Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

  • Be the first to comment

Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

  1. 1. Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentInstitut Carles VallbonaGranollers DEPARTAMENT DORIENTACIÓ ELS VERBS (Activitats sobre verbs regulars i irregulars) Departament dOrientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23
  2. 2. BIBLIOGRAFIAItineraris daprenentatge – llengua catalana – nivell de suficènciahttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 2
  3. 3. El verb és lelement més important de loració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa unaacció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són).Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, lesterminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formesverbals que hi ha a continuació: somiar somio somiaran he somiat parlar parlaves parla havies parlatLes terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (tempsverbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona delsingular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu). parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona delsingular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecteimperfectiu).La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu.L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals delverb.En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i tempscompostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb queconjuguem (he somiat, havies parlat...)Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS: La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar portar, estudiar, jugar La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re vendre, moure, poder La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir sortir, dormir, preferir 3
  4. 4. TIPUS DE VERBSEls verbs es poden classificar en diferents categories a partir de diferents criteris.A partir del criteri semàntic, del significat, distingim: En Julià compra el diari. Verbs predicatius Donen informació completa del subjecte La Neus viu a Manresa. Uneixen el subjecte i l’atribut, el El meu veí és xerraire. Verbs copulatius complement. No aporten informació. La nena està cansada. Són copulatius: ser, estar, semblar.Segons criteris sintàctics, amb relació als complements i altres elements de l’oració, distingim: Indiquen el subjecte El tècnic modificarà el Verbs personals projecte No tenen subjecte Hi ha dos armaris. Verbs impersonals Es conjuguen en 3a persona del sing. A la tardor, plou sovint. Verbs transitius Necessiten un complement directe El noi agafa un taxi Verbs intransitius No necessiten complement directe La ponent parla Verbs pronominals Es conjuguen amb un pronom feble Al matí es pentinaA partir de criteris morfològics distingim entre: En Pere compra discos Segueixen un model de conjugació En Roc comprava discos Verbs regulars (terminacions regulars) L’estudiant redacta textos El secretari redactava l’acta. Cada dia veu el carter No segueixen un model de conjugació. M’agradaria que el veiessis Verbs irregulars Tenen més d’una forma d’arrel (part fixa) Vull que sàpigues la veritat Quan ho has sabut?ACTIVITATS:http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 4
  5. 5. VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓEls verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu.Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar.Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primeraconjugació.Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que sóndos verbs molt usuals.Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques.MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓRecorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Potsutilitzar el verb cantar com a model.A continuació tens tots els temps del verb cantar. Cantar indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet canto he cantat cantava havia cantat cantes has cantat cantaves havies cantat canta ha cantat cantava havia cantat cantem hem cantat cantàvem havíem cantat canteu heu cantat cantàveu havíeu cantat canten han cantat cantaven havien cantat passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic cantí vaig cantar haguí cantat vaig haver cantat cantares vas cantar hagueres cantat vas haver cantat cantà va cantar hagué cantat va haver cantat cantàrem vam cantar haguérem cantat vam haver cantat cantàreu vau cantar haguéreu cantat vau haver cantat cantaren van cantar hagueren cantat van haver cantat futur futur compost condicional condicional compost cantaré hauré cantat cantaria hauria cantat cantaràs hauràs cantat cantaries hauries cantat cantarà haurà cantat cantaria hauria cantat cantarem haurem cantat cantaríem hauríem cantat cantareu haureu cantat cantaríeu hauríeu cantat cantaran hauran cantat cantarien haurien cantat 5
  6. 6. subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet canti hagi cantat cantés hagués cantat cantis hagis cantat cantessis haguessis cantat canti hagi cantat cantés hagués cantat cantem hàgim cantat cantéssim haguéssim cantat canteu hàgiu cantat cantéssiu haguéssiu cantat cantin hagin cantat cantessin haguessin cantat imperatiu formes no personals canta infinitiu cantar canti gerundi cantant cantem participi cantat canteu cantada cantin cantats cantades Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va cantar). El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits, generalment literaris i de registre formal.Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen lesmateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:- Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v. Portaves, cantàveu, trencava, agafaven...Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrelsegons la vocal de la terminació. Observeu: -jar: -car: -gar: -çar: ja, jo, ge, gi ca, co, que, qui ga, go, gue, gui ça, ço, ce, ci menjo trenco amago començo menja trenca amaga comença mengeu trenqueu amagueu comenceu mengin trenquin amaguin comencin 6
  7. 7. – Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu. present de subjuntiu present de subjuntiu imperatiu estudiar situar copiar estudiï situï copia estudiïs situïs copiï estudiï situï copiem estudiem situem copieu estudieu situeu copiïn estudiïn situïn Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn)VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTARObserva les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar. anar indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet vaig he anat anava havia anat vas has anat anaves havies anat va ha anat anava havia anat anem hem anat anàvem havíem anat aneu heu anat anàveu havíeu anat van han anat anaven havien anat 7
  8. 8. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic aní vaig anar haguí anat vaig haver anat anares vas anar hagueres anat vas haver anat anà va anar hagué anat va haver anat anàrem vam anar haguérem anat vam haver anat anàreu vau anar haguéreu anat vau haver anat anaren van anar hagueren anat van haver anat futur futur compost condicional condicional compost aniré hauré anat aniria hauria anat aniràs hauràs anat aniries hauries anat anirà haurà anat aniria hauria anat anirem haurem anat aniríem hauríem anat anireu haureu anat aniríeu hauríeu anat aniran hauran anat anirien haurien anat subjuntiupresent perfet imperfet plusquamperfetvagi hagi anat anés hagués anatvagis hagis anat anessis haguessis anatvagi hagi anat anés hagués anatanem hàgim anat anéssim haguéssim anataneu hàgiu anat anéssiu haguéssiu anatvagin hagin anat anessin haguessin anat imperatiu formes no personals vés vagi infinitiu anar anem gerundi anant aneu participi anat vaginestarindicatiupresent indefinit imperfet plusquamperfetestic he estat estava havia estatestàs has estat estaves havies estatestà ha estat estava havia estatestem hem estat estàvem havíem estatesteu heu estat estàveu havíeu estatestan han estat estaven havien estat 8
  9. 9. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic estiguí vaig estar haguí estat vaig haver estat estigueres vas estar hagueres estat vas haver estat estigué va estar hagué estat va haver estat estiguérem vam estar haguérem estat vam haver estat estiguéreu vau estar haguéreu estat vau haver estat estigueren van estar hagueren estat van haver estat futur futur compost condicional condicional compost estaré hauré estat estaria hauria estat estaràs hauràs estat estaries hauries estat estarà haurà estat estaria hauria estat estarem haurem estat estaríem hauríem estat estareu haureu estat estaríeu hauríeu estat estaran hauran estat estarien haurien estat subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet estigui hagi estat estigués hagués estat estiguis hagis estat estiguessis haguessis estat estigui hagi estat estigués hagués estat estiguem hàgim estat estiguéssim haguéssim estat estigueu hàgiu estat estiguéssiu haguéssiu estat estiguin hagin estat estiguessin haguessin estat imperatiu formes no personals estigues estigui infinitiu estar estiguem gerundi estant estigueu participi estat estiguinObserva que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de lasegona conjugació. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓEls infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en lasegona conjugació n’hi ha molts d’irregulars.MODEL DE CONJUGACIÓ REGULAR: 9
  10. 10. Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en–er) i perdre (acabat en –re).Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, elfutur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho enles formes següents: perd re tém er infinitiu perd o tem o present indicatiu perd ia tem ia imperfet indicatiu perd éssim tem éssim imperfet subjuntiu perd ré tem eré futur perd ries tem eries condicional Témer indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet temo he temut temia havia temut tems has temut temies havies temut tem ha temut temia havia temut temem hem temut temíem havíem temut temeu heu temut temíeu havíeu temut temen han temut temien havien temut passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic temí vaig témer haguí temut vaig haver temut temeres vas témer hagueres temut vas haver temut temé va témer hagué temut va haver temut temérem vam témer haguérem temut vam haver temut teméreu vau témer haguéreu temut vau haver temut temeren van témer hagueren temut van haver temut 10
  11. 11. futur futur compost condicional condicional composttemeré hauré temut temeria hauria temuttemeràs hauràs temut temeries hauries temuttemerà haurà temut temeria hauria temuttemerem haurem temut temeríem hauríem temuttemereu haureu temut temeríeu hauríeu temuttemeran hauran temut temerien haurien temut subjuntiupresent perfet imperfet plusquamperfettemi hagi temut temés hagués temuttemis hagis temut temessis haguessis temuttemi hagi temut temés hagués temuttemem hàgim temut teméssim haguéssim temuttemeu hàgiu temut teméssiu haguéssiu temuttemin hagin temut temessin haguessin temut imperatiu formes no personalstem infinitiu témertemi gerundi tementtemem participi temuttemeu temudatemin temuts temudesObserva que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsatsimple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formesplanes que no acaben en les 12 terminacions.teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim...perdreindicatiupresent indefinit imperfet plusquamperfetperdo he perdut perdia havia perdutperds has perdut perdies havies perdutperd ha perdut perdia havia perdutperdem hem perdut perdíem havíem perdutperdeu heu perdut perdíeu havíeu perdutperden han perdut perdien havien perdutpassat simple passat perifràstic anterior anterior perifràsticperdí vaig perdre haguí perdut vaig haver perdut 11
  12. 12. perderes vas perdre hagueres perdut vas haver perdutperdé va perdre hagué perdut va haver perdutperdérem vam perdre haguérem perdut vam haver perdutperdéreu vau perdre haguéreu perdut vau haver perdutperderen van perdre hagueren perdut van haver perdutfutur futur compost condicional condicional compostperdré hauré perdut perdria hauria perdutperdràs hauràs perdut perdries hauries perdutperdrà haurà perdut perdria hauria perdutperdrem haurem perdut perdríem hauríem perdutperdreu haureu perdut perdríeu hauríeu perdutperdran hauran perdut perdrien haurien perdut subjuntiupresent perfet imperfet plusquamperfetperdi hagi perdut perdés hagués perdutperdis hagis perdut perdessis haguessis perdutperdi hagi perdut perdés hagués perdutperdem hàgim perdut perdéssim haguéssim perdutperdeu hàgiu perdut perdéssiu haguéssiu perdutperdin hagin perdut perdessin haguessin perdut imperatiu formes no personalsperd infinitiu perdreperdi gerundi perdentperdem participi perdutperdeu perdudaperdin perduts perdudesObserva- El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiuacabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria...- La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbsacaben en –s:perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís... 12
  13. 13. REMARQUES ORTOGRÀFIES I MORFOLÒGIQUES DELS VERBS DE LA 2aCONJUGACIÓHi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació.Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatréo abatiré, debato o debateixo?Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació(interrompent, admetéssiu, debato i abatré).- Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen elsmodels de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacionscaracterístiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemplessegüents: verb perdre forma verbal correcta forma verbal incorrecta perdo irrompo *irrompeixo perdi debati *debateixi perdés admetés *admitís perdent corrompent *corrompint- Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempreamb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu,que sescriuen amb u. Comprova-ho: poder present indicatiu imperfet indicatiu present de subjuntiu futur puc podia pugui podré pots podies puguis podràs pot podies pugui podrà podem podíem puguem podrem podeu podíeu pugueu podreu poden podien puguin podran voler present indicatiu present de subjuntiu imperfet subjuntiu imperatiu vull vulgui volgués vulgues vols vulguis volguessis vulgui vol vulgui volgués vulguem 13
  14. 14. volem vulguem volguéssim vulgueu voleu vulgueu volguéssiu vulguin volen vulguin volguessin- Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en lessíl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zonesamb e, d’altres amb a): Treus, traiem, naixeu, naixia, ajagut, jegui, trauràs...VERBS AMB FORMES VELARITZADESLa majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que notenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patróde comportament semblant.Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frasessegüents:Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua.El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua.Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre).No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus.Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que noapareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formesvelaritzades.Els verbs que tenen formes velaritzades són: - els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre... - els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre... - els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure) - conèixer i aparèixer i els seus derivats - dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler...La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més,escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu. 14
  15. 15. Observa: moure dir present imperfet passat simple present imperfet subjuntiu subjuntiu moguí subjuntiu subjuntiu mogui mogués mogueres digui digués moguis moguessis mogué diguis diguessis mogui mogués moguérem digui digués moguem moguéssim moguéreu diguem diguéssim mogueu moguéssiu mogueren digueu diguéssiu moguin moguessin diguin diguessinDe vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No sóncorrectes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent...SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARSJa hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars.Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenenalternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u).En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments quehem presentat fins ara: veure, fer i saber.A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segonaconjugació.Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en–er i en –re conjuntament. Atenció! En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats: El Con Jugador. Vicenç Riullop http://k.1asphost.com/verbs/ Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. Shi mostren les variants dialectals acceptades normativament. El diccionari. Enciclopèdia Catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 15
  16. 16. Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se nhi pot consultar la conjugació. Verbix. http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques.Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs: saber present indicatiu imperfet futur present imperfet sé indicatiu sabré subjuntiu subjuntiu saps sabia sabràs sàpiga sabés sap sabies sabrà sàpigues sabessis sabem sabia sabrem sàpiga sabés sabeu sabíem sabreu sapiguem sabéssim saben sabíeu sabran sapigueu sabéssiu sabien sàpiguen sabessin fer present indicatiu imperfet futur present imperfet faig indicatiu faré subjuntiu subjuntiu fas feia faràs facis fes fa feies farà faci fessis fem feia farem faci fes feu fèiem fareu fem féssim fan fèieu faran feu féssiu feien facin fessin veure present indicatiu imperfet futur present imperfet veig indicatiu veuré subjuntiu vegi subjuntiu veus veia veuràs vegis veiés veu veies veurà vegi veiessis veiem veia veurem vegem veiés veieu vèiem veureu vegeu veiéssim veuen vèieu veuran vegin veiéssiu veien veiessinEls participis dels verbs de la segona conjugació:- acaben en –ut, quan són regulars: perdut, temut...- acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut....- són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret... 16
  17. 17. VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓEls infinitius dels verbs de la tercera conjugació acaben en –ir: Sortir, servir, dormir, preferir, conduir, florir, seduir...La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars.Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quinaés la primera persona del present d’indicatiu de cadascun? Surto, serveixo, dormo, prefereixo...Els verbs de la tercera conjugació són:– incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps.– purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix.La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense.Tenim dos models de conjugació regular de la tercera conjugació:- El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus.Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu.Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació.- El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir,sentir, sortir, collir, ajupir, bullir... servir indicatiu 17
  18. 18. present indefinit imperfet plusquamperfetserveixo he servit servia havia servitserveixes has servit servies havies servitserveix ha servit servia havia servitservim hem servit servíem havíem servitserviu heu servit servíeu havíeu servitserveixen han servit servien havien servitpassat simple passat perifràstic anterior anterior perifràsticserví vaig servir haguí servit vaig haver servitservires vas servir hagueres servit vas haver servitserví va servir hagué servit va haver servitservírem vam servir haguérem servit vam haver servitservíreu vau servir haguéreu servit vau haver servitserviren van servir hagueren servit van haver servitfutur futur compost condicional condicional compostserviré hauré servit serviria hauria servitserviràs hauràs servit serviries hauries servitservirà haurà servit serviria hauria servitservirem haurem servit serviríem hauríem servitservireu haureu servit serviríeu hauríeu servitserviran hauran servit servirien haurien servit subjuntiupresent perfet imperfet plusquamperfetserveixi hagi servit servís hagués servitserveixis hagis servit servissis haguessis servitserveixi hagi servit servís hagués servitservim hàgim servit servíssim haguéssim servitserviu hàgiu servit servíssiu haguéssiu servitserveixin hagin servit servissin haguessin servit imperatiu formes no personalsserveix infinitiu servirserveixi gerundi servintservim participi servitserviu servidaserveixin servits servidesRecorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres personesdel singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu iimperatiu. 18
  19. 19. dormirindicatiupresent indefinit imperfet plusquamperfetdormo he dormit dormia havia dormitdorms has dormit dormies havies dormitdorm ha dormit dormia havia dormitdormim hem dormit dormíem havíem dormitdormiu heu dormit dormíeu havíeu dormitdormen han dormit dormien havien dormitpassat simple passat perifràstic anterior anterior perifràsticdormí vaig dormir haguí dormit vaig haver dormitdormires vas dormir hagueres dormit vas haver dormitdormí va dormir hagué dormit va haver dormitdormírem vam dormir haguérem dormit vam haver dormitdormíreu vau dormir haguéreu dormit vau haver dormitdormiren van dormir hagueren dormit van haver dormitfutur futur compost condicional condicional compostdormiré hauré dormit dormiria hauria dormitdormiràs hauràs dormit dormiries hauries dormitdormirà haurà dormit dormiria hauria dormitdormirem haurem dormit dormiríem hauríem dormitdormireu haureu dormit dormiríeu hauríeu dormitdormiran hauran dormit dormirien haurien dormit subjuntiupresent perfet imperfet plusquamperfetdormi hagi dormit dormís hagués dormitdormis hagis dormit dormissis haguessis dormitdormi hagi dormit dormís hagués dormitdormim hàgim dormit dormíssim haguéssim dormitdormiu hàgiu dormit dormíssiu haguéssiu dormitdormin hagin dormit dormissin haguessin dormit imperatiu formes no personalsdorm infinitiu dormir 19
  20. 20. dormi gerundi dormint dormim participi dormit dormiu dormida dormin dormits dormidesLLISTAT VERBS PURS / INCOATIUS PURS PURS I INCOATIUS INCOATIUS No són incoatius i es Poden conjugar-se seguint Es conjuguen afegint -eix. conjuguen com Obrir els dos modelsAjupir, collir, bullir, cosir, Acudir, arrupir-se, brunzir, La resta de verbs , inclososdormir, eixir, escopir, fugir consumir, lluir, mentir, percudir, assentir i dissentir.grunyir, morir, omplir, pudir, presumir, resumir.sentir, sortir, tenir, tossir, veniri els seus derivats. * El verb lluir canvia de model segons el significat. - Lluir (emetre llum)--> pur - Lluir (sentit figurat) --> incoatiu Magrada el sol dhivern quan lluu. Tenen molts diners però no llueixen gens.VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUESLa majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunesqüestions ortogràfiques:- Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u enl’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labesàtones. Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u. Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o.- Sescriuen amb e la 3a persona del singular del present dindicatiu dels verbs obrir (ellobre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir. 20
  21. 21. - Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal,acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi.Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguintles normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi.Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi: Conduir present imperfet imperfet formes no futur indicatiu indicatiu subjuntiu personals condueixo conduïa conduís conduiré infinitiu: condueixes conduïes conduïssis conduiràs conduir condueix conduïa conduís conduirà conduïm conduíem conduíssim conduirem gerundi: conduïu conduíeu conduíssiu conduireu conduint condueixen conduïen conduïssin conduiran participi: conduïtTERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARSHi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació.Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de latercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades.També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerarde la tercera conjugació.ACTIVITATS DE SÍNTESIhttp://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 21
  22. 22. LES PERÍFRASIS VERBALSUna perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única.En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat id’imminència.http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htmPERÍFRASIS DOBLIGACIÓHi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat.Observa:- Haver de + infinitiu Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.- Caldre + infinitiu (impersonal) Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.- Caldre + que + frase Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.PERÍFRASIS DE PROBABILITATPer expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu. No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt. No va venir a treballar perquè devia estar malalt.No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional. *No ha vingut a treballar perquè estarà malalt. *No va venir a treballar perquè deuria estar malalt.PERÍFRASIS DIMMINÈNCIALa perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se.Generalment, s’utilitza en passat. T’anava a trucar quan has arribat. 22
  23. 23. Cal no confondre-la amb l’expressió d’una voluntat, d’una intenció. En aquest cas, hemd’utilitzar el futur. *Us vaig a parlar d’uns fets extraordinaris. (incorrecta) Ara us parlaré d’uns fets extraordinaris. (correcta) 23

    Be the first to comment

    Login to see the comments

  • rosatausmartinez

    Feb. 9, 2015
  • GisleyneAguilar

    Mar. 6, 2016
  • jorgepalomares1

    Nov. 13, 2017
  • RamonMoreno41

    Mar. 24, 2020

Views

Total views

11,548

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

4,231

Actions

Downloads

158

Shares

0

Comments

0

Likes

4

×