1. CLASSE DE 4rt. SANT ADRIÀ DE BESÒS AULA D'ACOLLIDA CEIP CASCAVELL 2n. TRIMESTRE 2007-2008 LA NOSTRA CIUTAT

2. HISTÒRIA DE SANT ADRIÀ La història de Sant Adrià ha estat marcada per la seva situació geografica a la desembocadura del riu Besòs i per ser veïna d’altres poblacions de major influència com ara Barcelona , Badalona i Santa Coloma de Gramenet . La primera notícia de Sant Adrià és de l’any 1012, quan per primera vegada s’anomena l’esglesia d’aquesta població , cosa que demostra una aparicio més tardana que les seves veïnes, que tenen origens ibèrics (Puig Casteller de Santa Coloma) o romans (Baetulo en el cas de Badalona i Barcino en el de Barcelona).

3. L'ESCUT L’escut de Sant Adrià de Besòs va ser aprovat el 4 de setembre de 1987. L’escut és l’atribut de Sant Adrià, patró de la ciutat, que va ser martiritzat a cop de destral sobre una enclusa. L’enclusa representa la indústria de la ciutat, lligada des d’antic al riu Besòs, que parteix la localitat. El riu és simbolitzat per la faixa onada sota l’enclusa. La corona de baró i el bàcul de bisbe recorden que la població fou el centre de la baronia de Sant Adrià, que pertanyia als bisbes de Barcelona

4. EL RIU BESÒS El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km., que neix a la comarca del Vallès Oriental i desemboca al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, formant un petit delta que la mar va destruint. El cabal del Besòs és típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l’any. El riu Besós té cinc afluents principals: el Mogent el Congost el Tenes la Riera de Caldes el Ripoll Foto de ZEPING WANG

5. ELS BARRIS Barri de Sant Adrià Nord (1) El nucli primitiu del poble es troba al voltant del l’esglesia de sant Adrià, a la part superior del barri de Sant Adriá Nord, damunt d’un petit turò de 14 m., a tocar els termes de Santa Coloma i Badalona, en el marge esquerre del Besos. D’entre les les edificacions més importartants cal assenyalar l’antiga fàbrica de discos Polydor, després reconvertida en Ajuntament i escola, avui seu de la biblioteca, el Mercat Municipal, l’Ajuntament, l’Ateneu Adrianenc, el poliesportiu i la piscina. Barri de Sant Joan Baptista (2) Pels volts dels anys vint va aparèixer en aquest barri la urbanització Font i Vinyals. Podem considerar que la primera fàbrica fou la central tèrmica del 1912, on avui hi ha les tres famoses xemeneies. El 1925 es va crear la fàbrica de vidre CELO, on avui hi ha l’Alcampo. Barris de la Verneda (3) i del Besòs (5) El 1955 es va crear el polígon Monsolís, bàsicament industrial, situat sobre la verneda que hi havia a prop del Besòs. A l’altra banda de la via del tren, aparegueren noves construccions d’habitatges com ara la Verneda a Barcelona i la Via Trajana entre ambos municipis. El 1960 es van fer noves construccions a prop de l’antiga carretera de la Mina, que formen el que avui es coneix com a barri del Besòs (nom que li ve del barri veí de Barcelona i que es deia Sud-oes del Besòs).

6. ELS BARRIS - 2 Barri de la Catalana (4) El barri de la Catalana i també el de la Mina foren antigament un extens espai verd, ple de boscos i aiguamolls aptes per a la cacera i les pastures. Les cases del treballadors es construien quasi a ran del riu. Per això en diverses inundacions patien greus conseqüències. En aquest barri es troba la Ciutat Esportiva del Reial Club de Futbol Espanyol. Barri de la Mina (6) El nom d’aquest barri ve d’una font que procedia d’una mina d’aigua. A l’igual de la Catalana, era un immens espai verd on sovint anaven els barcelonins a fer arrossades als berenadors. En aquesta zona era molt comú el conreo del cànem. Fins a l’any 1970, en què es va començar a construir el polígon d’habitatges, la Mina esta poblada per masies que tenien terres de cultiu ben productives.

7. LES BESOSADES De vegades el riu Besòs sortia del seu llit per la impetuositat del corrent i la gran quantitat de materials erosionats que portava. Aquestes riuades eren anomenades “besosades” i eren la causa de nombrosos aiguamolls. Les besosades i la inexistència d’un pont a causa de l’amplada i la poca profunditat del llit del riu en dificultaven el pas i per aixó va aparéixer una societat d´ homes “els pasadors” que, quan el riu era infranquejabble , ajudaven la gent a passar-la a collibé o mitjançant les passeres (artilugis de fusta com a petits ponts).

8. ELS GEGANTS Aquests són els gegants Sant Adrià. El gegant es diu Adrià i era passador del riu Besos quan hi havia les “besosades”. La nena que porta a collibè es l’Eulàlia, i el nom li ve de la patrona de Barcelona. La geganta es diu Natalia i el nom li ve de la dona de Sant Adrià. Hi ha dos gegants nous a Sant adrià que són en Pau i la Musa.. I a la Mina també hi ha els gegants Alfita i Dedalito.

9. ALGUNS MONUMENTS Aquest arc són les restes de l’esglèsia dels Carmelites Calçats de Barcelona, que es degué aixecar entre elsanys 1293 i 1381. El bust de Camarón es troba al barri de la Mina. Juan Monge Cruz, “Camarón de la Isla” cantava en públic des dels vuit anys. Acompanyat de Paco de Lucía i Tomatito, està considerat com el “rey del cante jondo”. L’arc gòtic Monument a Camarón de la Isla Aquest monument estava situat a la plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament, però ara el traslladaran a la Plaça Josep Tarradellas, al barri Besós. La sardana és la dansa popular catalana. Els balladors agafen les mans i formen rotllana. Monument a la Sardana El bust de Francesc Macià està en un petit llac.Francesc Macià va ser el primer president de la Generalitat de Catalunya després de l’11 de setembre de 1714. Monument a Francesc Macià

11. ELS ALUMNES DE 4rt. SOM: JEFFERSON AGUIRRE CUEVAS FRANCISCO ARAGÓN PÉREZ DANNY JAVIER CAMPOVERDE VILLALVA VANESSA FERRERAS MEDINA SAMUEL HEREDIA AMAYA IZAN JOSÉ NARANJO CALER JOSÉ SALGUERO SALGUERO ROSARIO SANTIAGO AMAYA NABEEL SARWAR ZEPING WANG LMY Foto de ZEPING WANG