Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Begudes amb plantes aromàtiques. Daniel Climent Giner
1. HISTÒRIA DE LES BEGUDES
LICORS AMB PLANTES AROMÀTIQUES,
ESTIMULANTS I PSICOTRÒPIQUES
Daniel
Climent Giner
1
2. Abans de tot, aprenguem a olorar
Romer Rosmarinus officinalis
2
3. El tonificant romer o
romaní Rosmarinus
officinalis,
per tractar els dolors
musculars
Cualquier vendedor, hasta el barbero,
quema su manojito de romero;
y entre las damas de vicioso trato
si no queman romero no hay buen rato.
Al fin, mi buena madre me decía
que deste humo el demonio huía.
[entremés del segle XVII ]
PER FUMARE > PERFUM
3
4. L’estimulant i refrescant alfàbega (Ocimum basilicum), per minvar
la depressió, l’estrès i les alteracions digestives i respiratòries.
4
11. L’herba-sana, menta (Mentha sp.),
per tractar la indigestió, les nàusees i els
vòmits; i com a expectorant.
Rabet de gat (Sideritis sp.), 11
... i s’ha curat!
12. La sàlvia (Salvia sp.),
estimula la circulació sanguínia.
El pericó (Hypericum perforatum) per
12
tractar la baixa autoestima (hyper, eikon), i
guarir els cremats.
13. El timó reial, o gitam
(Dictamnus hispanicus)
El panical (Eryngium
campestre),
«contraverí»
13
14. LICORS DE FRUITA.
ARANYONS PER
BEURE
1)fermentats: vi d’aranyons [per adulterar el de Porto]; sloe
vin noruec (vi generós)
2)destil·lats: trnkovica , d’Eslovàquia ; eau-de-vie
luxemburgeoise.
3) macerats, en aigüardents (grappa, anís, ginebra,
rom...; amb canella, vainilla...
* Aranyons en aiguardent, licor d’aranyons, a l’Alcoià
i el Comtat;
* Licor de quinyols, a la Vall d’Albaida;
15. * Ratafia d’aranyons, als Pirineus catalans [en aigüardent,
amb sucre, café i nou moscada];
* Liqueur de prunelle, a França [en aigüardent, amb ametlles, sucre
moreno i vainilla];
* Bargnolino o prunella [en aiguardent i sucre], a Itàlia; i al
Vèneto grappa ai prugnoli.
* Sloe gin, a Anglaterra [punxats amb espina o forquilla de plata; en
ginebra, amb clau d’olor, canella i essència d’ametlla]
* Schlehenlikör [en ginebra, vodka], Schlehenfeuer [en rom], a
Alemanya.
* Patxaran [baso, “de monte” + aran, “pruna”; en aiguardent; < 30º; pigment
punicianina.]
16. Valle Inclán, “La cueva del herbolario”
Aquella cueva del herbolario
se me ofrecía como un breviario [...]
¡Verdes venenos! ¡Yerbas letales
de paraísos artificiales!
¡El heliotropo! tan eclatante
con su académico griego pedante [...]
El opio evoca sueños azules,
lacas, tortugas, leves chaúles [...]
A todos vence la marihuana
Que da la ciencia del Ramayana
Abres el sésamo de la alegría,
Cáñamo verde, kif de Turquía [...]
Se apagó el fuego de mi cachimba,
y no consigo ver una letra.
Y mientras enciendo –taramba y timba, tumba y tarambapongo una η (eta)
16
17. Alcaloides del làtex del cascall
Papaver somniferum
Opiacis: morfina, codeïna, papaverina ...; heroïna
Morfeu, guerra de l’opi; heroïna (< Heroish =
“remei enèrgic” contra la tuberculosi;
derivada de la morfina)
Vi blanc o de
Màlaga, safrà, clau,
17
canella, opi.
18. En ocasions, en lloc d’infusions es
prenien hidrotransformats: destil·lats
aquosos, hidroalcoholats...; així,
* l’antiespasmòdica aiguanaf, aigua de
tarongina o aigua d’azahar,
tradicionalment conservada en ampolles
de vidre blau, o almenys opac;
* la solució hidroalcohòlica passiflorine
(de Passiflora sp., “pa’l susto”... tot i
que hi havia persones (sobretot dones)
que s’aficionaven tant que cada dos per
tres tenien “el susto”.
De potionibus valentinus. I.
18
Calendari dels brillants 2013.
19. L’ABSENTA, del DONZELL (Artemisia absinthium)
donzell
ajenjo
Wermut
wormwood
absinthe
Чорно́биль, Txornòbil
C10H6O
vermífuga, i tòxica
tuiona
Ajenjo, en Hamlet Interpretació etnobotànica de la misteriosa paraula que diu Hamlet.avi
digestiva
absintina
21. “Cal estar sempre
ebri.
De què?
De vi, de poesia o
de virtut,
[o d’aromes,
o d’amor]
com vulgueu.
Però
embriagueu-vos”
Caravaggio: Baco (1594). Galeria Borghese (Roma) Baudelaire: Petits poèmes en prose,
EMBRIAGAR(-SE), SÍ…PERÒ, CLAR,
(i com diria Rudyard Kipling)
AIXÒ ÉS, JA, UNA ALTRA HISTÒRIA
21
Fermentat, més suau; excepte el vi generós noruec, al que se li afegeix alcohol i permet que dure més temps; el destil·lat, amb més graduació; portarem patxaran i l’amplla de Schlehenfeuer; potser parlar del color vermell, degut a la punicianina (que no prunicianina), pel color “púnic=fenici”, és a dir, vermellenc.