Your SlideShare is downloading. ×
Llengua Xinesa. Lics Badalona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Llengua Xinesa. Lics Badalona

6,610
views

Published on

Published in: Technology, Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
6,610
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
27
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Característiques de la llengua xinesa en comparació amb la llengua catalana Kit per apropar-nos a l’univers lingüístic de l’alumnat de llengua xinesa
  • 2. L'escriptura xinesa
    • Més de 3000 anys d'antiguitat. És l'única llengua de las antigues civilitzacions (Mesopotàmia, Babilònia, Índia i Egipte) que encara es manté en ús.
    • S. XV-XI a. C. escriptura en closca de tortugues
    • S. VIII a C. Recipients de bronze de la dinastia Zhou
  • 3.  
  • 4. Entre 2.500-3.000 caràcters a aprendre per poder llegir documents divulgatius com un diari.
  • 5.  
  • 6. Per facilitar la memorització existeix un ordre d'escriptura dels caràcters molt estricte .
  • 7.  
  • 8.
    • A la Xina, el xinès mandarí és la llengua oficial però només és la llengua materna d’un terç de la població.
    • Hi ha 8 grans grups de dialectes dividits a la vegada en nombrosos subdialectes.
    • L’escriptura xinesa està unificada des del 221 aC i no es tracta d’una llengua alfabètica… El xinès mandarí i tots els dialectes s'escriuen de la mateixa manera.
  • 9. MANDARÍ ESCRIPTURA DIALECTE DE QINGTIAN Nĭ hăo 你好 Ni he Yī èr sān 一二三 Yan ne sa Shuìjiăo 睡觉 Ku´a Wŏ 我 Ngo
  • 10. El Pinyin
    • Sistema de transcripció fonètica del xinès que utilitza l´alfabet llatí.
  • 11.  
  • 12. A tenir en compte…
    • L'escriptura xinesa no té com a finalitat primera transcriure sons.
    • El nen xinès aprèn els caràcters de forma global: un signe dona un sentit i té un so, és una entitat plena que s'escriu en un quadrat. L'aprenentatge del xinès requereix la memòria visual i la reescriptura diària per a aconseguir l’automatisme manual.
            • 家 – jia
    • A la Xina es demana abans l'evocatiu visual que l'escolta fonètica.
  • 13.  
  • 14. I quan aprenem català… què passa?
    • Les unitats de consonants i vocals que li proposa el professor li són estranyes. L'alumne xinès
    • necessita significat.
    • Així, la grafia “P” per si mateixa no vol dir res…
    • L’alumne/a necessita paraules.
    • Per a l'aprenentatge, l’alumne procedirà de la mateixa manera que amb els caràcters: aprenent de memòria, de forma global, les paraules; copiant 30 vegades una paraula sense activar el procediment d’escriptura alfabètica: donar un so a una lletra. Això donarà errors en la escriptura:
    • per exemple: callesb o casellb per “cabells”.
  • 15.
    • Hem de treballar per reforçar l´escolta activa, l´escolta fonètica, sense oblidar que per als xinesos el més important és el significat, com que les paraules en tenen de significat, són el més important. Aprendre a pronunciar-les bé i memoritzar-les (sobretot pels adults) és la “bona feina”.
  • 16. Gran paradoxa
    • L’alumne xinès pot esbrinar el significat d’un caràcter sense saber com pronunciar-lo.
    • L’alumne de llengua materna catalana pot llegir sense comprendre. (Durant molt de temps serà, justament això, el que els passa als alumnes xinesos aprenents del català.)
  • 17. XINÈS LLENGUA TONAL (Homofonia) 妈 m ā mama 麻 má lli 马 mă cavall 骂 mà renyar, insultar
  • 18. Qīng (Primer to ) Altres Qing en 2n, 3r o 4t to 青 Qīng 清 Qīng 轻 Qīng 倾 Qīng Verd Net Lleuger Inclinat 情 (2n) Q í ng 请 (3er) Qĭng 庆 (4rt) Q ì ng Sentiment Siusplau Celebració
  • 19. Llengua en origen monosil·làbica, actualment és, fonamentalment bisil·làbica ………..per tant ………. Sorpresa davant paraules llargues Jiātàiluónĭyà 加泰罗尼亚 Catalunya Nàixīn 耐心 Paciència Diànnăo 电脑 Ordinador Xiàozhăng 校长 Director
  • 20. DIFERÈNCIES D´ORDRE FONÈTIC
  • 21.
    • La inexistència de “ny”, “r” i “rr”.
    • La dificultat de discriminar, per la configuració del s e u propi sistema fonètic, entre
    • b/p d/t g/k l/r c,ç/s (entre d’altres)
    • En xinès:
    • 爸爸 / 怕 大 / 他 哥哥 / 可 侧 / 死
    • Bàba/pà dà/t ā gēge/k ě cè/sĭ
    • En xinès no s'associen les consonants.
    • Pr - problemes bl- bleda tg -metge
    • La síl·laba xinesa en posició final admet únicament la nasal –n o el grup nasal –ng .
  • 22. Quin tipus d´error veiem?
    • Plas
    • Drengar
    • Lobadori
    • Pe que
    • Depé
    • Sendimen
  • 23. Solucions
    • Plas braç
    • Drengar trencar
    • Lobadori robatori
    • Pe que per què
    • Depé desprès
    • Cendimen sentiment
  • 24. Altres aspectes a tractar:
  • 25.
    • 1.- El xinès és una llengua a ï llant que gaireb é no t é flexi ons . La majoria de les paraules són invariables.
    • Per tant...
  • 26. No utilitza la flexió de gènere ni de nombre. Ex. Lăoshī 老师 : professor/professora/professors/professores Péngyŏu 朋友 : amic, amiga, amics, amigues Existeix un sufix numeral de plural , però que és d’ús molt restringit ( men 们 ). Es pot dir : Yīxiē pěngyou / yīxiē péngyŏu men Alguns amics/ algunes amigues
  • 27. Per tant no ens han d´estranyar errors com:
    • Una sofà
    • Quatre ordinador
    • El nena són intel·ligent
    • Té el mànigues curta
    • Les casa grans
  • 28. No existeix la conjugació verbal. Las paraules no canvien per expressar el temps ni la persona. Per això...
  • 29. Troba molt estranya la construcció de paraules per derivació (malgrat que en xinès existeix però és menys freqüent:
    • Sembla com si les paraules estiguessin
    • Sense acabar. Què es això de …
    • cantar? / cantant?/ cançó?
  • 30.
    • 1.-En xin è s no es pot ometre el subjecte (mai), la persona es dedueix pel pronom que fa de subjecte:
    • Wo q ù 我去 Jo vaig
    • Ni q ù 你去 Tu vas
    • Ta q ù 他去 Ell/ella va
    • Women q ù 我们去 Nosaltres anem
    • Nimen q ù 你们去 Vosaltres aneu
    • Tamen q ù 他们去 Els/elles van
  • 31. 2.-Les partícules per expressar el temps, els adverbis i locucions de temps van sempre davant del verb .
    • Subjecte+ adverbis + verb
    • Adverbis + Subjecte+ verb
    • 我 明天 去 看你
    • W ŏ m í ngtiān q ù k à n nĭ
    • Jo dem à anar veure tu
    • Trad. Dem à anir é a veure ’ t
  • 32. 3.- Per expressar el temps o l’aspecte existeixen partícules que es posen davant o darrera del verb
    • 他上个星期来 过 这儿
    • T ā sh à ngge xīngqī lăi guo zh è r
    • Ella passada setmana anar ( part. passat ) aqu í .
    • Trad. La setmana passada va venir
    • 他吃 了
    • T ā chī le
    • Ell menjar le (aspecto perfectivo)
    • Trad. Ell ha menjat
  • 33. Per tant es poden comprendre els errors:
    • Jo sap xinès
    • Ella vaig caigut
    • Tu coneixaves
    • Nosaltres ahir anar comprar
    • Si vindràs t´ho donaré
  • 34. 2.- Inexistència d’articles, determinats (el, la, els, les) i indeterminats ( un, una, uns, unes).
  • 35. Per tant podem entendre que els nostres alumnes diguin o escriguin
    • (--) Mare diu....
    • (--)Casa gran molt bonica
    • El ciutat
    • Tota estona
    • Això és ordinador
  • 36. 3.- En xinès SÍ existeixen els adjectius determinats i la indeterminació es pot expressar de diferents maneres.
  • 37.
    • Adj. Determinants:
    • 这 个 zhè ge aquest, aquesta, aquests, aquestes
    • 那 个 Nà ge aquell, aquella, aquells, aquelles
    • Sempre seguits de classificadors
    • El classificador é s un element que no existeix en català
    • que classifica substantius per camps (generalment
    • vinculats a la seva forma, a la seva talla, a camps
    • semàntics...) Serien similars a la utilització en català de:
    • Un terrós de sucre/ una tauleta de xocolata
    • Existeixen molts classificadors però hi ha un comodí que
    • serveix per tots els noms, el classificador 个 ge .
  • 38. La indeterminaci ó es pot expressar de diferents maneres
    • Amb numerals, adverbis i partícules específiques
    • 一些 y ī xiē uns/unes
    • 很多 Hěn duō molts
    • 很少 hěn shăo pocs
    • 几 … +classificador jĭ + ... alguns/algunes
    • Yīxiē laoshi / yīxiē laoshi men
    • Uns professors / unes professores
    • Jĭ ge pengyou / jĭ ge pengyoumen
    • Alguns amics/ algunes amigues
  • 39. 4.- La possessió
    • El xinès no té l´equivalent possessiu a
    • Jo-meu / el meu/ la meva etc.
    • Tu-teu/ el teu/la teva, etc.
    • En xinès la possessió s´expressa amb:
    • pronom personal + de +nom (sense flexió)
    • W ŏ de / el meu, la meva, els meus, les meves
    • N ĭ de
    • T ā de
    • W ŏ men de / el nostre la nostra,, els nostres, les nostres
    • N ĭ men de
    • T ā men de
  • 40. Per tant podem trobar …
    • Jo cotxe no corre molt
    • Nosaltres botiga està tancada
    • Seva de germana viu a la Xina
  • 41. 5.-La interrogació. La construcció afirmació - negació és una de les maneres de fer la interrogació en xinès. (N’hi ha d'altres que no analitzarem) Ex. Nĭ gāoxing b ù gāoxing? 你高兴不高兴 ? Lit. ¿Tu estar content no estar content? Trad. Estàs content?
  • 42. 6.- L’afirmació i la negació 1.-En xinès no existeix una afirmació “sí” com les existents en català i en castellà. L’afirmació es construeix dient “shì de”, “així és” o simplement repetint el verb amb el qual s’ha formulat la pregunta a la resposta. 2.- Quant a la negació, existeixen dos adverbis negatius Bù 不 y Méi 没 . La seva utilització és la següent: Bù 不 +Verbs i oracions en present i futur Méi 没 +yŏu 有 (tenir) Méi 没 +verbs i oracions en passat
  • 43. Per tant … Estàs content? Nĭ gāoxing b ù gāoxing? 你高兴不高兴 ? Tu content no content? Respostes: Afirmatives: Shìde 是的 Així és Wŏ gāoxing 我高兴 /Jo content Wŏ hěn gāoxing 我很高兴 / Jo (molt) content Negatives: Wŏ bù gāoxing 我不高兴 / Jo no content Wŏ hěn bù gāoxing 我很不高兴 /Jo molt/muy no content
  • 44. 7.- No existeixen pronoms febles ...per tant els pronoms que substitueixin l’OD i l’OI, el paradigma reflexiu, el pronom locatiu “hi” ... Són estranys per un parlant xinès.
  • 45. La nena agafa una poma i després de menjar-se- la es renta les mans. El xinès necessita expressar el SN que es substitueix amb el “la”. El xinès és un idioma on la redundància no és cap problema. 女孩子拿一个 苹果 ,吃完 苹果 以后洗手 Nü háizi ná y ī ge pínggu ŏ , chī wán píngguŏ yĭhòu x ĭ sh ŏ u Dóna nen agafar una poma i després menjar poma rentar mans
  • 46. Podem trobar errors d´aquest tipus
    • No (--) va anar (hi)
    • El nen (--) ha fet mal (s´)
    • M´agrada molt pentinar (me, te, le ¿ ?)
  • 47. 8.- L’ adjectiu verbal (atribut verbalitzat) permet la construcció de frases on no veiem el verb Ex. 漂亮 累 Piàoliang Lèi (Estar/ser) maco/a (Estar) cansat/da 你今天很漂亮 他很累 Nĭ j ī nti ā n h ě n piàoliang T ā h ě n lèi Tu avui (part.)* (estar)maca Ell (part)* (estar)cansat Avui estàs maca Està cansat *Hen 很 significa “molt”, però de vegades únicament indica que es tracta d’un adjectiu en grau positiu.
  • 48. Per tant… podem trobar …
    • Tot de cop el cel molt negre
    • Ella malalta, no pot venir
    • Això roba vella, no vull
  • 49. 9.- Els coverbs
    • Es comporten com preposicions però també poden actuar com preposicions i verbs a la vegada (sempre davant del verb)
    • 他在学校做作业
    • T ā zài xuéxiào zuò zuòye(prep.)
    • Fa els deures a l´escola
    • 他在学校
    • T ā zài xuéxiào (prep+verb)
    • Està a l´escola
  • 50. Podem per tant comprendre que
    • Ell estar Ø casa (ell està a casa)
    • Meu pare Ø fabrica treballa (el meu pare treballa a la fàbrica)
    • Diners Ø casa no ha (No hi ha diners a casa)
  • 51. 10.- L’ordre dels elements dins de la frase és diferent 1.- Adjectiu+Nom 红毛衣 Hóng măoyī Vermell jersei Traducció: el jersei vermell…. Atenció als problemes amb els colors!!! Vermell-Hóng Amb la qualitat de vermell – 红的 Hóng de De color vermell – 红色的 Hóngsè de L’existència de preposició en xinès produeix “còpies”
  • 52. I per això… podem tenir dificultats
    • Un que és de verd i un que és de vermell
    • El de groc no té mànigues
    • L’alumnat xinès , quan tracta d’expressar colors , té tendència a introduir la preposició “de”
  • 53.
    • 2.- Nom + Adverbis i locucions de lloc
    • 桌子 的旁边儿
    • Zhu ō zi de p á ngbi ā nr
    • Taula de al costat
    • Traducci ó : al costat de la taula
    • Atenció... diferent de
    • En català: Nom + Complement preposicional (complement modificador)
    • la taula del costat
    • En xinès es a l’inrevés: Complement preposicional + Nom
    • 旁边儿的 桌子
    • pángbi ā nr de zh ō uzi
  • 54. 11.- Ordre sintàctic de l’oració (obligatori) S+V+O Però no oblidem: Subjecte davant del verb i complements de temps i lloc també Subjecte + Complement temps + Complement lloc + Verb +Objectes Complement temps + Complement lloc + Subjecte + Verb +Objectes 我明天上午在学校学习英语 Wŏ míngtiān shàngwŭ zài xuéxiào xuéxi yīngy ŭ Jo demà pel matí a l’escola estudiar anglès Trad: Demà al matí estudiaré anglès a l’escola.
  • 55. 12.- Les frases compostes: El xinès pot no utilitzar partícules introductòries d’oracions subordinades substantives, adverbials, etc. S´utilitza la juxtaposició, verbs en sèrie, etc. Xinès: 我希望你能来我家玩 ( Ø ) Wŏ xīwàng nĭ néng lăi w ŏ ji ā wán Jo esperar tu poder anar meva casa jugar. Català: Desitjo que puguis anar a casa meva a jugar (Les oracions causals, adversatives…sí tenen partícules introductores o correlacions, etc.)
  • 56. A destacar les frases relatives en xinès amb l´utilització de un postcedent Català: Substantiu (antecedent) + que + verb + prop. Princ . Xinès: Verb + de + substantiu (postcendent) + prop.Princ . 进来 的 孩子 是我弟弟 Jìn lăi de háizi shì w ŏ dìdì Entrar anar ( part. rel. de ) nen és meu germà El nen que entra és el meu germà
  • 57. Tot això pot produir
    • Construcció de frases subordinades i coordinades sense conjunció
    • Ús erroni de nexes i correlacions de temps verbals.
    • Desordre dels elements de la frase que fins i tot poden fer-la incomprensible.
  • 58. Que podem fer?
    • 1.- La utilització d’esquemes sintàctics i morfològics molt simples amb les estructures bàsiques pot ser de gran utilitat.
    • Els alumnes poden memoritzar-los i tenir una nova sensació: la llengua catalana té regles i, malgrat les excepcions, existeix una norma.
  • 59. Per exemple :
    • Nom+adjectiu (color o altres) (sense preposició “de”):
    • “ faldilla vermella”, “peix daurat”, “noia bonica”
    • Dir que+indicatiu (dir en el sentit d’informar, d´expressar-se):
    • “ Et dic que la classe s´ha acabat”
    • Dir que+subjuntiu (si es tracta d’una ordre =demanar)
    • “ Jo et dic que+vinguis (tu)… “
  • 60.
    • Abans de que + verb conjugat en subjuntiu
    • “ Abans de que vingui ho farem”
    • Perquè (finalitat) + verb conjugat en subjuntiu (quan el subjecte de l’oració principal i de la subordinada són diferents).
    • “ Ho diu (ell) perquè sàpigues (tu) la veritat”.
  • 61.
    • Utilitzar tot tipus de suport: gràfic, àudio, audiovisual, informàtic...
    • Afavorir la conversa sobre temes d’interès. Sobretot a secundària: música, balls, estrelles del cinema, dibuixos, poden servir. La mort, les relacions amoroses, el matrimonial teu país, les relacions familiars, etc.
    • Aprenem una llengua per parlar de la nostra realitat i conèixer la realitat de l’altre: els alumnes necessiten saber què interessa aquí, com pensa la gent a Catalunya, què li agrada, etc. per poder conversar.
  • 62.
    • Aprendre cançons i embarbussaments (també a Secundària)
    • Fomentar la parla, perquè la lectura i l’escriptura vindran a continuació. És el mètode més natural, si bé el més difícil d’aplicar amb alumnes xinesos.
    • Repassar en veu alta el vocabulari, els verbs … Llegir en veu alta i demanar que llegeixin a casa en veu alta un temps mínim cada dia: verificar que s´ha fet. Fer-ho com una competició a la classe.
    • Utilitzar el diccionari xinès-català a la classe. Exigir que l ‘alumne faci treball de diccionari a casa.
    • (El diccionari hauria de ser un material obligatori per l’alumnat)
  • 63. Proporcionar
    • 1.- Adreces d’internet als alumnes
    • 2.-Informació sobre programes de ràdio
    • 3.-Informació sobre programes de televisió.
    • Mirar junts les programacions.
    • 4.-Informació acurada sobre activitats al barri i/o
    • a la ciutat per a que els alumnes participin.
    • etc.
  • 64.
    • I per finalitzar… un concepte
  • 65. El xinès, així com la configuració mental xinesa, va sempre del concepte general al particular . Ex. La data : 2009 年 -3 月 -7 日 -2002 nian- 3 yue – 7 ri 2009 anys-3 mesos-7 dia Trad. 7 de març de 2009 Els noms 1er cognom+2on nom (d’una o dues síl·labes) 王康录 -Wang Kanglu Aquest ordre dels noms posa de relleu la superioritat de la família, sobre la pròpia persona, del col·lectiu sobre l'individu. Les exposicions, dissertacions, etc. també presenten aquestes característiques.