Resum legal us valencia

623 views

Published on

Lleis que recolzen l'ús del català (valencià) en el sistema educatiu

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
623
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Resum legal us valencia

  1. 1. CONSTITUCIÓ DE 1978TÍTOL PRELIMINARArticle 31. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenenel deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectivesComunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és unpatrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.ESTATUT D’AUTONOMIA 2006Article sext1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és elcastellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i ausar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptaràles mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.6. La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració il’ensenyament.7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llenguao de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament i de l’úsde la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.8. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idiomavalencià.LUEVIVJustificada la necessitat de regular aquesta matèria des del punt de vista legal,hi ha altres raons que motiven aquest text legislatiu.La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa delpatrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i duna manera especial amb larecuperació del valencià, llengua histórica i pròpia del nostre poble, del qualconstitueix la mes peculiar senya didentitat.Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostrapoblació, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda
  2. 2. durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjectefonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià,té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc quemereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. Lanostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sensetardar acabe amb la postració i propicie lús i ensenyament del valencià per taldassolir lequiparació total amb el castellà.Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les duesllengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesurespertinents per tal dimpulsar lús del valencià en tots els camps de la nostrasocietat, i especialment en lAdministració i lensenyament com a vehicles derecuperació. La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció delvalencià, lequiparació efectiva amb el castellà i garantir lús normal i oficialdambdós idiomes en condicions digualtat i desterrar qualsevol forma dediscriminació lingüística. I des dun altre aspecte, la Llei constitueix elcompliment dun dels punts del programa del Govern Valencià que va assumir,amb la confiança de les Corts Valencianes, el compromís de garantir, dacordamb lEstatut dAutonomia, lús normal i oficial dambdues llengües i datorgar laprotecció i respecte especial a la recuperació del valencià. El President de laGeneralitat, en el discurs dinvestidura, va anunciar la remissió a les CortsValencianes dun Projecte de Llei sobre lensenyament del valencià, delimitacióde zones lingüístiques, així com la determinació de criteris per a laplicació delvalencià a lAdministració, objectius que recull la Llei dUs i Ensenyament delValencià.Article 2.nEl valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència,tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escritTITOL SEGON. Del valencià a lensenyamentCAPITOL PRIMER. De laplicació del valencià a lensenyamentArticle 181. La incorporació del valencià a lensenyament és obligatòria en tots els nivellseducatius. Als territoris castellano-parlants que es relacionen al Títol Cinqué, laincorporació esmentada shi farà de forma progressiva, atenent a la situaciósociolingüística particular, de la manera que reglamentàriament sigadeterminada.2. El Consell vetlarà perquè la incorporació del valencià sefectue de formacomprensiva amb les diferències i nivells en el coneixement i ús del valenciàavui existents, i la superació dels quals és un dels objectius més importantsdaquesta Llei.
  3. 3. 3. El valencià i el castellà són llengües obligatòries als Plans dEnsenyamentdels nivells no universitaris, tret de lexcepció feta al punt u.Article 191. Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres,que tots els escolars reben els primers ensenyaments en llur llengua habitual,valencià o castellà.2. Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a larticle vint-i-quatre, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació delvalencià a lensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual eniniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment iper escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.Article 20LAdministració prendrà les mesures que calguen per a impedir la discriminaciódels alumnes per raó de la llengua que els siga habitual.Article 21Haurà dincloures obligatòriament lensenyament del valencià als ProgramesdEducació Permanent dAdults.Article 22Als ensenyaments especialitzats, en els programes dels quals sensenyellengua, haurà dincloures obligatòriament lensenyament del valencià.Article 231. Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han deconéixer les dues llengües.2. Els professors que quan entre en vigor aquesta Llei no tinguen unconeixement suficient del valencià seran capacitats progressivament mitjançantuna política de voluntarietat, gradualitat i promoció professional.3. El Consell de la Generalitat Valenciana haurà de procurar que en els PlansdEstudis de les Universitats i Centres de Formació del Professorat sincloga elvalencià com a assignatura, i de manera especial en aquests últims centres demanera que tots els professors, al final de la seua formació, tinguen unconeixement del valencià en els nivells oral i escrit en igualtat amb el queposseesquen del castellà. I tot això sense perjudici del que estableix lalegislació general sobre la matèria.4. La reglamentació reguladora de laccés del professorat als Centres Públics iPrivats establirà el sistema perquè tots els professors de nou ingrésposseesquen les condicions fixades al número u daquest article.
  4. 4. CAPITOL SEGON. De les excepcionsArticle 241. Lobligatorietat daplicar el valencià a lensenyament en els territorisassenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà senseefecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acreditenfefaentment residència temporal en aquest territori i expressen, en formalitzar lainscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de lensenyamentdel valencià.2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivamentlensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellàrelacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privadesque contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò, sense perjudici que elspares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir lexempció delensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten enforrnalitzar-ne la inscripció.LOES’aborda en el títol preliminar, finalment, la cooperació territorial i entreadministracions, amb la finalitat, d’una banda, d’aconseguir la màxima eficàciadels recursos destinats a l’educació, i de l’altra, d’assolir els objectius establertsamb caràcter general, afavorir el coneixement i l’estima de la diversitat cultural ilingüística de les diferents comunitats autònomes i contribuir a la solidaritatinterterritorial i a l’equilibri territorial en la compensació de les desigualtats. Aixímateix, s’estableix la posada a disposició de l’alumnat dels recursos educatiusnecessaris per assegurar la consecució dels fins que estableix la Llei i la millorapermanent de l’educació a Espanya.Fins (de l’educació)g) La formació en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística icultural d’Espanya i de la interculturalitat com un element enriquidor de lasocietat.j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n’hi ha, ien una o més llengües estrangeres.TÍTOL PRELIMINARCAPÍTOL IIICurrículum3. Els continguts bàsics dels ensenyaments mínims requereixen el 55 per centdels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tenen llenguacooficial i el 65 per cent per a les que no en tenen.
  5. 5. Article 9. Programes de cooperació territorial.1. L’Estat ha de promoure programes de cooperació territorial amb la finalitatd’assolir els objectius educatius de caràcter general, reforçar les competènciesbàsiques dels estudiants, afavorir el coneixement i l’estima per part de l’alumnatde la riquesa cultural i lingüística de les diferents comunitats autònomes, aixícom contribuir a la solidaritat interterritorial i a l’equilibri territorial en lacompensació de desigualtats.2. Els programes a què es refereix aquest article es poden portar a termemitjançant convenis o acords entre les diferents administracions educativescompetents.Els ensenyaments i la seva ordenacióCAPÍTOL IEducació infantilArticle 14. Ordenació i principis pedagògics.5. Correspon a les administracions educatives fomentar una primeraaproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle del’educació infantil, especialment en l’últim any.CAPÍTOL IIEducació primàriaArticle 17. Objectius de l’educació primària.e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si n’hi ha, lallengua cooficial de la comunitat autònoma, i desenvolupar hàbits de lectura.f) Adquirir almenys en una llengua estrangera la competència comunicativabàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills idesenvolupar-se en situacions quotidianes.h) Conèixer i valorar el seu entorn natural, social i cultural, així com lespossibilitats d’acció i atenció d’aquest entorn.Article 18. Organització.4. En el tercer cicle de l’etapa, les administracions educatives poden afegir-hiuna segona llengua estrangera.CAPÍTOL IIIEducació secundària obligatòriah) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llenguacastellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos imissatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de laliteratura.
  6. 6. i) Comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de maneraapropiada.j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la històriapròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.CAPÍTOL IVBatxilleratArticle 33. Objectius.e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua castellana i, sis’escau, la llengua cooficial de la seva comunitat autònoma.f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.CAPÍTOL IXEducació de persones adultesArticle 64. Organització.4. Igualment, correspon a les administracions educatives promoure programesespecífics d’aprenentatge de la llengua castellana i de les altres llengüescooficials, si s’escau, així com d’elements bàsics de la cultura per facilitar laintegració de les persones immigrants.CAPÍTOL IVReconeixement, suport i valoració del professoratArticle 105. Mesures per al professorat de centres públics.c) El reconeixement del treball dels professors que imparteixin classes de laseva matèria en una llengua estrangera en els centres bilingües.Disposició addicional desena. Requisits per a l’accés als cossos decatedràtics i inspectors.5. Per accedir al cos d’inspectors d’educació és necessari pertànyer a algundels cossos que integren la funció pública docent amb una experiènciad’almenys cinc anys en aquests cossos i tenir el títol de doctor, llicenciat,enginyer, arquitecte o títol equivalent i superar el procés selectiu corresponent,així com, si s’escau, acreditar el coneixement de la llengua cooficial de lacomunitat autònoma de destí, d’acord amb la seva normativa.DECRET LEGISLATIU DE 16 DE GENER DE 1989, PEL QUESAPROVA EL TEXT REFÓS DE LA LLEI DE CONSELLS ESCOLARSDE LA COMUNITAT VALENCIANA [DOGV núm. 988, de 20 de gener]TÍTOL I. Disposicions generalsArticle 2
  7. 7. 4. Promoció de la consciència didentitat i dels valors històrics i culturals delpoble valencià per mitjà del coneixement de la cultura pròpia, i especialmentlaplicació de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983, de 23 de novembre,dÚs i Ensenyança del Valencià.TÍTOL II. Dels Consells Escolars de la Comunitat ValencianaCAPÍTOL I. DEL CONSELL ESCOLAR VALENCIÀArticle 5g) Reforma dels programes i orientacions didàctiques en orde a incrementar lapromoció de laconsciència de la identitat i els valors històrics i culturals del poble valencià.D112Article 4. Objectius de l’etapai) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos,oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitatscomunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana icom a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitatscomunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i elsespanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, lalectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de maneraapropiada.Article 6. Organització dels tres primers cursos6. La conselleria competent en matèria d’educació ordenarà l’oferta de lesmatèries optatives al llarg dels tres primers cursos de l’etapa, n’establirà elcurrículum i les condicions per a la ser elegides per l’alumnat. En tot cas, estaoferta haurà d’incloure una segona Llengua estrangera, Cultura clàssica iInformàtica.Article 11. Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria3. Aquells que superen totes les matèries de l’etapa obtindran este títol. Aixímateix, podran obtindre’l aquells que, després de la prova extraordinària desetembre, hagen finalitzat el curs amb avaluació negativa en una o dosmatèries, i excepcionalment en tres, sempre que l’equip docent, assessorat peldepartament d’orientació o per qui realitze les seues funcions, en el marc delque establisca la conselleria competent en matèria d’educació, considere que lanaturalesa i el pes d’estes matèries en el conjunt de l’etapa no els haja impeditaconseguir les competències bàsiques i els objectius de l’etapa. S’ha deponderar de manera especial el Valencià: llengua i literatura, el Castellà:llengua i literatura i les Matemàtiques, matèries instrumentals bàsiques.DISPOSICIONS ADDICIONALS
  8. 8. Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en llengüesestrangeres1. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar laimplantació de programes d’educació plurilingüe, els quals permetran alscentres docents impartir una part de les matèries del currículum en llenguaestrangera, sense que això supose cap modificació dels aspectes bàsics delcurrículum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Aixímateix, facilitarà la formació corresponent al professorat dels centres sostingutsamb fons públics. Al llarg de l’etapa l’alumnat ha d’adquirir la terminologiabàsica de les matèries en les llengües del programa.2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les matèries delcurrículum en llengües estrangeres, han d’aplicar, en tot cas, per a l’admissióde l’alumnat, els criteris establits en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,d’Educació, així com la normativa pròpia de la Comunitat Valenciana.Valencià: Llengua i LiteraturaCastellà: Llengua i LiteraturaEls objectius de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Castellà:Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressió respecte alsestablits per a l’Educació Primària, dels quals caldrà partir.Esta progressió implica ampliar la diversitat de pràctiques discursives i fer-lesmés complexes, augmentar la importància de l’ús de la llengua en l’àmbitacadèmic, subratllar el paper de les convencions literàries i del context històricen la comprensió dels textos literaris, assignar un paper més rellevant a lareflexió sobre el funcionament de la llengua, sobre les seues normes d’ús i laseua variació considerant també l’ús social i les actituds que es generen, aixícom la sistematització dels coneixements lingüístics explícits.Per tant, la consideració del llenguatge com una activitat les funcions bàsiquesde la qual són la comunicació i la representació de la realitat física i social hade guiar l’educació lingüística i literària. El llenguatge s’adquirix i es desenrotlla,a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis encontextos socials determinats.Així, el llenguatge té una arrel comunicativa i la seua funció primària és lacomunicació. El llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà derepresentació del món. Estes dos funcions estan interrelacionades: lacomunicació es produïx per la capacitat del llenguatge per a representar isimbolitzar la realitat, i, a més, en l’intercanvi comunicatiu es creenrepresentacions intersubjectivament compartides.El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de lesoperacions cognoscitives que constituïxen el llenguatge interior enscomuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem lainformació, elaborem plans i iniciem processos de decisió. En suma, regulem iorientem la nostra pròpia activitat. D’altra banda, en els intercanviscomunicatius, regulem i orientem l’activitat de les altres persones, alhora queelles influïxen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra pròpia activitat. Eneste sentit, el llenguatge complix una funció de representació i de regulació delpensament i de l’acció.Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d’un sistema de signes, sinótambé dels significats culturals que estos transmeten,i, amb estos significats,
  9. 9. de les maneres que les persones de l’entorn entenen o interpreten la realitat. Elllenguatge contribuïx d’esta manera a construir una representació del mónsocialment compartida i comunicable, i, amb això, a la integració social i culturalde les persones.Alguns d’estos significats culturals que s’adquirixen en el procés del’aprenentatge lingüístic constituïxen prejuís respecte al gènere social, als grupsètnics, a la religió, a la procedència social..., així com respecte a les llengües i ales maneres d’usar-les. L’escola té com a responsabilitat, en el procésd’aprenentatge de les llengües, fomentar l’anàlisi crítica de les maneres permitjà de les quals el llenguatge transmet i sanciona estos prejuís i imatgesestereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels usosdiscriminatoris i al foment d’actituds de respecte davant de la varietat cultural ilingüística. En este sentit, l’educació ha d’afavorir el coneixement i la valoraciópositiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i d’Europa, així com laintegració de l’alumnat immigrant.Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i representació, l’educaciólingüística s’ha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextossocials o competència comunicativa. Esta competència comprén, no sols elconeixement del sistema d’unitats i regles d’una llengua, és a dir la seuagramàtica, sinó també la capacitat per a ancorar el discurs en la situació i per aadequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l’ensenyança il’aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativasignifica que el nucli de l’objecte d’aprenentatge són les destreses discursives(conversa i diàleg, comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les qualsrequerix l’aprenentatge de procediments i coneixements explícits sobre elfuncionament del llenguatge en els plans següents: relació dels enunciats ambel context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials delsparticipants, relacions entre ells, finalitats...) en què es produïxen; planificació iestructuració dels textos segons esquemes convencionals; articulació delsenunciats per mitjà de procediments de cohesió lèxica i gramatical; organitzacióde les oracions d’acord amb regles lexicosintàctiques. Les estratègies queconstituïxen la competència comunicativa s’ensenyen i s’aprenen des d’unallengua determinada, però no es referixen exclusivament a saber usar estallengua concreta, sinó a una competència sobre l’ús del llenguatge en general.Esta característica de l’aprenentatge lingüístic té una gran importància en elnostre context educatiu, en què s’aprenen les dos llengües oficials junt ambuna llengua estrangera a partir del Primer Cicle de Primària. Situarl’aprenentatge en l’àmbit de la competència comunicativa significa que elsaprenentatges que s’efectuen en una llengua són transferibles a l’aprenentatgede les altres, el coneixement de les quals contribuïx, al mateix temps, a ampliaresta competència comunicativa o competència sobre l’ús del llenguatge engeneral. Totes les matèries lingüístiques han de participar, per tant, d’un marcde referència comú i aconseguir acords bàsics sobre metallenguatge,metodologia, criteris didàctics, etc., coherents i respectuosos amb l’especificitatde cada disciplina.L’educació lingüística entesa com a desplegament de la competènciacomunicativa requerix la pràctica sistemàtica de producció i interpretació detextos pertanyents als diversos àmbits d’ús. Este treball es referix tant aldiscurs oral com a l’escrit. La comunicació oral i l’escrita s’oposen,principalment, per la naturalesa dels signes i del canal utilitzat i pel caràcter
  10. 10. diferit o no diferit de l’intercanvi, la qual cosa afecta la copresència delsparticipants i el fet que es compartisca, o no, el context espacial i temporal.Estes diferències reclamen estratègies específiques en l’ensenyança il’aprenentatge de l’un i l’altre ús. No obstant això, en un nivell formal i planificat,l’ús oral i l’escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació delcontingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). Amés, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos,per exemple una exposició oral basada en un guió o les conclusions d’un debatque es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en el nivell formal permetenrelacionar ambdós aprenentatges i refermar l’un sobre l’altre. En l’EducacióSecundària Obligatòria els continguts relatius a l’ús oral es referixen al nivellformal i planificat. L’aprenentatge d’este nivell formal s’ha de realitzar,òbviament, dins de les situacions d’interacció comunicativa que oferix el contextde l’aula i el del centre escolar en general. L’ús oral informal –l’ús espontanientre interlocutors amb tracte freqüent i familiar– serà objecte d’observació id’anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que regixenl’intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies queposen en funcionament els parlants a fi d’aconseguir una comunicaciósatisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i prejuís, tant socials comsociolingüístics. Quant a l’ús escrit, l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura,que s’ha d’haver iniciat i desenrotllat en les etapes anteriors, continua enl’Educació Secundària Obligatòria i cal buscar nivells de més complexitat en laplanificació i estructuració dels textos i una diversificació més gran quant alscontextos en què se situa el discurs que es produïx o s’interpreta.En l’Educació Secundària Obligatòria adquirix rellevància el discurs acadèmic,és a dir, l’usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos...És un tipus de discurs que requerix –a més de les estratègies habituals del’expressió escrita– un conjunt d’habilitats especials, com saber aplegar,classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedentsd’explicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementàries,manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir dediccionaris o d’Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donarcompte d’estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saberanalitzar i interpretar correctament les dades... A més, s’ha de consolidar eldomini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina.Este vessant de l’educació lingüística –l’ús i producció de textos amb funciópredominantment documental, o l’aproximació a qualsevol text des d’estaperspectiva– té una gran importància en el currículum, ja que l’ús de la llenguaper a l’adquisició i organització de coneixements està estretament vinculat a lesactivitats d’ensenyançaaprenentatge en totes les matèries. Per això, ésnecessari garantir a la llengua minoritzada este àmbit d’ús, que tradicionalmentli ha sigut negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat delscontinguts d’este tipus.Llengua estrangeraLes llengües estrangeres susciten un progressiu interés en la nostra societat,motivat pels canvis socioeconòmics i pels grans progressos tecnològicsproduïts en els últims decennis. Les relacions comercials, professionals,culturals i turístiques de caràcter internacional, així com l’existència de mitjansde transport variats, afavorixen els intercanvis i la mobilitat de les ciutadanes i
  11. 11. ciutadans, i en totes estes activitats les llengües estrangeres exercixen unpaper essencial. D’altra banda, el desenrotllament de les tecnologies de lainformació i de la comunicació convertix les llengües estrangeres en uninstrument indispensable per a la comunicació i per a la inserció en el mónlaboral.La localització geogràfica d’Espanya i la seua evolució econòmica, tant en elsector servicis –turisme i comerç exterior– com en l’agrícola i industrial, oferixuna immillorable perspectiva per a justificar la necessària inclusió de diversesllengües estrangeres en els seus plans d’estudi.El nostre país, a més, es troba immers i compromés en el procés deconstrucció europea, en el qual el coneixement d’altres llengües comunitàriesconstituïx un element clau per a afavorir la lliure circulació de persones i facilitarla cooperació cultural, econòmica, tècnica i científica entre els seus membres.En este context, es reconeix el paper de les llengües com a element clau per al’afirmació de la identitat europea. Per això, cal preparar el nostre alumnat per aviure en un món plurilingüe i pluricultural cada vegada més obert a les relacionsinternacionals de qualsevol tipus en què el coneixement de llengüesestrangeres permet accedir a altres cultures, fomenta les relacionsinterpersonals, facilita l’enteniment intercultural i permet valorar millor lesllengües pròpies.El Consell d’Europa insistix, per tot això, en la necessitat que les personesdesenrotllen competències suficients per a relacionar-se amb altres membresdels països europeus. En conseqüència, estima que s’ha de donar un nouimpuls a l’ensenyança d’idiomes que ajude a desenrotllar la idea de ciutadaniaeuropea i recomana l’aprenentatge de més d’una llengua estrangera durantl’etapa educativa de l’Educació Secundària Obligatòria, així com l’adquisició demecanismes que permeten continuar l’aprenentatge d’idiomes durant la vidaadulta.El dit Consell, en el Marc europeu comú de referència per a les llengües:aprenentatge, ensenyança, avaluació, establix unes directrius per al’ensenyança/aprenentatge de llengües i per a l’avaluació de competències enles diferents llengües d’un parlant. Estes pautes han sigut un referent clau enl’elaboració d’este currículum. El Marc europeu comú de referència per a lesllengües proposa un enfocament centrat en l’acció i definix els diferents estadisdel desenrotllament de la competència comunicativa en una determinadallengua, en funció de la capacitat de l’alumnat per a dur a terme un conjunt detasques de comunicació que exigixen la realització d’accions amb una finalitatcomunicativa concreta dins d’un àmbit específic.L’objectiu de l’aprenentatge de la Llengua estrangera en l’etapa d’EducacióSecundària Obligatòria és que les alumnes i els alumnes adquirisquen lesdestreses discursives que poden tindre lloc en àmbits diversos: en el de lesrelacions personals, que inclou les relacions familiars i les pràctiques socialshabituals; en l’educatiu, relacionat amb les situacions i accions quotidianes enel centre escolar; en l’acadèmic, relacionat amb els continguts de la matèria id’altres matèries del currículum; en el públic, que comprén tot allò que s’harelacionat amb la interacció social quotidiana o laboral; en el dels mitjans decomunicació, etc.En concloure l’Educació Primària, les alumnes i els alumnes haurien de sercapaços d’utilitzar la Llengua estrangera per a expressar-se i interactuaroralment i per escrit en situacions senzilles i habituals. En el transcurs de
  12. 12. l’Educació Secundària Obligatòria, es continua el procés d’aprenentatge de laLlengua Estrangera incrementant la competència comunicativa que vacomençar a adquirir-se en l’etapa anterior amb l’objectiu que, en finalitzar estaetapa, l’alumnat haja consolidat les destreses productives i siga capaç demantindre una interacció i fer-se entendre en un conjunt de situacions com ara:oferir i demanar explicacions personals en un debat informal, expressar deforma comprensible la idea que es vol donar a entendre, utilitzar un llenguatgesenzill per a explicar el que es vol dir, comprendre les idees principals de textosen llengua estàndard. Així mateix, en finalitzar l’etapa, hauran de saberenfrontar-se de forma flexible a problemes quotidians de comunicació oral iescrita, com participar en conversacions habituals, plantejar queixes, relatarexperiències o plans, explicar alguna cosa o demanar aclariments.En definitiva, esta etapa proporcionarà a l’alumnat una formació bàsica enllengües estrangeres que supose un punt de partida sòlid per a continuar, deforma progressivament autònoma, amb un aprenentatge posterior que ha dedurar tota la vida.Per a aconseguir eixos objectius, el currículum pretén aconseguir unacompetència comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos socialssignificatius, que permeta a l’alumnat expressar-se amb progressiva eficàcia icorrecció i que comprenga tots els usos i registres possibles, incloent-hi elliterari. Per tant, les habilitats lingüístiques que s’aprendran seran productives(expressió oral i escrita), receptives (comprensió oral i escrita i interpretació decodis no verbals) i basades en la interacció o mediació, tenint en compte quel’aprenentatge de qualsevol llengua és sempre un procés de llarga duració queno finalitza en esta etapa.Ara bé, tot parlant posseïx ja cert grau de competència comunicativa, elscomponents de la qual són comuns a totes les llengües. Tindre en compte esteprincipi, així com considerar el mode d’adquisició i desenrotllament delllenguatge, obliga a plantejar-se l’ensenyança i aprenentatge de les diversesllengües del currículum des d’una perspectiva integradora que fa necessàrial’adquisició, el desenrotllament i la transferència de les capacitats de lacompetència comunicativa d’unes llengües a altres. Per a això, des de laperspectiva de la integració, la planificació de les activitats didàctiques caldrà: –Fomentar actituds reflexives i crítiques davant de les llengües, el seuaprenentatge i els continguts que transmeten.– Partir de la mateixa concepció de l’objecte d’aprenentatge, amb lesadaptacions curriculars subsegüents en cada llengua.– Emprar una metodologia que partisca dels mateixos principis i plantejaments ique considere la complementarietat dels aprenentatges.– Tindre en compte que la llengua primera ha generat una competència i unsconeixements que funcionen com a preconceptes en les altres.La situació específica de la Comunitat Valenciana, on conviuen el valencià i elcastellà, presenta a més característiques que obliguen a tindre encara més encompte la necessitat d’integració i de complementarietat de les llengües. S’had’observar la diversitat de situacions de partida –llengua primera– segons laprocedència de l’alumnat –valencianoparlant i castellanoparlant–, el seu graude coneixement de la llengua segona i la seua relació afectiva amb cada unad’estes en funció de la consideració social que se’ls dóna en el seu entornparticular.
  13. 13. Estes diferències tenen també conseqüències quant a la diversitat delsprocessos d’aprenentatge que es generen, que mai no presenten les mateixescaracterístiques en persones monolingües o bilingües.Una coordinació en l’ensenyança de les llengües permetrà millorar la capacitatd’aprenentatge en totes elles des de la riquesa que suposa el plurilingüisme, demanera que es desenrotllen les destreses psicolingüístiques i cognoscitives demanera harmònica.Ara bé, l’aprenentatge d’una llengua estrangera transcendix el marc delsaprenentatges lingüístics, va més enllà d’aprendre a utilitzarles en contextos decomunicació. El seu coneixement contribuïx a la formació de l’alumnat desd’una perspectiva integral en la mesura que afavorix el respecte, l’interés i lacomunicació amb parlants d’altres llengües, afavorix la consciènciaintercultural, és un vehicle per a la comprensió de temes i problemes globals iper a l’adquisició d’estratègies d’aprenentatge diverses. El procésd’ensenyança i aprenentatge de llengües estrangeres en esta etapa educativacontribuïx a desenrotllar actituds positives i receptives cap a altres llengües icultures i, al mateix temps, a comprendre i valorar les llengües pròpies. Elscontinguts es presenten agrupats en blocs en relació a tres eixos queposseïxen característiques específiques: la capacitat lingüística; els elementsconstitutius del sistema lingüístic, el seu funcionament i relacions; i la dimensiósocial i cultural de la llengua estrangera.

×