1. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Tradicionalment la intel·ligència humana s’ha basat en el concepte de
Coeficient d’Intel·ligència (CI – Lewis Terman). Segons aquest model, la
intel·ligència és quelcom mesurable (per exemple amb el mètode Standford –
Binet, 1914-18) i cada persona té el seu C.I que el fa més o menys intel-ligent.
Aquesta visió suposa una concepció de la intel-ligència com quelcom fixe,
estàtic i permanent que ens ve donat des del naixement i sobre el que no
podem actuar. Bona part de la psicologia del s.XX s’ha basat en aquest model
i en les etiquetes i classificacions de les persones segons el seu C.I.
Als anys 80 i 90 però, van sorgir dos autors americans que van transformar
totalment aquesta percepció. Un d’ells, Howard Gardner (1943, EEUU,
neuropsicòleg, Universitat de Harvard ,1993 “The Multiple Intelligence)
plantejava a l’any 1983 un concepte més ampli d’intel·ligència. Considerava
que la intel·ligència és Múltiple, en el sentit de que no n’hi ha una sinó vàries
que es desenvolupen de manera independent; i que es poden desenvolupar
amb l’aprenentatge .
La investigació de Gardner el portà a diferenciar entre 8 tipus d’intel·ligència
diferents: lógico – matemàtica, lingüística, cinètica (o kinestèsica), naturalista,
intrapersonal, musical, interpersonal i espaial . Aleshores determinà que les
limitacions del sistema tradicional per mesurar el CI (mètode Trebor – Binet)
eren que només es prenia en consideració la intel·ligència lògico –
matemàtica i lingüística (també l’espaial però limitadament).
En la mateixa línia, Daniel Goleman, a l’any 1995 va promoure el concepte
d’Intel·ligència Emocional, que es correspon amb les dues intel·ligències
socials diferenciades per Gardner, establint que és quelcom que es pot
ensenyar i aprendre, i que té una importància cabdal per a la vida adulta .
Moltes vegades el sistema d’ensenyament-aprenentatge fonamenta la
transmissió del coneixement en uns determinats tipus d’intel-ligència, mentre
que d’altres, especialment les anomenades intel-ligències socials,
intrapersonals i interpersonals, resten minimitzades o ignorades per la pràctica
educativa
Les conseqüencies d’aquesta nova percepció de la intel-ligència pel nostre
treball a les escoles és molt important. Significa que hem de diversificar els
estils d’aprenentatge per fomentar un tipus d’ensenyament que promogui
cadascuna de les intel·ligències de manera equilibrada. Actualment ser
intel·ligent ja no és quelcom innat i inamobible sinó que va lligat amb la
capacitat de resoldre problemes i fer noves creacions, i el que és més
important, que a ser intel-ligent també se’n pot aprendre.
