3. SITUACIÓ ACTUAL
El català continua
sent la llengua
materna de molts
catalans i
valencians.
A més a més cal destacar que el català ha patit
èpoques de discriminació i repressió, fins i tot s’ha
arribat a prohibir la seva utilització (franquisme,
decrets nova planta), afectant aixó a la seva situació
actual.
Cal dir també que conviu amb una llengua
majoritària a Espanya com és el castellà, i té usos
limitats en diferents àmbits i sectors com
l’economia…
Tot i així el català manté una gran vitalitat i una
presència significativa en la cultura, la literatura i els
mitjans de comunicació, a més d’estar protegit pel
marc legal. Però és necessari promoure el seu ús en
àmbits com l’empresarial i millorar la presència de la
lengua en la cultura popular.
La situació sociolingüística actual del català és molt
complexa ja que encara que és considerada com a
llengua oficial d’alguns territoris importants del país, i
d’alguns fora d’Espanya, té una presencia minoritària en
molts àmbits de la societat.
4. EXTENSIÓ I NOMBRE DE
PARLANTS
Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat
Valenciana, la Franja d’Aragò, Andorra, la
ciutat italiana d'Alguer, a Catalunya Nord i
a El Carxe
9 milions de persones quasi 10 parlen
català, 4 milions dels parlants són de
llengüa materna
Té domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km2
A Catalunya és on més catalanoparlants trobe, seguida
del País Valencià i les Illes Balears
5. País Valencià
Illes Balears
Andorra
Catalunya
A Catalunya el 81,2%
de la població parla
català habitulalment. El
94,4% l’enten i 85,5%
llegeix en aquesta
llengua.
Al País Valencià el
51,2% de la població
parla català. El 84,8%
l’enten i el 58,3%
llegeix en català.
A les Illes Balears el
93% de la població
entén el català. I el sap
parlar el 74,6% (xifres
de 2013)
A Andorra l'idioma
oficial es el ctalà i tot el
món el parla.
EXTENSIÓ I NOMBRE DE
PARLANTS
6. MARC
LEGAL
Al país Valencià també són les llengües
oficials tant el català com el castellà.
Tothom té dret a conèixer i a usar totes
dues llengües
A les Balears el català és llengua oficial junt amb el
castellà. Les institucions garanteixen l’ús normal i oficial
dels dos idiomes i posen les condicions per a la igualtat
plena de les dues llengües.
Andorra és l’únic territori on el català és la
lengua oficial única (article 2.1 de la
Constitució del 1993)
Situació jurídica del
català allà on es parla
A catalunya és on més gent parla catlà però és
oficial el castellà també.
A la franja d’Aragò el català és objecte
de respecte i protecció..
A Catalunya nord, l’Alguer i El Carxe
el català no té ningún tipus
d’oficialitat legal
L’any 1999 el català torna a sortir esmentat
a la llei estatal dedicada a regular la tutela
de les minories lingüístiques.
7. El marc legal de la llengua catalana és diferent segons el territori. El marc legal a Espanya ve
donat pels textos següents. (hi existeix una jerarquia, el que digui una llei de normalització no
pot anar en contra del que digui un Estatut i aquest no pot anar en contra del que digui la
Constitució.)
Estatut d’Autonomia de
Catalunya, 1979
Estatut d’Autonomia del País
Valencià, 1982
Estatut d’Autonomia d’Aragó,
1983
Estatut d’Autonomia de les Illes
Balears, 1983
MARC LEGAL
Constitució espanyola de
1978
Llei de Normalització
Lingüística a Catalunya, 1983
Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià, 1983
Llei de Normalització
Lingüística de les Illes Balears,
1986
Llei de Política Lingüística,
1997
En el cas de Balears sempre hem estat els darrers, tant en el cas de l’Estatut
d’Autonomia (juntament amb els aragonesos) com sobretot en el de la llei de
normalització lingüística.
8. Podem tenir la millor llei de normalització del món, però, si no s’aplica,
no serveix per a res. Hi ha d’haver voluntat política. A Balears
històricament no hi ha exixtit una volunat politica molt gran.
Destacau també l’absència d’una política lingüística coordinada entre
els diferents governs autònoms del Principat, les Balears i el País
Valencià.
Política lingüística coordinada.
Voluntat política
L'APLICACIÓ DE LES LLEIS
9. NOU MARC LEGAL
La manera realment democràtica, igualitària, com han
resolt els belgues, els suïssos o els canadencs la gestió del
plurilingüisme ens pot servir d'exemple per possibles
alternatives a l’actual marc legal espanyol, que ja hem vist
que, tot i els avantatges, encara presenta força
desigualtats.
És evident que això suposaria haver de modificar la
Constitució espanyola del 78. Perquè està demostrat que
l’actual marc legal no serveix per normalitzar el català, sinó
al contrari.
10. ÚS DEL CATALÀ
L’ús del català el podem distinguir en diferents
àmbits, principalment els formals i els
informals. Ara parlarem dels àmbits
escolar,familiar, i el dels mitjans de
comunicació
11. MITJANS DE COMUNICACIÓ
En els mitjans de comunicació, el català també té una presència significativa. Hi ha diaris, revistes, ràdios i
televisions en català que informen i entretenen als ciutadans en aquesta llengua.
A internet i les xarxes socials, el català també té una presència important. Hi ha molts llocs web i
xarxes socials en català que permeten als usuaris comunicar-se i compartir contingut en aquesta
llengua. A més, molts usuaris de les xarxes socials fan servir el català per expressar les seves
opinions i mantenir converses amb altres usuaris
INTERNET, XARXES SOCIALS
12. ÀMBIT ESCOLAR
Primerament després de la dictadura franquista es va
aconseguir posar el català com assignatura ja que
estaba prohibit durant els anys de dictadura.
Més endavant varen aconseguir que existeixi la
manera de ensenyar diferents assignaturas parlant en
català. D'aquesta manera el català és la llengua
predominant en moltes escoles, instituts i universitats
de les regions on es parla. -
D’ aquesta manera les classes es donen en català i els
alumnes han de ser capaços de escriure, llegir i parlar
en aquesta llengua per poder seguir el contingut de
les classes i realitzar les tareas encomandas pels
professors
Aquest àmbit té molta importància en la normalització del
català.