Una opinió

1. Xarxes socials o xarxes addictes?
Marga Seguí Pons
El món ens envolta d'una gran capacitat de comunicació, que relativament es molt recent.
Parlem de les xarxes socials, les quals abasten una llista interminable i que de cada vegada s'estén
més la seva oferta en qualsevol camp de la vida quotidiana, i pareix que es inevitable aturar la
necessitat d'utilitzar-les.
Sobretot en faig referència a la joventut que conviu en aquesta societat.
Dir tothom seria massa arriscat, però arriscaria que nou de cada deu adolescents tenen un mòbil en
les seves mans i que per tant fan ús de les xarxes socials cada dia.
Vaig llegir en una noticia bastant recent que la població espanyola té una mitjà de mirar-se el mòbil
unes 250 vegades al dia.
Desprès arriben els típics tòpics de «tempus fugit» on no sabem on es troba tot el temps perdut.
I sabeu que en penso? Que intentem tenir una vida a través del mòbil en lloc de veure el sentit a la
nostra.
«Tothom ho fa», es una expressió que he sentit milers de vegades, però no tothom ho fa, i això no és
argument per dedicar-te quasi la mitat del dia a mantenir una vida virtual.
Més enllà de la pèrdua de temps, ens trobem davant tots els perills i riscos d'aparèixer virtualment
en el món de les comunicacions. Les quals, en vaig referència al meu bloc.
Teniu un perfil a internet ens pot proporcionar molts avantatges, es cert, però crec que el problema
veritablement gran de les xarxes socials és renunciar a una vida terrenal, per una vida virtual i el
més temible, és el no donar-se compte.
Coma editora d'aquests bloc, vull proporcionar una eina de comunicació, però no un estil de
comunicació.
Per tant, primer som persones i desprès usuaris, així que deixem de mirar al mòbil i mirem als ulls.