. Incorreccions amb pronoms relatius:
confusions entre "que" i "què"
Convé no confondre el que relatiu àton
(no precedit mai directament de
preposició) i el què relatiu tònic (usat
sempre amb preposició):
No saps el que dius.
L'eina amb què van tallar allò és molt
útil.
27. Pronoms relatius: el grup "a qui" en
casos de CD de persona desplaçats a
l'esquerra
En casos de complement directe de persona
desplaçats a l'esquerra, és del tot admissible l'ús
del grup a + qui.
I.E., a qui van ferir ahir, ha mort aquesta
matinada.
F.G., a qui van detenir quan sortia de casa
seva, ha ingressat a la presó.
28. Pleonasme de relatiu
Hem anat a la cafeteria on ens hi trobem cada vespre.
Hem anat la cafeteria on ens trobem cada vespre.
Visitarem la casa on hi va viure el pintor.
Visitarem la casa on va viure el pintor.
Hi havia un professor a qui li vàrem preguntar el
problema.
Hi havia un professor a qui vàrem preguntar el
problema.
