1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
CAMI DEL FERRO I DEL CARBÒSANT JOAN DE LES ABADESSES
COLL D`ARES – EXILI
REPUBLICA DE LA
GUERRA CIVIL
BEGET
LA CASETA
2. Sant Joan de les Abadesses està situat al curs alt del Ter a la confluència d'aquest amb la riera de Arçamala, a una
alçada de 773 metres sobre el nivell del mar.
3. El Pont Vell data del segle XII, encara que com gran part de la població de Sant Joan de les Abadesses, va ser destruït
pel terratrèmol que va assolar la regió en 1428, és el pont gòtic amb més llum de tota la península.
4. El Pont Vell. Després de la Guerra Civil, va patir importants desperfectes, pel que va ser necessari de nou un procés de
reconstrucció gairebé complet. El seu aspecte actual correspon amb gran exactitud al que tenia a principis del segle XX.
5. El Pont Vell sobre el riu Ter i paral·lel al pont nou.
6. Des del pont podem observar multitud d'hortes properes a la base dels seus pilars i envoltat de vegetació.
7. L'Església de Sant Pol. Aquesta construcció està en ruïnes, faltant-li la pràctica totalitat de la nau. Això no obstant, els
elements conservats (la façana, l'absis i el campanar) presenten un estat de conservació sorprenentment bo.
8. L'Església de Sant Pol. És del segle XII i d'estil romànic, es troba a la part més antiga de la població, en les rodalies del
Monestir.
9. La fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en els seus inicis era conegut com Sant Joan de Ripoll, es
va tirar endavant gràcies a la voluntat del comte Guifré el Pilós.
10. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. El seu origen va ser benedictí. El monestir va ser consagrat l'any 887, tot i que
l'edifici actual es correspon amb el romànic del segle XI.
11. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'església té planta de creu llatina, amb nau única i tres absis.
12. Palau de l'Abadia la casa amb elements d'estil gòtic és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes
que comencen al segle XIV. Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l'Oficina de Turisme, el Centre
d'Interpretació del Mite del Comte Arnau.
13. La Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses és una petita plaça porticada en la qual es troba l'ajuntament de la
localitat.
15. L'anomenada Vila Vella de Sant Joan de les Abadesses va ser construïda al segle XIII en un recinte emmurallat per
donar cabuda a la població en les rodalies del monestir. La fesomia de la població ha canviat bastant des de llavors i la
majoria d'habitatges són de construcció bastant més moderna, ja que Sant Joan va resultar greument danyada pel
terratrèmol de 1428.
17. Beget és un poble a la comarca de l'Alta Garrotxa, amb municipi propi fins a l'any 1969, en què va ser agregat al terme
municipal de Camprodon.
18. L'església de Sant Cristòfol de Beget (s. XII), probablement construïda sobre una estructura anterior.
19. La porta d'accés es troba decorada amb columnes de arquivoltes i capitells amb elements vegetals, animals i volutes.
20. L'església de Sant Cristòfol, d'un característic romànic català amb decoracions exteriors llombardes.
21. Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per
frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per a alguns historiadors) correspon a un temple anterior,
possiblement del segle X.
23. El temple de Beget és un edifici d'una sola
nau, amb arcs torals, i absis semicircular. Està
coberta per volta de canó apuntada, que
arrenca d'una cornisa que recorre els murs. A
banda i banda de la nau, en el tram més
proper al presbiteri, s'obren sengles petites
capelles que sobresurten una mica a l'exterior.
24. Els cotxes no poden entrar en els seus carrers han de quedar-se al costat de la capella. L'accés és complicat, ja que
compta amb una carretera molt estreta que a penes permet la circulació en doble sentit.
25. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França.
27. Situat a la capçalera del riu Llierca seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget.
28. Beget a la fi del segle XVIII, tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants. Des de llavors la població ha anat
descendint. El 2005 la localitat tenia 27 habitants. S'ha convertit en un nucli de segona residència.
29. El poble sencer és un monument arquitectònic restaurat, les seves cases estan perfectament conservades, són de
pedra amb balcons de fusta, moltes d'elles adornades amb peces de guix i plantes.
30. Potser a causa del difícil accés per carretera, Beget conserva especialment la seva essència de poble medieval i manté
impol·luts seu aire i el seu entorn.
31. El poble s'ha de recórrer tranquil·lament, gaudint de cada racó del mateix i fixant-se en els constants detalls que
l'arquitectura rural ens mostra a cada pas.
32. Les cases de Beget estan, en general, assentades sobre la roca, amb parets de maçoneria de pedra i morter de calç i
fang en els edificis més antic.
33. Encantador poble del prepirineu, Bé d'Interès Cultural, que ha aconseguit mantenir-se com un nucli de població reduït
amb un encant difícil de trobar en altres pobles.
35. És d'aquells llocs en els quals està tot en sintonia, dels pobles que val la pena recórrer carrer per carrer, racó per racó
per amarar-se de tanta bellesa. Ancorat en temps passats amb molt d'encant a si mateix i la natura que l'envolta.
36. Un poble molt tranquil que ofereix la possibilitat de fer senderisme en plena natura.
37. L'estació de Sant Joan de les Abadesses tenia només una andana de passatgers i la resta eren vies d'estacionament per
als trens de les mines. Va deixar de prestar servei el 30 d'octubre de 1981. La via La Ruta del Ferro i del Carbó comença
al quilòmetre 9, just davant de l'edifici de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses.
38. La Ruta del Ferro i del Carbó és un traçat de via verda de 12 km. Segueix l'antic traçat de la via del tren i les vagonetes
que portaven el carbó de les mines d'Ogassa.
39. Ruta del Ferro i del Carbó. El tram ferroviari va funcionar fins al tancament de les mines, el 1967, es va mantenir en
actiu fins a l'any del seu centenari, el 1980. Ara les vies estan totalment desmantellades i entre Ripoll i Ogassa es troba
una bonica via verda.
40. Ruta del Ferro i del Carbó. La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d'altitud, amb Sant Joan de les Abadesses a 775 m. El
desnivell de 160 metres i hi ha un suau pendent de l'1%. Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació i de
camps de conreu i de pastura.
41. Ruta del Ferro i del Carbó, discorre per camps, boscos, masies, amb la imponent presència del Taga i de la serra
Caballera com a decorat de fons.
42. Sant Joan de les Abadesses. La Caseta amb l'aspecte d'una masia. Apartat de tot nucli urbà, ideal per fer senderisme i
turisme cultural.
43. Al fons el pic del Taga (2.040 m) i de la serra Caballera.
44. Està en un entorn encantador envoltada d'un gran prat, on es pot gaudir de tots els encants que ens ofereix la natura.
45. «A la vida no li pots donar hores, però a les hores si li pots donar vida ».
46. L'entorn és immillorable una experiència genial i hem gaudit molt tant amb la casa com com en els seus voltants.
47. Coll d'Ares és un pas de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir i serveix com a pas
transfronterer entre França i Espanya, alhora que separa les valls del Ter i del Tec. En aquest punt hi havia hagut una
duana.
48. Camí de la Retirada. El 15 de gener després de la caiguda de Tarragona, s'inicia un exili massiu la punyent marxa va
protagonitzar les carreteres catalanes que conduïen a França. Van conformar aquella fugida desesperada dones,
ancians, nens, soldats i discapacitats que "fugien empesos per la por físic o psicològic dels últims moments d'una
guerra perduda"
49. Un monument als republicans recorda aquest fet amb la frase «Aquí on acaben les penes d'una guerra comencen les
d'un exili que et desterra. Que l'amargor d'una enyorança no et faci perdre l'esperança».
50. La fugida de l'armada republicana espanyola i de la població civil cap a França ha marcat profundament la vida de Prats
de Molló, un fet històric sense precedents, d'aquesta comunitat amb la finalitat que les properes generacions es
puguin fer una idea fiable de les misèries i la fam que han patit un nombre considerable d'homes, de dones i nens,
estimats aproximadament de 90.000 a 100.000 persones que haurien penetrat a França per la frontera de Prats de
Molló.
51. L'exili republicà de 1939 va ser un dels èxodes massius més importants de l'Europa de l'època. Es calcula que des de
finals de gener i principis de febrer mig milió de persones més de 200.000 eren catalans van sortir de les fronteres
d'Espanya per buscar refugi.
52. Una escultura al Coll d'Ares la Flama del Canigó simbolitza la unió dels Països Catalans i la vitalitat de la cultura
catalana.
53. Aquesta vegada al cim de Coll d`Ares va ser punt de trobada de cotxes clàssics dels Porches.
54. El Coll d'Ares és el punt més alt de la ruta des de dalt, la vista talla la respiració. Cap al sud es veuen les valls espanyols;
al nord, la mola nevada del Canigó i el Costabonna.
55. Des de dalt del Coll d'Ares a la part de Catalunya s'albira les terrasses del fons de la vall i el poble de Molló camí cap
Camprodon.
56. Panoràmica del Vallespir la part francesa des del Coll d''Ares, un recorregut temàtic senyalitzat que porta fins a Prats
de Molló i que recorda el pas dels refugiats que fugien de la dictadura de Franco l'hivern de 1939.
57. Recorregut que van fer milers de persones durant els primers mesos de 1939 en el seu camí cap a l'exili, seguint
senders i travessant prats, endinsat al bosc.
