1. Característiques de la llengua xinesa en comparació amb la llengua catalana Kit per apropar-nos a l’univers lingüístic de l’alumnat de llengua xinesa
17. XINÈS LLENGUA TONAL (Homofonia) 妈 m ā mama 麻 má lli 马 mă cavall 骂 mà renyar, insultar
18. Qīng (Primer to ) Altres Qing en 2n, 3r o 4t to 青 Qīng 清 Qīng 轻 Qīng 倾 Qīng Verd Net Lleuger Inclinat 情 (2n) Q í ng 请 (3er) Qĭng 庆 (4rt) Q ì ng Sentiment Siusplau Celebració
19. Llengua en origen monosil·làbica, actualment és, fonamentalment bisil·làbica ………..per tant ………. Sorpresa davant paraules llargues Jiātàiluónĭyà 加泰罗尼亚 Catalunya Nàixīn 耐心 Paciència Diànnăo 电脑 Ordinador Xiàozhăng 校长 Director
26. No utilitza la flexió de gènere ni de nombre. Ex. Lăoshī 老师 : professor/professora/professors/professores Péngyŏu 朋友 : amic, amiga, amics, amigues Existeix un sufix numeral de plural , però que és d’ús molt restringit ( men 们 ). Es pot dir : Yīxiē pěngyou / yīxiē péngyŏu men Alguns amics/ algunes amigues
27.
28. No existeix la conjugació verbal. Las paraules no canvien per expressar el temps ni la persona. Per això...
36. 3.- En xinès SÍ existeixen els adjectius determinats i la indeterminació es pot expressar de diferents maneres.
37.
38.
39.
40.
41. 5.-La interrogació. La construcció afirmació - negació és una de les maneres de fer la interrogació en xinès. (N’hi ha d'altres que no analitzarem) Ex. Nĭ gāoxing b ù gāoxing? 你高兴不高兴 ? Lit. ¿Tu estar content no estar content? Trad. Estàs content?
42. 6.- L’afirmació i la negació 1.-En xinès no existeix una afirmació “sí” com les existents en català i en castellà. L’afirmació es construeix dient “shì de”, “així és” o simplement repetint el verb amb el qual s’ha formulat la pregunta a la resposta. 2.- Quant a la negació, existeixen dos adverbis negatius Bù 不 y Méi 没 . La seva utilització és la següent: Bù 不 +Verbs i oracions en present i futur Méi 没 +yŏu 有 (tenir) Méi 没 +verbs i oracions en passat
43. Per tant … Estàs content? Nĭ gāoxing b ù gāoxing? 你高兴不高兴 ? Tu content no content? Respostes: Afirmatives: Shìde 是的 Així és Wŏ gāoxing 我高兴 /Jo content Wŏ hěn gāoxing 我很高兴 / Jo (molt) content Negatives: Wŏ bù gāoxing 我不高兴 / Jo no content Wŏ hěn bù gāoxing 我很不高兴 /Jo molt/muy no content
44. 7.- No existeixen pronoms febles ...per tant els pronoms que substitueixin l’OD i l’OI, el paradigma reflexiu, el pronom locatiu “hi” ... Són estranys per un parlant xinès.
45. La nena agafa una poma i després de menjar-se- la es renta les mans. El xinès necessita expressar el SN que es substitueix amb el “la”. El xinès és un idioma on la redundància no és cap problema. 女孩子拿一个 苹果 ，吃完 苹果 以后洗手 Nü háizi ná y ī ge pínggu ŏ , chī wán píngguŏ yĭhòu x ĭ sh ŏ u Dóna nen agafar una poma i després menjar poma rentar mans
46.
47. 8.- L’ adjectiu verbal (atribut verbalitzat) permet la construcció de frases on no veiem el verb Ex. 漂亮 累 Piàoliang Lèi (Estar/ser) maco/a (Estar) cansat/da 你今天很漂亮 他很累 Nĭ j ī nti ā n h ě n piàoliang T ā h ě n lèi Tu avui (part.)* (estar)maca Ell (part)* (estar)cansat Avui estàs maca Està cansat *Hen 很 significa “molt”, però de vegades únicament indica que es tracta d’un adjectiu en grau positiu.
48.
49.
50.
51. 10.- L’ordre dels elements dins de la frase és diferent 1.- Adjectiu+Nom 红毛衣 Hóng măoyī Vermell jersei Traducció: el jersei vermell…. Atenció als problemes amb els colors!!! Vermell-Hóng Amb la qualitat de vermell – 红的 Hóng de De color vermell – 红色的 Hóngsè de L’existència de preposició en xinès produeix “còpies”
52.
53.
54. 11.- Ordre sintàctic de l’oració (obligatori) S+V+O Però no oblidem: Subjecte davant del verb i complements de temps i lloc també Subjecte + Complement temps + Complement lloc + Verb +Objectes Complement temps + Complement lloc + Subjecte + Verb +Objectes 我明天上午在学校学习英语 Wŏ míngtiān shàngwŭ zài xuéxiào xuéxi yīngy ŭ Jo demà pel matí a l’escola estudiar anglès Trad: Demà al matí estudiaré anglès a l’escola.
55. 12.- Les frases compostes: El xinès pot no utilitzar partícules introductòries d’oracions subordinades substantives, adverbials, etc. S´utilitza la juxtaposició, verbs en sèrie, etc. Xinès: 我希望你能来我家玩 ( Ø ) Wŏ xīwàng nĭ néng lăi w ŏ ji ā wán Jo esperar tu poder anar meva casa jugar. Català: Desitjo que puguis anar a casa meva a jugar (Les oracions causals, adversatives…sí tenen partícules introductores o correlacions, etc.)
56. A destacar les frases relatives en xinès amb l´utilització de un postcedent Català: Substantiu (antecedent) + que + verb + prop. Princ . Xinès: Verb + de + substantiu (postcendent) + prop.Princ . 进来 的 孩子 是我弟弟 Jìn lăi de háizi shì w ŏ dìdì Entrar anar ( part. rel. de ) nen és meu germà El nen que entra és el meu germà
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65. El xinès, així com la configuració mental xinesa, va sempre del concepte general al particular . Ex. La data : 2009 年 -3 月 -7 日 -2002 nian- 3 yue – 7 ri 2009 anys-3 mesos-7 dia Trad. 7 de març de 2009 Els noms 1er cognom+2on nom (d’una o dues síl·labes) 王康录 -Wang Kanglu Aquest ordre dels noms posa de relleu la superioritat de la família, sobre la pròpia persona, del col·lectiu sobre l'individu. Les exposicions, dissertacions, etc. també presenten aquestes característiques.
![L'escriptura xinesa ,[object Object],[object Object],[object Object]]()