SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
La ment és com un full de paper en blanc   John LOCKE David HUME L’EMPIRISME Segles XVII-XVIII
L’EMPIRISME Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme Tema fonamental El problema del coneixement Tesis més importants L’origen del coneixement és l’experiència negació de les idees innates dels racionalistes El coneixement humà està limitat per l’experiència Tot coneixement és coneixement d’idees els empiristes i els racionalistes coincideixen  en aquest punt. Conclusió nou concepte de raó  dependent i limitada a l’experiència pràctica crítica amb els seus límits i possibilitats Empeiría : paraula grega que vol dir experiència negació o impossibilitat de la metafísica. Ciències experimentals com a model.
Experiència (?). Probabilitat. Evidència i intuïció Criteri de veritat Negació i impossibilitat Possible i base del coneixement Metafísica Ciències experimentals. Matemàtiques Ciència model Experiència Raó Origen del coneixement Inductiu i experimental. Deductiu i intuïtiu Mètode Negació. Idees adquirides.  Idees innates Innatisme Criteri de veritat. Valoració.  En qüestiona la validesa Concepció de l’experiència Crítica. La raó està limitada. Optimisme. La raó té capacitats il·limitades. Concepció de la raó EMPIRISME RACIONALISME CRITERI DE COMPARACIÓ
PROJECTE FILOSÒFIC  John Locke   (1632-1704) Doble finalitat Aclarir què podem conèixer Reflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessari arribar a algun acord. Vol elaborar una teoria del coneixement Amb una finalitat pràctica Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes Acceptar els límits del coneixement Pretén evitar dos perills El dogmatisme intolerant L’escepticisme total I així  Abandona els problemes metafísics Se centra en allò que és accessible al coneixement humà
EL CONEIXEMENT HUMÀ Es defineix exclusivament  en funció de les  idees ,  no de les coses ¿Què són? el que la ment contempla Teoria representativa  del coneixement Origen  Tota idea prové de l’experiència externa interna Tipus  Idees simples:  de sensació o de reflexió Idees complexes: provenen de la  Combinació d’idees simples per part de l’enteniment.  Conèixer és percebre  idees en la nostra ment Té els seus límits No és possible anar més enllà de les idees simples Les idees simples són els materials únics del nostre coneixement
EL MÓN I LA CIÈNCIA Locke  manté un realisme crític L’  ésser humà té un coneixement Les  coses naturals són conegudes a través de les sensacions El món intuïtiu d’un mateix demostratiu de Déu sensible de les coses perquè posseeix una ment substancial que té  plena consciència  que és fonament de  La identitat  personal  tenen qualitats primàries secundàries que són representacions  de les coses La ciència dividida en tres classes física ciència pràctica (ètica) doctrina dels signes i així física proporciona només un coneixement probable ètica matemàtiques proporcionen un coneixement cert
George Berkeley   (1685-1753)   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
DAVID HUME (1711-1776) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME
DAVID HUME   (1711-1776) PROJECTE FILOSÒFIC   “ Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum:  “Abstract”) Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home” unificar totes les   ciències la ciència de la naturalesa  humana a partir de  les lleis d’associació d’idees “ Investigació sobre l’enteniment humà” 1748 Hume abandona els objectius de l’etapa anterior objectiu elaborar   una anàlisi de l’enteniment humà fixar els límits de la capacitat de coneixement   a partir de la distinció entre qüestions de fet relacions d’idees El filòsof il·lustrat Hume abandona el seu projecte anterior es dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode descriptiu històric “ Investigació sobre els principis de la moral” 1751  defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme.  L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
[object Object],[object Object],[object Object],D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES

More Related Content

What's hot

Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
aalmodis
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
finnyjake
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
lesperlesnegres
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
Pau Rubert
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
Guidacardona
 

What's hot (20)

Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Empirisme Racionalisme
Empirisme RacionalismeEmpirisme Racionalisme
Empirisme Racionalisme
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Presentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel KantPresentació Immanuel Kant
Presentació Immanuel Kant
 
Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Tema 3. Realitat i veritat
Tema 3. Realitat i veritatTema 3. Realitat i veritat
Tema 3. Realitat i veritat
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans Cròniques
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 

Viewers also liked (6)

7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
 
John Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia políticaJohn Locke. Filosofia política
John Locke. Filosofia política
 
John Locke Y El Empirismo
John Locke Y El EmpirismoJohn Locke Y El Empirismo
John Locke Y El Empirismo
 
John Locke
John LockeJohn Locke
John Locke
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 

Similar to Empirisme (20)

Hume
Hume Hume
Hume
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02Johnlocke 130212070222-phpapp02
Johnlocke 130212070222-phpapp02
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4Hume 1205353303524677-4
Hume 1205353303524677-4
 
David Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxDavid Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptx
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
El dogmatisme
El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme
 
HUME
HUMEHUME
HUME
 
Guillermo de Ockham
Guillermo de OckhamGuillermo de Ockham
Guillermo de Ockham
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Las pregu..
Las pregu..Las pregu..
Las pregu..
 
baruchspinozafilo
baruchspinozafilobaruchspinozafilo
baruchspinozafilo
 
David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 

More from Anna Sarsanedas

La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
Anna Sarsanedas
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
Anna Sarsanedas
 

More from Anna Sarsanedas (20)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Hume moral
Hume moralHume moral
Hume moral
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 

Empirisme

  • 1. La ment és com un full de paper en blanc John LOCKE David HUME L’EMPIRISME Segles XVII-XVIII
  • 2. L’EMPIRISME Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme Tema fonamental El problema del coneixement Tesis més importants L’origen del coneixement és l’experiència negació de les idees innates dels racionalistes El coneixement humà està limitat per l’experiència Tot coneixement és coneixement d’idees els empiristes i els racionalistes coincideixen en aquest punt. Conclusió nou concepte de raó dependent i limitada a l’experiència pràctica crítica amb els seus límits i possibilitats Empeiría : paraula grega que vol dir experiència negació o impossibilitat de la metafísica. Ciències experimentals com a model.
  • 3. Experiència (?). Probabilitat. Evidència i intuïció Criteri de veritat Negació i impossibilitat Possible i base del coneixement Metafísica Ciències experimentals. Matemàtiques Ciència model Experiència Raó Origen del coneixement Inductiu i experimental. Deductiu i intuïtiu Mètode Negació. Idees adquirides. Idees innates Innatisme Criteri de veritat. Valoració. En qüestiona la validesa Concepció de l’experiència Crítica. La raó està limitada. Optimisme. La raó té capacitats il·limitades. Concepció de la raó EMPIRISME RACIONALISME CRITERI DE COMPARACIÓ
  • 4. PROJECTE FILOSÒFIC John Locke (1632-1704) Doble finalitat Aclarir què podem conèixer Reflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessari arribar a algun acord. Vol elaborar una teoria del coneixement Amb una finalitat pràctica Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes Acceptar els límits del coneixement Pretén evitar dos perills El dogmatisme intolerant L’escepticisme total I així Abandona els problemes metafísics Se centra en allò que és accessible al coneixement humà
  • 5. EL CONEIXEMENT HUMÀ Es defineix exclusivament en funció de les idees , no de les coses ¿Què són? el que la ment contempla Teoria representativa del coneixement Origen Tota idea prové de l’experiència externa interna Tipus Idees simples: de sensació o de reflexió Idees complexes: provenen de la Combinació d’idees simples per part de l’enteniment. Conèixer és percebre idees en la nostra ment Té els seus límits No és possible anar més enllà de les idees simples Les idees simples són els materials únics del nostre coneixement
  • 6. EL MÓN I LA CIÈNCIA Locke manté un realisme crític L’ ésser humà té un coneixement Les coses naturals són conegudes a través de les sensacions El món intuïtiu d’un mateix demostratiu de Déu sensible de les coses perquè posseeix una ment substancial que té plena consciència que és fonament de La identitat personal tenen qualitats primàries secundàries que són representacions de les coses La ciència dividida en tres classes física ciència pràctica (ètica) doctrina dels signes i així física proporciona només un coneixement probable ètica matemàtiques proporcionen un coneixement cert
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10. DAVID HUME (1711-1776) PROJECTE FILOSÒFIC “ Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”) Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home” unificar totes les ciències la ciència de la naturalesa humana a partir de les lleis d’associació d’idees “ Investigació sobre l’enteniment humà” 1748 Hume abandona els objectius de l’etapa anterior objectiu elaborar una anàlisi de l’enteniment humà fixar els límits de la capacitat de coneixement a partir de la distinció entre qüestions de fet relacions d’idees El filòsof il·lustrat Hume abandona el seu projecte anterior es dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode descriptiu històric “ Investigació sobre els principis de la moral” 1751 defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
  • 11.