1. PRÀCTIQUES TEXTUALS
FEIXISME ITALIÀ NAZISME ALEMANY
PROFESOR Txema Gil 4t ESO i 1r Batxillerat
Col.legi Sagrada Familia PJO València

2. Els principis feixistes
El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que
fa a les premisses teòriques com a les aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el
nombre, pel sol fet de ser nombre, puga dirigir la societat humana; nega que aquest
nombre puga governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense
remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i
extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són
aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la
sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes.
[...] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat
política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit.
B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme

3. Hiperinflació i vida quotidiana
Prompte va aparéixer una nova professió: la dels «acaparadors». Homes sense faena agafaven
una o dues motxilles i anaven d’un llaurador a un altre [...] per aconseguir queviures il·legals i
vendre’ls després a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades més alt. Al principi els llauradors
estaven d’allò més contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [...].
Però, així que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies,
descobrien amb irritació que, mentre que ells només havien demanat cinc vegades més pels
queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i l’olla que volien comprar s’havia
multiplicat per vint o cinquanta. A partir d’aquell moment [...] van intercanviar mercaderia per
mercaderia [...]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes les coses
de què es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes, aparells
fotogràfics i llibres, llums i ornaments. [...] I malgrat tot, [...] la gent es va acostumar, es va
adaptar al caos [...] quan a Àustria un ou costava tant com abans un automòbil de luxe o [...], a
Alemanya, valia quatre mil milions de marcs (tant, com, més o menys, abans el preu de totes les
cases del Gran Berlín) [...]. Els rics es van tornar pobres, perquè els diners se’ls fonien als bancs
[...] i els especulador es van fer rics.
S. ZWEIG, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, 1942

5. La raça ària
Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de
l’art, de la ciència i de la tècnica, són quasi exclusivament els fruits del geni creador ari.
Això permet concloure que només ell és el fundador d’una humanitat superior i que, per
això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà». [...] Si es dividira la
humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura,
tindríem segurament com a representant del primer grup només l’element ari. [...]
L’existència de tipus humans inferiors ha sigut sempre una condició prèvia essencial per a
la formació de les civilitzacions... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seua sang i ha
perdut a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè
perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una
sang pura. Tots els qui, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que
deixalles.
A. HITLER, Mein Kampf, 1924

6. Un exercici d’aritmètica racista
Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts
casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2
marcs. [...] Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics d’Alemanya.
Quants préstecs de 1.000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguérem
estalviar aquests diners?
Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi

7. L’educació dels joves
És amb la joventut amb qui començaré la meua obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els
vells, estem gastats [...], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som
sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [...].
Però, la meua esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món
nou. La meua pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món
tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [...] Sobretot, que siga atlètica:
és el més important. [...] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que
corrompre els joves.
H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940