SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
ESTRUCTURA
D’UNA CIUTAT
  ROMANA
        Maldonado Garcia, Gerard
        Garcia Vilagrasa, Carlos
índex
• Introducció
• L’anomenada ‘’inauguratio’’
• Traçat urbanístic
   - Model hipodàmic
• Grans edificis d’una ciutat romana.
• Altres estructures
• Barcino
Introducció
Els romans foren una civilització bàsicament urbana.
   Van anar conquerint territoris en els quals fundaren
   noves ciutats anomenades ‘’coloniae’’. Allà
   s’instal·laren els soldats i d’altres ciutadans romans
   provinents de la península Itàlica. A la nostra
   península hi trobem nombroses ciutats d’origen
   romà:
Barcelona, Tarragona, València, Saragossa, Lleó...
Escollir el lloc idoni per una ciutat
1. Zona estratègica: a prop d’un riu.
   Es buscava una zona geogràfica amb una
   bona defensa natural.




                            Barcelona romana.
2. Es necessitava un àugur (sacerdot expert en
interpretacions divines).

TOT aquest procés s’anomena ‘’Inauguratio’’.
El traçat urbanístic
La ciutat la formaven dos grans carrers que es trobaven
  al centre de la ciutat, que és on hi havia el “forvm” .

Carrer d’est a oest: decumanus.
Carrer de nord a sud: cardo.

S’anomena Model hipodàmic
(Hipòdam de Milet, arquitecte grec)
Model hipodpàmic
Grans edificis d’una ciutat romana
El cor d’una ciutat romana és el forum on hi havia
edificis públics per a la religió i administració.
Temples (templa)
On es feia culte religiós.
Basílica (basilica)
On es reunia el tribunal de justícia i on es feien
reunions de negocis.
Cúria (curia)
On se celebraven les reunions del Senat.
Tribunes (rostra)
On se celebraven discursos polítics.
Botigues (tavernae)
On es venien productes, situades al forum.
Teatre ( theatrum)
On es feien representacions teatrals.
Amfiteatre (amphitheatrum)
On es feien grans espectacles com la lluita de
gladiadors.
Circ (circus)
On es feien les curses de carros, una de les
competicions preferides dels romans.
Termes (thermae)
On pasaven la major part del dia els
romans, s’entretenien amb els massatges i altres
activitats per a la higiène personal.
Habitages dels romans
Vivien en cases unifamiliars (domus) propietat
d’una familia i grans pisos de lloguer (insulae).
Domus
Insulae
Altres estructures
Els ciutadans necessitaven aigua, que la treien
de llocs sovint llunyants a la ciutat, la
transportaven amb l’aqüeducte.
Aqüeducte
Esructura estreta amb les parets impermeables,
recolzades per grans columnes arcades per
suportar els desnivells.
Els romans, amb l’arribada de l’aigua a la
ciutat, l’extreien amb:



      Pous                          Fonts
L’aigua consumida per la població circulava per
uns conductes molt moderns:

Clavegueres: Estructura subterrània que seguia el traçat
hipodàmic fins arribar a un riu i aquest portar
posteriorment l’aigua al mar.
A les ciutats romanes també hi trobem
monuments per commemorar grans fites
històriques o alguns importants personatges.
Barcino (Barcelona)
Barcelona és d’origen romà i encara es pot comprovar
el seu traçat urbanístic.
Llati pwp
Llati pwp

More Related Content

What's hot (20)

La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Power roma
Power romaPower roma
Power roma
 
la hispania romana
la hispania romanala hispania romana
la hispania romana
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Presència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a HispaniaPresència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a Hispania
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
Món romà (iv)
Món romà (iv)Món romà (iv)
Món romà (iv)
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
Catalunya romana
Catalunya romanaCatalunya romana
Catalunya romana
 
Edificis de Tarraco
Edificis de TarracoEdificis de Tarraco
Edificis de Tarraco
 
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
Unitat 13. L'imperi romà (Part 1)
 
Tarraco2
Tarraco2Tarraco2
Tarraco2
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 

Similar to Llati pwp

Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxXavierComes1
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.balansatcinque
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1jmsosesmit
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.Ainoaim
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romanamjvercher
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-20248557joan23
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
ViesicaminsSergi
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romanadavidmanx
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romanaToni Gomez
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romanadavidmanx
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Romalleona49
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi romallicorella
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfToniRomero19
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaelax5
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turopublica
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxAlba Pérez
 

Similar to Llati pwp (20)

Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
Viesicamins
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
da barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdfda barcino_CS Solucionat.pdf
da barcino_CS Solucionat.pdf
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatxSaraiAlba.Arqueologia2nBatx
SaraiAlba.Arqueologia2nBatx
 

Llati pwp

  • 1. ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA Maldonado Garcia, Gerard Garcia Vilagrasa, Carlos
  • 2. índex • Introducció • L’anomenada ‘’inauguratio’’ • Traçat urbanístic - Model hipodàmic • Grans edificis d’una ciutat romana. • Altres estructures • Barcino
  • 3. Introducció Els romans foren una civilització bàsicament urbana. Van anar conquerint territoris en els quals fundaren noves ciutats anomenades ‘’coloniae’’. Allà s’instal·laren els soldats i d’altres ciutadans romans provinents de la península Itàlica. A la nostra península hi trobem nombroses ciutats d’origen romà: Barcelona, Tarragona, València, Saragossa, Lleó...
  • 4. Escollir el lloc idoni per una ciutat 1. Zona estratègica: a prop d’un riu. Es buscava una zona geogràfica amb una bona defensa natural. Barcelona romana.
  • 5. 2. Es necessitava un àugur (sacerdot expert en interpretacions divines). TOT aquest procés s’anomena ‘’Inauguratio’’.
  • 6. El traçat urbanístic La ciutat la formaven dos grans carrers que es trobaven al centre de la ciutat, que és on hi havia el “forvm” . Carrer d’est a oest: decumanus. Carrer de nord a sud: cardo. S’anomena Model hipodàmic (Hipòdam de Milet, arquitecte grec)
  • 8. Grans edificis d’una ciutat romana El cor d’una ciutat romana és el forum on hi havia edificis públics per a la religió i administració.
  • 9. Temples (templa) On es feia culte religiós.
  • 10. Basílica (basilica) On es reunia el tribunal de justícia i on es feien reunions de negocis.
  • 11. Cúria (curia) On se celebraven les reunions del Senat.
  • 12. Tribunes (rostra) On se celebraven discursos polítics.
  • 13. Botigues (tavernae) On es venien productes, situades al forum.
  • 14. Teatre ( theatrum) On es feien representacions teatrals.
  • 15. Amfiteatre (amphitheatrum) On es feien grans espectacles com la lluita de gladiadors.
  • 16. Circ (circus) On es feien les curses de carros, una de les competicions preferides dels romans.
  • 17. Termes (thermae) On pasaven la major part del dia els romans, s’entretenien amb els massatges i altres activitats per a la higiène personal.
  • 18. Habitages dels romans Vivien en cases unifamiliars (domus) propietat d’una familia i grans pisos de lloguer (insulae).
  • 19. Domus
  • 21. Altres estructures Els ciutadans necessitaven aigua, que la treien de llocs sovint llunyants a la ciutat, la transportaven amb l’aqüeducte.
  • 22. Aqüeducte Esructura estreta amb les parets impermeables, recolzades per grans columnes arcades per suportar els desnivells.
  • 23. Els romans, amb l’arribada de l’aigua a la ciutat, l’extreien amb: Pous Fonts
  • 24. L’aigua consumida per la població circulava per uns conductes molt moderns: Clavegueres: Estructura subterrània que seguia el traçat hipodàmic fins arribar a un riu i aquest portar posteriorment l’aigua al mar.
  • 25. A les ciutats romanes també hi trobem monuments per commemorar grans fites històriques o alguns importants personatges.
  • 26.
  • 27. Barcino (Barcelona) Barcelona és d’origen romà i encara es pot comprovar el seu traçat urbanístic.