1. LA SEGONA GUERRA MUNDIALLA SEGONA GUERRA MUNDIAL
LES CAUSES DE L’ESCLAT.
LA FORMACIÓ DELS BÀNDOLS.
EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.
ELS TRACTATS DE PAU.
CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA: EL GENOCIDI.
4. “L'Estat de Polònia ha rebutjat l'establiment de relacions
pacífiques, com jo he desitjat, i hi ha apel·lat a les armes.
Els alemanys a Polònia són trets dels seus llars i
perseguits amb un terror sagnant. Una sèrie de violacions
de la frontera, intolerables per a una gran potència,
proven que Polònia, a la llarga, no respectarà les fronteres
del Reich.
A fi de posar fi a la seua bogeria, no tinc una altra
alternativa que respondre força contra força des d'ara.
L'exèrcit alemany haurà de combatre per l'honor i els
drets vitals d'Alemanya amb una àrdua determinació. Jo
espere que cada soldat siga mereixedor de les grans
tradicions de l'etern soldat alemany, que siga conscient
que és el representant de la gran Alemanya
nacionalsocialista. Llarga vida al nostre poble i el nostre
Reich.”
Adolf Hitler, 1 de setembre de 1939.
6. Art. 1. Desarmament complet i desmilitarització completa
d'Alemanya (…).
Art. 3. Supressió del partit nacionalsocialista i (…)
dissolució de totes les institucions nazis.
Art. 5. Els criminals de guerra (…) seran detinguts i
sotmesos a juí.
Art. 7. L'educació alemanya serà controlada de manera que
elimine completament les doctrines nazis i militaristes, i
que permeta el feliç desenrotllament de les idees
democràtiques.
Conferència de Potsdam.
7.
8.
9. "La «solució final", discutida en l'estiu de 1941 i implementada des
de llavors fins a poques setmanes abans del col·lapse total al maig
de 1945, va significar en primer lloc l'aniquilació dels jueus, però
també la dels gitanos i la dels incapacitats físics o mentals de
totes les «races». Comandos de la Wehrmacht (exèrcit de Hitler) i
de les SS van executar a grups de jueus capturats conforme
entraven als pobles de la Rússia blanca i Ucraïna. Van
experimentar així mateix l'enverinament amb monòxid de carboni i
el metrallament de grups de jueus enfront de les tombes que,
moments abans, eixos jueus havien sigut invitats a cavar.
Aquestos mètodes eren massa lents i també massa obvis per a les
escandalitzades poblacions locals. La solució metodològica,
posada en pràctica a principis de 1942, va ser la construcció de
fàbriques de la mort en camps específics de Polònia i l'ús del
Cyclon B, un gas que es produïa com a insecticida. Els sistemes
ferroviaris de tots els països ocupats van subministrar els vagons
de càrrega, el carbó i la tripulació dels trens. Empreses químiques
alemanyes van subministrar el gas, els forns d'altes temperatures i
els mitjans per a reconvertir en productes d'ús industrial les robes,
les dents postisses, la joieria i els articles de cuiro, confiscats
sistemàticament a les víctimes.”
G. Jackson. Civilització i barbàrie en l'Europa del segle XX, Planeta.
10.
11. LA GUERRA FREDA I LALA GUERRA FREDA I LA
DESCOLONITZACIÓDESCOLONITZACIÓ
• CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA. ELS
BLOCS ENFRONTATS.
• EVOLUCIÓ DE LA GUERRA FREDA.
• LA DESCOLONITZACIÓ.
13. (...) Des de Stettin, en el Bàltic, a Trieste, en l'Adriàtic, ha
caigut sobre el continent un teló d'acer. Darrere d'ell es
troben totes les capitals dels antics Estats d'Europa central
i oriental (...), totes aquestes famoses ciutats i les seues
poblacions i els països entorn d'elles es troben en el que he
d’anomenar “l'esfera soviètica”, i tots estan sotmesos,
d'una manera o d’altra, no sols a la influència soviètica,
sinó a una altíssima i, en molts casos, creixent mesura de
control per part de Moscou (...) Per quant he vist dels
nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut
que res admiren més que la força i res respecten menys
que la debilitat (...) És precís que els pobles de llengua
anglesa s'unisquen amb urgència per a impedir als russos
tota temptativa de cobdícia o aventura.
Winston Churchill. Westminster College, Fulton, Missouri. 5
de març de 1946.
14.
15.
16. LA GUERRA
FREDA
Què és?
Període d’enfrontament entre les
2 superpotències i els seus aliats
1948-1990 ESTATS
UNITS
(capitalisme)
URSS
(comunisme)
entre
Característiques
CARRERA ARMAMENTÍSTICA
TENSIÓ PERMANENT
Lluita per l’hegemonia
mundial
EQUILIBRI DEL TERROR
Fabricació d’arsenal nuclear amb
capacitats devastadores per no
ser més dèbil que el rival
CONFLICTES LOCALITZATS
(sense enfrontament directe)
per a mantindregenera
1
4
2
3
PRIMERS CONFLICTES (1948-1961). Crisi de Berlín, Guerra de Corea, Canal
de Suez, Crisi de Cuba.
COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1962-1975).
Guerra de Vietnam. Conflictes a Orient
Pròxim. Conflictes interns (Iugoslàvia,
Hongria, Primavera de Praga,…) (Estats
Units recolza dictadures a llatinoamèrica).“SEGONA GUERRA FREDA” (1975-1990). “Guerra de
les Galàxies de Reagan”.
26. La Conferència Afroasiàtica ha prestat seriosa atenció al problema de la pau i de la cooperació
mundial. Ha examinat amb profunda preocupació l'actual estat de tensió internacional amb el
consegüent perill d'una guerra atòmica mundial. (...)
Totes les nacions haurien de tindre el dret de triar lliurement els seus sistemes polítics i econòmics i la
seu forma de vida de conformitat amb els fins i principis de la Carta de les nacions Unides.
Lliures de sospites i de pors i animats per la fe i bona voluntat d'una cap a una altra, les nacions
haurien de practicar la tolerància i viure juntes en pau i, com a bones veïnes, desenvolupar una
cooperació amigable sobre la base dels deu principis següents:
Respecte pels drets fonamentals de l'home i pels fins i principis de la Carta de les Nacions Unides.
Respecte per a la sobirania i la integritat territorial de totes les nacions.
Reconeixement de la igualtat de totes les races i de totes les nacions, grans i xicotetes.
Abstenció d'intervencions o interferència en els assumptes interns d'altres països.
Respecte al dret de tota nació a defendre's per si sola o en col·laboració amb altres Estats, de
conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.
Abstenció de participar en acords de defensa col·lectiva amb vista a afavorir els interessos particulars
d'una de les grans potències. Abstenció per part de tot país a exercitar pressió sobre altres països.
Abstenció d'actes o d'amenaça d'agressió i de l'ús de la força en les confrontacions de la integritat
territorial o d'independència política de qualsevol país.
Composició de tots els vessants internacionals amb mitjans pacífics, com a tractats, conciliacions,
arbitratge o composició judicial, així com també amb altres mitjans pacífics, segons la lliure selecció
de les parts de conformitat amb la Carta de les nacions Unides.
Promoció de l’interès i de la cooperació recíproca.
Respecte per la justícia i les obligacions internacionals.
La Conferència Afroasiàtica declara el seu convenciment que una cooperació amistosa en conformitat
a aquestos principis i desenvolupament de la pau i seguretat internacionals i la cooperació en el camp
economicosocial i cultural contribuiria a crear una comuna prosperitat i benestar per a tots. (...)
Conferència de Bandung. 1955.
